Per fugir de les lamentacions a què tan avesats estem en qüestions lingüístiques —lamentacions ben fonamentades, la major part de les vegades—, em congratule (ei!) d’haver penjat ja en Internet, per a gaudi dels funcionaris en general i dels tècnics lingüístics en particular (en concret de Rubén Cervera, tècnic a Carcaixent), la sentència 765/2006 del Tribunal Superior de Justícia valencià.

La sentència conclou que és del tot raonable que els funcionaris municipals hagen de complir el requisit lingüístic que s’establixca en la relació de llocs de treball, sempre que tinga relació amb les funcions de cada lloc de treball. Així, doncs, de cada lloc de treball. És a dir, cal que la persona encarregada d’eixes funcions tècniques lingüístiques informe sobre el perfil lingüístic de cada lloc de treball.

Sabut això, haurem d’evitar les proclames genèriques a l’hora de fer avançar la capacitació lingüística dels funcionaris municipals, autonòmics i estatals, perquè ja sabem que els tribunals no ho veuen massa clar, excepte en el cas del requisit espanyol establit en la Constitució espanyola.

One thought on “Carcaixent i dolces

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *