El valencià de la filologia catalana

Hem pogut llegir en Vilaweb:

També ho ha fet CC OO

STEPV recorre les oposicions docents «per no tindre en compte» la titulació de Filologia Catalana

VALÈNCIA, 17.05.2007 (EUROPA PRESS)

El Sindicat de Treballadors i de Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Iv) ha recorregut els processos selectius per a l’accés a la funció pública docent per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional «per no tindre en compte» la titulació de Filologia Catalana, segons han informat hui fonts sindicals en un comunicat. L’organització ha anunciat a més que els seus servicis jurídics prepararan els recursos individuals de les persones afectades.

Des d’STEPV han recordat que fa poc s’han convocat oposicions per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional. En estes oposicions «no es té en compte entre les titulacions per a estar exempts la Filologia Catalana». «Arran d’esta exclusió -han prosseguit-, STEPV ha recorregut totes les oposicions docents dels últims anys i el TSJCV ha decidit, reiteradament, a favor del sindicat per a incloure la titulació de Filologia Catalana».

Per a l’entitat, esta titulació «és l’única que hi ha de nivell superior per a l’acreditació de coneixements de valencià, segons la normativa estatal que regula el títol de Filologia Catalana, i també la relativa a l’ordenació de les àrees de coneixement, entre les quals únicament figura Filologia Catalana, que inclou al seu sí totes les matèries relatives a la Filologia Valenciana».

El sindicat ha denunciat que «ara, «una vegada més, la Conselleria d’Educació reitera la seua posició clarament anticientífica i antiacadèmica de no acceptar la titulació de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements requerits».

Fins i tot, segons el col·lectiu, «ha rebutjat en Mesa Sectorial la proposta d’STEPV-Iv d’afegir, en les ordres de convocatòria, a ‘Filologia Valenciana’ l’expressió ‘i llicenciatures equivalents’, amb la qual cosa s’haguera complit amb la legalitat vigent, atés que l’ordre del Ministeri d’Educació i Cultura de 29-11-1995 homologa els títols de Llicenciat en Filologia, secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), i els considera equivalents al títol de Filologia Catalana, atés que aquells primers havien desaparegut de l’ordenació acadèmica de les universitats espanyoles».

Amb la posició que manté la Generalitat, és «evident que rebutja l’ordenament jurídic al qual està sotmesa, i també les nombroses sentències del TSJCV, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucionals, és a dir, no accepta les regles de joc de l’estat de dret que tant diu defensar», han afirmat estes fonts, que han agregat que «incomprensiblement insistix en l’existència de titulacions no vigents de fa més de 10 anys i nega la validesa de la que les va substituir i l’equivalència reconeguda per les normes».

Per esta raó, STEPV-Iv «es veu obligat, una vegada més, a impugnar estes últimes ordres en allò relatiu a la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià».

L’any que ve festejarem l’Any Internacional de les Llengües

Linguamón
Hem pogut llegir en el web de Linguamón:

L’ONU declara 2008 l’Any Internacional de les Llengües

Donarà visibilitat a les més de 6000 llengües d’arreu del planeta

17.05.2007

A la sessió plenària d’ahir 16 de maig, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha decidit declarar el 2008 Any Internacional de les Llengües. Aquest any servirà, afirma el text, per promoure la unitat en la diversitat de llengües. L’Assemblea fa, a més, una crida als estats i al Secretariat perquè treballin per la conservació i la defensa de les llengües del món i demana al Secretariat que designi un coordinador per al multilingüisme.

A banda de proclamar l’Any Internacional de les Llengües, l’Assemblea ha demanat al Secretari General que garanteixi que tots els serveis lingüístics de les Nacions Unides comptin amb els mateixos recursos. Això és una clara referència a la dominància creixent de l’anglès en detriment de les altres cinc llengües oficials de l’ONU: l’àrab, l’espanyol, el francès, el rus i el xinès.

Representants de diversos estats van poder fer les seves aportacions. Així, el representat d’Andorra afirmava que ‘la protecció de les llengües és un dels pilars fonamentals de la diversitat cultural’, mentre que el de l’Estat francès afirmava que ‘el dret a usar la llengua pròpia, la capacitat de comunicar i, per tant, a comprendre i a fer-se comprendre, la preservació d’una herència de tants segles o fins i tot mil·lenària han de ser matèria de primer ordre a les Nacions Unides’

La idea de dedicar un any sencer a les llengües sorgia fa aproximadament dos anys. A la 33ena Conferència General de la UNESCO, que va tenir lloc a finals de 2005 a París, Àustria proposava la idea i d’altres estats com ara Mali la recolzaven. Amb aquesta resolució del més alt nivell, el reconeixement de la diversitat lingüística i la importància de la seva promoció i manteniment passen a instàncies internacionals.

Podeu consultar els comunicats de premsa oficials en francès i en anglès.

Ajudes a empreses, comerços i indústries al País Valencià

Informació sobre subvencions que ens envia el CIDAJ:

ORDE de 20 d’abril de 2007, de la conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les empreses, comerços i indústries, radicades en la Comunitat Valenciana, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2007. (DOCV núm. 5.508, de 09.05.2007)
– vegeu text

Lloc de treball interí a Mallorca (grup A)

Magdalena Ramon ha enviat la informació següent a InfoZèfir:

El Consell de Mallorca necessita una persona per cobrir una plaça en règim interí d’assessor lingüístic

Requisit: llicenciatura en Filologia Catalana
Termini de presentació: fins el dia 21 de maig al registre del Consell de Mallorca

Les bases estan penjades a la pàgina web del Consell de Mallorca:

http://www.conselldemallorca.es

Font: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

Alcaldesses per a una València encara en valencià?

Les candidates de València
Després de rebre diversos impactes propagandístics relacionats amb la campanya electoral, vaig vore que el webs de les notres principals candidates a l’alcaldia de València lluïen una planificació lingüística pròpia de temps del franquisme:

  • En el cas de Rita Barberá, entorn del bloc i una «carta de benvinguda» en català, però la resta de continguts únicament en espanyol.

  • En el cas de Carmen Alborch ni entorn ni mínima carta de benvinguda per als catalanoparlants de València, tot únicament en espanyol, amb algun esguitonet de valencià en algun rètol i en un agraïment. Deu ser lògic que arribes a pensar que el cartell «Alcaldessa de València» té dos faltes d’ortografia en espanyol!

És clar, com que em trobe pel costat del progrés per al conjunt de la ciutadania —i no del cantó dels privilegis, els guanys i l’abús dels béns públics en benefici de les oligarquies que promet mantindre Rita Barberá— em vaig adreçar a Carmen Alborch en diversos missatges. En reproduïxc un:

Hola, valencians per una ciutat diferent:

Vos comunique que a pesar del que sembla que penseu i a pesar del que fan els actuals governants del PP, treballe a les Corts i vixc al centre de València, i no faig altra cosa en tot el dia que parlar en valencià amb els meus conciutadans. I com podeu vore, també hi escric.

No sembla gens que vosaltres pretengau millorar la situació lingüística i cultural dels ciutadans de València, com és l’avantatge del maneig de dos llengües i la identificació amb la pròpia: només he rebut propostes vostres en espanyol.

Espere que tingau possibilitats de millorar en eixe aspecte.

Fins a l’altra.

Miquel Boronat Cogollos
Trascriptor Corrector
Servei de Publicacions
Corts Valencianes

La resposta de Carmen Alborch:

Tens tota la raó, però aquesta feina la fan voluntaris i voluntaries que pel que tu dius no dominen la nostra llengua i tampoc fan l’esforç de preguntar. Et demane disculpes i els que si la dominem intentarem ajudar més.

Potser vol pensar que ha respost bé amb una disculpa i mostrant voluntat d’esforçar-se, però deixa una sensació d’ineptitud, miopia i voluntarisme poc atent a la cultura de tots els valencians. D’una banda, què passa amb l’ensenyament, que produïx «voluntaris» que no saben valencià? Eixe és el resultat d’unes lleis insuficients i de la falta del requisit lingüístic valencià en l’administració pública. Els valencians catalanoparlants han quedat fora de la mínima planificació que es suposa que els socialistes declaren sovint tindre tan clara en la teoria i en la pràctica. Una vegada més, ho declaren, però no ho practiquen.


PS: No explique res del Bloc, perquè s’han apegat en la llista de Carmen Alborch, i tampoc dels altres partits, perquè este comentari no va per quotes (contra la imposició que fan els partits en la informació electoral que dóna TV3). D’EUPV he trobat el bloc de Glòria Marcos (res d’Amadeu Sanchis), que escriu en valencià, però que no sap que el disseny del Blogger es pot configurar en català. I d’ERPV he trobat el seu web local —perfectament en català—, però no he vist pàgina del seu candidat (Josep Heras) i poca elaboració electoral per a l’alcaldia de València.

Presa de possessió dels TMPL (35/04 i 36/04)

En una entrada anterior vam enllaçar la informació sobre la pròrroga del termini per al nomenament dels nous tècnics mitjans de promoció lingüística (TMPL) de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana. Com que no hi ha informació més concreta sobre eixe procediment i, en canvi, hi ha rumors diversos i opinions de tots els colors, podem ampliar la informació donant compte del fet que hi ha quatre recursos presentats davant el Tribunal Superior de Justícia valencià contra l’acord final del tribunal de les oposicions en la fase d’oposició:

RESOLUCIÓ de 26 de març de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la qual se citen les persones interessades en el procediment administratiu de referència a comparéixer en la via jurisdiccional. [DOCV núm. 5.481, de 30.03.2007] [PDF]

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la que se cita els interessats, en el procediment administratiu de referència, a comparéixer en la via jurisdiccional. [DOCV núm. 5.492, de 18.04.2007] [PDF]

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica, de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la qual se cita els interessats en el procediment administratiu de referència a comparéixer en la via jurisdiccional. [DOCV núm. 5.492, de 18.04.2007] [PDF]

RESOLUCIÓ de 12 d’abril de 2007, de la Direcció General d’Administració Autonòmica de la Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques, per la qual se citen les persones interessades en el procediment administratiu de referència a comparéixer en la via jurisdiccional. [DOCV núm. 5.496, de 23.04.2007] [PDF]

No sabem si això explica la situació d’espera actual o són altres les causes del retard. En tot cas, és una informació que tots els interessats haurien de conéixer.

Proves per a col·laborar amb el Termcat

El Termcat fa la convocatòria següent:

El TERMCAT preveu de convocar una prova el proper 5 de juny per a seleccionar nous col·laboradors per a projectes. Si t’interessa participar-hi, envia el teu currículum abans del 25 de maig a l’adreça informacio@termcat.cat.

Requisits:

Alt nivell de coneixements de llengua catalana.

Llicenciatura en Filologia o en Traducció i Interpretació. Es valoraran també les llicenciatures en altres disciplines si s’acompanyen de certificació de coneixements de català.

El TSJ no protegix adequadament la difusió de TV3

Quant al tema de TV3, a pesar de la resolució final negativa del TSJ valencià, podem sumar un altre magistrat valencià que es pren la molèstia d’argumentar les seues decisions en defensa dels drets dels ciutadans, tal com ha fet en el seu vot particular Carlos Altarriba. És una actitud que cal elogiar, sobretot si es contraposa a la d’altres que es deixen dur pel corrent de les suposicions i la defensa dels interessos econòmics particulars d’alguns —suposats i gens concrets— més o menys poderosos o directament del govern de torn.

En resum, Carlos Altarriba constata que les reemissions de TV3 que fa ACPV no tenen interés lucratiu per a esta entitat, són conegudes i fa vint anys que duren —per la qual cosa no es pot invocar urgència—, la clausura no està suficientment motivada en danys a l’administració o a tercers però, en canvi, «resulta compromesa la llibertat d’expressió i el que s’emmudix són les raons, les idees, les opinions i els sentiments».

Reproduïm la notícia que ha donat Vilaweb (10.5.2007 dv.):

El TSJ rebutja suspendre l’ordre del Consell de cessament provisional de TV-3 a la Comunitat amb un vot particular

Climent demana a Clos que execute «les seues bones intencions com més prompte millor» i intervinga per a possibilitar la continuïtat de les emissions

VALÈNCIA, 10/05/2007 (EUROPA PRESS)

La secció primera de la sala contenciosa administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha rebutjat, amb un vot particular d’un dels tres magistrats que componen la sala, la petició d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de suspendre la mesura provisional decretada pel Consell de tancament de les emissions de TV-3 a la Comunitat Valenciana mentre es resol l’expedient sancionador.

El TSJ ha desestimat així en una interlocutòria el recurs interposat per ACPV amb l’argument que, tot i que «no consta a la sala» que l’entitat tinga ànim de lucre, la seua actuació «és susceptible de causar greus perjuís a les televisions legalment instal·lades» a la Comunitat. D’esta manera, considera que de permetre’s este tipus d’activitats, «sense la corresponent concessió o autorització, qualsevol associació o persona física o jurídica podria difondre a la Comunitat qualsevol canal de televisió».

Açò provocaria, segons el parer de la sala, que les televisions legalment establides «perdrien quotes de pantalla i podrien vore minvats els seus resultats». També especifica que no es tracta d’un litigi entre Radiotelevisió Valenciana i la televisió pública catalana sobre el dret a emetre dins de la Comunitat sinó el dret d’ACPV a difondre a la Comunitat Valenciana la programació de la televisió pública catalana.

A més, els magistrats al·ludixen a la «falta de concreció dels perjuís que causa la resolució de la Generalitat» a ACPV i opinen que com l’entitat no té llicència per a emetre, no té dret tampoc a demandar la suspensió, alhora que recalca que la seua actuació «no és innòcua» sinó «susceptible de causar perjuís».

Per la seua banda, en el seu vot particular, el magistrat Carlos Altarriba considera que el fons de la qüestió no és la concessió o no concessió, «que ningú discutix», sinó si la Generalitat té competència per a imposar sancions en el cas de l’emissió de senyals radioelèctrics pels canals de TDT 47 i 55, que són de titularitat estatal i no estan cedits a la Comunitat Valenciana.

A més, afirma que en absolut «ens trobem davant d’una activitat clandestina, amagada o fosca» i, respecte d’això, assenyala que la difusió del senyal de TV-3 a la Comunitat, «amb més o menys alts i baixos, depenia de la conjuntura política i s’ha materialitzat en un temps superior als 20 anys».

En este sentit, opina que no hi havia «la menor urgència a establir la mesura policial de clausura i de tancament imposada cautelarment per l’Administració sancionadora, perquè eixe mateix senyal havia estat consentit permanentment durant molt de temps». Considera que la suspensió provisional no respon a «cap tipus de motivació» i que l’interés del Consell per la «simple legalitat, tota sola, no justifica la imposició d’una mesura cautelar» d’eixa naturalesa.

«TRAURE LES CASTANYES DEL FOC»

«Ni tan sols s’ha insinuat que la difusió del senyal perjudique l’Administració, a altres administracions públiques i inclús a tercers privats interessats», continua el magistrat, qui retrau a la majoria de la sala que parle de ‘quota de pantalla’ perquè no és el tribunal «el que ha de traure les castanyes del foc a l’Administració, sinó esta la que necessàriament ha de fer patent un interés consistent, més enllà de la simple legalitat, que justificara la mesura».

Per tot això, considera que es tracta d’una mesura «il·legítima i sense justificació, que no havia d’haver tingut l’empara d’una sala contenciosa, precisament constituïda per a salvaguardar els ciutadans front als excessos de l’Administració», i més en aquells casos «en què resulta compromesa la llibertat d’expressió i el que s’emmudix són les raons, les idees, les opinions i els sentiments».

L’advocada d’Acció Cultural del País Valencià, Mercè Teodoro, acompanyada en roda de premsa pel president de l’entitat, Eliseu Climent, ha assenyalat que esta nova resolució judicial confirma que hi ha una «fractura en el món judicial perquè no hi ha una opinió unànime i evidencia un conflicte competencial i una possible lesió a drets fonamentals a emetre i a difondre idees i pensaments a través de mitjans de comunicació i a la tasca de normalització lingüística».

Ha avançat que ACPV interposarà un recurs de súplica contra la decisió del TSJ i ha remarcat que des de l’entitat «continuarem en la defensa de la nostra posició jurídica fins a les últimes instàncies judicials estatals o internacionals perquè creiem que la raó jurídica està de la nostra part».

COMPETÈNCIA ESTATAL DE SANCIONAR

D’altra banda, ha informat que el Ministeri d’Indústria assenyala, a través d’un escrit remés a la Generalitat a instàncies d’ACPV, que els canals digitals 47 i 55 no estan adscrits a la Comunitat i que, per tant, les competències d’inspecció i de sanció corresponen a òrgans del Govern estatal. A més, la inspecció i règim sancionador s’establixen en la llei General de Telecomunicacions i no en la llei valenciana de l’Audiovisual, que a més està recorreguda per l’Administració central, va explicar Teodoro.

En este punt, ha assenyalat que la Generalitat «actua basant-se en una llei posada en dubte, impugada per l’Estat i que pot ser declarada inconstitucional» i, respecte d’això, ha especificat que els articles d’esta norma en què es basa el Govern valencià per a instruir l’expedient de tancament de TV-3 són precisament els recorreguts per l’Estat.

Per la seua banda, Eliseu Climent ha destacat el «canvi d’actitud» del Ministeri d’Indústria i ha demandat al seu titular, Joan Clos, que intervinga per a «solucionar el conflicte» perquè el seu departament és «l’únic que pot fer-ho». Ha demanat al Govern valencià que ature l’expedient, que inclou una multa de 300.000 euros i l’ordre de tancament de les emissions, i a Clos que «done solució» i «execute les seues bones intencions com més prompte millor pel bé de tots i per la tranquil·litat d’este país», ha insistit.

També ha indicat que el que vol ACPV és que TV-3 es veja en territori valencià i Canal 9 a Catalunya i «si això passa per un altre múltiplex, doncs que hi haja un altre múltiplex» per a la Comunitat. Teodoro ha afegit que si s’arriba a un acord «serà perquè el Ministeri intervinga» i ha afirmat que el Govern valencià «amb una cara negocia amb Catalunya i amb una altra ens està posant un ganivet al coll».

Avant amb el valencià a la Unió Europea

La bona del cas és que algú s’ha adonat que hi ha «falta de contingut» en alguns plantejaments polítics contra el valencià. Això hauria de ser un bon principi general per als ciutadans: comprovar el contingut dels missatges i les actuacions dels dirigents polítics. En este cas, tal com diu l’adagi del meu poble, que és ben aplicable a esta actuació de Sentandreu: «D’on no n’hi ha, no se’n pot traure». Per cert, esperem que el memoràndum no patixca el mateix mal de falta de contingut, mal que va afectar el conseller Font de Mora Turón (13.11.2006) quan va silenciar la llengua a la Unió Europea.

Reproduïm a continuació la notícia apareguda en Vilaweb:

El Suprem rebutja el recurs de CV contra el memorádum de sol·licitud de reconeixement a la UE de llengües oficials

VALÈNCIA, 08/05/2007 (EUROPA PRESS)

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat «per falta de contingut» el recurs presentat per Coalició Valenciana (CV) contra el memoràndum de sol·licitud de reconeixement en la Unió Europea (UE) de totes les llengües oficials d’Espanya, presentat a Brussel·les al desembre del 2004 pel ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos.

El text del Ministeri d’Exteriors indica que en l’ordenament constitucional de l’Estat espanyol «tenen el caràcter de llengües oficials al seu territori, l’èuscar, el gallec i la llengua que es denomina català a la comunitat autònoma de Catalunya i a la de les Illes Balears i que es denomina valencià a la Comunitat Valenciana».

Coalició Valenciana demanava en el seu recurs que es declarara la nul·litat del memoràndum per «conculcar» l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i la Constitució Espanyola i en defensa de la «singularitat valenciana».

A este respecte, la sentència del Tribunal Suprem declara sense contingut «per manca d’objecte» el recurs, ja que en el text del Govern «es reconeix l’ús de les llengües que compten amb estatut oficial en part del territori espanyol, situació en què es troba la llengua valenciana».

També estima que el contingut del memoràndum suposa «una simple apreciació de caràcter lingüístic sense cap transcendència quant a la possible creació de drets subjectius o cap alteració de l’ordenament jurídic vigent» i remarca que «no se’n deduïx» que els dos idiomes oficials a la Comunitat Valenciana «no siguen el valencià i el castellà».