Ideologia sobre la llengua

La Universitat Politècnica de València organitza la Jornada sobre Llengua i Ideologia, que tindrà lloc divendres 14 de març al campus de Vera de la universitat (València).

El programa és el següent:

Divendres, 14 de març de 2014

Universitat Politècnica de València (Campus de Vera)

 

MATÍ: SESSIONS PLENÀRIES

Sala de Graus del Departament de Lingüística Aplicada

10.30-10.45 Benvinguda i presentació de la Jornada

10.45-11.30 Kit Woolard UC San Diego Trets i evolució de les ideologies lingüístiques en el cas de Catalunya

11.30-12.00 Pausa café

12.00-12.45 Juan Carlos Moreno Cabrera, Universidad Autónoma de Madrid Dos decálogos actuales del imperalismo lingüístico español

12.45-13.30 Rafael Castelló Universitat de València Estructura social i pràctiques lingüístiques al País Valencià

13.30-14.00 Debat

14.00-15.30 Dinar

 

TARDA: TAULA RODONA

Sala de Graus del Departament de Lingüística Aplicada

15.30-15.55 Estibaliz Amorrortu Universidad de Deusto Nuevos hablantes de euskera y legitimidad lingüística

15.55-16.20 Fernando Ramallo Universidade de Vigo El (neo)hablante legítimo y las ideologías lingüísticas en Galicia

16.20-16.45 Brauli Montoya Universitat d’Alacant Passat i present dels neoparlants valencians

16.45-17.10 Emili Boix Universitat de Barcelona Neoparlants del català en famílies plurilingües a Catalunya

17.10-17.35 Mireia Trenchs Universitat Pompeu Fabra ‘Tens que aprendre català, castellà, anglès… la tercera no puc,: La gestió del multilingüisme en la vida quotidiana dels joves llatinoamericans i xinesos a Catalunya

17.35-18 Raquel Casesnoves i J. À. Mas Universitat Pompeu Fabra l Universitat Politècnica de València Neoparlants universitaris: el català, llengua d’atracció?

18-18.45 Discussió

Més informació ací: LID2014.

Vehicular les llengües

El professor Albert Branchadell («El embrollo de la lengua vehicular», El País, 15.02.2014) fa una reflexió sobre el contrast entre finalitat de la immersió lingüística (establida en Catalunya) i les intencions dels qui la discutixen en els tribunals, que han acabat fent-ne una arma de polèmica política i no una pretensió de millora educativa. Tal com conclou l’article:

Deixar que el sistema evolucione d’esta manera natural sembla més recomanable que modificar a colp de resolucions judicials inspirades en última instància en la nefasta sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

En el mateix diari («Abajo el nacionalismo lingüístico», edició per a Catalunya), Xavier Vidal-Folch destaca el perill d’eixe nacionalisme espanyol excloent de llengües i cultures i proposa un camí diferent:

Doncs bé, només una irrupció semblant, decidida, contínua, inassequible al desànim i intransigent amb la pròpia fatiga i amb les temptacions a l’escapisme centrífug pot aconseguir hui una cosa semblant en l’àmbit de les llengües: un mercat cultural intern basat en la riquesa d’idiomes diversos, i àmpliament cooficials, no només en els seus racons. De forma similar al que passa a Suïssa. En això sí que és admirable.

En el fons, una noteta del mateix diari («Una salida a bolsa con folleto en inglés», 16.02.2014) deixava caure una idea segurament més beneficiosa en la concepció de l’ús de les llengües (i que al País Valencià els poders econòmics i socials podrien practicar més):

Està clar que [l’anglés] és l’idioma dels negocis i que els inversors institucionals als quals va dirigida l’oferta el preferixen en eixe idioma, però res no impedia que el fullet de la firma, que a més és una closca buida que el que fa és demanar 400 milions per a després invertir-los en el mercat immobiliari, estiguera també en espanyol.

L’educació i els drets lingüístics

A començament de desembre de l’any passat els mitjans informavem de l’existència d’una nova plataforma cívica que arrancava amb un «Manifest pels drets lingüístics al País Valencià» (Vilaweb, 04.12.2013) :

Neix una nova plataforma en defensa dels drets lingüístics dels valencians

Exigeix respecte a la pluralitat lingüística • Estableix una jornada anual per denunciar vulneracions i crea un protocol d’actuació davant d’agressions

Una plataforma integrada per una vintena d’entitats, sindicats i partits del País Valencià ha declarat el 4 de desembre com el Dia dels Drets lingüístics. Avui han presentat aquesta jornada, com un dia per defensar l’ús de la llengua i fer visible les vulneracions dels drets lingüístics que pateixen els ciutadans. En un acte davant la delegació del govern espanyol, representants de la plataforma han llegit un manifest i han lliurat un document explicitant les vulneracions. També han presentat el document «Què cal fer davant d’una agressió lingüística?», un protocol d’actuació davant les vulneracions dels drets lingüístics en l’àmbit privat i públic.

I l’any acaba amb la notícia ja habitual de l’anuŀlació d’una disposició de la Generalitat valenciana que, com també és habitual, deteriorava els drets lingüístics i l’accés al coneiximent i l’ús del valencià. En este cas es tractava d’una ordre de Font de Mora Turón, antic conseller d’educació i actual vicepresident de les Corts Valencianes (Levante, 28.12.2013):

El TSJ cierra la puerta a que los padres o alumnos elijan en qué lengua se examinan

Escola Valenciana, que instó el recurso, pide a Catalá que se aplique la sentencia también en la concertada

Requisit lingüístic docent

La Generalitat valenciana aprova el requisit lingüístic docent en eso i Batxillerat (veg. docv 08.11.2013). A pesar que és una bona notícia —per tard que haja arribat la mesura—, Escola Valenciana fa unes reflexions sobre la qüestió:

Aprovació del requisit lingüístic docent a Secundària i Batxillerat

[…]

Cal recordar que l’oferta d’ensenyament en valencià als instituts actualment està al voltant del 20%, mentre que a les escoles és d’un 35%. «Queda molta voluntat política per aconseguir la normalitat lingüística al sistema educatiu valencià ara que estem a punt de commemorar tres dècades de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià», ha comentat el president d’Escola Valenciana.

Des de l’entitat cívica es considera que la publicació hui en el DOCV de la catalogació lingüística de tots els llocs docents ha estat una maniobra estudiada per part del Govern de la Generalitat Valenciana. «Esperàvem des de feia mesos la notícia, des de febrer de 2013 i justament apareix hui, la vespra de les manifestacions socials contra el tancament de RTVV. Aprofitar un tema tan important com la catalogació lingüística en valencià dels llocs docents del professorat dels instituts ens sembla una maniobra de fum de la Generalitat Valenciana per desviar l’atenció informativa d’un altre tema cabdal com és el desmantellament i el tancament d’un servei públic fonamental com és la ràdio i la televisió públiques valencianes, un servei que ha de ser un altaveu fort de normalització de la nostra llengua», s’ha explicat des d’Escola Valenciana.

Professorat de català a l’exterior

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Selecció de professorat de català a l’exterior 2013

A partir del 3 de maig s’inicia el termini de presentació de soŀlicituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2013-2014 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria comença el procés de selecció dels futurs docents d’estudis catalans a universitats d’Alemanya, Croàcia, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, Israel, Portugal, Regne Unit i Rússia.

El termini de presentació de soŀlicituds és del 3 al 17 de maig del 2013.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/catala/aprendre_catala/seleccio_professors_formularis.cfm), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

Font:
Àrea de Llengua i Universitats
Institut Ramon Llull

Avaluació de la normativa

La Societat Catalana de Terminologia ens envia la convocatòria següent:

I Jornada d’Estudi de la Implantació de la Normativa

Presentació

L’objectiu de celebrar una jornada d’estudi d’implantació de la normativa neix de la constatació recollida per diversos autors (Payrató 1988; Boix, Payrató i Vila 1997; Marí 2000; Marí i Mestres, 2002; Bassols i Paloma (2002); Brunat et al. 2006 i 2009, entre d’altres) sobre la necessitat de fer un seguiment de l’aplicació de les propostes normatives, i recollir, així, el testimoni de les Jornades per a la Cooperació en l’Estandardització Lingüística, organitzades per l’Institut d’Estudis Catalans els anys 1999 i 2000. En aquest sentit, la jornada que plantegem vol servir com a punt de trobada entre els àmbits acadèmic i professional per tal de plantejar els punts més conflictius en què la normativa i l’ús s’allunyen, fer un estat de la qüestió de com s’ha fet el seguiment de la implantació de la normativa i valorar la possibilitat de crear un observatori de la normativa catalana.

Dades
Jornada: 6 de juny de 2013
Barcelona, Universitat Pompeu Fabra (aula 52.023. Campus del Poblenou, Roc Boronat, 138)
Preinscripcions: del 2 d’abril al 3 de maig
La jornada és d’accés restringit i cal inscripció prèvia amb aquest formulari.[**] Data de confirmació de la inscripció: 17 de maig
Contacte: avalnorm (arrova) gmail (punt) com

Més dades: Xarxa cruscat.

Sentència sobre la titulació de filologia catalana

El web d’Acció Cultural del País Valencià ens informa d’una nova sentència del tribunal superior valencià:

Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua

[…]

El Tribunal destaca, en els fonaments de dret de la seua sentència, que «es necesario referir que la cuestión que se plantea ha sido reiteradamente contemplada por pronunciamientos de esta misma Sala y Sección, que han podido ser considerados de forma favorable por el Tribunal Supremo y a lo expuesto hemos de estar por obvias razones de coherencia y seguridad jurídica», en referència a la llarga llista de pronunciaments judicials favorables al posicionament d’Acció Cultural i de la resta d’impulsors de recursos en el mateix sentit, i contraris tots ells sense excepció a l’intent del Govern valencià de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial per a entrebancar l’extensió de l’ús social, que és en definitiva la preocupació i objectiu de la nostra entitat.

[…]

Una nova línia en valencià en Xirivella

Escola Valenciana aconseguix una impulsar a través dels tribunals l’ensenyament en valencià, a pesar de la pretensió contrària de la Generalitat valenciana:

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a les famílies de l’escola Rei En Jaume de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià

[…]

És la segona sentència que el tsj falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del coŀlegi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012.

Notícia relacionada:

· «Quiero clase en valenciano, señor juez», El País, 25.02.2013.

Iberolingua

El bloc Vent d Cabylia (de l’historiador Vicent Baydal) ens proporciona un enllaç a un web ben documentat i interessant: Vent d Cabylia: Iberolingua (I): Per a curiosos de les llengües peninsulars. Entre altres informacions actuals i històriques que oferix Iberolingua sobre les llengües de la península Ibèrica, podem destacar, pel que fa al català:

L’evidència empírica del model lingüístic català

Cercle XXI publica el Butlletí núm. 11, titulat: Resultats del model lingüístic escolar de Catalunya. L’evidència empírica.

En general, les comprovacions empíriques tenen la funció de validar o de desmuntar determinades posicions ideològiques o simples creences. Això s’hauria d’aplicar sempre en el cas de les polítiques públiques. Quan els polítics i els governs no actuen així, és perquè afavorixen interessos privats o particulars, però no els interessos públics de la societat. Les dades permeten conéixer quins sistemes oferixen solucions més bones. Per exemple, «Coneixement matemàtic. Immersió i No-immersió a Catalunya I Espanya. Quart de Primària. Curs 1993-1994»:

Immersió

No-Immersió

Espanya

Nombres i operacions

61,10

52,76

61,30

Mesurament

63,39

59,29

60,80

Geometria

65,56

56,66

60,10

Anàlisi de dades

68,90

65,65

69,30

Àlgebra i funcions

61,67

53,42

58,30

Comprensió conceptual

60,44

57,23

60,80

Coneixement procedimental

69,05

60,19

66,10

Resolució de problemes

60,98

49,89

57,30