Elaboració de materials docents

Rafel Ramos i Armengol ens informa de la pròrroga de la convocatòria següent:

Incentius per a la qualitat en l’elaboració de materials docents en valencià

Convocatòria de 2010. Aquesta convocatòria ha estat prorrogada fins al 31 de gener de 2011

Objecte: impulsar l’ús del valencià en l’activitat docent i millorar la qualitat lingüística dels materials docents en aquesta llengua.

Destinataris: personal docent i investigador en actiu amb docència en valencià.

Termini de presentació: fins al 31 de gener de 2011

Documentació [pdf]: Fullet | Convocatòria | Soŀlicitud

Més informació: www.spluv.es

L’idioma espanyol abans que res

El diari El País («¿El idioma antes que el talento?» de Sebastián Tobarra, 06.09.2010) ens oferix un reportatge sobre la valoració de la possible regulació lingüística (un decret) que s’està preparant en l’àmbit universitari català. De tot el que s’hi comenta, podem destacar dos detalls que fan pensar. Un serien les paraules (potser el periodista no les ha transcrites bé) de Jesús Esteban García (secretari general de la Federación de Asociaciones de Catedráticos Universitarios):

La llengua espanyola és oficial en tota Espanya i és un deure i un dret usar-la.

Podem vore que no identifica de quina llengua parla, tot i que podem entendre que es referix a l’«única» que és espanyola, pel que sembla. D’altra banda, sembla que diga que és un deure usar-la, tot i que el deure és simplement conéixer-la, tal com indica la Constitució espanyola per al castellà (art. 3).

Una altra referència simptomàtica és en negatiu, és a dir, en allò que no es diu ni de passada en el reportatge. Per exemple:

Ni en el País Basc ni en Galícia s’exigix demostrar que saben èuscar o gallec a tots els docents universitaris.

A més, salta a la vista que l’article no parla de les regulacions lingüístiques, de les normes institucionals sobre l’ús de les llengües, sinó que tracta el «problema» que representa per a alguns la regulació de l’ús de les llengües diferents de la castellana, ja que esta llengua —com ja hem vist en les paraules de Jesús Esteban— és un deure «pressuposat». Per això, no apareix cap referència a l’exigència de l’ús dels castellà en les normatives universitàries. Tanmateix, podem trobar en les convocatòries universitàries el requisit següent:

[…] español, que será la lengua oficial en la que tendrá lugar el desarrollo del concurso y cuyo conocimiento será exigible a todos los participantes.

Eixa manera d’enfocar la qüestió recorda massa allò que sol passar quan en una conversa algú diu «canviem de tema, parlem de putes, ¿com està ta mare?».

El vídeo de l’última classe de Joan Solà Cortassa

Per completar la informació sobre l’última classe de Joan Solà Cortassa, podem vore-la en vídeo a través del web de la Universitat de Barcelona:

El catedràtic de Llengua Catalana Joan Solà pronuncia la seva última lliçó com a docent, sota el títol «Construcció d’una sintaxi normativa: criteris. Exemples», en el marc el màster d’Estudis Avançats i Aplicats de Llengua i Literatura Catalanes que imparteixen conjuntament la ub i la uab. Presenta la ponència el professor del Departament de Filologia Catalana Lluís Payrató. Joan Solà es jubila enguany, però no abandona l’activitat universitària ja que prosseguirà el seu mestratge a la ub en qualitat de professor emèrit.

L’útima classe de Joan Solà Cortassa

Xavier Rull ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

Joan Solà: última classe

A partir del curs que ve, el catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Joan Solà, passarà a ser professor emèrit d’aquesta Universitat. Dijous vinent, 17 de juny, a les 6 de la tarda, impartirà la seva última classe a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps, aquesta classe serà l’acte de cloenda del màster oficial interuniversitari en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB) i del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (UB).

Font: Neus Nogué i Lluís Payrató (Departament de Filologia Catalana de la UB)


  • Vegeu: «Joan Solà: “Gràcies, noi”» (dtl, 27.10.2010)

Estudiar en valencià

Segons indica el titular del diari (El País, 02.06.2010):

80.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià per la política del Consell

Escola Valenciana denuncia al síndic l’ecassesa de places en secundària

Eixa és la gestió del conseller Font de Mora i del president Camps Ortiz. Dels 138.223 alumnes que estudiaven en valencià en primària, només 58.626 aconseguixen continuar fent-ho, perquè la conselleria disposa les mesures que impedixen la continuïtat. El percentatge de centres que oferixen ensenyament en valencià és del 10,6 % en Alacant, el 22 % en València i el 42 % en Castelló.

Podem afegir que, segons un esborrany de decret de la mateixa conselleria, i tal com denuncia Escola Valenciana:

Font de Mora pretén prohibir estudiar en valencià el 80 % de l’alumnat

Sabem que l’aprenentatge és la base de l’ús. Per això s’entenen perfectament les mesures que tendixen a impedir l’aprenentatge i l’ús del valencià.

Selecció de professorat de català en universitats forànies

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través d’Infozèfir la informació següent:

S’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat i al Butlletí Oficial de les Illes Balears la convocatòria per a la selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2010-2011.

Amb aquesta convocatòria s’inicia el procés de selecció dels futurs professors de català a les universitats en què la plaça ha quedat vacant, entre les quals s’inclouen universitats d’Alemanya, Cuba, Estat espanyol, Estats Units, França, Índia, Irlanda, Itàlia, Regne Unit, Federació Russa i Sèrbia.

El termini de presentació de soŀlicituds és del 19 de maig al 2 de juny de 2010.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/_cat/_convocatories/lectors_formularis.shtml) on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntar la documentació requerida.

Font: Àrea de Llengua i Universitats, Institut Ramon Llull

La titulació de filologia catalana en les oposicions valencianes

Vilaweb ens informa d’una novetat legal important:

El govern valencià inclou filologia catalana en les oposicions de docents després d’una trentena de sentències

[…] La negativa, fins ara, del Consell havia empès alguns sindicats educatius, com l’ste, cc oo i fete, i Acció Cultural a presentar recursos que sempre havien resultat en sentències contràries al govern.
[…]

Efectivament, en la Resolució de 27 d’abril de 2010, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen procediments selectius d’ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats en els cossos docents de professors d’Ensenyança Secundària, professors d’Escoles Oficials d’Idiomes i professors tècnics de Formació Professional (docv núm. 6.257, de 30.04.2010) conté l’annex següent:

ANNEX X

Titulacions que eximixen de les proves de coneixements dels idiomes oficials de la Comunitat Valenciana

Per a l’exempció de la prova de Valencià:
– Llicenciatura en Filologia, Secció Hispànica (Valencià) o Llicenciatura en Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre.
– Diploma de Mestre de Valencià.
– Certificat de Capacitació per a l’ensenyament en valencià.
– Certificat d’Aptitud per a l’Ensenyança en Valencià.
– Certificat de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
– Certificat universitari que acredite haver superat el Nivell II del Pla de Formació Lingüisticotècnica en Valencià del Professorat no Universitari.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Superior dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat universitari que acredite haver superat el curs Mitjà dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica.
– Certificat acadèmic d’haver obtingut el Certificat d’Aptitud de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat acadèmic d’haver superat el Cicle Elemental de Valencià, expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Intermedi de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Certificat de Nivell Avançat de valencià expedit per les escoles oficials d’idiomes.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en almenys tres cursos d’entre BUP i COU.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos de la Formació Professional.
– Acreditació d’haver cursat i aprovat valencià en tots els cursos del Batxillerat.
– Haver obtingut la qualificació d’apte en la prova corresponent a les oposicions convocades a partir de l’any 2002.

Per a l’exempció de la prova de castellà:
– Titulació universitària expedida per una universitat espanyola.
– Títol de Batxillerat (BUP) o Batxillerat (LOGSE) expedit per l’Estat espanyol.
– Títol de Tècnic Especialista (FP2) o Tècnic Superior expedit per l’Estat espanyol.
– Diploma d’Espanyol com a llengua estrangera (nivell superior) o Certificat d’Aptitud d’Espanyol per a estrangers expedit per les escoles oficials d’idiomes.

El Reial decret 1.954/1994, només recull la denominació filologia catalana, que és la titulació a què equivalen la filologia valenciana i la secció hispànica (valencià).

Els revesos judicials (Levante, 06.05.2010) patits per la Generalitat popular en esta qüestió al final sembla que els ha dut a «acatar» les decisions dels tribunals i a respectar les raons legals, sindicals i universitàries.

La demanda lingüística

El passat 12 de febrer d’enguany el diari El País treia un titular d’eixos que cada dos per tres ens fan caure de tos perquè ens tornen a descobrir la sopa d’all:

L’oferta genera demanda

La petició de classes universitàries en valencià despega en Castelló, puja en València i Alacant, i cau en Elx, que no impartix ni un crèdit en la llengua

Podeu trobar la notícia completa ací; el quadre comparatiu de dades és el següent:

Plans d’estudis de la Universitat Jaume I

El cidaj ens envia la informació següent:

Resolució de 2 de febrer de 2010, de la Universitat Jaume I de Castelló, per la qual es publiquen els següents plans d’estudis que ja han sigut verificats pel Consell d’Universitats i autoritzats per la comunitat autònoma valenciana: graduat/da en Relacions Laborals i Recursos Humans, graduat/da en Turisme, graduat/da en Química, graduat/da en Enginyeria d’Edificació, graduat/da en Estudis Anglesos, graduat/da en Traducció i Interpretació, graduat/da en Comunicació Audiovisual, Graduat/da en Publicitat i Relacions Públiques, graduat/da en Periodisme. [2010/1456] (docv núm. 6.210, de 19.02.2010)
– vegeu text

La llengua de l’escola a Galícia

Al mes d’octubre passat Avui (18.10.2009):

Milers de persones es manifesten a Santiago de Compostel·la pel «dret a viure en gallec»

Protesten contra la política lingüística del govern de Nuñez Feijóo, que derogarà el decret del gallec a l’ensenyament i suprimeix el coneixement de la llengua en l’accés a l’administració pública i les ajudes a la traducció dels llibres en gallec

Segons informa el diari El País (29.12.2009):

Els pares gallecs votaran en quin idioma escolaritzen els seus fills

Els alumnes d’infantil aprendran en la llengua que decidixca la majoria de l’aula

Encara no s’ha acabat l’interés polític per provocar una polèmica lingüística o altra. Les polèmiques, que sempre solen tindre el mateix objectiu declarat, opten habitualment per solucions contradictòries respecte de la polèmica anterior. Per sort, els polítics promouen eixes polèmiques i eixos debats per tal de protegir els drets lingüístics dels ciutadans.