Ensenyament altruista

Podem llegir en el diari El País (10.06.2009):

Profesors s’oferixen a donar valencià de forma altruista

N. C. – València – 10.06.2009

Davant de la supressió de grups en valencià oficiada per la Conselleria d’Educació de la Generalitat, un grup de docents de l’IES Ramon Llull de València s’han oferit a continuar impartint classes en valencià, «de forma desinteressada i altruista» —és a dir, sense que represente cap cost d’increment horari per a l’administració— a fi que «els alumnes de 1r curs de Batxillerat estiguen atesos en valencià en el seu centre».

Deu ser una estratègia contra la crisi econòmica, que pot ser que podrem salvar-la gràcies al voluntarisme i a l’altruisme, tal com demostren cada dia els sectors bancaris i financers. Sense oblidar, és clar, el màxim exemple que es dóna des del sector polític i institucional, on hi ha qui regala obres als amics empresaris, i on hi ha qui accepta vestits i cotxes d’eixos amics empresaris. Ara bé, açò sembla altruisme, però debades no sembla que ho facen.

Pel que fa a les llengües, el castellà és un deure i, per tant, l’aprenem (gratuïtament o pagant), perquè és obligatori, i a pesar que pot ser que no el parlem mai. El valencià, en canvi, en temps de crisi, és un valor afegit, quasi un luxe. Per això l’hem de compartir i ensenyar, i res millor que ensenyar amb l’exemple, amb l’ús, i amb la generositat que mostren els professors de l’institut.

El que no queda clar és si la mesura s’hauria d’estendre a les matemàtiques o la física, perquè d’això tampoc estem massa ben atesos. Segurament sí, cal més altruisme, i segurament podríem ajustar una miqueta millor els preus.

Flaixos de traducció i interpretació i de base de dades jurídica

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 35, 03.06.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Convocatòria de proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades 2009

El dogc 5.391, del 2 de juny de 2009, publica la resolució de convocatòria de les proves per a l’habilitació professional per a la traducció i la interpretació juradesd’altres llengües al català i viceversa per a l’any 2009.

Enguany les llengües objecte d’examen són:
— Anglès (prova de traducció i prova d’interpretació)
— Castellà (prova de traducció i prova d’interpretació)

La sol·licituds s’han de presentar del 3 al 15 de juny a la Secretaria de Política Lingüística a Barcelona (C. de Mallorca, 272, 1r); Girona (Gran Via de Jaume I,9, 1r pis); Lleida (C. de Lluís Companys, 1); Tarragona (C. de Sant Francesc, 3) o Tortosa (C. de Montcada, 23).

Per a més informació: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Llengües i legislació. Base de dades jurídica

La base de dades de dret i legislació lingüístics és fruit d’un conveni de col·laboració entre la Secretaria de Política Lingüítica i el ciemen (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), responsable del programa Mercator: dret i legislació lingüístics. L’objectiu és reunir les bases de dades d’aquestes dues organitzacions i posar-les a disposició dels estudiosos i la ciutadania en general a través d’Internet. Té gairebé 30.000 entrades, de les quals unes 21.000 han estat aportades per la Secretaria de Política Lingüística.

Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/bdjuridica

ACPV i l’STEPV denuncien el conseller Font de Mora

Acció Cultural del País Valencià ens fa arribar la nota de premsa següent:

acpv i l’stepv denuncien el conseller Font de Mora per no respectar les diverses sentències judicials que validen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de «català»

Toni Gisbert, coordinador d’Acció Cultural del País Valencià (acpv), Alfons Esteve (delegat sindical en la Universitat de València de l’stepv, advocat, tècnic lingüístic i també membre de l’Institut de Política Lingüística d’acpv) i Marc Candela (responsable de comunicació de l’stepv) han comparegut en roda de premsa conjunta de les dues entitats per a presentar la denúncia que l’associació cultural i el sindicat han decidit de presentar contra el conseller Font de Mora.

El coordinador d’acpv ha fet, en la roda de premsa, dues reflexions. La primera és la consideració de la gravetat que un dels màxims representants del Govern autonòmic no respecte les diverses sentències judicials que reconeixen la titulació de Filologia Catalana com a títol suficient per avalar els coneixements de valencià de qualsevol persona que es presente a la darrera convocatòria d’oposicions de la Conselleria d’Educació. Com és possible que un càrrec públic faça cas omís dels múltiples pronunciaments judicials, tots ells unànims en el mateix sentit, sense cap conseqüència? Què passaria si un ciutadà qualsevol obviés el que dicta una sentència judicial?

La gravetat d’aquesta situació justifica sobradament la denúncia que han decidit presentar acpv i l’stepv per pressumpta desobediència a la justícia i pressumpta desviació de diners públics, i l’exigència d’una rectificació pública del conseller, en el sentit d’acatar allò que diuen els tribunals i validar el títol de Filologia Catalana com a suficient per acreditar els coneixements de valencià.

La segona reflexió fa referència al fet que estem parlant d’una qüestió que no afecta només a la comunitat educativa, sinó al conjunt de la societat valenciana, ja que no només estem parlant de la resistència a acatar unes sentències judicials que afecten la convocatòria d’unes oposicions: ja hi ha un total de 21 sentències —de moment— (1 del Tribunal Constitucional, 3 del Tribunal Suprem i 17 del Tribunal Superior de Justícia valencià) que reconeixen la unitat de la llengua i la plena legalitat de la denominació també de «català» per al «valencià». Amb l’actitud del conseller Font de Mora —i del President Camps com avalador d’aquest i màxim responsable del Govern valencià— a acatar els pronunciaments dels tribunals en aquest sentit, el Govern valencià es situa fora de la llei i dificulta la necessària entesa entre el País Valencià i Catalunya en un context de crisi econòmica, agreujada en el cas valencià per la crisi del model econòmic i social del PP i els casos de pressumpta corrupció en els quals hi ha implicat diversos alts càrrecs de la Generalitat valenciana.

És per això que el coordinador d’acpv ha reclamat un canvi en la política del Govern valencià en aquest àmbit, en el sentit de posar fi a la censura que pateix tv3 al País Valencià i acatar el reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català.

El PP elimina el requisit lingüístic bilingüe d’Ontinyent

Vam poder llegir el dia 5 de març del 2009 en el diari Pàgina 26 :

A Ontinyent el valencià deixa de ser un requisit i només serà un mèrit

Ho va confirmar l’alcaldessa de la localitat en el ple extraordinari que va tindre lloc dimarts: a partir d’ara, el valencià ja no serà obligatori per accedir a un lloc de treball en l’administració, sinó que només puntuarà a les proves.

[…]

L’alcaldessa és del pp, i eixa actuació supressiva no és una declaració sinó un fet. Com podíem esperar (Las Provincias, 22.05.2009):

El portaveu del pspv, Jorge Rodríguez, va recordar als populars que el requisit lingüístic «és un reglament que va aprovar el govern valencià fa anys i que ara a Ontinyent s’incomplirà». Va titllar esta mesura de «involucionista i reaccionària, pel que no votem a favor d’un document que pretén acabar amb un requisit lingüístic».

No sabem a quin «govern valencià» es referix el regidor (o la periodista Rocío Moreno), però està clar que el pspv té algun motiu per a protestar per l’eliminació del requisit lingüístic bilingüe. Al cap i a la fi, Ontinyent era un dels pocs municipis governat pels socialistes on s’havia adoptat la mesura. Naturalment, a més de protestar i de titllar d’«involucionista i reaccionària» la mesura de supressió, el regidor socialista podria estendre eixe concepte a la resta d’ajuntaments socialistes que no han promulgat mai eixe requisit lingüístic, ja que, encara que siga per inacció, es troben en la mateixa situació «involucionista i reaccionària».

Debat sobre el requisit lingüístic

Ferran Isabel ens envia a través d’INfoZèfir la informació següent:

Taula rodona: «Requisit lingüístic valencià: És ja l’hora?»

25 anys després de la Llei d’ús, som l’únic territori amb llengua pròpia que no l’exigeix en les proves de selecció per a l’administració. Cal incloure’l ara en la nova llei de la funció pública valenciana?

Dimarts, 26 de maig, 19.30 hores
Edifici Octubre (c/ Sant Ferran, 12, València)

Hi intervenen:

  • Francesc Calatayud (EUPV)
  • Mònica Oltra (IPV)
  • Agustí Cerdà (ERPV)
  • Enric Morera (BNV)
  • Vicenta Crespo (PSOE)
  • Eliseu Climent (ACPV)

Presenta i modera l’acte: Alfons Esteve

Font: Alfons Esteve (Universitat de València)

Flaixos d’àrab, premsa i multilingüisme i ús del català en la UE

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 33, 06.05.2009) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab

[…]

Viure a Catalunya. Aprenem català des de l’àrab conté informació bàsica sobre la llengua (sobre l’alfabet català, la llengua catalana vista des de la llengua àrab i també alguns aspectes culturals de la societat catalana) i deu lliçons de català inicial que tracten de temes relacionats amb la vida quotidiana que inclouen diàlegs breus i un vocabulari relacionat amb el tema. Es pot consultar en línia des del web de la llengua catalana: http://www.gencat.cat/llengua/viure/arab.

El material es distribuirà entre les entitats d’immigrants, els centres educatius i els centres del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Conferència internacional sobre premsa i multilingüisme a la Unió Europea

Organitzada per l’Associació Europea de Diaris en Llengües Minoritzades o Regionals (midas), tindrà lloc els dies 15 i 16 de maig a Barcelona, al Palau Robert (passeig de Gràcia, 107).

L’assistència és gratuïta. Per inscriure-s’hi cal confirmar l’assistència enviant un correu electrònic a marta.teruel@manners.es indicant el nom, el cognom, l’entitat a la qual es pertany, l’adreça electrònica i el telèfon.

Per a més informació: http://www.premsacomarcal.cat/detall_noticia.php?idNoticia=385

Acord per a l’ús del català al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees

El dia 27 d’abril es va signar l’Acord administratiu entre el Govern espanyol i el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en virtut del qual els ciutadans espanyols o qualsevol persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social a Espanya podran dirigir-se per escrit al Tribunal en català, gallec i basc, i rebre la resposta en aquestes mateixes llengües.

El sistema previst per portar a la pràctica aquesta possibilitat consisteix que les persones que vulguin utilitzar-la hauran d’enviar el seu escrit a un organismes específic, l’Oficina per a les Llengües Oficials del Ministeri de Política Territorial espanyol, la qual el traduirà al castellà per tal de permetre que el Tribunal redacti la seva resposta en aquesta mateixa llengua. A continuació, aquesta mateixa Oficina traduirà la resposta del Tribunal a la llengua en què es va redactar l’escrit inicial i l’enviarà al destinatari, juntament amb la resposta oficial del Tribunal.

L’acord assenyala de manera expressa que aquesta possibilitat no s’apliqui als escrits de caràcter jurisdiccional, als escrits que es refereixin a l’aplicació d’una norma legal i als que tinguin per objecte l’obtenció d’un avantatge (per exemple, una subvenció), un benefici (per exemple, l’atribució d’un contracte públic) o d’una funció (per exemple la candidatura per a un lloc de treball).

Aquest acord s’afegeix als que fins ara ha signat el Govern de l’Estat amb el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Comitè de Regions, el Comitè Econòmic i Social i el Defensor del Poble Europeu, i a l’acord de la Mesa del Parlament.

La traducció prestigia la llengua

Yvonne Griley comenta en «L’era de la postpolítica i la diglòssia lingüística» (Tribuna.cat, 20.04.2009) una situació sorprenent que es donà a l’auditori del Macba i que exemplifica amb un detall significatiu en què consistix un procés de substitució lingüística:

Més enllà de la bona oportunitat que significà l’ocasió, segons em diuen els experts, de conèixer la pel·lícula de Safaa Fathy D’ailleurs, Derrida, la cita no tindria per a mi més interès si no fos pel fet que amb l’excusa que l’auditori present configurava “una petita ONU” —en paraules del moderador, X. Antic, donat que alguns venien d’allò que se’n diu de fora— els participants catalans al simposi es veieren empesos per l’organització a parlar castellà o francès, ja que, si bé hi havia traducció simultània, no se n’havia previst al català.

Griley mateix en trau una conclusió que els tècnics lingüístics estem acostumats practicar:

Hi ha coses que depenen de nosaltres i la fermesa i la constància sobre allò que organitzem n’és una. En el debat sobre el català trobo erma la disquisició sobre la vida o la mort de les grans ideologies. Em preocupa molt més que l’estament universitari o periodístic menystingui amb la seva pràctica el català com a llengua apta per a l‘ús en un seminari internacional, tan si ho fa de manera conscient com inconscient. La traducció és una pràctica i una professió que resta darrere el teló però que forma part de l’engranatge de la cultura. On hi ha traduccions hi ha una llengua que es prestigia, hi ha voluntat, constància, inquietud i competitivitat, tot plegat un antídot contra la diglòssia lingüística que se’ns dibuixa a perpetuïtat.

Més articles d’Yvonne Griley en la Revista de Llengua i Dret.

La ideologia lingüística dels dirigents del Partit Popular valencià

Ferran Suay, professor de psicobiologia de la Universitat de València. descriu en l’article «Castellanisme radical» (Levante, 23.04.2009), a patir d’un fet aparentment anecdòtic, la diferència que hi pot haver entre una campanya comercial en favor de la societat valenciana i una campanya ideològica disfressada de comercial que perjudica la societat valenciana. Citem un frament central de l’article:

En comptes d’això, els actuals ocupants de la Generalitat Valenciana opten per fer una campanya en castellà. Hem de pensar, per tant, que no es tracta d’una campanya comercial, sinó d’una campanya ideològica, i que el seu objectiu no és el de reactivar el sector turístic valencià, sinó algun altre. La campanya és ideològica perquè, com ja hem vist, l’opció pragmàtica, la que aconsegueix l’objectiu d’aproximar el producte al seu client potencial, és la d’anunciar-se en la llengua de l’emissora. Per tant, fer-ho en castellà, pagant el preu d’allunyar el producte del consumidor, no respon a cap criteri de comercialitat, sinó que és un pronunciament ideològic en favor del castellanisme radical.

Flaixos de requisit lingüístic (Illes Balears) i de toponímia (Catalunya)

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 32, 21.04.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Regulació de l’exigència del coneixement del català al sector públic sanitari de les Illes Balears

El Butlletí Oficial de les Illes Balears ha publicat el Decret 24/2009, de 27 de març, pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés i de mobilitat relatius a la funció pública estatutària i per ocupar llocs de treball que es convoquin en el sector públic sanitari de la comunitat autònoma de les Illes Balears (boib núm. 46, de 31 de març). En general, els coneixements de llengua catalana requerits corresponen al certificat B (coneixements elementals orals i escrits) de la Direcció General de Política Lingüística o de l’Escola Balear d’Administració Pública i, en alguns casos, al certificat A (coneixements orals) de les mateixes institucions.

Per a més informació: boib [pdf]

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya 2009

Al dogc núm. 5.355 s’ha publicat l’Acord de Govern 55/2009, de 24 de març, d’aprovació del corpus toponímic del nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Amb aquest acord s’aprova el corpus toponímic de competència de la Generalitat i es dóna publicitat al corpus de competència local perquè serveixi de referència en l’edició de cartografia, retolació, etc. El nou corpus substitueix l’aprovat per acord de Govern de 22 de juliol de 2003.

Més informació: Generalitat de Catalunya

La constitucionalitat lingüística de l’estatut català

Marta Torres Vilatarsana ens envia a través de la llista InfoZèfir la informació següent:

El proper dimarts 21 d’abril es farà la presentació del Dossier núm. 12 de l’Observatori de la Llengua, amb el títol «Dictamen sobre la constitucionalitat de l’estatut d’autonomia del 2006 en temes lingüístics»

Lloc: c/ Diputació, 276 (Òmnium Cultural)
Hora: 19:00 h
Amb la intervenció de: Dra. Mar Aguilera, professora de dret constitucional

Font: www.observatoridelallengua.cat