Privatització de la traducció i la correcció en la Generalitat valenciana

La Generalitat valenciana (13.01.2017; pdf) privatitza la traducció i correcció de textos:

Licitació número CNMY16/PL11A/42. Servei de traducció i correcció de textos per a la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

Segons el diari Levante (18.01.2016), sembla que la intenció és «alliberar» els tècnics lingüístics (que es diuen tècnics de promoció lingüística; tmpl, en sigla) d’eixa funció per tal que puguen dedicar-se a la promoció de l’ús del valencià, que ara en diuen «acompanyament i impuls».

Si no les han canviades, les funcions dels tmpl són:

  • Efectuar correcció i traducció directa i inversa del valencià/castellà.
  • Estar a càrrec del reciclatge dels funcionaris.
  • Realitzar estudis lingüístics.

No pareix que hi encaixe gens un pretés «acompanyament i impuls», una activitat que pareix més pròpia dels polítics i de les disposicions reglamentàries i legals que haurien d’aprovar si pretenen aconseguir algun objectiu en eixe sentit.

Fins ara la formació i les oposicions dels tècnics lingüístics han tingut relació amb els coneiximents lingüístics, la traducció i la correcció. La nova proposta pareix que la tasca dels tmpl hauria d’estar relacionada també amb altres disciplines, com ara la sociologia, la psicologia o el dret, cosa que s’haurà d’aclarir.

Seria hora, doncs, que es revisaren la classificació i les funcions dels tècnics lingüístics de l’administració pública. I encara més, caldria fixar clarament la capacitació requerida i els deures lingüístics de la resta de funcionaris, que han de ser capaços de complir el deure de disponibilitat lingüística en les dos llengües oficials que tenen les administracions públiques. Podem suposar que majoritàriament han aconseguit la capacitació, si entenem que el funcionariat ha evolucionat, si més no, al mateix ritme que la població valenciana (i amb el suport de l’activitat de la jqcv). Ara caldrà comprovar fins a on arriba l’espenta política. No hauríem de tornar als temps en què els tècnics lingüístics havíem de «predicar» els drets i deures lingüístics.

Nova versió dels criteris estilístics de la Generalitat valenciana

Mentres esperem la versió definitiva de la nova gramàtica que ha preparat l’Institut d’Estudis Catalans, l’administració del Consell de la Generalitat valenciana acaba de publicar una versió revisada (i en algun cas reduïda) del seu manual d’estil de l’any 1995, que han titulat (com en 1995), Criteris lingüístics:

Resolució de 23 de novembre de 2016, del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual s’aproven els criteris lingüístics d’aplicació a l’Administració de la Generalitat i els seus ens instrumentals.

Han passat més de vint anys, però pareix que la «suspensió temporal» d’activitat que hem patit en este tema afecta encara la nova gestió política, que no ha estat capaç de revisar, ampliar i millorar el document del 1995. L’única cosa que podem destacar és que en la versió de 1995 preferien tenir i venir i ara preferixen tindre, vindre (i afigen que també preferixen veure, forma que no comentaren en la aquella edició).

Uns apunts sobre la IV Jornada sobre Llengua i Societat

La tècnica lingüística Teresa Tort Videllet fa unes reflexions en després de participar en la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana (Lliure i Millor.cat, 17.07.2016):

«Depèn de tu? Algunes reflexions sobre converses bilingües, per Teresa Tort

Unes conclusions:

Siguem clars: no passar-se al castellà innecessàriament és com deixar de fumar. Significa canviar un hàbit o una conducta inconscient molt arrelada. Revertir aquesta norma, doncs, demanarà unes fases imprescindibles: tindre consciència dels perjudicis que provoquem amb aquesta conducta; voler canviar-la; fixar-nos objectius concrets per posar en pràctica la lleialtat activa² i trobar la voluntat suficient per executar els objectius establerts. Com en tots aquests processos, si algú ens acompanya en aquest camí tot resultarà més fàcil.

Jornada sobre les llengües i les polítiques lingüístiques

La Generalitat de Catalunya organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana:

7 de juliol de 2016
9:30 h – 14:00 h
Ateneu Barcelonès
c. Canuda, 6, 08002, Barcelona
Mapa

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza la IV Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur.

A la Jornada es presentaran per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.

Es farà també una l’anàlisi global de la situació. Tenint en compte els punts forts i punts febles que té el català, se’n traçaran les perspectives de futur. També hi intervindran representants institucionals de tots els territoris, que exposaran les polítiques lingüístiques que hi duen a terme.

Més informació: Gencat.cat.

La política lingüística estatal en la Primavera Educativa valenciana

Les jornades de la Primavera Educativa van acollir un seminari de política lingüística. La DGPL de la Generalitat de Catalunya n’ha fet un petit resum en els butlletí Tocs de Llengua (núm. 60):

Els responsables de política lingüística dels diferents territoris amb llengua pròpia van identificar prioritats, estratègies i línies d’actuació conjuntes en la promoció del multilingüisme

A l’acte hi van participar representants del País Basc, Catalunya, Galícia, Astúries, Comunitat Valenciana, Aragó, Navarra i Illes Balears

Dins del projecte Primavera Educativa i en el marc del congrés «L’aposta pel multilingüisme. 15 anys de Marc Europeu Comú de Referència i Portfolio Europeu de les Llengües», la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana va organitzar el Seminari de responsables de Política Lingüística de l’Estat, el 14 de maig, al Centre del Carme de la ciutat de València.
[…]

La gestió lingüística a les Balears

La Xarxa Cruscat de l’IEC ens dóna a conéixer el dossier sociolingüístic sobre les Balears elaborat pel diari Ara (17.10.2015; [pdf]), que té els continguts següents:

  • La societat reactiva el Consell de la Llengua després del desert Bauzá
  • El Coŀlegi d’Advocats denuncia la nuŀla presència del català a la Justícia
  • Feina per fer (J. Melià)
  • La meitat dels balears parla català habitualment
  • 10 accions per recuperar la llengua
  • Som un poble unit, alegre i combatiu (B. Busquets)
  • Adolescents i llengua (M. Gomila)
  • Entrevista a Marta Fuxà, responsable de Política Lingüística: «Hem de fer possible la vida en català a les Balears»
Ús del català
Ús del català a les Illes Balears

Com a conclusió, podem destacar el comentari final de Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern Balear :

Si jo rall en català a persones de fora és perquè els vull oferir la meva llengua i que s’hi sentin bé. La llengua catalana ha de ser entesa com un valor afegit el qual ja oferim a tots els que vénen a estar entre nosaltres.

Al taxi, en valencià

El sector del taxi valencià incorpora des de fa un parell d’anys una valoració de la competència lingüística. Una resolució de 23 de maig del 2012 de la Presidència del Consell d’Administració de l’Agència Valenciana de Mobilitat aprovà les bases generals reguladores de les proves per a l’obtenció del certificat de competència professional per a la prestació del servei de taxi en les àrees de prestació conjunta de la Comunitat Valenciana, que contenen en el temari l’apartat següent:

[…] D) Valencià i anglés bàsic
[…]

Per tant, les proves anuals del 2013 i 2014 han incorporat la valoració d’esta capacitat.

La interdependència dels nostres països

Analitzant el present i pensant en un dels futurs possibles, Ferran Suay fa una reflexió en «Vasos comunicants. Polítiques lingüístiques en un país partit» sobre la interrelació de totes les polítiques lingüístiques que ens afecten (BRLD, 17.07.2014):

Un estat català independent tindria un impacte indubtable sobre els ciutadans que viuen dins del seu territori. També en tindria, però, sobre els qui no viurem a Catalunya i continuarem per tant, sota sobirania espanyola. No em considere capacitat per a opinar amb autoritat sobre el grau de reconeixement formal que hauria de tenir el castellà en la futura República Catalana. Sí que puc afirmar, tanmateix, que la situació en què ens trobarem els catalanoparlants residents als altres territoris en dependrà en bona mesura.

Vehicular les llengües

El professor Albert Branchadell («El embrollo de la lengua vehicular», El País, 15.02.2014) fa una reflexió sobre el contrast entre finalitat de la immersió lingüística (establida en Catalunya) i les intencions dels qui la discutixen en els tribunals, que han acabat fent-ne una arma de polèmica política i no una pretensió de millora educativa. Tal com conclou l’article:

Deixar que el sistema evolucione d’esta manera natural sembla més recomanable que modificar a colp de resolucions judicials inspirades en última instància en la nefasta sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya.

En el mateix diari («Abajo el nacionalismo lingüístico», edició per a Catalunya), Xavier Vidal-Folch destaca el perill d’eixe nacionalisme espanyol excloent de llengües i cultures i proposa un camí diferent:

Doncs bé, només una irrupció semblant, decidida, contínua, inassequible al desànim i intransigent amb la pròpia fatiga i amb les temptacions a l’escapisme centrífug pot aconseguir hui una cosa semblant en l’àmbit de les llengües: un mercat cultural intern basat en la riquesa d’idiomes diversos, i àmpliament cooficials, no només en els seus racons. De forma similar al que passa a Suïssa. En això sí que és admirable.

En el fons, una noteta del mateix diari («Una salida a bolsa con folleto en inglés», 16.02.2014) deixava caure una idea segurament més beneficiosa en la concepció de l’ús de les llengües (i que al País Valencià els poders econòmics i socials podrien practicar més):

Està clar que [l’anglés] és l’idioma dels negocis i que els inversors institucionals als quals va dirigida l’oferta el preferixen en eixe idioma, però res no impedia que el fullet de la firma, que a més és una closca buida que el que fa és demanar 400 milions per a després invertir-los en el mercat immobiliari, estiguera també en espanyol.

La situació de la llengua en 2012

Taula
Estimació del total de població que declara com a llengua inicial el català, entendre’l, saber-lo parlar i saber-lo escriure. Territoris de llengua catalana. Milers de persones. Any 2013. Font: Xarxa CRUSCAT

El sisé informe sobre la situació de la llengua catalana, amb data 2012, elaborat per la Xarxa Cruscat de l’iec, emet diversos senyals positius sobre l’evolució de l’ús de la llengua, tal com podem llegir en El Butlletí número 181 de l’institut:

Segons va explicar Miquel Àngel Pradilla, el 2012 el català va superar la xifra dels deu milions de parlants (10,1 milions); això significa que un 72,4  % de la població de la comunitat lingüística parla català. 12,8 milions de persones declaren entendre’l (91,7  %) i 7,3 milions diuen que el saben escriure (52,6  %). Tot i això, segons l’Informe, es mantenen profunds desequilibris territorials accentuats per les ofensives polítiques contràries al català i el setge legislatiu. El director de la Xarxa cruscat va destacar que les autonomies on el Partit Popular va recuperar l’hegemonia van iniciar una croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística del català, que s’ha traduït en una clara involució a Aragó i a les Illes Balears, mentre que al País Valencià s’ha «rutinitzat» una política lingüística que ha estat molt perjudicial per a la vitalitat i l’ús de la llengua.

A més, en el mateix número del butlletí, Miquel Àngel Pradilla fa una anàlisi ben interesant sobre les dades que proporciona l’informe. Per exemple, hi podem llegir:

Al País Valencià, en canvi, la comunitat etnolingüística catalanoparlant, situada al voltant d’un 30  % de la població, serveix de refugi d’uns usos que quan guanyen formalitat experimenten una franca davallada. No cal dir que la causa primera d’aquest comportament funcional oposat de la llengua en els dos territoris referits s’ha de cercar en la política i la planificació lingüística institucional. Així, mentre que a Catalunya el procés de rehabilitació de la llengua en els contextos públics esdevé un dels objectius centrals del procés de normalització lingüística, al País Valencià, malgrat la retòrica institucional, l’aposta governamental no ha depassat l’objectiu de bilingüització asimètrica de la població.