El cinema en català és de llei

Unes notes periodístiques interessant de fa poc sobre el requisit lingüística català en el cinema:

  • Sílvia Barroso: «Només un requisit» (Avui, 10.03.2009)
  • Patrícia Gabancho: «Anem al cinema» (Avui, 12.03.2009)

Des del País Valencià, per ara i com quasi sempre, en certa manera ho veiem com problemes dels rics, i els rics no som mosatros. Però també hi tenim en «enviat especial» que se’n preocupa i dóna una opinió favorable a la iniciativa, tot i que preveu que no traurà res a carregador, que és com acaba el seu article Enric Sòria (Quadern, El País, 12.03.2009):

Una ofertat de meitat i meitat és justa i el públic la sostindria, però crec que no la veurem, pròximament, en aquestes pantalles

En el mateix diari (09.03.2009), debaten dos articles, un d’Enrique González Macho i un altre de Luis de Val Mínguez. El primer conté argments que no faria servir si hi haguera reflexionat des del punt de vista dels drets dels ciutadans i de l’interés públic. Però un distribuïdor de pel·lícules no té perquè parar-se en brosses si el negoci li funciona tal com està. I millor que no comentem la seua apreciació antropològica sobre la rapidesa o lentitud en l’adquisició d’hàbits.

En canvi, el segon, productor de Media Films, troba ben fet que «un document regule les regles del joc» i no veu cap problema per a l’exhibició en català, llevat que no haja estat fins ara una pràctica comuna. Si s’estén, «la clau està en analitzar com està formulada l’oferta i saber quina és la demanda. La cooficialitat del català i del castellà està en els escoles i també en el carrer».

Contraplanificació / 5: Favide i la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques (GV)

Per no perdre punt, i després de la mala passada que m’ha fet el síndic de greuges i que explicaré en un altre moment, toca replicar a l’escrit de la cap de gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques:

Ref. queixa núm. 090161
La directora del gabinet de la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Carmen Escolano del Real, respon en castellà-espanyol a un escrit que supose que seguix el procediment marcat per la Llei 30/1992, per la qual cosa el síndic de greuges el deu seguir en valencià-català, tal com el vaig iniciar amb la meua queixa. Per tant, si això és com dic, la directora del gabinet està infringint la regulació lingüística marcada per la llei.

En segon lloc, davant l’argument que «en breve finalizará el proceso de elaboración», tal com ja hem assenyalat en alguna ocasió anterior (queixes 080042 i 022124), la legislació lingüística vigent no establix «periodes de discriminació lingüística transitòria» –per anomenar-los d’alguna manera–, sinó que, ben al contrari, establix la prohibició de cap discriminació lingüística.

Al cap de vint i cinc anys de l’aprovació de la Llei 4/1983, qualsevol administració pública hauria de complir no ja des de l’inici, sinó des de la mateixa concepció, el que s’establix en la legislació lingüística (en consonància amb l’art. 14 de la Constitució espanyola i la Carta europea de les llengües), ja que és aixina com hauria de funcionar l’administració pública, amb procediments i protocols d’actuació que guien l’actuació administrativa cap al compliment dels seus deures.

En paraules del síndic de greuges (ref. queixa 022124), «el que ha d’orientar a tots els poders públics autonòmics i locals és salvaguardar la llibertat d’opció lingüística i impulsar l’ús del valencià en totes les esferes de la nostra societat i especialment en l’administració pública, i adaptar, sense cap dilació, les seues estructures al règim de cooficialitat lingüística instaurat en la nostra comunitat autònoma».

Ajudes de la Generalitat valenciana per a les associacions

El cidaj ens envia la informació següent:

Orde d’11 de febrer de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià en 2009. [2009/2180] (docv núm. 5.963, de 26.02.2009)
– vegeu text

Flaix de subvencions

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 28, 23.02.2009) ens envien, entre altres, la informació següent:

Subvencions destinades a promoure els usos de la llengua catalana

Amb data 16 de febrer de 2009, s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Ordre VCP/38/2009, de 3 de febrer, per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió de subvencions per a iniciatives adreçades a promoure els usos de la llengua catalana a Catalunya.

D’aquí a uns dies, es publicarà la resolució per la qual es convoca el concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives adreçades a promoure els usos de la llengua catalana a Catalunya, per a l’any 2009. Tingueu en compte que el termini de presentació de les sol·licituds és d’un mes a comptar de l’endemà de la data de publicació de la resolució.

Podeu consultar l’ordre i tota la informació relacionada amb aquesta convocatòria de subvencions (model orientatiu de projecte, model orientatiu de memòria d’actuació, criteris del programa Voluntariat per la llengua, etc.) a l’apartat de subvencions del web de la llengua catalana:
http://www.gencat.cat/llengua/subvencions.

Crònica d’un lingüista d’IB3

Magdalena Ramon ens envia a través d’InfoZèfir l’article següent:

Crònica d’un lingüista d’IB3

Després de quatre anys de rodatge trobam que ha arribat el moment de pronunciar-nos i de dir prou! La història comença el maig de 2005: IB3 es posa en marxa i, entre d’altres tècnics, contracta un equip d’assessors lingüístics que s’encarreguen de corregir els serveis informatius de la casa i alguns programes de producció pròpia. La plantilla és assumida pel COFUC (Govern) a través d’un conveni amb IB3. A més dels de televisió i ràdio, hi havia els lingüistes encarregats de corregir els programes que feien les productores. En total, érem una trentena de professionals implicats en les tasques d’assessorament lingüístic per a l’ens de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3. Tot això en una època de govern del PP.

Amb les eleccions de 2008, l’assessorament lingüístic dels informatius passa a les mans de la UIB, amb un conveni de just un any. La UIB, segons l’Estatut d’Autonomia, representa la màxima autoritat lingüística a les Illes Balears; i emprenem la nova etapa. Ara, però, la plantilla ja només és de catorze lingüistes per corregir els informatius de ràdio i televisió autonòmics de totes les Illes Balears (incloses les de les Pitiüses i Menorca, i les subdelegacions d’IB3 a Inca, Manacor, Alcúdia, Madrid i Barcelona) i la programació de producció pròpia..

Amb tot aquest procés ens sentim víctimes de mentides i promeses incomplertes. D’ençà del canvi de govern hem anat com baldufes sense destí.

En un exemplar de la revista Brisas d’aquest mes de febrer Llorenç Capellà fa una entrevista al director general d’IB3, Antoni Martorell. Respecte dels informatius, Martorell diu:

[…] Son nuestro producto bandera. Hemos dignificado la información y hacemos uso de un catalán correctísimo […].

Dia 17 de febrer, després d’una reunió entre UIB i IB3, ens comuniquen, de manera extraoficial, que, tot seguint la línia de l’ens de reduir costos, tenen la intenció de reduir la plantilla de lingüistes a la meitat. Això sí, els polítics i directius s’omplen la boca de dir que tota la programació s’emet en un català correctíssim, tot i que l’equip de lingüistes de la UIB bàsicament només corregim els informatius. Sabem que algunes de les productores que proveeixen IB3 tenen lingüista, però n’hi ha d’altres que no i la cadena n’emet els programes sense cap casta de revisió lingüística. És el que també passa amb tots els programes —hi ha alguna petita excepció, i els revisen els lingüistes de la UIB, no de cap productora— que emet l’emissora de ràdio.

Ara la proposta nova és que els lingüistes facem una feina de seguiment a posteriori i eliminar progressivament la correcció. Pensam que la tasca de seguiment (escoltar el que ja han emès i, a partir d’aquí, fer recomanacions lingüístiques als periodistes) hi ha de ser i encara molt més que no ara; ha de ser complementària de la correcció (no ha d’existir l’una sense l’altra), però per això necessitam ser més lingüistes.

Pensem, per un moment, que fa quatre anys que corregim i corregim, i que el producte no surt amb la qualitat que nosaltres desitjam perquè la decisió final no és nostra, sinó d’IB3. A més, consideram que, per al bon funcionament de la feina diària, l’hem de continuar fent l’equip de lingüistes de la UIB (màxim organisme científic de la comunitat autònoma) perquè el producte final sigui més o manco homogeni lingüísticament. De la mateixa manera, volem denunciar que, si la tasca de correcció desaparegués, els lingüistes perdríem la feina en un temps de govern anomenat de centreesquerra. Recordem que el Govern d’Antich havia promès que internalitzaria tota la plantilla de treballadors dels serveis informatius.

Els lingüistes, com els periodistes, reporters gràfics i tècnics, hauríem de ser de la casa, d’IB3, i no dependre de la bona voluntat de cap partit polític ni institució. Això no és seriós! Si les coses no canvien, veurem que la ràdio i televisió autonòmiques (que pagam entre tots –és una de les més cares de l’Estat– i que teòricament haurien de ser un model de referència lingüística), aigualeixen (o en prescindeixen) el servei d’assessorament lingüístic (mínim i amb moltes mancances) que ja té. Consideram que és una llàstima que els partits que lluiten per la llengua cometin l’error de no mirar per la qualitat, la qual depèn, a més del producte en si mateix, del bon ús lingüístic que s’hi faci.

No entenem a partir de quin criteri IB3 decideix retallar el pressupost destinat a la qualitat lingüística. En canvi, seguit-seguit signa convenis amb la Sexta per emetre partits de futbol –que són caríssims i dels quals, per més inri, no en tenen ni l’exclusiva! Amb quin criteri d’estalvi econòmic justifica la cadena la compra dels drets per emetre la Fórmula 1?, com és que es gasta una doblerada ofensiva per canviar la imatge corporativa?

Creim que la raó de ser dels mitjans de comunicació públics de les Illes Balears és la normalització lingüística, una tasca importantíssima que intentam fer els lingüistes. Si no és aquest el motiu…, ja hi ha altres cadenes i ràdios.

D’aquí a tretze dies, dia 4 de març, expira el conveni entre IB3 i la UIB. A dia d’avui, 20 de febrer, el futur dels lingüistes a l’ens autonòmic és totalment incert.

Volem deixar clar que IB3 no ens ha fet cap mena d’advertència. La situació real i objectiva és la que hem expressat en aquest manifest.

Convocatòria del 2009 per als certificats de català

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ens envia la convocatòria següent:

Dilluns, 16 de febrer, s’inicia el termini d’inscripció a les proves per a l’obtenció dels certificats de català de 2009

Aquesta és l’única convocatòria que hi haurà durant l’any 2009

El proper dilluns, 16 de febrer s’obre el termini per inscriure’s a la convocatòria de proves per obtenir els certificats de coneixement de la llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística.

Les dates d’examen són:
– Certificat de nivell bàsic de català (A bàsic): 20.06.2009
– Certificat de nivell elemental de català (A elemental): 20.06.2009
– Certificat de nivell intermedi de català (B): 16.05.2009
– Certificat de nivell de suficiència de català (C): 06.06.2009
– Certificat de nivell superior de català (D): 23.05.2009

Aquesta serà l’única convocatòria del 2009.

La inscripció es pot fer de manera telemàtica des del portal de serveis i tràmits de la Generalitat de Catalunya (http://www.cat365.net), o bé per telèfon (012).

Per a més informació sobre la convocatòria (terminis i condicions de preinscripció, de pagament, de sol·licitud d’exempció i de bonificació de l’import de les taxes, dates i llocs de notificacions de l’hora i el lloc de les proves, etc): http://www.gencat.cat/llengua/certificats.

Flaixos sobre traducció jurada, convenis i terminologia dels videojocs i del vi

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 27, 03.02.2009) ens envien, entre altres, les informacions següents:

Proves de traducció i interpretació jurades

S’han publicat els resultats de les proves convocades el 2008.

Es poden consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/tij

Conveni per a la promoció de l’ús del català en el sector socioeconòmic

El president de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pere Llorens, i el president del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), Bernat Joan, van signar, el 27 de gener, un conveni marc de col·laboració amb l’objectiu de coordinar les tasques de promoció de l’ús del català en el sector del comerç, dels serveis i del turisme.

D’una banda, la CCC, que compta amb més de 350 gremis i associacions a tot Catalunya, es compromet a difondre, a través dels seus mitjans habituals, els serveis del CPNL i la informació que aquest organisme li faciliti sobre actuacions en el sector socioeconòmic, i també farà difusió del programa «Voluntariat per la llengua» entre els seus associats amb l’objectiu de potenciar que esdevinguin establiments col·laboradors d’aquest programa.

El CPNL, que compta amb més de 150 oficines al territori, es compromet a difondre, a través dels seus mitjans habituals, la campanya de la CCC «Oberts al català», així com altres campanyes que dugui a terme la CCC i altres informacions que la Confederació li faciliti, i també donarà preferència als cursos de formació organitzats pel CPNL a les persones que provenen d’actuacions engegades per la CCC.

Per a més informació: Conveni per a la promoció de l’ús del català en el sector socioeconòmic

Terminologia dels videojocs

El Termcat ha publicat un nou diccionari en línia, la Terminologia dels videojocs, que recull prop de 300 denominacions catalanes amb definició, notes i equivalències en castellà, francès i anglès. Inclou també un videojoc que permet jugar amb la terminologia inclosa i que vol facilitar la difusió de les formes catalanes entre la comunitat d’usuaris.

Diccionari del vi i del beure

El 19 de febrer, a les 20 h, tindrà lloc, a la llibreria Know-Food (Penedès 9, Barcelona), la presentació de la segona edició, millorada i amplidada, del Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní, publicat per Cossetània. Aquest diccionari enciclopèdic, de 350 pàgines, conté més de 2.500 entrades referides a les varietats de plantes utilitzades, els processos d’elaboració, l’envelliment, la conservació, el tast i el consum de les begudes, i la cultura que ha generat el fet social de beure.

Promoció del valencià en l’administració estatal del País Valencià

El cidaj ens envia la informació següent:

  • Resolució de 27 de gener de 2009, del director general de Relacions amb les Corts i Secretariat del Consell, de la Conselleria de Presidència, per la qual es disposa la publicació del conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Institut Nacional d’Administració Pública per a la promoció del coneixement del valencià entre els funcionaris de l’administració general de l’Estat a la Comunitat Valenciana durant l’any 2008. [2009/836] (docv núm. 5.946, de 03.02.2009)
    – vegeu text

Parlamentaris lingüísticament al·lòfobs

Al parlament espanyol, contràriament amb el que s’esdevé en molts parlaments de la resta de l’estat (i en molts estats del món), hi ha polítics al·lòfobs —que odien els altres, començant per les llengües, en este cas—, en el psoe i en el pp, essencialment, que estan d’acord a prohibir l’ús del català, de l’èuscar, del gallec i de qualsevol llengua diferent de la castellana, i que no troben cap inconvenient en censurar i perseguir els diputats i diputades que pretenguen fer-ne ús, amb la qual cosa demostren el valor que li donen a l’article 14 de la Constitució espanyola de 1978.

Hi ha diputats persistents, però, que treballen per fer respectar els drets lingüístics i per establir una gestió lingüística més justa, com és el cas del diputat d’erc Joan Tardà (El País, 31.01.2009):

Tardà desafia Bono i farà bilingües totes les seues iniciatives

El diputat d’erc Joan Tardà està disposat a seguir avant amb el seu desafiament al president del Congrés, José Bono, a propòsit de l’ús del català en la cambra. Tardà té decidit que tots els escrits que presente amb les seues preguntes al govern seran bilingües, és a dir, en castellà i en català.

[…]

En el Congrés no està admés l’ús de les llengües cooficials, a diferència del que ocorre en el Senat, i menys per escrit. Com a molt s’autoritza que en les intervencions dels diputats puga incloure’s una citació o introducció que servixca per a reforçar la seua argumentació.

[…]

Bono no accepta anar més enllà, està disposat a plantar-se i ha convocat per als pròxims dies al portaveu d’erc, Joan Ridao, per a transmetre-li la seua posició i evitar el conflicte públic i obert. De moment, la mesa rebutjarà la petició de Tardà de publicar les preguntes en català en el butlletí. El president del Congrés ha recaptat aquests dies el suport de la resta de portaveus per a donar aquesta batalla, començant pel socialista José Antonio Alonso, que li dóna suport.

Seria més interessant que José Bono «es plantara» &mdash,segons la redacció periodística— a l’hora de promoure els mitjans que eliminen les barreres entre les persones &mdsh;que la tècnica avança que és una barbaritat—, en lloc de pretendre mantindre-les i gestionar lingüísticament el parlament amb la mateixa inèrcia de fa més de trenta anys. Curiosament, en 1970, quan encara eren vigents les lleis franquistes, escrivia Diego Sevilla Andrés («Patria y región en las Leyes Fundamentales» [pdf]), membre destacat d’aquell règim:

El retard d’Espanya en l’escola pública ha fet que diverses llengües —el català, el basc el gallec— hagen arribat vives fins als nostres dies. L’analfabetisme els ha ajudat a sobreviure. Ara, davant el fet de la ràdio, la televisió, que imposen una llengua general, o els donem a eixes llengües el que necessiten com a llengües vives, o seguim en una agra lluita lingüística.

Eixa agror tenim, doncs.

Contraplanificació lingüística / 4: zones de vianants de l’Ajuntament de València

Síndic de greuges valencià
Queixa núm. 082810

Em toca reprendre la contraplanificació davant la resposta des responsabilitat col·lectiva de Vicente Igual Alandete, Alfonso Novo Belenguer i, és clar, Rita Barberá Nolla. M’havien dit:

En el cas que ens ocupa, que són els cartells informatius que indiquen al conductor que entra en una zona de vianants, es va adoptar la solució d’utilitzar-hi només l’idioma castellà i no en bilingüe per tractar-se d’un text llarg i no poder utilitzar un senyal molt gran, ja que la ubicació dels dits cartells és en zona urbana, amb nombrosos elements que en condicionen la grandària.

I llavors m’he permés adreçar-li un comentari a la síndica de greuges:

He estat a punt de deixar-me dur per la temptació de no aportar elements nous a la queixa, ja que estic segur que el síndic de greuges sabrà aclarir-los a l’alcaldessa Rita Barberá Nolla, al regidor Vicente Igual Alandete i al senyor Alfonso Novo Belenguer la incompatibilitat manifesta que es desprén del contingut del seu escrit amb el que ha de ser els respecte als drets lingüístics dels ciutadans valencians i a les obligacions lingüístiques de l’ajuntament que representen.

Dit això, voldria recordar-los que l’elecció lingüística amb què van decidir discriminar els ciutadans valencians contravé, entre altres normes, el mateix Reglament sobre l’ús i la normalització del valencià al municipi de la ciutat de València (bopv, 14.05.2005), l’article 17 especialment.

Finalment, em sorprén de la resposta de l’ajuntament tant la pressuposició que el senyal havia de ser bilingüe com que no fonamente la supressió d’una de les llengües en cap norma legal, sinó simplement en una decisió personal discrecional i arbitrària. No puc evitar tindre la sensació que qualsevol excusa els sembla bona per a imposar el castellà en les seues actuacions públiques.

Naturalment, espere que siga una sensació sense més fonament i que l’ajuntament resolga la qüestió posant els senyals esmentats en valencià, d’acord amb la normativa lingüística vigent i en sintonia amb l’esperit cívic de respecte i millora dels serveis i espais públics que anima la presentació de les queixes ciutadanes davant el síndic de greuges.