Toponímia de la Catalunya del Nord

Segons informa l’Institut d’Estudis Catalans (iec), han publicat una obra de referència pel que fa a la toponímia de la Catalunya del Nord. La podeu trobar en el web de la institució acadèmica (en format PDF): Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord.

Fins ara, a més de referències disperses, cal assenyalar que hi havia la fitxa corresponent de la CDLPV, on es recollia un important treball d’Idali Vera Grau que incloïa els noms de tots els municipis de la Catalunya del Nord (també amb les comarques; des d’esta mateixa fitxa, es pot accedir a un mapa toponímic elaborat per J. Becat i Terra Nostra).

La publicació del nomenclàtor de l’iec (elaborat per Joan Peytaví, Patrici Pojada —toponímia occitana— i Manuel Figuera —Alta Cerdanya—) ens permet, per tant, revisar i ampliar les dades de què disposàvem sobre la toponímia de la Catalunya del Nord, fet que és una molt bona notícia.

Tipografia, llengua i banalitats

Nacionalisme banal La normativa lingüística és molt important per als tècnics lingüístics, ja que es troba a la base de la seua tasca. Tanmateix, la normativa no és una doctrina que s’aplica de manera cega, sinó que es veu modulada per les consideracions professionals dels mateixos tècnics i, també, per les les limitacions tecnològiques de cada moment.

Un simple accent en una majúscula, per exemple, l’accent que faltava en la capçalera del diari espanyol El País, ha mereixcut comentaris des de fa molts anys. Ara sembla que per fi es resoldrà la mancança. A més, aprofiten per a fer un canvi d’imatge i vendre una renovació —i podríem dir, llegint l’editorial d’ahir sobre la Fira del Llibre de Frankfurt, que posaran l’accent més acríticament encara en l’espanyolitat: tot i la part de raó que puguen tindre, ¿què comentaren en abril passat sobre la presència espanyola en la Fira del Llibre de Londres? Més enllà d’un exercici de periodisme, el diari cau massa sovint en la hipocresia i el nacionalisme banal.

Per cert, la manca de l’accent s’haguera pogut resoldre fa molt de temps, però la qüestió es va maquillar amb reflexions sobre icones, que és una manera de reflexionar més pròpia d’ocupacions diferents de les del periodisme. La carta dels dissenyadors de la capçalera aclarix algunes coses (El País, 13.10.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

L’accent d’El País

Reinhard Gäde i Julio Alonso – 13.10.2007

La capçalera d’El País es va dissenyar sense titlla per una raó més senzilla, però de més pes, que l’utilitzada dijous passat per a anunciar que el redisseny del periòdic incorpora el preceptiu accent en la i. «Que la capçalera té un significat icònico no literal i que ningú es para a pensar en el contingut del que definix» és una explicació o justificació a posteriori, no per això exempta de fonament. I d’exemples; entre ells, el logotip de Telefónica.

Però s’oblida que no va ser l’estètica sinó un impediment tècnic el que ens va dur a proposar la supressió de l’accent: les modernes fotocomponedores, de fabricació nord-americana, mancaven de majúscules accentuades, i no tenia sentit posar accent en la capçalera quan els textos que en la resta del periòdic s’escrigueren tot de majúscules haurien d’anar sense accent. No érem els únics. La resta dels periòdics, amb tecnologia més endarrerida, estaven igual. Era una situació que s’arrossegava des de la implantació de la linotípia, màquina inventada per l’alemany Mergenthaler a la fi del segle xix. Fins a tal extrem que més d’una generació d’aquella època va ser educada en la idea que les majúscules no s’accentuaven.

Cal dir també que El País va ser el primer periòdic —almenys entre els de difusió nacional— a retornar l’accent a les majúscules. Va ser el 9 de novembre de 1983, la primera vegada que el cognom del director (Cebrián) i el dia de la setmana (dimecres) s’escrivien amb titlla.

La ciutat de les llengües i dels diners

Els tècnics i tècniques lingüístics ens ocupem de la gestió lingüística de les administracions públiques. Rebem un sou per una tasca que fem tan bé com podem i, moltes vegades, millor del que ens pertocaria, perquè hem de suplir les insuficiències d’una política i d’una planificació lingüístiques dirigides a incomplir els deures lingüístics de l’administració pública i entrebancar l’exercici dels drets lingüístics de la ciutadania.

En canvi, hi ha qui sap traure-li un bon rendiment pecuniari a la qüestió lingüística. Naturalment, dins del mal econòmic i social, encara és una sort que els efectes de la seua actuació siguen només pressupostaris i no tinguen cap relació amb la tasca lingüística real.

La notícia del diari El País (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Gimeno només ha fet «contactes» des de 2005 per a la Ciutat de les Llengües

La consellera de Cultura admet que no pot donar una data per a la seua engegada

El País / EP – València – 01.10.2007

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, ha afirmat en resposta a la diputada per Compromís Marina Albiol que en quasi tres anys, des que es va presentar el projecte de la Ciutat de les Llengües, s’han fet «contactes» que estan pendents de formalització. El conseller delegat de Castelló Cultural, José Luis Gimeno, va deixar al gener de 2005 l’ajuntament de Castelló amb l’objecte de desenvolupar este nou projecte emblemàtic del PP, que també estava inclòs en el programa electoral del partit per a materialitzar-lo en l’anterior mandat.

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, assenyala en la resposta a la diputada Marina Albiol que, amb la finalitat de fer realitat el projecte Ciutat de les Llengües de Castelló, la societat Castelló Cultural, de la qual José Luis Gimeno és conseller delegat, «ha mantingut contactes amb diverses institucions, associacions i professionals de l’àmbit de la llengua i la cultura», i que està «pendent de formalitzar-se alguns d’ells per mitjà de diferents formes de participació en el projecte».

Així mateix, Miró subratlla que «s’ha procedit a la constitució d’una comissió que s’encarrega de la part educativa i de la definició de les necessitats urbanístiques i arquitectòniques d’ús del sòl». No obstant això, subratlla que «el projecte no ha pogut iniciar-se com a tal, ja que no es disposa encara dels terrenys necessaris, que, fins al moment, s’estan utilitzant com zona aeroportuària». Per això, subratlla que no pot donar una data d’inici del projecte, i remarca referent a això que «a partir del moment que es dispose dels esmentats terrenys», és a dir, una vegada estiga en funcionament el futur aeroport de Castelló, «es calcularà el temps necessari per a l’engegada efectiva de la Ciutat de les Llengües de Castelló».

En la seua resposta, Miró subratlla l’evidència que la Ciutat de les Llengües, així com la resta dels projectes a càrrec de la societat Projecte Castelló Cultural, «es gestiona a càrrec dels pressupostos de l’esmentada societat anònima, sense que hi haja un pressupost o plantilla de personal específic i independent ni per al projecte Ciutat de les Llengües ni per a cap altre dels gestionats per l’entitat Projecte Cultural de Castelló».

Poc es sap sobre el contingut d’este projecte. Precisament, la passada setmana, el ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va considerar «necessari» sol·licitar a la direcció de Castelló Cultural «una major concreció sobre l’ús del valencià i sobre el contingut científic del projecte». Esta petició va ser conseqüència del nomenament de l’acadèmica Marisol González per a formar part de la Comissió d’Educació de Castelló Cultural atenent una petició d’esta entitat, que des de fa uns anys tracta d’impulsar la Ciutat de les Llengües.

Un càrrec nebulós

José Luis Gimeno va deixar l’ajuntament per a ocupar el càrrec de conseller delegat de Castelló Cultural i amb l’objectiu concret de desenvolupar el projecte de la Ciutat de les Llengües. Es tractava d’impulsar «un centre internacional d’ensenyament de castellà», segons va anunciar el president de la Generalitat, Francisco Camps, qui va dir que este projecte anava a convertir a Castelló en «la capital internacional del castellà». No obstant això, des de llavors, tant el Consell com l’Ajuntament de Castelló han eludit donar més informació referent a això, remetent al lacònic «no hi ha novetat».

Malgrat això, Gimeno ha estat cobrant tots estos anys per un projecte del qual ningú no en sap res i sense que s’haja concretat la tasca que realitza. Fins i tot al juny de 2006, quan amb motiu de la presentació d’un retaule restaurat es va produir la seua primera aparició pública en qualitat de conseller delegat després d’haver deixat l’ajuntament de Castelló, va evitar donar explicacions als requeriments dels periodistes.

Gimeno ha compatibilitzat este càrrec amb una mercantil relacionada amb la construcció en societat amb un membre del Grup Gimeno, que alhora és concessionari de diversos serveis municipals, fet que ha provocat diverses protestes de l’oposició.

Els lingüistes de l’administració pública

Els companys i companyes lingüistes estan classificats de maneres bastant diverses en les distintes administracions públiques valencianes. Actualment fóra quasi tema per a una tesi recollir totes les classificacions (funcions, sous, condicions de treball, etc.) que es donen en l’administració local [veg. serveis lingüístics].

En canvi, no hauria de ser tan complex conéixer l’estat d’eixos professionals en la Generalitat valenciana, que és el que hem recollit en una fitxa: tmpl.

Reformes ortogràfiques portugueses

Els parlants portuguesos de tot el món estan ara mateix tractant una reforma de les normes ortogràfiques —i en van unes quantes des del començament del segle xx, tal com podeu llegir, per exemple, en «De reformas e empulhacões»—. Sembla que anem en la mateixa deriva uns i altres, tot i que el vaixell fa la diferència.

La notícia del diari O Globo (07.09.2007) és la següent:

El MEC tracta el termini per a la implantació de l’acord ortogràfic

Tatiana Clébicar – O Globo Online

El Ministeri d’Educació (mec) tractarà la setmana que ve el termini d’implantació de l’acord ortogràfic de la llengua portuguesa al país. La Comissió per a la Definició de la Política d’Ensenyament-Aprenentatge, Recerca i Promoció de la Llengua Portuguesa es reunirà divendres que ve per a definir com ha de ser la introducció de les noves normes ortogràfiques al Brasil. L’acord pretén unificar l’escriptura de la llengua en els huit països que parlen portugués: Angola, Brasil, Cap Verd, Guinea Bissau, Moçambic, Portugal, São Tomé i Príncipe i Timor Est. La trobada tindrà lloc a Rio a marcarà el termini perquè les publicacions adoptem les noves regles. Durant un temps, que s’establirà en la reunió, les regles actuals i les noves hauran de ser acceptades.

Segons Godofredo de Oliveira Neto, president de la comissió, tres països han ratificat l’acord i ja hi pot entrar en vigor. D’acord amb el mec, el Ministeri d’Afers Estrangers negocia amb els països que encara no han ratificat l’acord una data concreta perquè les normes siguen adoptades.

El malson de l’etiquetatge només en espanyol

Hem d’insistir: «L’etiquetatge en català és una garantia!». És a dir, continuant amb el tema de l’entrada del dtl enllaçada, el diari El País d’ahir ens permet aprofundir en les hipocresies i manipulacions polítiques referides als drets lingüístics de ciutadans i consumidors. Només cal observar la insistència en el fet que l’etiquetatge hauria d’estar en «espanyol» (o en «castellà»), ni més ni menys que enfront de l’anglés, ¡la llengua més internacional i coneguda del món! És clar, no tenen res a dir sobre el fet que hi ha altres llengües a l’estat i hi hauria d’haver altres garanties lingüístiques.

La notícia és la següent (l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Malsons tot a cent

L’anàlisi de joguets revela irregularitats. Toys’R’Us retira 160.000 pitets made in Xina

Reyes Rincón – Sevilla – 19/08/2007

A qualsevol xiquet se li anirien els ulls darrere de King Motor, un motorista robust de 15 centímetres armat amb tres metralletes làser. En engegar-lo, els crits del motorista («fire!», ‘¡foc!’) es barregen amb els tirs de les metralletes i el so del motor, s’encenen bombetes roges, taronges i blaves i el vehicle ix disparat alternant les accelerades cap avant amb girs sobre ell mateix. Difícil de suportar més de 30 segons per a un adult. Diversió assegurada per al xiquet.

L’artefacte es ven per 4 euros en un basar xinés de Sevilla. Però, segons l’organització de consumidors Facua, no hauria d’estar en el mercat. L’etiquetatge i la caixa incomplixen la directiva europea sobre seguretat de joguets que la legislació espanyola va assumir en un reial decret de 1990. Esta norma exigix que l’envàs incloga: la marca CE, que indica la conformitat amb les normes; el nom i l’adreça del fabricant i de l’importador amb el missatge «conserveu-la per a referències futures»; l’edat per a la qual és apte el joguet, especialment l’advertiment «no convé a menors de 36 mesos» si conté peces menudes; la recomanació «llegiu i conserveu estes instruccions» i altres advertiments que es consideren necessaris.

Per a obtenir l’autorització de venda a Espanya, totes estes instruccions han de figurar en castellà. La caixa de King Motor no inclou ni una sola paraula en espanyol ni tampoc la referència completa de l’empresa importadora.

D’11 joguets fabricats a Xina i comprats en una tenda oriental de Madrid i tres basars de Sevilla, cinc incomplixen les normes de seguretat i tres son de dubtosa legalitat segons l’anàlisi de Rubén Sánchez, portaveu de Facua i responsable de l’àrea de control de mercat de l’organització. Només altres tres joguets són correctes en aparença, encara que per a garantir que complixen totes les exigències legals, caldria analitzar-ne la pintura, coles i altres substàncies.

L’únic requisit que duen tots els productes analitzats és la marca CE. Però Sánchez advertix que el segell europeu és «lamentablement molt fàcil de falsificar». Si les normes són tan clares, ¿per què és tan senzill trobar joguets que se les salten? Segons Sánchez, per la falta de controls. «Cal augmentar en milers el nombre d’inspectors», advertix, i considera «poc seriós» que es «demonitze» el sistema de producció xinés. El problema, no obstant això, continua: ahir la cadena Toys’R’Us va retirar en tots els seus establiments dels Estats Units 160.000 pitets de vinil fabricats a la Xina, en detectar-ne dos amb excés de plom.

Una carrosseria que cau a trossos

La caixa en la qual es ven este cotxe de carreres (2 euros) és correcta. Inclou la referència completa de l’empresa importadora i els advertiments de seguretat estan en espanyol. Una altra cosa és la qualitat del producte. Només traure’l de l’embalatge, se li cau la lluna davantera i el para-xocs, amb els fils del qual es pot tallar el xiquet. A més, els dos minúsculs retrovisors s’extrauen amb una simple estirada i poden ser ingerits per la criatura. «Hi ha joguets que està clar que inclouen accessoris menuts que els pares poden controlar. Però una altra cosa és que es vaja desmembrant. Això és molt perillós», assenyala el portaveu de Facua.

Normes de seguretat, però només en anglés

Cap dels advertiments de seguretat d’este motorista a piles (4 euros) està en espanyol. Té la marca CE, però segons el portaveu de Facua, si el segell és real i no una falsificació, només ha estat avalat per a la seua venda en països de parla anglesa. «Tot està en anglés, cosa que implica que a Espanya s’està venent il·legalment», afirma Rubén Sánchez. I, en este cas, els advertiments no són sense importància: segons les instruccions, el xiquet no s’ha d’acostar el vehicle a la cara, parar-lo en sec, ni ficar els dits en l’interior de l’aparell quan estiga funcionant. Si ni la criatura ni els seus pares lligen anglés poden córrer el perill de cometre una imprudència.

Importador fantasma i cables a l’aire

Este buldog taronja de plàstic (4 euros), que s’encén i lladra en pressionar-li el llom, no du etiqueta que n’identifique l’importador ni l’avís en espanyol que no és recomanable per a menors de tres anys. A més, el compartiment de les piles no té el tancament de seguretat obligatori per als joguets. El gos, d’aspecte bonàs, pot convertir-se en un animal perillós si l’amo és mínimament inquiet. Amb un petit colp en la cara, se li cauen els ulls, de la grandària d’una moneda de cinc cèntims, que poden acabar en la boca de la criatura. La mandíbula també pot causar danys al deixar a l’aire els cables i les bombetes que fan que el ninot s’il·lumine.

[…]

Ni instruccions ni etiqueta espanyola

Este conat de Robocop (6,90 euros) de 25 centímetres i vistosos colors que s’il·lumina al caminar, també presenta tots els indicis d’haver arribat des de Xina sense control duaner. La capsa no identifica l’empresa importadora a Espanya i cap de les instruccions de seguretat estan en castellà. L’avís que només ha de ser usat per xiquets de més de tres anys, així com altres advertiments importants sobre la manipulació de les bateries i sobre la conservació del joguet, només s’arrepleguen en anglés. «És clarament una importació il·legal i no hauria d’estar a la venda a Espanya», afirma el portaveu de Facua.

[…]

Advertiments de joc segur, però il·legibles

El cartó en el qual es ven este joc de pesca (0,75 euros) complix la normativa: està reetiquetat per l’importador espanyol (l’empresa Vidal) i arreplega en castellà totes les normes de seguretat. Però l’etiqueta de l’empresa espanyola és tan menuda que les instruccions són quasi il·legibles. «En teoria és legal, però no hauria de ser-ho», assenyala Rubén Sánchez. «El fabricant ha donat molta importància a estes instruccions perquè el joguet té peces menudes i pot ser perillós. Per això ho posa en lletres molt grans. No obstant això, l’importador quasi ho amaga». Sánchez recorda que Vidal és també una de les sospitoses d’importar dentífrics il·legals.

La princesa que es desmembra

L’etiquetatge d’esta nina (2,5 euros) és correcte, encara que el portaveu de Facua creu que l’adhesiu amb les instruccions en espanyol hauria de ser més gran. Però la qualitat del joguet és bastant més deficient. Els braços es desprenen fàcilment i es convertixen en peces menudes que poden ser ingerides pel xiquet. Així mateix, les sabates de punta de plàstic dur tenen fils que tallen. «La qualitat del producte és una autèntica porqueria. No hauria d’estar en el mercat», assegura Sánchez, que recorda que no només els menors de tres anys es duen els joguets a la boca. «Una de les xiquetes que es va engolir dos imants de Mattel tenia set anys».

Publicat al BOE el decret d’aprovació del Consell de les Llengües Oficials.

Després de ser aprovat en el Consell de Ministres del 6 de juliol, el passat dia 19 va aparèixer publicat el Reial decret 905/2007, de 6 de juliol, pel qual es creen el Consell de les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat i l’Oficina per a les Llengües Oficials.

Ací en teniu l’enllaç: http://www.boe.es/boe/dias/2007/07/19/pdfs/A31373-31375.pdf

Les estacions i l’AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) té preocupacions de detall i de prestigi. Potser som líders en extravagància, segons el Tribunal Constitucional, però el camí iniciat per l’avl, contràriament, no és gens extravagant. Ja posats, esperem que siga sistemàtic.

La notícia que ens ha oferit Vilaweb (18.07.2007) és la següent:

L’AVL demana a Ferrocarrils de la Generalitat retolar en valencià el nom de totes les estacions de metro

VALÈNCIA, 18/07/2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha proposat a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) que es retolen en valencià els noms de totes les estacions de metro. L’ens normatiu ha realitzat esta sol·licitud després d’un informe elaborat per la Secció de Toponímia que conclou que «els noms de les estacions de metro tenen un alt grau de correcció, tot i que en determinats casos cal fer algunes modificacions perquè els rètols siguen tots en valencià».

Els casos «més clars», segons l’AVL, són aquells en què el nom, actualment retolat en castellà, no planteja cap problema d’identificació en la forma valenciana, com és el cas d’Aragón (Aragó), Ayora (Aiora) o Realón (el Realon), han assenyalat fonts de l’entitat en un comunicat.

En un segon grup, l’Acadèmia proposa a FGV que retole amb doble denominació les estacions que actualment estan només en castellà «perquè la forma valenciana no és molt coneguda», segons la companyia de transport. L’objectiu seria vehicular el nom en valencià i poder deixar-lo com a forma única en un futur, han apuntat.

Dins d’este segon bloc hi ha estacions com Alameda (l’Albereda), Fuente del Jarro (Font del Gerro), Serrería (la Serradora) o Marítim-Serrería (el Marítim-la Serradora).

Finalment, l’AVL establix un tercer grup on caldria posar únicament l’article inicial o la preposició corresponent perquè la denominació fora totalment valenciana, i no com fins ara.

Els casos més significatius serien les retolacions de les estacions d’Amistat (l’Amistat), Empalme (l’Empalme), Fira València (Fira de València), Hospital (l’Hospital) i Masies (les Masies), entre d’altres. Totes estes propostes ja han estat tramitades i enviades a la companyia de Ferrocarrils de la Generalitat.

Els cognoms estrangers i el registre civil

El Ministeri de Justícia espanyol ha decidit aclarir el problema de la inscripció en el registre civil dels ciutadans estrangers que adquirixen la nacionalitat espanyola.

Segons la informació de Noticias Jurídicas (06.07.2007):

El Ministerio de Justicia, a través de la Instrucción de 23 de mayo de 2007 de la Dirección General de Registros y Notariado (DRGN), ha clarificado el régimen legal de los apellidos de los ciudadanos extranjeros que adquieren la nacionalidad española.

Esta resolución viene a establecer unas directrices para evitar, en lo posible, que se den situaciones en la práctica registral no ajustadas al Ordenamiento jurídico español. Concretamente, el hecho de que algunos registros civiles estén practicando inscripciones de nacimiento respecto de ciudadanos extranjeros nacionalizados con un solo apellido (incluso extracomunitarios), así como la expedición de certificaciones literales de nacimiento para la obtención del DNI que incluyen un solo apellido.

Una de estas directrices regula la aplicación de la ley española en cuanto a la fijación de los apellidos de los extranjeros nacionalizados españoles. En este sentido, la instrucción considera que para el extranjero con filiación (procedencia de los hijos respecto a los padres) determinada, han de consignarse en su inscripción de nacimiento en el Registro Civil español los apellidos fijados por tal filiación, según las leyes españolas (es decir, el primero del padre y el primero de la madre, aunque sea extranjera).

En el caso de que la filiación no determine otros apellidos o resulte imposible acreditar la identidad de los progenitores del interesado, se mantendrán los apellidos que viniere usando. En ambos casos, si sólo ostentaba o usaba un apellido, éste se duplicará para cumplir así con la exigencia legal de duplicidad de apellidos.

La resolución establece que si en el país extranjero de la anterior nacionalidad del interesado los apellidos del mismo tienen terminaciones distintas masculinas o femeninas según el sexo, debe consignarse la variante respectiva, en función del sexo del nuevo nacional español, en su inscripción de nacimiento, con independencia del sexo del progenitor que se lo transmite.

En los casos de españoles plurinacionales (ciudadanos comunitarios), la postura de la DGRN consiste en aplicar el art. 9.9, párrafo segundo del Código Civil. Este precepto lleva a preferir, en todo caso, la nacionalidad española cuando el sujeto ostenta varias nacionalidades y una de ellas es la española, de forma que el orden de atribución de los apellidos se rige por la ley española, aunque el nacido tenga otra nacionalidad distinta.

En este contexto, puede ocurrir que el interesado posea en otro Registro Civil extranjero su inscripción de nacimiento con otros apellidos. En este caso, se admite que esta situación, que afecta al estado civil de un español según una ley extranjera, pueda ser objeto de anotación registral conforme a la Ley de 8 de junio de 1957, sobre el Registro Civil.. Esta anotación sirve para poner en relación el contenido de los Registros español y extranjero y para disipar dudas en cuanto a la identidad del interesado.

Asimismo, la instrucción decreta la incompatibilidad entre la facultad de conservar los apellidos anteriores a la adquisición de la nacionalidad española y el ejercicio posterior de la facultad de invertir su orden. La razón fundamental se encuentra en que una vez que una persona ha hecho uso de la posibilidad de alterar sus apellidos por la vía del artículo 199 del Reglamento y no ha escogido la aplicación de la ley española, no es posible que una simple declaración de voluntad prive de eficacia a la conservación de apellidos libremente solicitada.

Incremento de extranjeros nacionalizados

La importancia de regular unas directrices en esta materia se justifica en el notable incremento que está experimentando nuestro país en los últimos años del número de extranjeros que adquieren la nacionalidad española.

El acelerado ritmo al que se ha producido este fenómeno responde a diversas causas, pero entre ellas destaca la fuerte inmigración de ciudadanos de otras nacionalidades que, una vez adquirida residencia legal en España, acceden a la nacionalidad española por la prolongación de su residencia en nuestro país en las condiciones y durante los plazos que establece el artículo 22 del Código Civil.

En este sentido, basta repasar las cifras de concesiones de nacionalidad por residencia de los últimos años para hacerse una idea del esfuerzo realizado por el Ministerio de Justicia –a través de la DGRN- para asumir la avalancha de nuevos expedientes.

Si en 2000, los registros concedieron la nacionalidad española a 11.864 extranjeros, el crecimiento en los años posteriores es exponencial (16.529 concesiones en 2001; 21.561 en 2002; 26.248 en 2003; 38.328 en 2004; 42.726 en 2005; 62.335 en 2006 y 32.650 en el primer semestre del presente años). A esta asunción constante de nuevos expedientes hay que añadir 150.000 más de nacionalidad por residencia, que actualmente se encuentran en tramitación.

  • Veg. Fitxes de dubtes i terminologia: registre civil.

    • ¿Els acadèmics ens volen impulsar?

    Diu ara l’AVL que cal un nou impuls per a l’ús del valencià. I s’oferixen a la societat valenciana a participar activament en este procés. Doncs, benvinguda siga la iniciativa. Potser podrien començar per fer que les Corts, que han segut capaces de gestionar un nou carnet d’identificació en català, faça les gestions a fi que el web permeta predeterminar l’idioma amb l’opció del navegador, sense que ens envie per defecte a la pàgina en espanyol (i sense que hajam de passar cada vegada pel Flash inicial i la tria idiomàtica). Vaja, bufar i fer ampolles per a la nova presidenta, si li ho suggerix l’AVL.

    Una altra: ¿per què els serveis d’atenció al client del 902 01 22 20 d’Orange —per dir un nom i un número— no ens entenen en català? En tota la sala només el xic que recollia les queixes (opció 5) féu l’esforç d’entendre’ns, i ho aconseguí, tal com ensenya Til Stegmann, que parlant mexicà, el meu valencià fou un joc de cries. La resta de telefonistes, en canvi, van ser incapaces de tindre l’obertura mental suficient i fins i tot una ens va penjar el telèfon. Estic d’acord amb elles: els coneixements idiomàtics es paguen.

    Finalment, fins i tot faria un gran impuls si tots els acadèmics reclamaren els rebuts dels seus ajuntaments en valencià. Naturalment, que ho feren públicament, que sempre faria molt més impuls. Pel que sabem, n’hi ha uns quants que viuen a València; pel que sabem, a nosaltres —després d’unes quantes queixes— ens els envien en espanyol a la bústia de casa, però abans que pugam badar boca de nou, ens els envien en català per correu certificat, que hem d’anar a arreplegar a Correus. No és gens ètic, però són aixina en l’ajuntament de València, no volen que ens apoltronem, volen que ens impulsem…

    Bé, entre tots ho impulsarem tot. Deixem constància ja de la notícia tal com la publicà Vilaweb (29.06.2007):

    L’AVL insta les institucions a aplicar “actuacions urgents” a favor del valencià i a impulsar un “pacte cívic”

    VALÈNCIA, 29.06.2007 (EUROPA PRESS)

    L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat en la seua sessió plenària de hui una declaració institucional en què, entre d’altres qüestions, insta “els poders públics que tinguen com un dels seus objectius primordials fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits per a garantir-ne l’oficialitat efectiva” per a la qual cosa destaca la “necessitat d’aplicar actuacions urgents”. Alhora, l’ens normatiu considera que la Generalitat “hauria de propiciar un ampli pacte cívic per al foment del valencià”.

    El document, que està dirigit a les Corts, al Consell, a les diputacions provincials i als ajuntaments de la Comunitat Valenciana i que es remetrà a tots ells, porta el lema de “Cal un nou impuls per a fomentar l’ús del valencià”. En el text, l’AVL assenyala que amb la constitució de la Generalitat i l’Administració local després dels últims comicis del 27 de maig, s’obri un “nou període legislatiu que comença poc després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el qual, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, establix que “La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià” i atorga caràcter estatutari i normatiu a l’AVL”, recorda.

    Estes disposicions estatutàries “exigixen ineludiblement que les Corts o el Consell aproven i apliquen noves iniciatives legislatives que reforcen una política lingüística que garantisca l’ús normal del valencià”, assenyala la declaració.

    A més, recalca que “totes les administracions públiques hauran de prendre en consideració els dictàmens o informes que, respecte a la situació sociolingüística actual del valencià, han elaborat últimament diferents institucions”.

    “Estos informes -prosseguixen els acadèmics- destaquen la pèrdua de vitalitat del valencià i plantegen la necessitat d’aplicar actuacions urgents”. En este sentit, “cal assenyalar que encara no s’han aplicat algunes disposicions de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, el 25 aniversari de la qual es commemorarà el 2008”.

    En el mateix sentit, l’AVL considera “que és de gran rellevància política el document “Pacte pel valencià. Acords per a la promoció del valencià”, signat pels grups majoritaris de les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2001; també en la Declaració de l’AVL de 23 de juliol del 2003, aprovada a propòsit de les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003, on s’indicava que calia fer efectius, urgentment, alguns dels compromisos de l’esmentat pacte i que calia fer-ho “amb el major consens possible durant el nou període de quatre anys que ara comencen les institucions valencianes”. “Ara, quatre anys després, en aprovar esta declaració, no fem sinó reiterar la mateixa manifestació”, apunten.

    DRETS LINGÜÍSTICS

    Per a l’AVL, la Generalitat “hauria de propiciar que les institucions valencianes i les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes, formalitzen un ampli pacte cívic pel foment del valencià, encoratjant a la societat valenciana a aprofundir en els drets lingüístics i a renovar el compromís per a promoure l’ús del valencià en tots els àmbits socials”.

    Al respecte, és “desitjable que es produïsca una convergència solidària entre les institucions valencianes, les associacions cíviques i els grups implicats en el foment del valencià, a fi de coordinar mesures pragmàtiques i positives en favor del seu ús normal”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua “s’oferix a tota la societat valenciana a participar activament en este procés”, conclou la declaració