Per una JQCV més digna i moderna

És el propòsit de la CDLPV contribuir a millorar tant la situació lingüística del País Valencià com la situació professional del personal que treballa amb eixe mateix objectiu fent tasques tècniques lingüístiques. En eixe sentit, ens ha arribat a la bústia una iniciativa que pretén moure i organitzar el col·lectiu de tècnics que participen en les proves de la JQCV, missatge que reproduïm a continuació:

Col·legues i amics,

Des del col·lectiu d’examinadors i correctors de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià s’ha impulsat un moviment de reivindicació denominat Junta Digna que pretén reclamar una dignificació i una actualització de les proves de la JQCV.

En aquest col·lectiu hi ha un cert malestar, que ha anat augmentant amb el temps, per l’immobilisme que ha caracteritzat la Junta tant pel que fa a retribucions al seu personal de suport com al mateix procediment d’examen. El resultat és que, en aquests aspectes, les proves que organitza la Generalitat Valenciana estan a una distància sideral de les equivalents organitzades per la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, que curiosament en molts casos tenen la mateixa validesa administrativa. Creiem que les proves de la Junta necessiten urgentment passar un procés d’actualització, modernització i dignificació.

Considerem que la situació és ja inajornable, tenint en compte no solament el greuge que provoca la baixa retribució per exercir d’examinadors i correctors sinó també la proximitat dels canvis que representa el nou Marc europeu comú de referència per a les llengües. Creiem que el col·lectiu d’examinadors i correctors som un grup de personal especialitzat i altament qualificat que mereixem una retribució adequada i que la nostra veu siga escoltada per l’administració.

Alguns membres d’aquest col·lectiu, pertanyents a diferents seus de la JQCV, hem fet un primer pas i hem elaborat un document, el Manifest Junta Digna, amb la intenció de fer-lo circular entre tot el col·lectiu i totes les persones interessades arreu del País Valencià. La finalitat d’aquest manifest és generar un debat entre nosaltres i anar confeccionant un document, que presentarem a l’Àrea de Política Lingüística, amb una sèrie de propostes i reivindicacions, algunes de les quals, com ara les relatives a la retribució i altres relacionades amb el procediment, hem de considerar irrenunciables.

Si sou examinadors o correctors de la JQCV us interessarà visitar la web del moviment Junta Digna, www.juntadigna.tk. És convenient també que us subscriviu a la llista de distribució que hem creat enviant un correu electrònic amb l’assumpte “Alta en la llista” a l’adreça juntadigna@gmail.com per a mantenir-nos informats i en contacte. Si treballem units podem aconseguir que l’administració de la GV dignifique i actualitze les proves. Difoneu aquesta informació perquè puguem arribar a tots els examinadors o correctors de la JQCV. La descoordinació entre els membres del col·lectiu és la gran basa amb què ha jugat l’administració per a disposar de nosaltres com ha volgut. És hora de dir prou i de fer-nos escoltar.

Junta Digna
a/e: juntadigna@gmail.com
Web: www.juntadigna.tk

Demagògia progre amb el nom de la llengua (2)

Una petita nota enEl País (dv. 08.06.2007) continua aclarint la qüestió de la demagògia que ara fan uns socialistes valencians al senat espanyol [veg. l’entrada anterior]:

El PP al·lega un error en el Senat al votar amb ERC

El senador del PP per València Pedro Agramunt va assegurar ahir que el vot favorable del seu grup en la Cambra Alta a una esmena d’ERC en contra del valencià durant la tramitació del projecte de llei del Llibre «va ser un error», que serà rectificat quan el text torne al Congrés. El Grup Socialista del Senat acusà el PP de votar a favor d’una esmena d’ERC que, al modificar la redacció original del projecte de llei del Llibre, exclou el valencià de les campanyes de promoció previstes per als autors que s’expressen en qualsevol de les llengües oficials de les comunitats autònomes.

Lamentablement, encara no sabem a qui no li entra en el cap que valencià i català són denominacions sinònimes de la llengua a tots els efectes legals (i subvencionables), si és cosa dels grups polítics o del diari El País. Sí que observem que no perden els socialistes valencians l’ocasió de fer demagògia, ressuscitant conflictes de noms i encara que el valencià no hi tinga res a guanyar.

Demagògia progre amb el nom de la llengua (1)

Escrivia ahir o despús-ahir Vicent M. Monfort en El País que hi ha massa personatgets polítics que han trobat en les llistes electorals tancades dels partits un lloquet per a resoldre les seues vides laborals. Caldria afegir a eixes llistes la composició completa del senat espanyol, que és una cambra per a mòmies vivents, no tant per les persones que hi seuen, sinó pel seu paper polític —diuen— galdós, i això té les seues conseqüències. A més d’això, alguna de les mòmies ressuscita de tant en tant i es veu que vol justificar d’alguna manera el sou i les prebendes. Potser caldria aclarir-li que no cal, per molt que es divertixquen aixina.

Segons el Levante-EMV ahir en van ressuscitar dos de «socialistes» i en lloc de fer pedagogia van trobar ocasió de jugar a petits demagogs. Potser algú de l’AVL (del Tribunal Constitucional, o la mateixa Letícia Sabater) els hauria d’aclarir el valor dels noms:

El PP apoya un cambio de la Ley del Libro que excluye el valenciano

Los populares respaldan una enmienda de ERC

Efe, Madrid/Valencia

El grupo parlamentario popular votó a favor, en el debate celebrado ayer en el Senado, de una enmienda de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) que modifica el proyecto de ley de la Lectura, del Libro y de las Bibliotecas en la que se reconocen como lenguas del Estado español el castellano, el euskera, el catalán y el gallego.

Según fuentes del grupo socialista en el Senado, la enmienda aprobada por ERC y el PP obvia el valenciano. En la redacción anterior del proyecto de ley se decía que «el Ministerio de Cultura desarrollará, con la participación y colaboración de las comunidades autónomas, campañas de promoción de los autores que se expresen en castellano o cualesquiera de las lenguas oficiales de las comunidades autónomas» .

El grupo socialista votó en contra de la enmienda. Los senadores valencianos Joan Lerma y Segundo Bru declararon después de la votación que su grupo en el Congreso «modificará este cambio, a su vuelta del proyecto a la Cámara Baja, para restituir la redacción original» .

De acuerdo con los socialistas, la proposición aprobada excluye el valenciano de las campañas de promoción previstas para los autores que se expresen en cualquiera de las lenguas oficiales de las comunidades autónomas.

El PSOE dice que lo modificará

Con la enmienda aprobada con los votos de Esquerra y del Partido Popular, este apartado de la ley del Libro dirá: «El Ministerio de Cultura desarrollará con la participación y colaboración de las comunidades autónomas campañas de promoción de los autores del estado español que se expresen indistintamente en castellano, catalán, euskera y gallego» .

Bru dijo a Efe que el Estatuto de la C. Valenciana considera al idioma valenciano como «lengua oficial», por lo que no entiende cómo los senadores valencianos del PP han podido votar en contra de ello. «Tendrán que explicarlo», dijo. El senador socialista se mostró también sorprendido de que el PP haya votado a favor de una enmienda en la que se habla de autores del «Estado español» , una expresión esta última que «resulta extraña en boca del PP» .

Inaccessibilitat en l’elecció dels llocs de TMPL (35/04 i 36/04)

Vam fer ahir l’acte d’elecció de llocs de treball (convocatòries 35/04 i 36/04), finalment, al servei Prop del carrer de l’Historiador Chabàs. I fou allà finalment —dic— i no on ens havien convocat (al carrer del Micalet, seu de la conselleria), perquè vam poder descobrir que l’accessibilitat encara no té fonament real i suficient en les administracions públiques: una de les noves TMPL no podia accedir amb la seua cadira de rodes a la sala de reunions prevista per a l’acte, que es trobava en l’entresòl de l’edifici. De fet, van haver de col·locar una rampa de fusta perquè puguera accedir a l’entrada de la conselleria. Després, escales i ascensors inaccessibles.

Al l’edifici del Prop, les cadires de rodes poden accedir fins a l’àrea de de registre, però, ai!, han condicionat una sala de reunions amb tres escalonets, que van haver de requerir l’assistència de personal forçut a fi de salvar l’obstacle. És clar, doncs, que la coherència en el disseny d’espais no es troba a l’alçada de la capacitat de crear obstacles dels dirigents de l’administració pública valenciana. Esperem que els responsables n’hagen pres nota.

Quant a l’elecció de llocs, la cosa va quedar així (si ho vam anotar correctament):

Cognoms i nom Núm. lloc Conselleria
COMECHE PALANQUES, RAFAEL ANTONI 12 630 CCEE
SELLÉS LLORET, JAUME 17 678 CCEE
LLOPIS PASTOR, LLUIS 16 010 CBS
BORONAT COGOLLOS, MIQUEL 15 528 CAPA
MOMPÓ VIDAL, CARME 7 711 CIT
SAVAL GUARDIOLA, ISABEL 23 942 CTH
SALVADOR ALAMAR, EMPAR 21 215 Servef
SAHUQUILLO AGUSTÍ, MARINA 22 049 CCEE
PESUDO CANTAVELLA, NATIVITAT 19 526 CEUC
NAVARRO CAMPOS, AURORA 13 304 CCEE
FAYOS CAMARENA, ANTONI 10 195 CIT
SÁEZ ARANDA, EMILI JOSEP 22 050 CCEE
CARABAL SOBRINO, MARIA 25 188 Presidència
VENDRELL ALBENTOSA, M. ASUNCIÓN 17 677 CCEE
QUEROL ANGLÉS, AURELI 17 670 CJIAP
PARDINES LÓPEZ, SUSANA 17 668 CCEE
SELVA ARANDA, M. LEONOR 17 672 CCEE
PEIG GÓMEZ, ANNA EVA 17 667 CCEE
MARTÍNEZ BERNAT, ANTONI 17 669 CCEE
RUBIO FENOLLOSA, ADELINA 17 674 CCEE
MARTÍNEZ BLANCH, JOSEFA 17 679 CCEE
RABASA SANCHIS, SALVADOR 17 675 CCEE
GIMÉNEZ CAMPOS, M. ÁNGELES 17 676 CCEE
ESPUIG NAVARRO, BEATRIU 17 673 CCEE

Això queda pendent de la resolució que adjudicarà les destinacions. Hi haurà algunes persones que no s’incorporaran al lloc, perquè tenen previst demanar excedències.

Montitxelvo

El CIDAJ ens informa d’un nou municipi que fa oficial la versió en valencià del seu nom (a més de la versió en castellà):

DECRET 73/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Montichelvo per la forma bilingüe: Montitxelvo/Montichelvo… [2007/6488] (DOCV núm. 5 517, de 22.05.2007)
— vegeu text

Acord possible per la reciprocitat TV3 – Canal 9

Passades les eleccions, continua el serial sobre la recepció de TV3 al País Valencià. Esperem que la cosa es normalitze de veres, a pesar que el govern valencià no sembla tindre cap sensibilitat ni que es plantege agrair l’esforç —este sí que va ser un esforç real, i no els retòrics que els polítics diuen que fan amb els diners de tots els ciutadans— dut a terme des de fa més de vint anys per ACPV i milers de valencians a fi d’ampliar la varietat i les opcions informatives en valencià.

Reproduïm la informació que dóna Vilaweb:

El govern valencià reitera el seu acord amb la reciprocitat entre TV3 i Canal 9

Canal 9 podria crear un tercer canal en el nou multiplex que demana al ministeri espanyol d’Indústria

DIVENDRES, 01.06.2007

El portaveu en funcions de la Generalitat, Vicent Rambla, ha anunciat que el govern de Francisco Camps continua obert a la reciprocitat d’emissions entre Canal 9 i TV3. Això no obstant ha afirmat que els repetidors d’ACPV que emeten el senyal de TV3 són il·legals i s’han de tancar. Segons Rambla les dues generalitats són d’acord i només esperen que el govern espanyol habiliti un segon multiplex valencià per a donar inici a la reciprocitat.

Rambla ha afirmat també que si es concedeix aquest multiplex Canal 9 estudiaria la creació d’un tercer canal que sumaria a Canal 9 i Punt 2. Actualment però el primer multiplex autonòmic només porta el senyal dels dos canals i els canals restants són en mans d’empreses privades. Segons el portaveu del govern valencià d’aquesta manera tots dos governs estarien en les mateixes condicions, gestionant dos multiplex cadascun.

Jutges i lletrats al caliu de les brases del franquisme

L’alegria, diuen, va per barris. I per jutjats, podríem afegir. Si teníem una jutgessa coherent amb la defensa dels drets dels ciutadans en el cas de la recepció de TV3 al País Valencià [veg.], tenim en canvi jutges i lletrats forrats d’amiant que bufen sobre les brases de la lluita contra els drets i les obligacions dels ciutadans valencianoparlants del País Valencià.

Segons la notícia del diari Levante-EMV [traducció feta amb suport d’Internostrum]:

Un jutge de Dénia critica la «falta de tolerància i decòrum» d’un perit per declarar en valencià

El magistrat reté l’arquitecte després de la vista per a signar informes i li diu que «no és un càstig» i que «no siga rebel» si no vol acabar en la Guàrdia Civil

Vicent Xavier Contrí, Dénia

La llei empara a tots els ciutadans perquè declaren en qualsevol llengua oficial en els judicis, és a dir en valencià o en castellà. No obstant això, encara es reprodueixen situacions de conflicte lingüístic en les vistes orals dels palaus de justícia valencians.

El passat 23 d’abril, en el jutjat nombre 1 de Dénia, es va viure una situació anòmala en una vista oral en la qual un arquitecte, Joaquim Iborra, va explicar en valencià el seu informe pericial sobre una construcció. En el moment de la declaració un dels lletrats per una banda es va dirigir al jutge Salvador Bellmont Lorente i li va dir —referint-se al declarant— que «si no li importa parlar en castellà» a la qual cosa el jutge va preguntar a Iborra «hi té cap inconvenient?» . El tècnic va respondre: «sí, m’expresse millor en valencià» per a després oferir-se a traduir tots el que els lletrats no entengueren.

Va ser llavors quan un advocat va assenyalar al jutge que «he de fer constar la meua protesta i vull que conste en acta la meua protesta». Davant la queixa, Bellmont va manifestar que «l’únic inconvenient és que davant una falta de tolerància d’aquest tipus doncs la veritat és que es troba en el seu dret d’expressar-se en un idioma oficial, el que dic és simplement una falta de decòrum, però no va més enllà» i dirigint-se a l’arquitecte el va interpel·lar «parle vostè com li done la gana, jo traduiré si segueix sense col·laborar».

La cara de sorpresa de Joaquim Iborra no va impedir que el jutge prosseguira: «igualment ha portat vosté tres còpies del seu informe, ¿en té més?». L’arquitecte va dir que «ací no» i el titular del jutjat va continuar «doncs es quedarà vostè aquest matí en el jutjat per a fer una sèrie de còpies que ens faran falta i les firma. L’única cosa és que les vistes acabaran prop de les tres de la vesprada. ¿Supose que no deu tindre cap inconvenient?». I va respondre el perit (sempre en valencià): «açò simplement és un càstig pel que vosté diu que és una falta de col·laboració». «No és cap càstig, simplement és que vosté només ha portat tres còpies del seu informe i hi ha quatre parts i un jutjat que necessiten el seu informe», li va respondre el jutge. En declaracions a LEVANTE-EMV, Iborra va comentar que «com apareix en l’acta de citació i acceptació no se m’havia comunicat el nombre exacte de còpies que feien falta i, si no s’especifica altra cosa, se solen presentar tres còpies (per al jutjat, per a la part actora i per a la part demandant)». El jutge va comunicar a l’arquitecte que se’n podria anar «ara quan acabe el desenvolupament d’aquesta vista i… una… dues… tres… i les quatre que ens queden» . El perit va fer l’últim intent per a evitar passar tota el matí en el jutjat de Dénia i li va demanar a la senyoria que podia signar les còpies de l’informe en aqueix instant però no va aconseguir el seu propòsit.

En la segona o tercera fila

Joaquim Iborra va explicar a les parts el contingut de l’estudi pericial i després de la seua declaració —en valencià i sense cap problema de comprensió per als lletrats— el jutge Bellmont va convidar a l’arquitecte que s’assentara «en la segona o la tercera fila» i Iborra li va contestar que si havia acabat ja amb les seues declaracions i Bellmont li va dir que si però que no se’n podia anar ja que havia de signar l’acta i després les altres còpies de l’informe, per a acabar la seua intervenció amb un «assente’s en la segona o tercera fila i no mantinga una actitud rebel enfront del tribunal, si no vol que criden la Guàrdia Civil». Iborra va remarcar que el jutge es va guardar el seu DNI en la butxaca de la camisa i l’arquitecte es va assentar i va esperar en els bancs de la sala.

L’AVL dictamina sobre Xaló

Un canvi a la vista quant a les denominacions dels municipis valencians:

El municipi de Xaló adopta el seu nom en valencià com a única denominació oficial

VALÈNCIA, 25.05.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat hui la denominació valenciana de la població de Xaló (Marina Alta), després que l’Ajuntament d’este municipi, decidira adoptar el nom oficial «només» en valencià, d’acord amb la proposta la institució normativa de «fixar la forma correcta i històrica» de cada poble en esta llengua, segons han informat hui fonts d’esta entitat en un comunicat.

Sobre esta qüestió, han precisat que l’informe de la Secció d’Onomàstica, presidida per Emili Casanova, indica que la grafia «X» representa en valencià el so palatal fricatiu sord que conté el topònim en posició inicial i que apareix ja en les formes medievals que es troben documentades des del segle XIII, i també la inexistència de la «N» final en la forma popular valenciana del topònim, que sí apareix en la denominació en castellà, «Jalón».

Amb la població de Xaló, són ja dos els municipis valencians que han adaptat el seu nom oficial a «només la seua forma en valencià» des que l’AVL té plenes competències sobre l’onomàstica i la toponímia. En este sentit, han recordat que, «fa uns mesos es va aprovar la denominació única de “Vila-real», també a petició de la corporació municipal de la ciutat.

Propostes de gestió lingüística per a després de les eleccions

Reproduïm les propostes de la Plataforma per la Llengua, perquè potser servixen per a inspirar treballs de planificació lingüística:

En general

1- Les Corts Valencianes legislaran les mesures necessàries per reforçar la unitat lingüística, de manera que les denominacions valencià i català siguen considerades com a sinònims que designen una mateixa llengua.
2- El valencià serà la llengua vehicular i habitual de l’administració autonòmica, tant a nivell oral com escrit.
3- Es desenvoluparà l’Estatut al màxim pel que fa al reconeixement i extensió de la llengua, i a la garantia dels drets lingüístics, i es faran les modificacions legislatives oportunes per aconseguir-ho.
4- Implantació del requisit lingüístic per a tots els funcionaris de la Generalitat, diputacions i ajuntaments que hagen de mantenir relacions orals o escrites amb els administrats.
5- Garantia del ple acompliment de les disposicions lingüístiques a tot el territori valencià.
6- El valencià ha d’esdevenir llengua oficial a la Unió Europea a tots els efectes. Per assolir aquest objectiu cal l’oficialitat del valencià a l’estat i que s’emprenguen totes les actuacions necessàries des de les Corts i la Generalitat Valenciana.
7- Potenciació de les oficines de garanties lingüístiques i informació a la població sobre els drets lingüístics.

Àmbit socioeconòmic

8- Compromís per tal que, durant la propera legislatura, totes les institucions públiques valencianes, amb les seues corresponents concessions, consumisquen productes etiquetats en valencià per tal de fomentar la llengua pròpia del país.
9- Voluntat d’endegar polítiques per tal que totes les instruccions dels productes farmacèutics estiguen també en valencià i que la versió en aquesta llengua també tinga validació oficial.
10- Propòsit d’aconseguir que l’etiquetatge com a mínim en valencià siga present en tots els productes distribuïts en l’àmbit territorial valencià, independentment del lloc d’elaboració del producte.
11- Impuls de la publicitat com a mínim en valencià en tanques publicitàries i fulletons de tota mena d’empreses a l’àmbit territorial valencià.
12- Regulació de la publicitat que siga emesa en mitjans de comunicació de titolaritat pública per a que ho siga en valencià.
13- Garantia que tota comunicació oral i escrita dirigida al públic per part de les empreses concessionàries de serveis públics que operen en terres valencianes siga com a mínim en valencià.
14- Actuacions amb legislació i garanties de compliment per a que tots els productes relacionats amb les noves tecnologies, com telèfons mòbils i consoles, i també els operadors de telefonia, tinguen el valencià en les seves opcions.
15- Legislació sobre tots els joguets distribuïts en l’àmbit valencià, per a que tinguen les instruccions i titulars com a mínim en valencià. En cas de joguets enraonadors, que incloguen també el valencià.

Mitjans de comunicació

16- El valencià serà la llengua vehicular de les emissores públiques de ràdio i televisió, i seran doblades en aquesta llengua les sèries i pel·lícules que ho estiguen en qualsevol altra.
17- Vetlla per l’acompliment de les condicions lingüístiques mínimes establertes en les condicions de concessió de les TDT.
18- Contractació de subscripcions o adjudicació de subvencions només a aquelles publicacions o premsa generalista que tinga almenys un 60 % escrit en valencià. El mateix per a ràdio, televisió, i mitjans digitals.

Cinema, audiovisual i altres expressions culturals

19- Actuacions per impulsar que progressivament les pel·lícules cinematogràfiques doblades o subtitulades en una llengua diferent de l’original, destinades a sales comercials s’exhibisquen en valencià en condicions almenys d’igualtat amb el castellà.
20- Estímul que de manera progressiva el valencià s’equipare al castellà en l’exhibició cinematogràfica i distribució de DVD.
21- Incentius fiscals i subvencions per a l’exhibició de cinema en valencià, i per entrada venuda.

Ensenyament i món universitari

22- Acompliment de la legislació actual sobre la llengua en l’ensenyament i impuls de la presència del valencià en tots els nivells educatius, del maternal a l’universitari; el valencià ha de ser per defecte la llengua normal de l’ensenyament, sense necessitat de petició expresa.
23- Estímul de la presència del valencià a les diferents universitats valencianes, mitjançant acords i convenis.
Incentius per a les tesis i publicacions universitàries en valencià, i la seva valoració en els currículums a tots els efectes.

Acollida lingüística

24- Definició de polítiques coordinades entre els diferents departaments de la Generalitat, tenint en compte un enfocament comú quant als objectius, recursos necessaris i materials per tal d’assegurar l’aprenentatge del valencià a tots nivells entre la nova població.
25- Establiment de convenis amb les empreses per tal d’oferir cursos de valencià per a immigrants al mateix lloc de treball.
26- Potenciació i increment de campanyes públiques per tal que la ciutadania s’adrece en valencià a les persones nouvingudes.
27- Col·laboració amb les diferents entitats d’immigrants amb la finalitat d’estimular l’aprenentatge i ús del valencià.

Toponímia

28- Publicació de la relació toponímica autèntica de totes les poblacions valencianes, previs els informes tècnics necessaris, i legalització automàtica d’aquestes formes com a úniques oficials.
29- Control que les formes declarades oficials siguen les úniques utilitzades per totes les administracions i les empreses concessionàries.
30- Vigilància que tota la toponímia a les carreteres, xarxa ferroviària, ports i aeroports referida a altres comunitats de parla catalana, figure en valencià.

Coordinació amb la resta dels territoris de parla catalana

31- Coordinació i establiment de polítiques lingüístiques comunes amb els altres territoris de parla catalana.
32- Incorporació de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull, com a instrument de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.