Quim Roig ens informa de l’aparició de dos recursos del Parlament de Catalunya molt interessants —que ja hem enllaçat convenientment— i que pensem que mereixen una entrada destacada en el dtl:
TV3 i la democràcia al País Valencià
Dins de la campanya per a reclamar la no-intromissió del govern valencià i la seua col·laboració per a la permanència de les emissions de la TV3 (i els altres canals de la corporació) al País Valencià que duren ja fa més de vint anys, podeu utilitzar un formulari de Presidència de la Generalitat valenciana, una canal de la xarxa perquè els ciutadans els escrivim suggeriments.
Si bé l’adreça (http://www.pre.gva.es/val/buzon.htm) ja és indicativa de la superficialitat amb què assumixen la llengua valenciana en eixa administració pública de tots els valencians, més enllà de les proclames indecents que ens assolta de tant en tant algun honorable o il·lustre, cal tindre en compte que la pàgina de la «bústia» sí que apareix en valencià. En canvi, i ara ve la confirmació de la discriminació profunda —enfront de l’exaltació superficial—, la pàgina següent, que agraïx l’enviament, està únicament en espanyol (com podeu vore en la imatge). Capaços són de dir que són problemes informàtics, i ens voldran convéncer que ens freguem els ulls amb els colzes.
Ara van a pels repetidors del Bartolo i del Mondúber. Esperem que Francisco Camps sàpia administrar la glòria d’eixes «victòries» contra la llibertat d’elecció, de comunicació i d’expressió dels ciutadans valencians.
PS: Per cert, si algú vol polsar una altra tecla, li vaig enviar una carta al comissari europeu de multilingüisme, Leonard Orban (CAB-ORBAN-CONTACT@ec.europa.eu):
El govern valencià de Francisco Camps ha iniciat una sèrie d’accions judicials que pretenen posar obstacles a la connexió comunicativa i lingüística entre el País Valencià i Catalunya.
Una associació privada, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), de la qual sóc soci, fa més de vint anys que inicià la reemissió del senyal de TV3 al País Valencià, actuació que ha permés mantindre la comunicació lingüística i cultural les dos parts més importants dels territoris de parla catalana, i gràcies a la qual hem pogut ampliar la nostra visió del món en català amb més opcions i més llibertat d’elecció.
Actualment, i després de vint anys d’alegalitat –que no d’il·legalitat– de les emissions, el govern valencià –davant la passivitat del govern central espanyol, que és el propietari o titular de les freqüències–, està duent a terme un procés de tall del senyal mitjançant el precintat dels repetidors d’ACPV. La finalitat, encara que està revestida d’una pàtina de legalitat a través de resolucions judicials, no pretén, per contra, defendre cap bé públic, ni cap interés ciutadà, sinó, ben al contrari, pervertint un instrument legal, perseguix només intervindre, censurar o tallar les reemissions lliures i sense ànim de lucre que du a terme ACPV.
Com a ciutadà catalanoparlant del País Valencià, considere que el govern valencià (i la passivitat del govern espanyol) està infringint la Carta europea de les llengües (art 11.2).
Per tot això vos demane que, dins de les vostres atribucions, prengau les mesures que considereu més adequades per a evitar la vulneració dels drets dels catalanoparlants a mantindre els seus lligams lingüístics i culturals a través de la llibertat d’elecció de mitjans de comunicació i d’expressió, més encara quan no tenen ànim de lucre ni entren en conflicte amb cap bé o dret públic superior.
Vos adjunte la reproducció d’una sentència judicial que impedí una mesura cautelar i que contenia unes argumentacions ben sòlides que complementen la Carta europea de les llengües (també la podeu consultar ací).
Espere que pugau actuar d’alguna manera per a resoldre este conflicte en què un govern intentar coartar els drets de comunicació i expressió dels seus ciutadans en el si de la Unió Europea.
Moltes gràcies.
Nova tècnica lingüística a la Jaume I: Irma Mulet Vilar
El cidaj ens envia la informació següent:
RESOLUCIÓ de 28 de novembre de 2007, de la Universitat Jaume I, per la qual es publica la llista definitiva de l’aspirant que ha superat les proves selectives per a l’ingrés en l’escala tècnica mitjana d’assessorament lingüístic (tècnic/a mitjà/ana d’assessorament lingüístic d’anglès), mitjançant el sistema d’oposició, convocades per Resolució de 20 de juny de 2007, DOCV de 3 DE juliol de 2007. [2007/14770] (docv núm. 5 655, de 07.12.2007)
– vegeu text
Censura de la TV3 i altres discriminacions
El pp valencià ha intervingut en les ones per a censurar una emissió en valencià: ha tallat la reemissió de la tv3 al sud del país.
És clar que ho ha fet principalment per la llengua, però també per les idees plurals que transmeten la tv3 i Canal 33, per uns continguts objectius i de periodisme veraç i professional que el pp de València no controla i, per tant, que li molesten encara ara, al cap de vint anys d’emissions —alegals, que no il·legals—. Ha estat una mostra més d’eixe suposat liberalisme que proclamen, que ho és quasi tant com n’era de democràtica l’antiga República Democràtica Alemanya i la denominada «democràcia orgànica» del franquisme. Al capdavall, una jugada per a animar el seu electorat més retrògrad. A més, ha aconseguit forçar la concessió de diversos privilegis de control sobre noves emissions —més aparells múltiplex— a partir de les indecisions, miopies i vel·leïtats aculturadores espanyolistes de sectors diversos i encontrats del psoe, pspv (¡encara!) i psc.
En concret, res de bo, res que els ciutadans del País Valencià trobaren a faltar. Més aïna tot el contrari. Per una banda, ens assabentem (El País, 11.12.2007) que a l’estació de Renfe d’Alacant hi ha treballadors que es neguen a atendre els usuaris que parlen en valencià. Això, que és perseguible legalment, a més de trist i lamentable, confirma o desementix, segons es mire, el que dia el diputat Fernando M.ª Giner Giner (pp) en el ple de les Corts (Diari de Sessions núm. 18):
I mire, vosté, senyor Pañella, senyors del Compromís, jo sóc, ja no sols valencianoparlant, jo sóc valencianopensant, jo pense en valencià i parle en valencià, jo sóc valencianopensant, parle en valencià en la meua família, amb els meus pares, amb la meua gent, amb les meues filles… a tot arreu. Parle valencià a l’ajuntament on sóc alcalde, en totes les institucions on he estat, també en estes Corts, en altres legislatures no recorde cap intervenció, cap intervenció meua, personalment, en castellà. Pense, parle i escric en valencià.
I en qualitat de valencianoparlant pensant, li dic que jo no m’he sentit en estos últims anys discriminat, no m’he sentit hui, tampoc, discriminat per eixa raó, per ser valencianoparlant. Senyor Pañella, eixa és una història de fa molts anys, que entre tots hem anat superant i que si no s’ha avançat molt més, ha segut pels que insistentment contra el sentit majoritari del poble han pretés imposar-mos una llengua estranya, una denominació falsa i diluir-mos en una cultura que no és la nostra. I sap molt bé, senyor Pañella, del que li parle.
Jo, certament, no em sent discriminat. M’he sentit discriminat, insultat, atacat i ferit al meu cor com a valencià pels que dogmàticament volen que deixem de ser el que som i sempre hem segut: un poble amb una llengua pròpia, la llengua valenciana, l’idioma valencià; un territori que conformen les tres províncies germanes d’Alacant, València i Castelló; una cultura i una personalitat diferenciada que històricament va conformar el regne de València i que hui com a Comunitat Valenciana forma part d’un projecte comú que anomenem Espanya, i un projecte que amb altres pobles estem construint i que s’anomena Europa. I no renunciem, ni renunciarem mai a eixa realitat de la que li estic parlant: de poble, una realitat de poble del que mos sentim orgullosos. No em sent discriminat, per tant, senyor Pañella, no sent cap discriminació per ser valencianopensant i valencianoparlant. Pregunte als que són castellanoparlants si es senten o no discriminats. Jo li reitere que com a valencianoparlant no sent cap discriminació.»
És clar, els castellanoparlants no es senten discriminats, perquè no tenen motius, ja que la majoria entén en coses de diversitat cultural, social i lingüística. Amb tot, n’hi ha alguns que s’entreten a esbombar les seues limitacions lingüístiques i d’educació i les utilitzen, a més, per a discriminar la resta de ciutadans, com en les finestretes de Renfe o en alguns jutjats.
La solució sembla que hauran de ser el Salt, perquè faça les traduccions dels escrits automàticament, complementat per la «veu tecnològica valenciana», amb la qual cosa tindrem un bonic i no degradable valencià de maquineta.
Hi ha qui es pensa que un pollastre és un farcell de plàstic que hi ha a la nevera. El valencià pot acabar sent com uns sons estranys i decoratius que amollaran uns aparells. Sense discriminacions, llavors sí.
- Fets i paraules relacionats amb la qüestió, segons Vicent Partal.
Francisco Camps tanca el repetidor de la Carrasqueta
Segons informen Vilaweb i la tv3, la Generalitat valenciana —només d’alguns valencians, pel que sembla— ha fet efectiva la seua amenaça de clavillar més encara l’escarransit panorama audiovisual valencià en català. Han precintat el repetidor de la Carrasqueta [veg. zona afectada] gràcies a una autorització judicial, autorització d’un jutjat que no ha tingut en compte els valors assumits i protegits per la jutgessa Estrella Blanes Rodríguez de València en la seua interlocutòria que va impedir la interrupció del repetidor del Bartolo, tal com vam poder llegir el 24 d’abril d’enguany.
Cap a futbol
L’avl va fent les seues coses. Ara trau un vocabulari de futbol. El més sorprenent de la notícia de Ferran Bono (El País, 07.12.2007) és, però, el comentari de l’acadèmic J. L. Doménech:
Per a confeccionar-lo s’ha consultat material divers —«la veritat és que no n’hi ha molt», postil·la Doménech—, el model de Canal 9 i s’ha parlat amb professionals. Es publicarà en uns mesos amb il·lustracions per als xiquets i estudiants.
Al cap de més de trenta anys de futbol en català sentir que un acadèmic diu que no n’hi ha molt de material de treball sembla un poc fora de lloc. El que no hi deu haver al País Valencià és la difusió mínima imprescindible ni una oferta que tinga el gruix i la qualitat desitjables, si tenim en compte que ni tan sols en Canal 9 les transmissions són totalment en valencià. El que no n’hi ha al País Valencià són mitjans que difonguen les solucions conegudes, assentades i en evolució permanent, tot el que les transmissions i cròniques esportives han pogut aportar i que els usuaris hem rebut i assimilat perfectament quan hem tingut ocasió —principalment a través de tv3 i Catalunya Ràdio.
En canvi, una cerca ràpida de materials ens permet trobar els vocabularis del Termcat (1992 i 2006: [en línia]), ara en procés de revisió, o, anterior encara, pel Vocabulari del futbol de J. M. Puyal i A. Badia i Gabarro (1976); també hi ha el llibre de Neus Faura i Pujol Futbol i llenguatge (1998), i el Vocabulari bàsic de futbol [en línia] de l’Ajuntament de Vila-real; a més, el Diccionari de futbol d’Ortega Robert (2003) o fins i tot altres recursos més informals, però que tenen en compte l’anglés, com el Soccer dictionary [en línia], preocupació que —segons la notícia del diari— no ha tingut l’acadèmia, i és una mancança que comença a ser preocupant en les seues tasques (com s’esdevenia en el cas del Vocabulari nàutic [pdf]), a més del mal costum, que espere que hagen corregit, de no indicar la bibliografia d’on beuen.
Una altra qüestió que podríem esbrinar és com ha segut que si, segons Toni Mollà, es van inventar en Canal 9 l’expressió «fer un ciri», la forma en espanyol siga una equivalència directa: «hacer un cirio» (expressió que no hem sabut documentar en esta llengua), per a una idea que, d’altra banda, supose que devien conéixer. O potser és la nostra aportació al món del futbol, al costat del flèquic rescatat i reviscolat per Puyal.
La tasca en la JQCV no té un valor massa clar
L’escamot anònim de Junta Digna ens fa arribar un missatge econòmic sobre la valoració de la tasca en la JQCV:
- Avaluació d’un nivell de la JQCV: de 4 a 5 hores de faena, 60 euros.
- Avaluació d’un nivell de la Junta de Catalunya: de 4 a 5 hores de faena, 25 euros per hora (100-120 euros).
- Avaluació d’un nivell de la Junta de les Illes: de 4 a 5 hores de faena, 10 euros per persona examinada (120-200 euros).
- Avaluació d’un nivell a la Universitat de València: de 4 a 5 hores de faena, 126 euros.
- Vigilància d’un examen d’oposició d’auxiliars en una universitat: 2 hores de faena, 100 euros.
- Sentir-se enganyat per la conselleria de torn durant molts anys com a examinador, no té preu.
Les Corts valencianes només per a castellans
En este cas, la imatge es comenta a soles. Hui, dia de la Constitució espanyola; ahir portes obertes a les Corts únicament als castellans, si tenim en compte els quatre cartells que van plantar davant de la porta. I, tal com podem vore en la imatge, l’aplicació Flash que convida a les «Corts Infantils», convida els xiquets i xiquetes només en una llengua.
No puc dir que sobren les paraules, sinó tot el contrari: algú hauria de retre comptes i, a més, hauria de rectificar el seu comportament habitual, que discrimina sistemàticament el valencià. No és sistemàtic, perquè no hi ha planificació, tot és improvisat… ¿Improvisat? Puga ser, però vulnerant permanentment els drets lingüístics dels valencians.
La RTVE tindrà més llengües
Una d’eixes notícies que no saps massa com agafar, si acabarà bé o si acabarà en una picada de fesols. Que el centre de València siga un centre de producció, deu ser una millora; ara, de producció de què… Esperem que siga una millora respecte del que produïen quan Lerma o ara, quan Camps, en Canal 9. Els antecedents no prometen gens, però haurem d’esperar a vore què fan, més enllà del que diuen que faran.
La notícia apareix en el diari El País:
RTVE usarà les llengües cooficials en l’emissió digital
Agències – Madrid – 05.12.2007
La Comissió Mixta de control parlamentari de RTVE va aprovar ahir, amb els vots del Grup Socialista, Esquerra Unida, Entesa i CiU el contingut del mandat marc de la corporació, que regirà els principis generals de la seva activitat durant els pròxims nou anys, i que inclou compromisos de producció pròpia de continguts, la difusió en llengües cooficials amb la nova tecnologia digital, i la consideració del centre territorial de València com a centre de producció.
El text va ser aprovat amb l’oposició del PP, ERC i el PNB, i l’abstenció del BNG, pel que previsiblement serà aprovat en el Ple del Congrés dels Diputats del pròxim 11 de desembre. Este document té entitat jurídica pròpia, i suposa el pas previ perquè els pressuposts del 2009 siguen aprovats com la llei establix, a través d’un contracte entre el govern i la corporació.
El mandat marc incorpora suggeriments de diferents grups entre els quals destaca la difusió de llengües cooficials en funció de «les realitats lingüístiques de cada comunitat autònoma» quan la nova tecnologia de difusió, la digital, ho permeti, ja que en l’actualitat esta emissió només pot fer-se a Madrid i Barcelona, segons una esmena pactada pel PSOE i Entesa i recolzada per altres grups. Esquerra Unida i ERC van intentar sense èxit reduir al màxim les informacions sobre la família reial en RTVE.
JQCV: resultats provisionals dels coneixements orals
El cidaj ens envia la informació següent:
RESOLUCIÓ de 19 de novembre de 2007, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià. [2007/14388] (docvnúm. 5 650, de 29.11.2007)
– vegeu text
