Diccionari de noms de plantes del Termcat

La Secretaria de Política Lingüística de la Generalita de Catalunya ens envia la informació següent:

El TERMCAT publica un diccionari en línia amb més de 25.000 noms catalans de plantes

El diccionari s’anirà actualitzant amb noves incorporacions

El TERMCAT ha publicat un nou diccionari en línia, Noms de plantes, amb la voluntat de posar a l’abast dels usuaris la primera versió d’un projecte en curs d’elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, obra en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs, vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i el TERMCAT.

Aquesta versió en línia ofereix unes 25.000 denominacions catalanes de plantes referides a uns 5.900 tàxons botànics. S’hi poden trobar casos com la Paronychia argentea, una petita herba per a la qual s’han documentat 37 noms catalans, alguns dels quals fan referència al seu aspecte (floreta blanca, nevadeta, plateta, arracades), semblances amb la morfologia animal (cama de perdiu, pota de colom), topònims on es localitza la planta (herba de Sa Punta), usos medicinals (herbeta de la sang, sanguinària) o bé usos que en fan els animals (herba capsotera, perquè el capsot o capsigrany la utilitza per construir el seu niu).

El projecte actualitza i amplia la informació de l’obra Els noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans (9.500 denominacions). D’aquesta primera versió digital se’n farà una actualització semestral i s’espera que la versió final de l’obra, que es preveu de publicar en paper, superi les 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a uns 6.000 tàxons de flora vascular (falgueres i plantes amb flor).

La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s’inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d’esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície utilitzada, igual que en la resta de títols d’aquesta col·lecció, permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua o bé fent una cerca en el quadre de diàleg, tant a partir d’una denominació com d’un mot de la definició. En aquest cas, destaca també la incorporació d’imatges i la possibilitat de cerca per famílies botàniques i a partir dels noms científics.

El TERMCAT és un organisme amb participació de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística, que s’encarrega de promoure i coordinar les actuacions terminològiques en llengua catalana.

Més informació a www.termcat.cat.

Diccionaris de videojocs i d’infermeria del Termcat

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través de la llista InfoZèfir de les novetats terminològiques següents:

El Termcat publica un diccionari de videojocs en línia

El Termcat ha publicat un nou diccionari en línia, la Terminologia dels videojocs, amb la voluntat de difondre la terminologia d’un sector d’activitat que guanya milers d’adeptes cada dia i que multiplica l’oferta en aquestes dates nadalenques.

En concret, l’obra recull prop de 300 denominacions catalanes amb definició, notes i equivalències en castellà, francès i anglès. S’hi poden trobar termes referents a la creació i la programació (animació d’esquelet, machinima, seqüència cinemàtica, shader), als dispositius de joc i la tipologia dels videojocs (comandament de joc, consola portàtil, joc de simulació, joc en xarxa, joc de trets), a la interacció i les comunitats de jugadors (avatar, món persistent, trobada lan) o a la indústria dels videojocs (publicitat intrajoc, estudi intern, joc de llançament…).

El diccionari ha estat el fruit del treball en equip entre usuaris, terminòlegs i especialistes de l’àmbit universitari i de la indústria, que han col·laborat en l’establiment de la nomenclatura i les definicions que conté l’obra. Entre les noves denominacions normalitzades en llengua catalana destaquen formes com retallada (clipping), eliminació (culling), enemic final (boss), estudi exclusiu (second party studio), filtració (spoiler), joc de gran públic (casual game) i clan o escamot (guild).

La modalitat de consulta s’amplia en aquest cas a un format singular: un videojoc que permet jugar amb la terminologia inclosa i que vol facilitar la difusió de les formes catalanes entre la comunitat d’usuaris. A més, s’ofereix també la possibilitat de descàrrega lliure de la terminologia mitjançant la publicació dels continguts dins un nou títol de la col·lecció Terminologia Oberta, que permet obtenir totes les denominacions dels videojocs en format xml sota una llicència d’ús flexible.

La col·lecció Diccionaris en Línia, en què s’inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara el Diccionari d’infermeria, fruit de la col·laboració entre les institucions infermeres, el Departament de Salut i el Termcat, publicat recentment.

Més informació a www.termcat.cat.

Termcat, Centre de Terminologia. Terminologia dels videojocs [En línia]. Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)

Font: TERMCAT
www.termcat.cat

El Termcat oferix l’eina GesTerm

Marta Torres Vilatarsana ens informa a través de la llista InfoZèfir de la novetat següent:

El TERMCAT ofereix una eina lliure descarregable per a la creació de diccionaris terminològics

A través del seu web (www.termcat.cat), el TERMCAT posa a disposició dels usuaris el GesTerm, una eina que facilita l’elaboració de diccionaris multilingües especialitzats i que es pot descarregar lliurement.

Es tracta d’un gestor de terminologia que facilita les principals tasques associades al treball terminològic: creació i manteniment de fitxes terminològiques amb diversos camps com ara denominacions, definicions, equivalències, etc., cerques avançades de la informació i generació de documents amb format de diccionari que es poden imprimir i compartir.
L’aplicació és multiplataforma, de manera que es pot utilitzar en un entorn Windows però també en altres entorns com Linux. A més, el TERMCAT posa a disposició de la comunitat el codi font per a qui vulgui continuar desenvolupant-la.

Actualment, la interfície està disponible únicament en català però està previst traduir-la ben aviat a altres llengües.

Més informació a www.termcat.cat.
Font: TERMCAT

La terminologia oberta del Termcat

El Termcat presenta la col·lecció Terminologia Oberta, col·lecció «que aplega repertoris terminològics d’interès general, procedents de treballs de recerca terminològica». Els treballs es poden descarregar lliurement. El format dels arxius que contenen els termes és l’XML, un llenguatge que permet estructurar les dades i exportar-les a qualsevol altre format.
Segons indica el Termcat, «l’XML pot ser molt útil per a les persones que volen alimentar una memòria de traducció o el diccionari d’un corrector».
La llista dels treballs és la següent:

  • TO Termes normalitzats. Versió revisada i ampliada (2008)
    (5.880 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà, francès i anglès) XML
  • TO Telecomunicacions (2007)
    (3.642 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Indústria tèxtil i de la pell (2007)
    (1.509 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) (2007)
    (330 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Energia (2007)
    (946 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Sida (2006)
    (430 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Materials de la construcció (2006)
    (443 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Begudes (2006)
    (247 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Arts gràfiques i edició (2006)
    (542 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Surf de neu (2006)
    (144 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Fires i congressos (2005)
    (234 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO De vacances! (2005)
    (355 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès definició i notes en català) XML
  • TO Recursos humans (2005)
    (233 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML
  • TO Internet i societat de la informació (2005)
    (1.690 fitxes conceptuals; denominacions en català, castellà i anglès) XML

Cap a futbol

L’avl va fent les seues coses. Ara trau un vocabulari de futbol. El més sorprenent de la notícia de Ferran Bono (El País, 07.12.2007) és, però, el comentari de l’acadèmic J. L. Doménech:

Per a confeccionar-lo s’ha consultat material divers —«la veritat és que no n’hi ha molt», postil·la Doménech—, el model de Canal 9 i s’ha parlat amb professionals. Es publicarà en uns mesos amb il·lustracions per als xiquets i estudiants.

Al cap de més de trenta anys de futbol en català sentir que un acadèmic diu que no n’hi ha molt de material de treball sembla un poc fora de lloc. El que no hi deu haver al País Valencià és la difusió mínima imprescindible ni una oferta que tinga el gruix i la qualitat desitjables, si tenim en compte que ni tan sols en Canal 9 les transmissions són totalment en valencià. El que no n’hi ha al País Valencià són mitjans que difonguen les solucions conegudes, assentades i en evolució permanent, tot el que les transmissions i cròniques esportives han pogut aportar i que els usuaris hem rebut i assimilat perfectament quan hem tingut ocasió —principalment a través de tv3 i Catalunya Ràdio.

En canvi, una cerca ràpida de materials ens permet trobar els vocabularis del Termcat (1992 i 2006: [en línia]), ara en procés de revisió, o, anterior encara, pel Vocabulari del futbol de J. M. Puyal i A. Badia i Gabarro (1976); també hi ha el llibre de Neus Faura i Pujol Futbol i llenguatge (1998), i el Vocabulari bàsic de futbol [en línia] de l’Ajuntament de Vila-real; a més, el Diccionari de futbol d’Ortega Robert (2003) o fins i tot altres recursos més informals, però que tenen en compte l’anglés, com el Soccer dictionary [en línia], preocupació que —segons la notícia del diari— no ha tingut l’acadèmia, i és una mancança que comença a ser preocupant en les seues tasques (com s’esdevenia en el cas del Vocabulari nàutic [pdf]), a més del mal costum, que espere que hagen corregit, de no indicar la bibliografia d’on beuen.

Una altra qüestió que podríem esbrinar és com ha segut que si, segons Toni Mollà, es van inventar en Canal 9 l’expressió «fer un ciri», la forma en espanyol siga una equivalència directa: «hacer un cirio» (expressió que no hem sabut documentar en esta llengua), per a una idea que, d’altra banda, supose que devien conéixer. O potser és la nostra aportació al món del futbol, al costat del flèquic rescatat i reviscolat per Puyal.

Un bloc de raons

Gabriel Bibiloni té arguments diversos i bastant sòlids, a més de diferents entrades del seu Blog de Gabriel Bibiloni, per a mantenir que és preferible optar per la forma blog (en lloc de bloc) quan parlem d’estos diaris o bitàcoles —com també es digueren en algun temps—. Si no vaig errat, el professor Bibiloni començà a publicar el seu punt de vista allà pel setembre del 2004: «Weblog, blog, bloc, bitàcola».

En espanyol hem conegut un suport il·lustre de no fa massa en la mateixa línia: «La vida en un blog» de Juan Luis Cebrián.

Per contra, hi ha la decisió del Termcat de fixar la forma bloc per a estes faenes, després del fracàs del diari interactiu personal que havien fixat inicialment. Gazophylacium reproduïx un extracte de l’acta del Consell Supervisor (núm. 405, 10.03.2005), on podem observar que també tenen raons per a fixar la forma d’acord amb l’acabament més comú en català -c (més de tres mil casos) en lloc de -g (no arriba a tres-cents casos).

En el mateix sentit s’ha expressat la Commission Générale de Terminologie et de Néologie francesa el 20 de maig del 2005: bloc-notes i bloc, criteri que ha resultat prou discordant (i puga ser que innecessàriament, com sabem bé els catalanoparlants) amb el que havien decidit en l’Office Québécois de la Langue Française, que adoptà blogue, carnet Web i cybercarnet l’any 2000:

Le terme blogue, forme francisée de blog, a été proposé par l’Office québécois de la langue française, en octobre 2000, sur le modèle de bogue, pour remplacer les termes anglais weblog (de web et log « journal, carnet ») et blog, très employés en français. Le mot blogue a permis la création de plusieurs dérivés, dont bloguer, blogueur et blogage, qui sont de plus en plus répandus.
Bien qu’elle soit souvent utilisée par des francophones, la graphie blog (emprunt intégral à l’anglais), qui est mal adaptée sur le plan morphologique (le suffixe -og n’existe pas naturellement en français), n’a pas été retenue et est déconseillée en français. Il en est de même pour la graphie weblog.
[…] En France, le terme bloc-notes et sa forme abrégée bloc ont été adoptés, le 20 mai 2005, par la Commission générale de terminologie et de néologie, comme équivalents français de blog. En raison de leur manque de précision, de leur inaptitude à produire des dérivés adéquats et d’une concurrence inutile avec le terme blogue, déjà utilisé par un grand nombre de francophones, ces deux termes n’ont pas été retenus pour désigner le présent concept. De plus, le terme bloc-notes (ou ordinateur bloc-notes) est déjà utilisé en informatique pour traduire notebook (ou notebook computer) et désigne un petit ordinateur portatif dont les dimensions s’apparentent à celles d’une feuille de papier A4. Bloc-notes (notepad, en anglais) est aussi le nom d’un accessoire de Windows, un traitement de texte élémentaire avec lequel on peut créer des documents simples. Il y a là risque de confusion.

Carles Bellver comenta en el seu Hiperbloc algunes alegries que ha aportat la decisió del Termcat i en la Viquipèdia han protegit la pàgina corresponent a l’entrada bloc fins que es resolguen les discrepàncies sobre la qüestió.

Jo crec que la solució és fàcil i que l’ús imposarà una forma o altra. I tal com diu Anna Llisterri en el seu «bloc (o blog o el que sigui)», «tenim un bon tema de conversa, això sí.»