¿Els acadèmics ens volen impulsar?

Diu ara l’AVL que cal un nou impuls per a l’ús del valencià. I s’oferixen a la societat valenciana a participar activament en este procés. Doncs, benvinguda siga la iniciativa. Potser podrien començar per fer que les Corts, que han segut capaces de gestionar un nou carnet d’identificació en català, faça les gestions a fi que el web permeta predeterminar l’idioma amb l’opció del navegador, sense que ens envie per defecte a la pàgina en espanyol (i sense que hajam de passar cada vegada pel Flash inicial i la tria idiomàtica). Vaja, bufar i fer ampolles per a la nova presidenta, si li ho suggerix l’AVL.

Una altra: ¿per què els serveis d’atenció al client del 902 01 22 20 d’Orange —per dir un nom i un número— no ens entenen en català? En tota la sala només el xic que recollia les queixes (opció 5) féu l’esforç d’entendre’ns, i ho aconseguí, tal com ensenya Til Stegmann, que parlant mexicà, el meu valencià fou un joc de cries. La resta de telefonistes, en canvi, van ser incapaces de tindre l’obertura mental suficient i fins i tot una ens va penjar el telèfon. Estic d’acord amb elles: els coneixements idiomàtics es paguen.

Finalment, fins i tot faria un gran impuls si tots els acadèmics reclamaren els rebuts dels seus ajuntaments en valencià. Naturalment, que ho feren públicament, que sempre faria molt més impuls. Pel que sabem, n’hi ha uns quants que viuen a València; pel que sabem, a nosaltres —després d’unes quantes queixes— ens els envien en espanyol a la bústia de casa, però abans que pugam badar boca de nou, ens els envien en català per correu certificat, que hem d’anar a arreplegar a Correus. No és gens ètic, però són aixina en l’ajuntament de València, no volen que ens apoltronem, volen que ens impulsem…

Bé, entre tots ho impulsarem tot. Deixem constància ja de la notícia tal com la publicà Vilaweb (29.06.2007):

L’AVL insta les institucions a aplicar “actuacions urgents” a favor del valencià i a impulsar un “pacte cívic”

VALÈNCIA, 29.06.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat en la seua sessió plenària de hui una declaració institucional en què, entre d’altres qüestions, insta “els poders públics que tinguen com un dels seus objectius primordials fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits per a garantir-ne l’oficialitat efectiva” per a la qual cosa destaca la “necessitat d’aplicar actuacions urgents”. Alhora, l’ens normatiu considera que la Generalitat “hauria de propiciar un ampli pacte cívic per al foment del valencià”.

El document, que està dirigit a les Corts, al Consell, a les diputacions provincials i als ajuntaments de la Comunitat Valenciana i que es remetrà a tots ells, porta el lema de “Cal un nou impuls per a fomentar l’ús del valencià”. En el text, l’AVL assenyala que amb la constitució de la Generalitat i l’Administració local després dels últims comicis del 27 de maig, s’obri un “nou període legislatiu que comença poc després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el qual, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, establix que “La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià” i atorga caràcter estatutari i normatiu a l’AVL”, recorda.

Estes disposicions estatutàries “exigixen ineludiblement que les Corts o el Consell aproven i apliquen noves iniciatives legislatives que reforcen una política lingüística que garantisca l’ús normal del valencià”, assenyala la declaració.

A més, recalca que “totes les administracions públiques hauran de prendre en consideració els dictàmens o informes que, respecte a la situació sociolingüística actual del valencià, han elaborat últimament diferents institucions”.

“Estos informes -prosseguixen els acadèmics- destaquen la pèrdua de vitalitat del valencià i plantegen la necessitat d’aplicar actuacions urgents”. En este sentit, “cal assenyalar que encara no s’han aplicat algunes disposicions de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, el 25 aniversari de la qual es commemorarà el 2008”.

En el mateix sentit, l’AVL considera “que és de gran rellevància política el document “Pacte pel valencià. Acords per a la promoció del valencià”, signat pels grups majoritaris de les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2001; també en la Declaració de l’AVL de 23 de juliol del 2003, aprovada a propòsit de les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003, on s’indicava que calia fer efectius, urgentment, alguns dels compromisos de l’esmentat pacte i que calia fer-ho “amb el major consens possible durant el nou període de quatre anys que ara comencen les institucions valencianes”. “Ara, quatre anys després, en aprovar esta declaració, no fem sinó reiterar la mateixa manifestació”, apunten.

DRETS LINGÜÍSTICS

Per a l’AVL, la Generalitat “hauria de propiciar que les institucions valencianes i les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes, formalitzen un ampli pacte cívic pel foment del valencià, encoratjant a la societat valenciana a aprofundir en els drets lingüístics i a renovar el compromís per a promoure l’ús del valencià en tots els àmbits socials”.

Al respecte, és “desitjable que es produïsca una convergència solidària entre les institucions valencianes, les associacions cíviques i els grups implicats en el foment del valencià, a fi de coordinar mesures pragmàtiques i positives en favor del seu ús normal”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua “s’oferix a tota la societat valenciana a participar activament en este procés”, conclou la declaració

El segon múltiplex per al País Valencià (2)

Ja suposàvem que la cosa tindria una continuïtat tan negativa com fóra possible. No sabem si és un català qui fa espanyolisme i embolica la troca (Clos) o un espanyolista qui fingix que es preocupa pel País Valencià (Rambla). En tot cas, en lloc de resoldre els problemes tècnics que pogueren plantejar la reemissió dels canals autonòmics a Catalunya i el País Valencià, algú sembla disposat a obrir un altre circ a costa de la salut informativa dels ciutadans valencians.

Segons la notícia del diari Levante-EMV (28.06.2007 dv.):

El Consell rebutja el segon múltiplex al no ser autonòmic

Rambla descarta acords TV3 per a coproduir programes

LEVANTE-EMV, València – dj. 28.06.2007

El conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Vicente Rambla, va anunciar ahir que el Consell recorrerà contra la resolució del Ministeri d’Indústria que atorga unes freqüències de TDT a la Comunitat Valenciana, ja que «no es correspon amb les demandes plantejades per escrit» per la comunitat. Segons va explicar, el múltiplex autoritzat no és de caràcter autonòmic sinó local, ja que està compost de quatre canals per a l’emissió exclusiva en les tres capitals de província. El Consell du temps reclamant el segon múltiplex autonòmic i s’ha compromés a utilitzar un dels seus quatre canals per a un futur acord de reciprocitat amb Catalunya sobre les emissions de TV3 i Canal 9.

No obstant això, l’acord seguix lluny de ser una realitat. Rambla va acusar al ministre d’haver enganyat a la Comunitat, ja que primer va anunciar als mitjans de comunicació «el contingut parcial d’una resolució de la qual no ens havia informat prèviament» i després no ha concedit a la Comunitat el que havia demandat i necessita. «Sens dubte, es tracta d’un engany a les pretensions de la Comunitat Valenciana, i també a les necessitats plantejades per la comunitat de Catalunya per a poder emetre la seua televisió autonòmica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana , va manifestar.

El conseller va assegurar que es posarà en contacte amb el Ministeri d’Indústria per a comunicar la decisió de la Generalitat de recórrer contra la resolució i expressar el seu «desig que el ministre Clos reflexione sobre l’arbitrarietat amb la qual s’està comportant el seu govern en l’autorització de freqüències de TDT». Rambla va recordar que Catalunya «té autoritzats tres múltiplex de cobertura autonòmica, per la qual cosa no pot servir-nos l’excusa que no hi ha espai radioelèctric per a la comunitat , però sí per a Catalunya» .

D’altra banda, Rambla va assegurar que no es donen les «condicions de respecte cultural i institucional que serien necessàries per a una col·laboració entre Catalunya i la comunitat en la producció de material audiovisual» . El conseller va contestar en estos termes en un comunicat al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, qui es va mostrar partidari dimarts passat d’arribar a un «acord bàsic» amb la Generalitat perquè les televisions públiques de les dues comunitats pogueren coproduir programes i intercanviar experiències. «A ningú se li escapa que per part de la televisió autonòmica catalana s’ha atemptat en nombroses ocasions contra la identitat cultural de la comunitat i contra la nomenclatura estatutària de la nostra llengua i el nostre territori, cosa que lògicament faria inviable esta col·laboració que planteja el conseller català».

Per a Rambla les úniques opcions de col·laboració entre ambdues comunitats se centren en l’acord de reciprocitat.

Junta Digna aclarix una notícia apareguda en el Levante

Els companys i companyes de Junta Digna ens han tramés el comunicat següent:

En relació amb l’article publicat pel diari Levante el 26 de juny de 2007 sobre Junta Digna, aquest col·lectiu vol manifestar el següent:

Junta Digna és una plataforma de debat impulsada per un col·lectiu d’examinadors amb un profund compromís i implicació amb la llengua i amb la Junta Qualificadora des de fa molts anys. L’objectiu d’aquest fòrum de debat intern és discutir idees, a partir de la llarga experiència dels seus membres, que permeten plantejar a l’administració propostes de millora en el desenvolupament de les proves.

Junta Digna vol manifestar que encara no s’ha posat en contacte amb l’administració per a plantejar cap demanda ni cap proposta. El debat es troba en una fase inicial de generació d’idees, amb propostes molt diverses fetes pels membres del col·lectiu, que encara s’han d’organitzar i analitzar.

El document a què ha tingut accés el diari Levante és un esborrany redactat en clau interna. A més, es tracta d’una versió primerenca que conté algunes apreciacions subjectives i, en algun cas, errònies, que han sigut detectades i corregides en versions posteriors.

La vaga a què fa referència l’article no és, en absolut, una decisió definitiva. Certament, és una de les mesures de força suggerides, però ara com ara no n’hi ha una convocatòria ferma.

Junta Digna vol deixar clar que en cap moment ha volgut traslladar el debat als mitjans de comunicació per a no desvirtuar-lo. Aquest fòrum de debat, des del compromís i la implicació del seus membres amb la JQCV, continuarà generant propostes i fomentant el debat intern, amb esperit constructiu, dins de l’entorn tècnic i professional que li és propi.

Diners per a la nostra cultura subvencionada

El cidaj ens ha fet arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per al doblatge al valencià de produccions audiovisuals. [2007/7839] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ d’11 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2007. [2007/7985] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 14 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/8212] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 13 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística per la qual es concedixen ajudes a la traducció i edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes. [2007/8214] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text

El congrés espanyol es preocupa per les llengües de la justícia

Han passat molts anys ja de democràcia, però l’administració de justícia —cosa que pressuposen massa sovint els monolingües—, no ha confirmat encara definitivament i de manera general els drets lingüístics o a la igualtat dels ciutadans no castellans de l’estat. A voltes n’hi ha excuses en la ignorància d’alguna de les parts i a voltes ni tan sols hi ha excuses, sinó un imperatiu predemocràtic.

En qualsevol cas, el congrés espanyol s’ha mogut una mica per fer respectar el drets lingüístics. Segurament caldria que ho resolgueren primer a dins del mateix congrés, però encara és propi de molts polítics reclamar als altres els deures que no complixen ells mateixos.

Segons la notícia de El País (dc. 27.06.2007) —traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum—:

El Congrés insta que es respecte en els jutjats l’ús de llengües oficials

El pp vota amb tots els grups per a fer complir la llei que empara el bilingüisme

VERA GUTIÉRREZ CALVO – Madrid – 27/06/2007

Abans que s’aprovara l’Estatut de Catalunya, la Llei del Poder Judicial ja reconeixia el dret de les parts personades en un litigi a utilitzar les llengües cooficials —en les comunitats que en tinguen— en les seues intervencions davant el jutjat. Però és un dret que no sempre es respecta, segons admeten tots els partits. Per això, la Comissió de Justícia del Congrés va decidir ahir per unanimitat instar el Govern que «impulse el compliment» d’eixa llei i d’allò establit en els estatuts d’autonomia.

«Si hi ha un àmbit on la pluralitat lingüística presenta un dèficit, aquest és l’àmbit judicial. L’article 231 de la Llei del Poder Judicial és ignorat en moltes ocasions», va plantejar el portaveu de ciu, Jordi Jané. Hi van estar d’acord el socialista Jordi Pedret —«el problema existix, hi ha un compliment imperfecte de la legislació», va dir— i el diputat del pp Juan Manuel Albendea, que va subratllar que «la pluralitat lingüística d’Espanya no la discuteix ningú». «De totes maneres, els incompliments són puntuals», va matisar el popular.

Albendea va votar a favor de la proposta de ciu, però abans va fer un va intent per canviar-la per una altra «més pràctica» en la qual, en lloc de parlar genèricament de «prendre mesures», es reclamara que els jutjats de comunitats amb llengua pròpia disposen de «traductors suficients que permeten una comunicació fluida i correcta entre el tribunal i les parts, evitant qualsevol possible indefensió».

«Redactar-ho així em sembla molt més eficaç”, va opinar el diputat del pp. El nacionalista Jordi Jané, tot i agrair l’aportació, li va aclarir que no era això realment el que perseguia el seu grup. «No és tant la falta de mitjans, es tracta del model: aspirem que els qui servixen la justícia en els territoris amb llengua pròpia usen esta llengua. És pedagogia», va explicar. No obstant això, l’article 231 de la Llei del Poder Judicial que esgrimix ciu, si bé empara «les parts» en litigi perquè usen la llengua que vulguen, també establix que jutges, fiscals i funcionaris han d’emprar el castellà, i que només poden usar una altra llengua «si cap de les parts s’hi oposara al·legant desconeixement».

El segon múltiplex per al País Valencià (1)

La reemissió de la TV3 al País Valencià sembla que va resolent-se… a poc a poc, no fóra cas que les coses es feren ràpidament i sense polèmiques estèrils i nocives. Ara cal que dos no es barallen, si un no vol, diríem.

La notícia és d’El País (dt. 26.06.2003) —traduïda amb el suport de l’Internostrum—:

Clos signa el múltiplex per a mantenir TV3 i Rambla ho desconeix

AGÈNCIES – València – 26.06.2007

El ministre d’Indústria, Joan Clos, va signar la passada setmana l’ordre per la qual s’anticipa la planificació del segon múltiplex digital d’àmbit autonòmic de la Comunitat Valenciana. Segons fonts d’este departament, la solució que hi havia per a la continuïtat de les emissions de TV3 en la comunitat, davant la decisió de la Generalitat valenciana de tancar-les, era la d’arribar a un acord de reciprocitat entre els dos governs autonòmics, cosa que requeria un segon múltiplex perquè, en cas contrari, no hi havia freqüència. Per això, una vegada que l’executiu central ha signat l’ordre per la qual s’anticipa la planificació del segon múltiplex, el següent pas seria la signatura del corresponent conveni de col·laboració entre les dos comunitats autònomes. Quan el conveni siga rebut pel Ministeri d’Indústria, este determinarà les freqüències a utilitzar perquè les respectives cadenes es puguen emetre en l’altra autonomia.

No obstant això, el conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Vicente Rambla, va afirmar que el Consell «no té coneixement oficial» de l’autorització d’un segon múltiplex i va assenyalar que mentre no siga comunicat oficialment «no es podrà avançar en les converses per a la difusió recíproca de dos canals autonòmics».

La traducció i interpretació de la justícia

Les traduccions del judici a l’Audiència Nacional de Madrid per l’atemptat de Barajas de l’any 2004 han donat lloc a notícies més o menys curioses o interessants, d’acord amb el punt de vist i l’estil dels periodistes. En tot cas, ha quedat clar que la pràctica de la diversitat lingüística i l’administració de justícia són coses que encara no casen com caldria, tal com sabem els ciutadans catalanoparlants d’arreu de l’estat espanyol. La gestió lingüística en els jutjats de qualsevol mena és una assignatura pendent, però com que este cas té una repercussió més gran i potser una gravetat que no convida a la brometa fàcil i al menyspreu de les llengües dels altres, allunyats dels voluntarismes patrioters o dels nacionalismes malentesos d’uns i altres, hem pogut llegir comentaris més acurats del que és habitual sobre la traducció i la interpretació.

En eixe sentit, i des d’un punt de vista professional, crec que és interessant una carta que aparegué en El País (ds. 09.06.2007):

Les traduccions en el judici de l’11-M

Arran de les informacions publicades en l’última setmana sobre la traducció de gravacions realitzades a acusats del procés pels atemptats de l’11-M, ens agradaria cridar l’atenció sobre una sèrie de qüestions:

1. S’ha posat de manifest la importància que pot tindre la interpretació d’una sola paraula, que pot convertir un home en ideòleg d’una matança o en mer coneixedor previ. La traducció i la interpretació no són, doncs, una simple qüestió auxiliar en un judici, sinó una qüestió decisiva que depén de la competència i professionalitat d’aquells que l’exercixen i que no s’ha de confondre només amb «coneixements de llengua», de la mateixa manera que no és el mateix ser advocat que tindre coneixements de dret.

2. S’ha fet evident la incapacitat del Ministeri de Justícia per a afrontar tot sol els reptes lingüístics del procés, ja que ha hagut de recórrer al Ministeri d’Exteriors perquè un dels seus intèrprets funcionaris coordine el grup de reputats intèrprets freelance que han actuat en el judici. No es tracta, doncs, de personal propi de l’Audiència Nacional, com s’ha publicat. El motiu no és altre que el Ministeri de Justícia practica una contractació laboral erràtica i denigrant (titulació de batxiller), duta a terme sense l’assessorament de les facultats de traducció i interpretació o d’associacions de professionals.

3. La importància que la justícia dispose de professionals traductors-intèrprets propis que puguen tindre accés als sumaris amb garanties de confidencialitat i en els quals es puga confiar en un moment determinat atenent la seua trajectòria i experiència.

Però el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències en la matèria estan optant per la subcontractació. Cras error, ja que les licitacions enriquixen determinades empreses que arriben a quedar-se amb el 60 % dels ingressos mentres que la qualitat de l’intèrpret va lligada al salari que li paguen: 12 euros/hora en els jutjats de la Comunitat de Madrid, 10 euros/hora en la Comunitat Valenciana… La nostra associació ha proposat al Ministeri de Justícia la creació d’un cos similar al del mae que puga conformar una xarxa que gestione registres d’intèrprets qualificats similars als d’altres països de la ue, sense que hi haja intermediaris enriquint-se i sense que quede en entredit la tutela judicial efectiva. Este sistema és possible, ja que funciona en l’illa de Gran Canària. Però continuem rebent una resposta molt habitual: el silenci.

Sonsoles Plaza Blázquez
Presidenta de l’Asociación Profesional de Traductores e Intérpretes Judiciales
I tres firmes més de directius de l’aptij.

Les llengües a Vila-real

El Bloc d’Enric Gil es fa ressò del llibre de Manel Pitarch Font Llibre blanc de l’ús del valencià. Estudi sociolingüístic a Vila-real (Ajuntament de Vila-real, 2007). Les dades continuen mostrant que el valencià avança més lentament del que voldríem. Ací teniu els enllaços a les dos entrades del bloc:

Vila-real: estudi sociolingüístic
Estudi sociolingüístic a Vila-real (2)

Podem refer una afirmació de l’estudi i dir que, dels que diuen llegir en valencià, un 15 % ho fan per la necessitat d’ajudar els fills amb els deures, cosa que sembla confirmar la importància de l’educació tant per als alumnes com per a la resta dels seus familiars i de la societat. L’estudi sembla que considera negativament la «voluntarietat discutible» d’eixa actitud. Posem per cas que és una actitud positiva: la voluntarietat indiscutible de no quedar marginat de la cultura i la llengua del país.

Llengües de signes equiparades

Pel que sembla el llenguatge de signes té uns precedents il·lustres a València (per exemple, en Faustí Barberà i Martí), on es creà —segons informa la Viquipèdia— en 1843 la primera escola per a persones sordes. De fet, la llengua de signes valenciana (LSV) és —ara sí!— l’origen de la llengua de signes catalana.

I ara, per sort, sembla que podrem equiparar els drets lingüístics de les persones sordes de l’estat, segons la informació que podem llegir en El País (dc. 20.06.2007):

El Congrés equipara la llengua de signes catalana a l’espanyola

I. de la F., Madrid

La Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés va aprovar ahir el projecte de llei de les Llengües de Signes espanyola i catalana, cosa que garantirà a les persones sordes «comunicar-se entre elles i amb el seu entorn», en paraules de la diputada del psc Esperanza Esteve. El projecte de llei, que serà ratificat pel Ple del Congrés la pròxima setmana, incorpora dos eixos d’actuació: d’una banda, garantix el dret de les persones sordes i amb discapacitat auditiva (vora dos milions d’espanyols, 100.000 amb sordera profunda i un miler sordcegos) a una educació bilingüe: podran aprendre i comunicar-se a tots els efectes tant amb la llengua de signes com amb la llengua oral oficial. Dependrà de la seua elecció, o de la dels seus pares si són menors.

Al mateix temps, la llengua de signes catalana adquirix el mateix estatus que l’espanyola. De fet, el projecte de llei inicial ha abandonat el singular i es denomina Llengües espanyoles de signes. Es deixa oberta així la possibilitat que es reconeguen llengües de signes a Euskadi o Galícia.

Arran d’esta norma les persones sordes disposaran de serveis d’intèrprets en els àmbits educatius i sanitaris, així com en els mitjans de comunicació social i l’administració judicial i penitenciària. El lleure i l’esbargiment també seran conquestes accessibles per al col·lectiu.