El català continua sense ser oficial al parlament espanyol, tot i que Manuel Marín li perdona a Vicent Cerdà algunes emboscades lingüístiques d’un frase &mdas;ho vam vore ahir en tv3—. L’actual eurodiputat català Josep Borrell demanava el dia de la seua investidura com a president de la cambra europea que no intentaren —especialment, suposem, els eurodiputats catalans— parlar català en els plens mentres la llengua no fóra oficial a la ue.

Amb tota la barra i la tranquil·litat del món el web Endavant Digital (del psc) dia el 15 de gener del 2007, quan Borrell deixava de ser president de la cambra europea:

Durant la presidència de Borrell s´ha aconseguit també que els ciutadans catalans puguin adreçar-se al Parlament Europeu en català i rebre resposta en la mateixa llengua.

L´aprovació en el Consell de Ministres de la Unió Europea del Memoràndum del Govern espanyol sobre l´ús oficial del català, l´euskera i el gallec en les institucions europees, el 14 de juny de 2005, va suposar un pas endavant molt important cap al reconeixement oficial del català a la ue.

Borrell, com a president del Parlament, també ha vist com una altra institució europea, el Consell de Ministres , obria les portes a la participació de consellers del Govern de la Generalitat, i fins i tot com un ministre del Govern espanyol, José Montilla, s´hi adreçava en català.

És clar que gràcies a la mobilització d’altres parlarmentaris —recordem ara especialment les intvervencions de Bernat Joan— i a la voluntat d’altres companys de Borrell i d’altres grups polítics, s’han aconseguit millores, però cal parar esment en el que diu Endavant Digital quan assenyala que Borrell «ha vist»… Ho ha vist passar, quin remei!. Així doncs, com diu el refranyer de Víctor Pàmies, «puja aquí dalt!».

Amb tot, no podem negar que si ara li ha trobat gustet a la cosa i creu que li convé eixir en eixa foto, que continue insistint-hi i esperem que tant o més com Vidal-Quadras ho fa contra el català a Europa; i tant o més com ho fan els socialistes i altres contra el català i la resta de llengües de l’estat al parlament espanyol.

Al capdavall, esta és la notícia que du el diari Avui (dc. 04.07.2007):

Envien una carta al president de la cambra europea amb una petició de reunió

Els eurodiputats catalans pressionen per la llengua

Els set eurodiputats de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu demanaen una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions

Redacció

Els set eurodiputats de psc, ciu, erc i icv-euia que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu van demanar ahir una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions i també per fer-li arribar el contingut de la reunió que el dia 15 de juny van mantenir amb el seu homòleg català, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. En aquesta reunió, els eurodiputats catalans —Josep Borrell, Maria Badia, Teresa Riera i Raimon Obiols, del psc; Ignasi Guardans, de ciu; Bernat Joan, d’erc, i Raül Romeva, d’icv-euia— van denunciar a Benach el paper «obstaculitzador» de l’eurodiputat i vicepresident del Parlament europeu, el conservador Aleix Vidal-Quadras, en aquesta qüestió.

El president del Parlament de Catalunya va donar suport als representants catalans a Europa per engegar noves mesures que garantissin l’ús del català a la cambra de Brussel·les.

Resposta en català

Es dóna la circumstància que el president de l’Europarlament ja va respondre a principis de mes algunes de les peticions que feien els eurodiputats catalans en una carta precisament escrita en català, però que denegava la petició que li feien d’utilitzar aquesta llengua a la cambra. En la nova carta, remesa amb data de dilluns a Pöttering, els eurodiputats, malgrat la resposta negativa inicial, li agraeixen «la bona disposició envers l’acostament dels ciutadans de parla catalana a les institucions comunitàries».


Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *