Mitjana de paraules diàries

Pel que sembla, i potser és una qüestió que interessarà tangencialment els tècnics lingüístics, hi ha un estudi americà que ha tret la mitjana de les paraules pronunciades diàriament per les persones. De fet, potser la gràcia de l’estudi és que desmunta una evidència bastant suada aplicada a les dones. Per sort, n’hi han encara moltes coses a dir!

La notícia del diari El País (dc. 11.07.2007) és la següent:

Persones xarradores
En contra del tòpic de les dones xarradores i els homes silenciosos, un estudi realitzat als eua i publicat en la revista Science ha constatat que tant els uns com les altres parlen més o menys el mateix, unes 16 000 paraules al dia; en concret, la mitjana de les dones és de 16 215 paraules, i la dels homes, de 15 669. Els resultats de la investigació, realitzada durant diversos anys amb 400 estudiants d’Estats Units i de Mèxic, la meitat de cada sexe, desbaraten les estimacions anteriors, menys sistemàtiques, que indicaven unes 20 000 paraules diàries de mitjana per a les dones i 7 000 per als homes.

¿Els acadèmics ens volen impulsar?

Diu ara l’AVL que cal un nou impuls per a l’ús del valencià. I s’oferixen a la societat valenciana a participar activament en este procés. Doncs, benvinguda siga la iniciativa. Potser podrien començar per fer que les Corts, que han segut capaces de gestionar un nou carnet d’identificació en català, faça les gestions a fi que el web permeta predeterminar l’idioma amb l’opció del navegador, sense que ens envie per defecte a la pàgina en espanyol (i sense que hajam de passar cada vegada pel Flash inicial i la tria idiomàtica). Vaja, bufar i fer ampolles per a la nova presidenta, si li ho suggerix l’AVL.

Una altra: ¿per què els serveis d’atenció al client del 902 01 22 20 d’Orange —per dir un nom i un número— no ens entenen en català? En tota la sala només el xic que recollia les queixes (opció 5) féu l’esforç d’entendre’ns, i ho aconseguí, tal com ensenya Til Stegmann, que parlant mexicà, el meu valencià fou un joc de cries. La resta de telefonistes, en canvi, van ser incapaces de tindre l’obertura mental suficient i fins i tot una ens va penjar el telèfon. Estic d’acord amb elles: els coneixements idiomàtics es paguen.

Finalment, fins i tot faria un gran impuls si tots els acadèmics reclamaren els rebuts dels seus ajuntaments en valencià. Naturalment, que ho feren públicament, que sempre faria molt més impuls. Pel que sabem, n’hi ha uns quants que viuen a València; pel que sabem, a nosaltres —després d’unes quantes queixes— ens els envien en espanyol a la bústia de casa, però abans que pugam badar boca de nou, ens els envien en català per correu certificat, que hem d’anar a arreplegar a Correus. No és gens ètic, però són aixina en l’ajuntament de València, no volen que ens apoltronem, volen que ens impulsem…

Bé, entre tots ho impulsarem tot. Deixem constància ja de la notícia tal com la publicà Vilaweb (29.06.2007):

L’AVL insta les institucions a aplicar “actuacions urgents” a favor del valencià i a impulsar un “pacte cívic”

VALÈNCIA, 29.06.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat en la seua sessió plenària de hui una declaració institucional en què, entre d’altres qüestions, insta “els poders públics que tinguen com un dels seus objectius primordials fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits per a garantir-ne l’oficialitat efectiva” per a la qual cosa destaca la “necessitat d’aplicar actuacions urgents”. Alhora, l’ens normatiu considera que la Generalitat “hauria de propiciar un ampli pacte cívic per al foment del valencià”.

El document, que està dirigit a les Corts, al Consell, a les diputacions provincials i als ajuntaments de la Comunitat Valenciana i que es remetrà a tots ells, porta el lema de “Cal un nou impuls per a fomentar l’ús del valencià”. En el text, l’AVL assenyala que amb la constitució de la Generalitat i l’Administració local després dels últims comicis del 27 de maig, s’obri un “nou període legislatiu que comença poc després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el qual, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, establix que “La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià” i atorga caràcter estatutari i normatiu a l’AVL”, recorda.

Estes disposicions estatutàries “exigixen ineludiblement que les Corts o el Consell aproven i apliquen noves iniciatives legislatives que reforcen una política lingüística que garantisca l’ús normal del valencià”, assenyala la declaració.

A més, recalca que “totes les administracions públiques hauran de prendre en consideració els dictàmens o informes que, respecte a la situació sociolingüística actual del valencià, han elaborat últimament diferents institucions”.

“Estos informes -prosseguixen els acadèmics- destaquen la pèrdua de vitalitat del valencià i plantegen la necessitat d’aplicar actuacions urgents”. En este sentit, “cal assenyalar que encara no s’han aplicat algunes disposicions de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, el 25 aniversari de la qual es commemorarà el 2008”.

En el mateix sentit, l’AVL considera “que és de gran rellevància política el document “Pacte pel valencià. Acords per a la promoció del valencià”, signat pels grups majoritaris de les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2001; també en la Declaració de l’AVL de 23 de juliol del 2003, aprovada a propòsit de les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003, on s’indicava que calia fer efectius, urgentment, alguns dels compromisos de l’esmentat pacte i que calia fer-ho “amb el major consens possible durant el nou període de quatre anys que ara comencen les institucions valencianes”. “Ara, quatre anys després, en aprovar esta declaració, no fem sinó reiterar la mateixa manifestació”, apunten.

DRETS LINGÜÍSTICS

Per a l’AVL, la Generalitat “hauria de propiciar que les institucions valencianes i les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes, formalitzen un ampli pacte cívic pel foment del valencià, encoratjant a la societat valenciana a aprofundir en els drets lingüístics i a renovar el compromís per a promoure l’ús del valencià en tots els àmbits socials”.

Al respecte, és “desitjable que es produïsca una convergència solidària entre les institucions valencianes, les associacions cíviques i els grups implicats en el foment del valencià, a fi de coordinar mesures pragmàtiques i positives en favor del seu ús normal”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua “s’oferix a tota la societat valenciana a participar activament en este procés”, conclou la declaració

Diners per a la nostra cultura subvencionada

El cidaj ens ha fet arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per al doblatge al valencià de produccions audiovisuals. [2007/7839] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ d’11 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2007. [2007/7985] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 14 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/8212] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 13 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística per la qual es concedixen ajudes a la traducció i edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes. [2007/8214] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text

El congrés espanyol es preocupa per les llengües de la justícia

Han passat molts anys ja de democràcia, però l’administració de justícia —cosa que pressuposen massa sovint els monolingües—, no ha confirmat encara definitivament i de manera general els drets lingüístics o a la igualtat dels ciutadans no castellans de l’estat. A voltes n’hi ha excuses en la ignorància d’alguna de les parts i a voltes ni tan sols hi ha excuses, sinó un imperatiu predemocràtic.

En qualsevol cas, el congrés espanyol s’ha mogut una mica per fer respectar el drets lingüístics. Segurament caldria que ho resolgueren primer a dins del mateix congrés, però encara és propi de molts polítics reclamar als altres els deures que no complixen ells mateixos.

Segons la notícia de El País (dc. 27.06.2007) —traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum—:

El Congrés insta que es respecte en els jutjats l’ús de llengües oficials

El pp vota amb tots els grups per a fer complir la llei que empara el bilingüisme

VERA GUTIÉRREZ CALVO – Madrid – 27/06/2007

Abans que s’aprovara l’Estatut de Catalunya, la Llei del Poder Judicial ja reconeixia el dret de les parts personades en un litigi a utilitzar les llengües cooficials —en les comunitats que en tinguen— en les seues intervencions davant el jutjat. Però és un dret que no sempre es respecta, segons admeten tots els partits. Per això, la Comissió de Justícia del Congrés va decidir ahir per unanimitat instar el Govern que «impulse el compliment» d’eixa llei i d’allò establit en els estatuts d’autonomia.

«Si hi ha un àmbit on la pluralitat lingüística presenta un dèficit, aquest és l’àmbit judicial. L’article 231 de la Llei del Poder Judicial és ignorat en moltes ocasions», va plantejar el portaveu de ciu, Jordi Jané. Hi van estar d’acord el socialista Jordi Pedret —«el problema existix, hi ha un compliment imperfecte de la legislació», va dir— i el diputat del pp Juan Manuel Albendea, que va subratllar que «la pluralitat lingüística d’Espanya no la discuteix ningú». «De totes maneres, els incompliments són puntuals», va matisar el popular.

Albendea va votar a favor de la proposta de ciu, però abans va fer un va intent per canviar-la per una altra «més pràctica» en la qual, en lloc de parlar genèricament de «prendre mesures», es reclamara que els jutjats de comunitats amb llengua pròpia disposen de «traductors suficients que permeten una comunicació fluida i correcta entre el tribunal i les parts, evitant qualsevol possible indefensió».

«Redactar-ho així em sembla molt més eficaç”, va opinar el diputat del pp. El nacionalista Jordi Jané, tot i agrair l’aportació, li va aclarir que no era això realment el que perseguia el seu grup. «No és tant la falta de mitjans, es tracta del model: aspirem que els qui servixen la justícia en els territoris amb llengua pròpia usen esta llengua. És pedagogia», va explicar. No obstant això, l’article 231 de la Llei del Poder Judicial que esgrimix ciu, si bé empara «les parts» en litigi perquè usen la llengua que vulguen, també establix que jutges, fiscals i funcionaris han d’emprar el castellà, i que només poden usar una altra llengua «si cap de les parts s’hi oposara al·legant desconeixement».

Les llengües a Vila-real

El Bloc d’Enric Gil es fa ressò del llibre de Manel Pitarch Font Llibre blanc de l’ús del valencià. Estudi sociolingüístic a Vila-real (Ajuntament de Vila-real, 2007). Les dades continuen mostrant que el valencià avança més lentament del que voldríem. Ací teniu els enllaços a les dos entrades del bloc:

Vila-real: estudi sociolingüístic
Estudi sociolingüístic a Vila-real (2)

Podem refer una afirmació de l’estudi i dir que, dels que diuen llegir en valencià, un 15 % ho fan per la necessitat d’ajudar els fills amb els deures, cosa que sembla confirmar la importància de l’educació tant per als alumnes com per a la resta dels seus familiars i de la societat. L’estudi sembla que considera negativament la «voluntarietat discutible» d’eixa actitud. Posem per cas que és una actitud positiva: la voluntarietat indiscutible de no quedar marginat de la cultura i la llengua del país.

Llengües de signes equiparades

Pel que sembla el llenguatge de signes té uns precedents il·lustres a València (per exemple, en Faustí Barberà i Martí), on es creà —segons informa la Viquipèdia— en 1843 la primera escola per a persones sordes. De fet, la llengua de signes valenciana (LSV) és —ara sí!— l’origen de la llengua de signes catalana.

I ara, per sort, sembla que podrem equiparar els drets lingüístics de les persones sordes de l’estat, segons la informació que podem llegir en El País (dc. 20.06.2007):

El Congrés equipara la llengua de signes catalana a l’espanyola

I. de la F., Madrid

La Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés va aprovar ahir el projecte de llei de les Llengües de Signes espanyola i catalana, cosa que garantirà a les persones sordes «comunicar-se entre elles i amb el seu entorn», en paraules de la diputada del psc Esperanza Esteve. El projecte de llei, que serà ratificat pel Ple del Congrés la pròxima setmana, incorpora dos eixos d’actuació: d’una banda, garantix el dret de les persones sordes i amb discapacitat auditiva (vora dos milions d’espanyols, 100.000 amb sordera profunda i un miler sordcegos) a una educació bilingüe: podran aprendre i comunicar-se a tots els efectes tant amb la llengua de signes com amb la llengua oral oficial. Dependrà de la seua elecció, o de la dels seus pares si són menors.

Al mateix temps, la llengua de signes catalana adquirix el mateix estatus que l’espanyola. De fet, el projecte de llei inicial ha abandonat el singular i es denomina Llengües espanyoles de signes. Es deixa oberta així la possibilitat que es reconeguen llengües de signes a Euskadi o Galícia.

Arran d’esta norma les persones sordes disposaran de serveis d’intèrprets en els àmbits educatius i sanitaris, així com en els mitjans de comunicació social i l’administració judicial i penitenciària. El lleure i l’esbargiment també seran conquestes accessibles per al col·lectiu.

Requisit lingüístic britànic

La desconnexió informativa sobre alguns temes que ens afecten ben profundament potser fa que passen desapercebudes, descontextualitzades o sense massa transcendència algunes notícies que haurien de tindre un tractament més acurat.

Així, tot i que encara no ens hem acabat d’assabentar que el requisit lingüístic és un deure comú a moltes parts del món, sembla que, més encara, com més a prop, menys ens el mostren i menys el vegem, com és el cas del requisit lingüístic espanyol, que apareix en la constitució espanyola i és exigit en qualsevol àmbit de l’administració pública espanyola, valenciana, catalana, balear, aragonesa o murciana (al Rosselló es tracta del requisit lingüístic francés; a l’Alguer crec que l’italià s’imposa sense més requisit.)

Ara només cal recordar que l’administració valenciana té implantat el requisit lingüístic valencià —tot i que mal regulat—, que fou establit amb la Llei 4/1983 i preestablit i suposat en la Constitució de 1978. I això deu ser cosa de la modernitat, ja que el manteniment i extensió de la diversitat lingüística i dels valors associats a les llengües del món s’enfoca a través d’un requisit semblant (i més ample moltes vegades).

Segons podem llegir en El País (W. Oppenheimer, dc. 13.06.2007):

Examen d’anglés per a ser britànic

[…]

Des del 2 d’abril passat, l’examen de llengua i de ciutadania s’ha estés a aquells que sol·liciten un permís de residència permanent. Però han començat a sonar veus per a estendre eixa exigència a qualsevol estranger de fora de la UE que vullga instal·lar-se més de sis mesos al Regne Unit. La idea es complementa amb la proposta d’instaurar un dia de festa nacional i exaltació dels valors comuns dels britànics.

Per una JQCV més digna i moderna

És el propòsit de la CDLPV contribuir a millorar tant la situació lingüística del País Valencià com la situació professional del personal que treballa amb eixe mateix objectiu fent tasques tècniques lingüístiques. En eixe sentit, ens ha arribat a la bústia una iniciativa que pretén moure i organitzar el col·lectiu de tècnics que participen en les proves de la JQCV, missatge que reproduïm a continuació:

Col·legues i amics,

Des del col·lectiu d’examinadors i correctors de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià s’ha impulsat un moviment de reivindicació denominat Junta Digna que pretén reclamar una dignificació i una actualització de les proves de la JQCV.

En aquest col·lectiu hi ha un cert malestar, que ha anat augmentant amb el temps, per l’immobilisme que ha caracteritzat la Junta tant pel que fa a retribucions al seu personal de suport com al mateix procediment d’examen. El resultat és que, en aquests aspectes, les proves que organitza la Generalitat Valenciana estan a una distància sideral de les equivalents organitzades per la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, que curiosament en molts casos tenen la mateixa validesa administrativa. Creiem que les proves de la Junta necessiten urgentment passar un procés d’actualització, modernització i dignificació.

Considerem que la situació és ja inajornable, tenint en compte no solament el greuge que provoca la baixa retribució per exercir d’examinadors i correctors sinó també la proximitat dels canvis que representa el nou Marc europeu comú de referència per a les llengües. Creiem que el col·lectiu d’examinadors i correctors som un grup de personal especialitzat i altament qualificat que mereixem una retribució adequada i que la nostra veu siga escoltada per l’administració.

Alguns membres d’aquest col·lectiu, pertanyents a diferents seus de la JQCV, hem fet un primer pas i hem elaborat un document, el Manifest Junta Digna, amb la intenció de fer-lo circular entre tot el col·lectiu i totes les persones interessades arreu del País Valencià. La finalitat d’aquest manifest és generar un debat entre nosaltres i anar confeccionant un document, que presentarem a l’Àrea de Política Lingüística, amb una sèrie de propostes i reivindicacions, algunes de les quals, com ara les relatives a la retribució i altres relacionades amb el procediment, hem de considerar irrenunciables.

Si sou examinadors o correctors de la JQCV us interessarà visitar la web del moviment Junta Digna, www.juntadigna.tk. És convenient també que us subscriviu a la llista de distribució que hem creat enviant un correu electrònic amb l’assumpte “Alta en la llista” a l’adreça juntadigna@gmail.com per a mantenir-nos informats i en contacte. Si treballem units podem aconseguir que l’administració de la GV dignifique i actualitze les proves. Difoneu aquesta informació perquè puguem arribar a tots els examinadors o correctors de la JQCV. La descoordinació entre els membres del col·lectiu és la gran basa amb què ha jugat l’administració per a disposar de nosaltres com ha volgut. És hora de dir prou i de fer-nos escoltar.

Junta Digna
a/e: juntadigna@gmail.com
Web: www.juntadigna.tk

Propostes de gestió lingüística per a després de les eleccions

Reproduïm les propostes de la Plataforma per la Llengua, perquè potser servixen per a inspirar treballs de planificació lingüística:

En general

1- Les Corts Valencianes legislaran les mesures necessàries per reforçar la unitat lingüística, de manera que les denominacions valencià i català siguen considerades com a sinònims que designen una mateixa llengua.
2- El valencià serà la llengua vehicular i habitual de l’administració autonòmica, tant a nivell oral com escrit.
3- Es desenvoluparà l’Estatut al màxim pel que fa al reconeixement i extensió de la llengua, i a la garantia dels drets lingüístics, i es faran les modificacions legislatives oportunes per aconseguir-ho.
4- Implantació del requisit lingüístic per a tots els funcionaris de la Generalitat, diputacions i ajuntaments que hagen de mantenir relacions orals o escrites amb els administrats.
5- Garantia del ple acompliment de les disposicions lingüístiques a tot el territori valencià.
6- El valencià ha d’esdevenir llengua oficial a la Unió Europea a tots els efectes. Per assolir aquest objectiu cal l’oficialitat del valencià a l’estat i que s’emprenguen totes les actuacions necessàries des de les Corts i la Generalitat Valenciana.
7- Potenciació de les oficines de garanties lingüístiques i informació a la població sobre els drets lingüístics.

Àmbit socioeconòmic

8- Compromís per tal que, durant la propera legislatura, totes les institucions públiques valencianes, amb les seues corresponents concessions, consumisquen productes etiquetats en valencià per tal de fomentar la llengua pròpia del país.
9- Voluntat d’endegar polítiques per tal que totes les instruccions dels productes farmacèutics estiguen també en valencià i que la versió en aquesta llengua també tinga validació oficial.
10- Propòsit d’aconseguir que l’etiquetatge com a mínim en valencià siga present en tots els productes distribuïts en l’àmbit territorial valencià, independentment del lloc d’elaboració del producte.
11- Impuls de la publicitat com a mínim en valencià en tanques publicitàries i fulletons de tota mena d’empreses a l’àmbit territorial valencià.
12- Regulació de la publicitat que siga emesa en mitjans de comunicació de titolaritat pública per a que ho siga en valencià.
13- Garantia que tota comunicació oral i escrita dirigida al públic per part de les empreses concessionàries de serveis públics que operen en terres valencianes siga com a mínim en valencià.
14- Actuacions amb legislació i garanties de compliment per a que tots els productes relacionats amb les noves tecnologies, com telèfons mòbils i consoles, i també els operadors de telefonia, tinguen el valencià en les seves opcions.
15- Legislació sobre tots els joguets distribuïts en l’àmbit valencià, per a que tinguen les instruccions i titulars com a mínim en valencià. En cas de joguets enraonadors, que incloguen també el valencià.

Mitjans de comunicació

16- El valencià serà la llengua vehicular de les emissores públiques de ràdio i televisió, i seran doblades en aquesta llengua les sèries i pel·lícules que ho estiguen en qualsevol altra.
17- Vetlla per l’acompliment de les condicions lingüístiques mínimes establertes en les condicions de concessió de les TDT.
18- Contractació de subscripcions o adjudicació de subvencions només a aquelles publicacions o premsa generalista que tinga almenys un 60 % escrit en valencià. El mateix per a ràdio, televisió, i mitjans digitals.

Cinema, audiovisual i altres expressions culturals

19- Actuacions per impulsar que progressivament les pel·lícules cinematogràfiques doblades o subtitulades en una llengua diferent de l’original, destinades a sales comercials s’exhibisquen en valencià en condicions almenys d’igualtat amb el castellà.
20- Estímul que de manera progressiva el valencià s’equipare al castellà en l’exhibició cinematogràfica i distribució de DVD.
21- Incentius fiscals i subvencions per a l’exhibició de cinema en valencià, i per entrada venuda.

Ensenyament i món universitari

22- Acompliment de la legislació actual sobre la llengua en l’ensenyament i impuls de la presència del valencià en tots els nivells educatius, del maternal a l’universitari; el valencià ha de ser per defecte la llengua normal de l’ensenyament, sense necessitat de petició expresa.
23- Estímul de la presència del valencià a les diferents universitats valencianes, mitjançant acords i convenis.
Incentius per a les tesis i publicacions universitàries en valencià, i la seva valoració en els currículums a tots els efectes.

Acollida lingüística

24- Definició de polítiques coordinades entre els diferents departaments de la Generalitat, tenint en compte un enfocament comú quant als objectius, recursos necessaris i materials per tal d’assegurar l’aprenentatge del valencià a tots nivells entre la nova població.
25- Establiment de convenis amb les empreses per tal d’oferir cursos de valencià per a immigrants al mateix lloc de treball.
26- Potenciació i increment de campanyes públiques per tal que la ciutadania s’adrece en valencià a les persones nouvingudes.
27- Col·laboració amb les diferents entitats d’immigrants amb la finalitat d’estimular l’aprenentatge i ús del valencià.

Toponímia

28- Publicació de la relació toponímica autèntica de totes les poblacions valencianes, previs els informes tècnics necessaris, i legalització automàtica d’aquestes formes com a úniques oficials.
29- Control que les formes declarades oficials siguen les úniques utilitzades per totes les administracions i les empreses concessionàries.
30- Vigilància que tota la toponímia a les carreteres, xarxa ferroviària, ports i aeroports referida a altres comunitats de parla catalana, figure en valencià.

Coordinació amb la resta dels territoris de parla catalana

31- Coordinació i establiment de polítiques lingüístiques comunes amb els altres territoris de parla catalana.
32- Incorporació de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull, com a instrument de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

Despesa en política lingüística (3)

Continuant amb la informació sobre les inversions en política lingüística que vam exposar anteriorment, podem exposar ara com s’han distribuït en les entitats locals del País Valencià. El quadre que apareix més avall no recull tots els municipis, atés que no tots han demanat ajudes. El quadre hauria de permetre als ciutadans comprovar l’interés real per la gestió lingüística democràtica i per l’impuls del valencià, tenint en compte diners invertits, ajudes rebudes, actuacions reals i mancances per resoldre.

Certament, no podem aventurar que els ajuntaments que més ajudes demanen hagen pres més mesures de gestió lingüística (o que siguen més efectives), ni els qui menys en demanen no hi hagen invertit o, per contra, potser és que no tenen mancances en eixe sentit.

Reproduïm a continuació el quadre de distribució de les ajudes en els municipis del País Valencià:

Veg. també CDLPV

Municipi Euros Govern
ADOR 2.365,90 PP
AGOST 2.606,50 AIA
AGRES 417,04 IPA-JPA
AGULLENT 775,69 PP
AIELO DE MALFERIT 2.321,19 PSOE
ALACANT 6.015,00 PP
ALAQUÀS 2.406,00 PSOE
ALBAIDA 2.606,50 PP
ALBAL 1.203,00 PSOE
ALBALAT DE LA RIBERA 1.207,75 PSOE
ALBUIXEC 792,38 PP
ALCALÀ DE XIVERT 802,00  
ALCÀNTERA DE XÚQUER 1.804,50 PSOE
ALCÀSSER 1.804,50  
ALCOI 7.185,92 PP
ALCORA, L’ 1.204,20  
ALCÚDIA, L’ 4.370,90 PSOE
ALFAFARA 1.563,90 PSOE
ALFARA D’ALGÍMIA 1.563,90 PP
ALFARA DEL PATRIARCA 802,00 PSOE
ALFARRASÍ 498,88  
ALFÀS DEL PI, L’ 2.776,33 PP
ALFAUIR 802,00  
ALGEMESÍ 2.406,00 PSOE
ALGINET 1.617,60 PSOE
ALMÀSSERA 1.804,50  
ALMASSORA 4.210,50  
ALMENARA 3.609,00  
ALMOINES 3.007,50 BNV
ALQUERIA D’ASNAR, L’ 625,56 PSOE
ALQUERIA DE LA COMTESSA, L’ 2.008,29 PSOE
ALTEA 12.251,35 PP
ALZIRA 8.220,50 PP
BANYERES DE MARIOLA 1.273,60 PSOE-BNV
BARX 802,00 PP
BARXETA 401,00 EUPV
BÈLGIDA 1.042,60 PP
BELLÚS 846,78 PSOE
BENAGUASIL 2.606,50 PP
BENASSAL 802,00  
BENETÚSSER 3.883,28 PSOE
BENICARLÓ 4.210,50 PSOE
BENICÀSSIM 5.012,50  
BENICULL DE XÚQUER 875,78 PSOE
BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA 2.606,50 BNV-EUPV
BENIGÀNIM 1.894,26  
BENIMASSOT 1.028,00  
BENIRREDRÀ 1.563,90  
BENISSANÓ 9.624,00 PP
BENISSODA 813,22 PSOE
BENLLOC 2.090,23  
BETXÍ 2.406,00  
BIAR 875,78 PSOE
BOCAIRENT 530,33 PP
BONREPÒS I MIRAMBELL 802,00 PSOE
BORRIANA 2.406,00  
BURJASSOT 2.406,00 PSOE
BUSOT 2.406,00 BNV
CABANES 3.208,00  
CALLOSA D’EN SARRIÀ 802,00  
CAMPELLO, EL 2.917,68 PP
CANALS 1.042,60 Entesa
CARCAIXENT 4.611,50 PP
CARLET 5.573,90 PP
CASINOS 2.261,64 PP
CASTELLÓ DE LA RIBERA 397,07 EUPV
CASTELLÓ DE RUGAT 8.093,78 PSOE
CASTELLONET DE LA CONQUESTA 1.804,50 PP
CATADAU 1.804,50 PP
CATARROJA 3.609,00 UV
CINCTORRES 802,00  
COCENTAINA 2.406,00 PSOE-Entesa
COVES DE VINROMÀ, LES 1.589,00  
CREVILLENT 1.046,03 PP
CULLA 625,56  
CULLERA 1.741,56 PP
DAIMÚS 1.804,50 PP
DÉNIA 11.961,55 PSOE-BNV
ELIANA, L’ 802,00 PSOE
ELX 7.619,00 PSOE
FAURA 875,78 PSOE
FIGUEROLES 1.563,90  
FINESTRAT 1.184,18  
FOIOS 2.365,90 PSOE
FONT D’EN CARRÒS, LA 2.005,00 PSOE
FORCALL 1.062,65  
GANDIA 3.208,00 PSOE
GAVARDA 234,78 BNV-EUPV
GODELLA 2.406,00 PP
GUADASSUAR 958,39 PP
GUARDAMAR DE LA SAFOR 875,78 BNV
GUARDAMAR DEL SEGURA 2.606,50 PSOE
XÈRICA 802,00  
LLÍBER 1.061,89  
LLÍRIA 2.807,00 PP
LLOCNOU DE SANT JERONI 1.804,50 IIL
LLOSA DE CAMACHO, LA 875,78  
LLOSA DE RANES, LA 875,78 PP
LLUTXENT 1.804,50 PP
MANCOM. CIRCUIT CULTURAL MARINA ALTA 1.604,00  
MANCOM. LA CANAL DE NAVARRÉS 802,00  
MANCOM. LA SAFOR 2.406,00  
MANCOM. LA VALL D’ALBAIDA 5.213,00  
MANCOM. RIBERA ALTA 2.005,00  
MANCOM. SERVEIS SOCIALS MARIOLA 802,00  
MANCOMUNITAT CAMP DE TÚRIA 2.406,00  
MANCOMUNITAT DEL CARRAIXET 802,00  
MANCOMUNITAT ESPADÁN MIJARES 802,00  
MANISES 2.807,00 PP
MANUEL 701,67 GIP
MARINES 534,37 PSOE
MASSAMAGRELL 4.611,50 PP
MATA, LA 401,00  
MELIANA 1.203,00 BNV
MILLENA 875,78 PSOE
MISLATA 4.611,50 PP
MOIXENT 306,08 PP
MONTCADA 2.406,00 PSOE
MONCOFA 4.812,00  
MONÒVER 3.802,68 PP-GIMV
MONTAVERNER 1.792,47 PSOE
MONTITXELVO 802,00 PSOE
MONTSERRAT 2.688,46 Gent d’Esquerres
MORELLA 2.606,50 PSOE
MUSEROS 3.650,53 PP
MUTXAMEL 3.208,00 PSOE-Entesa
NOVELDA 5.263,23 PP
NULES 2.406,00 IPN-PSOE
OLIVA 5.213,00 PSOE
ONDA 802,00 PSOE
ONIL 1.313,68 PSOE-EUPV-BNV
ONTINYENT 6.817,00 PSOE
OTOS 1.575,93 Entesa
PALMERA 1.489,55 BNV
PALOMAR, EL 1.804,50 PSOE
PATERNA 3.609,00 PSOE
PEDREGUER 1.203,00 PSOE
PETRER 5.012,50 PSEO-Entesa
PICANYA 5.012,50 PSOE
PICASSENT 4.411,00 PSOE
PILES 2.877,58 PSOE
POBLA DE VALLBONA, LA 1.804,50 PP
POBLA DEL DUC, LA 1.006,39 PP
POBLA LLARGA, LA 802,00 PP
POTRIES 2.606,50 BNV-EUPV
PUÇOL 2.406,00 Entesa
PUIG, EL 2.105,25 PSOE
QUART DE LES VALLS 729,82 PSOE
QUATRETONDA 802,00 PSOE
RAFELBUNYOL 1.804,50 PP
RAFELCOFER 1.804,50 PP
RAFOL DE SALEM 846,49 PP
RIBESALBES 1.804,50 PP
RIOLA 942,75 PSOE
ROCAFORT 2.491,01 PP
RÓTOVA 2.606,50 PP
SAGUNT 9.734,68 PSOE
SALEM 2.365,90 PSOE
SAN VICENTE DEL RASPEIG 2.115,68 PP
SANT JOAN DE MORÓ 1.804,50  
SANT JOAN D’ÉNOVA 1.268,22 PSOE
SANTA POLA 2.807,00 PP
SERRA D’EN GALCERAN 499,49  
SILLA 5.397,46 BNV-PP-EUPV-UV
SIMAT DE LA VALLDIGNA 2.199,08 PSOE
SOLLANA 234,59 PP
SUECA 2.406,00 PSOE
SUMACÀRCER 1.042,60 PSOE
TAVERNES BLANQUES 802,00 PP
TAVERNES DE LA VALLDIGNA 2.406,00 PP
TORRE DE LES MAÇANES, LA 511,72 BNV-PP
TORRE D’EN BESORA, LA 1.804,50  
TORREBLANCA 1.804,50  
TORRENT 5.983,47 PSOE
TORÍS 1.203,00 PP
TOUS 1.079,40 PP
TRAIGUERA 802,00  
USERES, LES 649,53  
VALL D’ALCALÀ, LA 802,00  
VALLADA 1.583,95 PP
VILA-REAL 8.822,00  
VILAFAMÉS 1.804,50  
VILALLONGA 802,00 PP
VILAMARXANT 802,00 PP
VINALESA 1.203,00 PSOE
VINARÒS 4.411,26  
XÀBIA 4.611,50 BNV-CX-PSOE-GIX
XÀTIVA 2.807,00 PP
XERESA 2.606,50 PP
XIRIVELLA 5.614,00 PSOE
XIXONA 2.406,00 PP-CIX
TOTAL 456.000,00