La desconnexió informativa sobre alguns temes que ens afecten ben profundament potser fa que passen desapercebudes, descontextualitzades o sense massa transcendència algunes notícies que haurien de tindre un tractament més acurat.

Així, tot i que encara no ens hem acabat d’assabentar que el requisit lingüístic és un deure comú a moltes parts del món, sembla que, més encara, com més a prop, menys ens el mostren i menys el vegem, com és el cas del requisit lingüístic espanyol, que apareix en la constitució espanyola i és exigit en qualsevol àmbit de l’administració pública espanyola, valenciana, catalana, balear, aragonesa o murciana (al Rosselló es tracta del requisit lingüístic francés; a l’Alguer crec que l’italià s’imposa sense més requisit.)

Ara només cal recordar que l’administració valenciana té implantat el requisit lingüístic valencià —tot i que mal regulat—, que fou establit amb la Llei 4/1983 i preestablit i suposat en la Constitució de 1978. I això deu ser cosa de la modernitat, ja que el manteniment i extensió de la diversitat lingüística i dels valors associats a les llengües del món s’enfoca a través d’un requisit semblant (i més ample moltes vegades).

Segons podem llegir en El País (W. Oppenheimer, dc. 13.06.2007):

Examen d’anglés per a ser britànic

[…]

Des del 2 d’abril passat, l’examen de llengua i de ciutadania s’ha estés a aquells que sol·liciten un permís de residència permanent. Però han començat a sonar veus per a estendre eixa exigència a qualsevol estranger de fora de la UE que vullga instal·lar-se més de sis mesos al Regne Unit. La idea es complementa amb la proposta d’instaurar un dia de festa nacional i exaltació dels valors comuns dels britànics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *