Jutges i lletrats al caliu de les brases del franquisme

L’alegria, diuen, va per barris. I per jutjats, podríem afegir. Si teníem una jutgessa coherent amb la defensa dels drets dels ciutadans en el cas de la recepció de TV3 al País Valencià [veg.], tenim en canvi jutges i lletrats forrats d’amiant que bufen sobre les brases de la lluita contra els drets i les obligacions dels ciutadans valencianoparlants del País Valencià.

Segons la notícia del diari Levante-EMV [traducció feta amb suport d’Internostrum]:

Un jutge de Dénia critica la «falta de tolerància i decòrum» d’un perit per declarar en valencià

El magistrat reté l’arquitecte després de la vista per a signar informes i li diu que «no és un càstig» i que «no siga rebel» si no vol acabar en la Guàrdia Civil

Vicent Xavier Contrí, Dénia

La llei empara a tots els ciutadans perquè declaren en qualsevol llengua oficial en els judicis, és a dir en valencià o en castellà. No obstant això, encara es reprodueixen situacions de conflicte lingüístic en les vistes orals dels palaus de justícia valencians.

El passat 23 d’abril, en el jutjat nombre 1 de Dénia, es va viure una situació anòmala en una vista oral en la qual un arquitecte, Joaquim Iborra, va explicar en valencià el seu informe pericial sobre una construcció. En el moment de la declaració un dels lletrats per una banda es va dirigir al jutge Salvador Bellmont Lorente i li va dir —referint-se al declarant— que «si no li importa parlar en castellà» a la qual cosa el jutge va preguntar a Iborra «hi té cap inconvenient?» . El tècnic va respondre: «sí, m’expresse millor en valencià» per a després oferir-se a traduir tots el que els lletrats no entengueren.

Va ser llavors quan un advocat va assenyalar al jutge que «he de fer constar la meua protesta i vull que conste en acta la meua protesta». Davant la queixa, Bellmont va manifestar que «l’únic inconvenient és que davant una falta de tolerància d’aquest tipus doncs la veritat és que es troba en el seu dret d’expressar-se en un idioma oficial, el que dic és simplement una falta de decòrum, però no va més enllà» i dirigint-se a l’arquitecte el va interpel·lar «parle vostè com li done la gana, jo traduiré si segueix sense col·laborar».

La cara de sorpresa de Joaquim Iborra no va impedir que el jutge prosseguira: «igualment ha portat vosté tres còpies del seu informe, ¿en té més?». L’arquitecte va dir que «ací no» i el titular del jutjat va continuar «doncs es quedarà vostè aquest matí en el jutjat per a fer una sèrie de còpies que ens faran falta i les firma. L’única cosa és que les vistes acabaran prop de les tres de la vesprada. ¿Supose que no deu tindre cap inconvenient?». I va respondre el perit (sempre en valencià): «açò simplement és un càstig pel que vosté diu que és una falta de col·laboració». «No és cap càstig, simplement és que vosté només ha portat tres còpies del seu informe i hi ha quatre parts i un jutjat que necessiten el seu informe», li va respondre el jutge. En declaracions a LEVANTE-EMV, Iborra va comentar que «com apareix en l’acta de citació i acceptació no se m’havia comunicat el nombre exacte de còpies que feien falta i, si no s’especifica altra cosa, se solen presentar tres còpies (per al jutjat, per a la part actora i per a la part demandant)». El jutge va comunicar a l’arquitecte que se’n podria anar «ara quan acabe el desenvolupament d’aquesta vista i… una… dues… tres… i les quatre que ens queden» . El perit va fer l’últim intent per a evitar passar tota el matí en el jutjat de Dénia i li va demanar a la senyoria que podia signar les còpies de l’informe en aqueix instant però no va aconseguir el seu propòsit.

En la segona o tercera fila

Joaquim Iborra va explicar a les parts el contingut de l’estudi pericial i després de la seua declaració —en valencià i sense cap problema de comprensió per als lletrats— el jutge Bellmont va convidar a l’arquitecte que s’assentara «en la segona o la tercera fila» i Iborra li va contestar que si havia acabat ja amb les seues declaracions i Bellmont li va dir que si però que no se’n podia anar ja que havia de signar l’acta i després les altres còpies de l’informe, per a acabar la seua intervenció amb un «assente’s en la segona o tercera fila i no mantinga una actitud rebel enfront del tribunal, si no vol que criden la Guàrdia Civil». Iborra va remarcar que el jutge es va guardar el seu DNI en la butxaca de la camisa i l’arquitecte es va assentar i va esperar en els bancs de la sala.

L’AVL dictamina sobre Xaló

Un canvi a la vista quant a les denominacions dels municipis valencians:

El municipi de Xaló adopta el seu nom en valencià com a única denominació oficial

VALÈNCIA, 25.05.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat hui la denominació valenciana de la població de Xaló (Marina Alta), després que l’Ajuntament d’este municipi, decidira adoptar el nom oficial «només» en valencià, d’acord amb la proposta la institució normativa de «fixar la forma correcta i històrica» de cada poble en esta llengua, segons han informat hui fonts d’esta entitat en un comunicat.

Sobre esta qüestió, han precisat que l’informe de la Secció d’Onomàstica, presidida per Emili Casanova, indica que la grafia «X» representa en valencià el so palatal fricatiu sord que conté el topònim en posició inicial i que apareix ja en les formes medievals que es troben documentades des del segle XIII, i també la inexistència de la «N» final en la forma popular valenciana del topònim, que sí apareix en la denominació en castellà, «Jalón».

Amb la població de Xaló, són ja dos els municipis valencians que han adaptat el seu nom oficial a «només la seua forma en valencià» des que l’AVL té plenes competències sobre l’onomàstica i la toponímia. En este sentit, han recordat que, «fa uns mesos es va aprovar la denominació única de “Vila-real», també a petició de la corporació municipal de la ciutat.

Propostes de gestió lingüística per a després de les eleccions

Reproduïm les propostes de la Plataforma per la Llengua, perquè potser servixen per a inspirar treballs de planificació lingüística:

En general

1- Les Corts Valencianes legislaran les mesures necessàries per reforçar la unitat lingüística, de manera que les denominacions valencià i català siguen considerades com a sinònims que designen una mateixa llengua.
2- El valencià serà la llengua vehicular i habitual de l’administració autonòmica, tant a nivell oral com escrit.
3- Es desenvoluparà l’Estatut al màxim pel que fa al reconeixement i extensió de la llengua, i a la garantia dels drets lingüístics, i es faran les modificacions legislatives oportunes per aconseguir-ho.
4- Implantació del requisit lingüístic per a tots els funcionaris de la Generalitat, diputacions i ajuntaments que hagen de mantenir relacions orals o escrites amb els administrats.
5- Garantia del ple acompliment de les disposicions lingüístiques a tot el territori valencià.
6- El valencià ha d’esdevenir llengua oficial a la Unió Europea a tots els efectes. Per assolir aquest objectiu cal l’oficialitat del valencià a l’estat i que s’emprenguen totes les actuacions necessàries des de les Corts i la Generalitat Valenciana.
7- Potenciació de les oficines de garanties lingüístiques i informació a la població sobre els drets lingüístics.

Àmbit socioeconòmic

8- Compromís per tal que, durant la propera legislatura, totes les institucions públiques valencianes, amb les seues corresponents concessions, consumisquen productes etiquetats en valencià per tal de fomentar la llengua pròpia del país.
9- Voluntat d’endegar polítiques per tal que totes les instruccions dels productes farmacèutics estiguen també en valencià i que la versió en aquesta llengua també tinga validació oficial.
10- Propòsit d’aconseguir que l’etiquetatge com a mínim en valencià siga present en tots els productes distribuïts en l’àmbit territorial valencià, independentment del lloc d’elaboració del producte.
11- Impuls de la publicitat com a mínim en valencià en tanques publicitàries i fulletons de tota mena d’empreses a l’àmbit territorial valencià.
12- Regulació de la publicitat que siga emesa en mitjans de comunicació de titolaritat pública per a que ho siga en valencià.
13- Garantia que tota comunicació oral i escrita dirigida al públic per part de les empreses concessionàries de serveis públics que operen en terres valencianes siga com a mínim en valencià.
14- Actuacions amb legislació i garanties de compliment per a que tots els productes relacionats amb les noves tecnologies, com telèfons mòbils i consoles, i també els operadors de telefonia, tinguen el valencià en les seves opcions.
15- Legislació sobre tots els joguets distribuïts en l’àmbit valencià, per a que tinguen les instruccions i titulars com a mínim en valencià. En cas de joguets enraonadors, que incloguen també el valencià.

Mitjans de comunicació

16- El valencià serà la llengua vehicular de les emissores públiques de ràdio i televisió, i seran doblades en aquesta llengua les sèries i pel·lícules que ho estiguen en qualsevol altra.
17- Vetlla per l’acompliment de les condicions lingüístiques mínimes establertes en les condicions de concessió de les TDT.
18- Contractació de subscripcions o adjudicació de subvencions només a aquelles publicacions o premsa generalista que tinga almenys un 60 % escrit en valencià. El mateix per a ràdio, televisió, i mitjans digitals.

Cinema, audiovisual i altres expressions culturals

19- Actuacions per impulsar que progressivament les pel·lícules cinematogràfiques doblades o subtitulades en una llengua diferent de l’original, destinades a sales comercials s’exhibisquen en valencià en condicions almenys d’igualtat amb el castellà.
20- Estímul que de manera progressiva el valencià s’equipare al castellà en l’exhibició cinematogràfica i distribució de DVD.
21- Incentius fiscals i subvencions per a l’exhibició de cinema en valencià, i per entrada venuda.

Ensenyament i món universitari

22- Acompliment de la legislació actual sobre la llengua en l’ensenyament i impuls de la presència del valencià en tots els nivells educatius, del maternal a l’universitari; el valencià ha de ser per defecte la llengua normal de l’ensenyament, sense necessitat de petició expresa.
23- Estímul de la presència del valencià a les diferents universitats valencianes, mitjançant acords i convenis.
Incentius per a les tesis i publicacions universitàries en valencià, i la seva valoració en els currículums a tots els efectes.

Acollida lingüística

24- Definició de polítiques coordinades entre els diferents departaments de la Generalitat, tenint en compte un enfocament comú quant als objectius, recursos necessaris i materials per tal d’assegurar l’aprenentatge del valencià a tots nivells entre la nova població.
25- Establiment de convenis amb les empreses per tal d’oferir cursos de valencià per a immigrants al mateix lloc de treball.
26- Potenciació i increment de campanyes públiques per tal que la ciutadania s’adrece en valencià a les persones nouvingudes.
27- Col·laboració amb les diferents entitats d’immigrants amb la finalitat d’estimular l’aprenentatge i ús del valencià.

Toponímia

28- Publicació de la relació toponímica autèntica de totes les poblacions valencianes, previs els informes tècnics necessaris, i legalització automàtica d’aquestes formes com a úniques oficials.
29- Control que les formes declarades oficials siguen les úniques utilitzades per totes les administracions i les empreses concessionàries.
30- Vigilància que tota la toponímia a les carreteres, xarxa ferroviària, ports i aeroports referida a altres comunitats de parla catalana, figure en valencià.

Coordinació amb la resta dels territoris de parla catalana

31- Coordinació i establiment de polítiques lingüístiques comunes amb els altres territoris de parla catalana.
32- Incorporació de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull, com a instrument de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

Despesa en política lingüística (3)

Continuant amb la informació sobre les inversions en política lingüística que vam exposar anteriorment, podem exposar ara com s’han distribuït en les entitats locals del País Valencià. El quadre que apareix més avall no recull tots els municipis, atés que no tots han demanat ajudes. El quadre hauria de permetre als ciutadans comprovar l’interés real per la gestió lingüística democràtica i per l’impuls del valencià, tenint en compte diners invertits, ajudes rebudes, actuacions reals i mancances per resoldre.

Certament, no podem aventurar que els ajuntaments que més ajudes demanen hagen pres més mesures de gestió lingüística (o que siguen més efectives), ni els qui menys en demanen no hi hagen invertit o, per contra, potser és que no tenen mancances en eixe sentit.

Reproduïm a continuació el quadre de distribució de les ajudes en els municipis del País Valencià:

Veg. també CDLPV

Municipi Euros Govern
ADOR 2.365,90 PP
AGOST 2.606,50 AIA
AGRES 417,04 IPA-JPA
AGULLENT 775,69 PP
AIELO DE MALFERIT 2.321,19 PSOE
ALACANT 6.015,00 PP
ALAQUÀS 2.406,00 PSOE
ALBAIDA 2.606,50 PP
ALBAL 1.203,00 PSOE
ALBALAT DE LA RIBERA 1.207,75 PSOE
ALBUIXEC 792,38 PP
ALCALÀ DE XIVERT 802,00  
ALCÀNTERA DE XÚQUER 1.804,50 PSOE
ALCÀSSER 1.804,50  
ALCOI 7.185,92 PP
ALCORA, L’ 1.204,20  
ALCÚDIA, L’ 4.370,90 PSOE
ALFAFARA 1.563,90 PSOE
ALFARA D’ALGÍMIA 1.563,90 PP
ALFARA DEL PATRIARCA 802,00 PSOE
ALFARRASÍ 498,88  
ALFÀS DEL PI, L’ 2.776,33 PP
ALFAUIR 802,00  
ALGEMESÍ 2.406,00 PSOE
ALGINET 1.617,60 PSOE
ALMÀSSERA 1.804,50  
ALMASSORA 4.210,50  
ALMENARA 3.609,00  
ALMOINES 3.007,50 BNV
ALQUERIA D’ASNAR, L’ 625,56 PSOE
ALQUERIA DE LA COMTESSA, L’ 2.008,29 PSOE
ALTEA 12.251,35 PP
ALZIRA 8.220,50 PP
BANYERES DE MARIOLA 1.273,60 PSOE-BNV
BARX 802,00 PP
BARXETA 401,00 EUPV
BÈLGIDA 1.042,60 PP
BELLÚS 846,78 PSOE
BENAGUASIL 2.606,50 PP
BENASSAL 802,00  
BENETÚSSER 3.883,28 PSOE
BENICARLÓ 4.210,50 PSOE
BENICÀSSIM 5.012,50  
BENICULL DE XÚQUER 875,78 PSOE
BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA 2.606,50 BNV-EUPV
BENIGÀNIM 1.894,26  
BENIMASSOT 1.028,00  
BENIRREDRÀ 1.563,90  
BENISSANÓ 9.624,00 PP
BENISSODA 813,22 PSOE
BENLLOC 2.090,23  
BETXÍ 2.406,00  
BIAR 875,78 PSOE
BOCAIRENT 530,33 PP
BONREPÒS I MIRAMBELL 802,00 PSOE
BORRIANA 2.406,00  
BURJASSOT 2.406,00 PSOE
BUSOT 2.406,00 BNV
CABANES 3.208,00  
CALLOSA D’EN SARRIÀ 802,00  
CAMPELLO, EL 2.917,68 PP
CANALS 1.042,60 Entesa
CARCAIXENT 4.611,50 PP
CARLET 5.573,90 PP
CASINOS 2.261,64 PP
CASTELLÓ DE LA RIBERA 397,07 EUPV
CASTELLÓ DE RUGAT 8.093,78 PSOE
CASTELLONET DE LA CONQUESTA 1.804,50 PP
CATADAU 1.804,50 PP
CATARROJA 3.609,00 UV
CINCTORRES 802,00  
COCENTAINA 2.406,00 PSOE-Entesa
COVES DE VINROMÀ, LES 1.589,00  
CREVILLENT 1.046,03 PP
CULLA 625,56  
CULLERA 1.741,56 PP
DAIMÚS 1.804,50 PP
DÉNIA 11.961,55 PSOE-BNV
ELIANA, L’ 802,00 PSOE
ELX 7.619,00 PSOE
FAURA 875,78 PSOE
FIGUEROLES 1.563,90  
FINESTRAT 1.184,18  
FOIOS 2.365,90 PSOE
FONT D’EN CARRÒS, LA 2.005,00 PSOE
FORCALL 1.062,65  
GANDIA 3.208,00 PSOE
GAVARDA 234,78 BNV-EUPV
GODELLA 2.406,00 PP
GUADASSUAR 958,39 PP
GUARDAMAR DE LA SAFOR 875,78 BNV
GUARDAMAR DEL SEGURA 2.606,50 PSOE
XÈRICA 802,00  
LLÍBER 1.061,89  
LLÍRIA 2.807,00 PP
LLOCNOU DE SANT JERONI 1.804,50 IIL
LLOSA DE CAMACHO, LA 875,78  
LLOSA DE RANES, LA 875,78 PP
LLUTXENT 1.804,50 PP
MANCOM. CIRCUIT CULTURAL MARINA ALTA 1.604,00  
MANCOM. LA CANAL DE NAVARRÉS 802,00  
MANCOM. LA SAFOR 2.406,00  
MANCOM. LA VALL D’ALBAIDA 5.213,00  
MANCOM. RIBERA ALTA 2.005,00  
MANCOM. SERVEIS SOCIALS MARIOLA 802,00  
MANCOMUNITAT CAMP DE TÚRIA 2.406,00  
MANCOMUNITAT DEL CARRAIXET 802,00  
MANCOMUNITAT ESPADÁN MIJARES 802,00  
MANISES 2.807,00 PP
MANUEL 701,67 GIP
MARINES 534,37 PSOE
MASSAMAGRELL 4.611,50 PP
MATA, LA 401,00  
MELIANA 1.203,00 BNV
MILLENA 875,78 PSOE
MISLATA 4.611,50 PP
MOIXENT 306,08 PP
MONTCADA 2.406,00 PSOE
MONCOFA 4.812,00  
MONÒVER 3.802,68 PP-GIMV
MONTAVERNER 1.792,47 PSOE
MONTITXELVO 802,00 PSOE
MONTSERRAT 2.688,46 Gent d’Esquerres
MORELLA 2.606,50 PSOE
MUSEROS 3.650,53 PP
MUTXAMEL 3.208,00 PSOE-Entesa
NOVELDA 5.263,23 PP
NULES 2.406,00 IPN-PSOE
OLIVA 5.213,00 PSOE
ONDA 802,00 PSOE
ONIL 1.313,68 PSOE-EUPV-BNV
ONTINYENT 6.817,00 PSOE
OTOS 1.575,93 Entesa
PALMERA 1.489,55 BNV
PALOMAR, EL 1.804,50 PSOE
PATERNA 3.609,00 PSOE
PEDREGUER 1.203,00 PSOE
PETRER 5.012,50 PSEO-Entesa
PICANYA 5.012,50 PSOE
PICASSENT 4.411,00 PSOE
PILES 2.877,58 PSOE
POBLA DE VALLBONA, LA 1.804,50 PP
POBLA DEL DUC, LA 1.006,39 PP
POBLA LLARGA, LA 802,00 PP
POTRIES 2.606,50 BNV-EUPV
PUÇOL 2.406,00 Entesa
PUIG, EL 2.105,25 PSOE
QUART DE LES VALLS 729,82 PSOE
QUATRETONDA 802,00 PSOE
RAFELBUNYOL 1.804,50 PP
RAFELCOFER 1.804,50 PP
RAFOL DE SALEM 846,49 PP
RIBESALBES 1.804,50 PP
RIOLA 942,75 PSOE
ROCAFORT 2.491,01 PP
RÓTOVA 2.606,50 PP
SAGUNT 9.734,68 PSOE
SALEM 2.365,90 PSOE
SAN VICENTE DEL RASPEIG 2.115,68 PP
SANT JOAN DE MORÓ 1.804,50  
SANT JOAN D’ÉNOVA 1.268,22 PSOE
SANTA POLA 2.807,00 PP
SERRA D’EN GALCERAN 499,49  
SILLA 5.397,46 BNV-PP-EUPV-UV
SIMAT DE LA VALLDIGNA 2.199,08 PSOE
SOLLANA 234,59 PP
SUECA 2.406,00 PSOE
SUMACÀRCER 1.042,60 PSOE
TAVERNES BLANQUES 802,00 PP
TAVERNES DE LA VALLDIGNA 2.406,00 PP
TORRE DE LES MAÇANES, LA 511,72 BNV-PP
TORRE D’EN BESORA, LA 1.804,50  
TORREBLANCA 1.804,50  
TORRENT 5.983,47 PSOE
TORÍS 1.203,00 PP
TOUS 1.079,40 PP
TRAIGUERA 802,00  
USERES, LES 649,53  
VALL D’ALCALÀ, LA 802,00  
VALLADA 1.583,95 PP
VILA-REAL 8.822,00  
VILAFAMÉS 1.804,50  
VILALLONGA 802,00 PP
VILAMARXANT 802,00 PP
VINALESA 1.203,00 PSOE
VINARÒS 4.411,26  
XÀBIA 4.611,50 BNV-CX-PSOE-GIX
XÀTIVA 2.807,00 PP
XERESA 2.606,50 PP
XIRIVELLA 5.614,00 PSOE
XIXONA 2.406,00 PP-CIX
TOTAL 456.000,00  

El valencià de la filologia catalana

Hem pogut llegir en Vilaweb:

També ho ha fet CC OO

STEPV recorre les oposicions docents “per no tindre en compte” la titulació de Filologia Catalana

VALÈNCIA, 17.05.2007 (EUROPA PRESS)

El Sindicat de Treballadors i de Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Iv) ha recorregut els processos selectius per a l’accés a la funció pública docent per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional “per no tindre en compte” la titulació de Filologia Catalana, segons han informat hui fonts sindicals en un comunicat. L’organització ha anunciat a més que els seus servicis jurídics prepararan els recursos individuals de les persones afectades.

Des d’STEPV han recordat que fa poc s’han convocat oposicions per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional. En estes oposicions “no es té en compte entre les titulacions per a estar exempts la Filologia Catalana”. “Arran d’esta exclusió -han prosseguit-, STEPV ha recorregut totes les oposicions docents dels últims anys i el TSJCV ha decidit, reiteradament, a favor del sindicat per a incloure la titulació de Filologia Catalana”.

Per a l’entitat, esta titulació “és l’única que hi ha de nivell superior per a l’acreditació de coneixements de valencià, segons la normativa estatal que regula el títol de Filologia Catalana, i també la relativa a l’ordenació de les àrees de coneixement, entre les quals únicament figura Filologia Catalana, que inclou al seu sí totes les matèries relatives a la Filologia Valenciana”.

El sindicat ha denunciat que “ara, “una vegada més, la Conselleria d’Educació reitera la seua posició clarament anticientífica i antiacadèmica de no acceptar la titulació de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements requerits”.

Fins i tot, segons el col·lectiu, “ha rebutjat en Mesa Sectorial la proposta d’STEPV-Iv d’afegir, en les ordres de convocatòria, a ‘Filologia Valenciana’ l’expressió ‘i llicenciatures equivalents’, amb la qual cosa s’haguera complit amb la legalitat vigent, atés que l’ordre del Ministeri d’Educació i Cultura de 29-11-1995 homologa els títols de Llicenciat en Filologia, secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), i els considera equivalents al títol de Filologia Catalana, atés que aquells primers havien desaparegut de l’ordenació acadèmica de les universitats espanyoles”.

Amb la posició que manté la Generalitat, és “evident que rebutja l’ordenament jurídic al qual està sotmesa, i també les nombroses sentències del TSJCV, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucionals, és a dir, no accepta les regles de joc de l’estat de dret que tant diu defensar”, han afirmat estes fonts, que han agregat que “incomprensiblement insistix en l’existència de titulacions no vigents de fa més de 10 anys i nega la validesa de la que les va substituir i l’equivalència reconeguda per les normes”.

Per esta raó, STEPV-Iv “es veu obligat, una vegada més, a impugnar estes últimes ordres en allò relatiu a la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià”.

L’any que ve festejarem l’Any Internacional de les Llengües

Linguamón
Hem pogut llegir en el web de Linguamón:

L’ONU declara 2008 l’Any Internacional de les Llengües

Donarà visibilitat a les més de 6000 llengües d’arreu del planeta

17.05.2007

A la sessió plenària d’ahir 16 de maig, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ha decidit declarar el 2008 Any Internacional de les Llengües. Aquest any servirà, afirma el text, per promoure la unitat en la diversitat de llengües. L’Assemblea fa, a més, una crida als estats i al Secretariat perquè treballin per la conservació i la defensa de les llengües del món i demana al Secretariat que designi un coordinador per al multilingüisme.

A banda de proclamar l’Any Internacional de les Llengües, l’Assemblea ha demanat al Secretari General que garanteixi que tots els serveis lingüístics de les Nacions Unides comptin amb els mateixos recursos. Això és una clara referència a la dominància creixent de l’anglès en detriment de les altres cinc llengües oficials de l’ONU: l’àrab, l’espanyol, el francès, el rus i el xinès.

Representants de diversos estats van poder fer les seves aportacions. Així, el representat d’Andorra afirmava que ‘la protecció de les llengües és un dels pilars fonamentals de la diversitat cultural’, mentre que el de l’Estat francès afirmava que ‘el dret a usar la llengua pròpia, la capacitat de comunicar i, per tant, a comprendre i a fer-se comprendre, la preservació d’una herència de tants segles o fins i tot mil·lenària han de ser matèria de primer ordre a les Nacions Unides’

La idea de dedicar un any sencer a les llengües sorgia fa aproximadament dos anys. A la 33ena Conferència General de la UNESCO, que va tenir lloc a finals de 2005 a París, Àustria proposava la idea i d’altres estats com ara Mali la recolzaven. Amb aquesta resolució del més alt nivell, el reconeixement de la diversitat lingüística i la importància de la seva promoció i manteniment passen a instàncies internacionals.

Podeu consultar els comunicats de premsa oficials en francès i en anglès.

Alcaldesses per a una València encara en valencià?

Les candidates de València
Després de rebre diversos impactes propagandístics relacionats amb la campanya electoral, vaig vore que el webs de les notres principals candidates a l’alcaldia de València lluïen una planificació lingüística pròpia de temps del franquisme:

  • En el cas de Rita Barberá, entorn del bloc i una «carta de benvinguda» en català, però la resta de continguts únicament en espanyol.

  • En el cas de Carmen Alborch ni entorn ni mínima carta de benvinguda per als catalanoparlants de València, tot únicament en espanyol, amb algun esguitonet de valencià en algun rètol i en un agraïment. Deu ser lògic que arribes a pensar que el cartell «Alcaldessa de València» té dos faltes d’ortografia en espanyol!

És clar, com que em trobe pel costat del progrés per al conjunt de la ciutadania —i no del cantó dels privilegis, els guanys i l’abús dels béns públics en benefici de les oligarquies que promet mantindre Rita Barberá— em vaig adreçar a Carmen Alborch en diversos missatges. En reproduïxc un:

Hola, valencians per una ciutat diferent:

Vos comunique que a pesar del que sembla que penseu i a pesar del que fan els actuals governants del PP, treballe a les Corts i vixc al centre de València, i no faig altra cosa en tot el dia que parlar en valencià amb els meus conciutadans. I com podeu vore, també hi escric.

No sembla gens que vosaltres pretengau millorar la situació lingüística i cultural dels ciutadans de València, com és l’avantatge del maneig de dos llengües i la identificació amb la pròpia: només he rebut propostes vostres en espanyol.

Espere que tingau possibilitats de millorar en eixe aspecte.

Fins a l’altra.

Miquel Boronat Cogollos
Trascriptor Corrector
Servei de Publicacions
Corts Valencianes

La resposta de Carmen Alborch:

Tens tota la raó, però aquesta feina la fan voluntaris i voluntaries que pel que tu dius no dominen la nostra llengua i tampoc fan l’esforç de preguntar. Et demane disculpes i els que si la dominem intentarem ajudar més.

Potser vol pensar que ha respost bé amb una disculpa i mostrant voluntat d’esforçar-se, però deixa una sensació d’ineptitud, miopia i voluntarisme poc atent a la cultura de tots els valencians. D’una banda, què passa amb l’ensenyament, que produïx «voluntaris» que no saben valencià? Eixe és el resultat d’unes lleis insuficients i de la falta del requisit lingüístic valencià en l’administració pública. Els valencians catalanoparlants han quedat fora de la mínima planificació que es suposa que els socialistes declaren sovint tindre tan clara en la teoria i en la pràctica. Una vegada més, ho declaren, però no ho practiquen.


PS: No explique res del Bloc, perquè s’han apegat en la llista de Carmen Alborch, i tampoc dels altres partits, perquè este comentari no va per quotes (contra la imposició que fan els partits en la informació electoral que dóna TV3). D’EUPV he trobat el bloc de Glòria Marcos (res d’Amadeu Sanchis), que escriu en valencià, però que no sap que el disseny del Blogger es pot configurar en català. I d’ERPV he trobat el seu web local —perfectament en català—, però no he vist pàgina del seu candidat (Josep Heras) i poca elaboració electoral per a l’alcaldia de València.

El TSJ no protegix adequadament la difusió de TV3

Quant al tema de TV3, a pesar de la resolució final negativa del TSJ valencià, podem sumar un altre magistrat valencià que es pren la molèstia d’argumentar les seues decisions en defensa dels drets dels ciutadans, tal com ha fet en el seu vot particular Carlos Altarriba. És una actitud que cal elogiar, sobretot si es contraposa a la d’altres que es deixen dur pel corrent de les suposicions i la defensa dels interessos econòmics particulars d’alguns —suposats i gens concrets— més o menys poderosos o directament del govern de torn.

En resum, Carlos Altarriba constata que les reemissions de TV3 que fa ACPV no tenen interés lucratiu per a esta entitat, són conegudes i fa vint anys que duren —per la qual cosa no es pot invocar urgència—, la clausura no està suficientment motivada en danys a l’administració o a tercers però, en canvi, «resulta compromesa la llibertat d’expressió i el que s’emmudix són les raons, les idees, les opinions i els sentiments».

Reproduïm la notícia que ha donat Vilaweb (10.5.2007 dv.):

El TSJ rebutja suspendre l’ordre del Consell de cessament provisional de TV-3 a la Comunitat amb un vot particular

Climent demana a Clos que execute “les seues bones intencions com més prompte millor” i intervinga per a possibilitar la continuïtat de les emissions

VALÈNCIA, 10/05/2007 (EUROPA PRESS)

La secció primera de la sala contenciosa administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha rebutjat, amb un vot particular d’un dels tres magistrats que componen la sala, la petició d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) de suspendre la mesura provisional decretada pel Consell de tancament de les emissions de TV-3 a la Comunitat Valenciana mentre es resol l’expedient sancionador.

El TSJ ha desestimat així en una interlocutòria el recurs interposat per ACPV amb l’argument que, tot i que “no consta a la sala” que l’entitat tinga ànim de lucre, la seua actuació “és susceptible de causar greus perjuís a les televisions legalment instal·lades” a la Comunitat. D’esta manera, considera que de permetre’s este tipus d’activitats, “sense la corresponent concessió o autorització, qualsevol associació o persona física o jurídica podria difondre a la Comunitat qualsevol canal de televisió”.

Açò provocaria, segons el parer de la sala, que les televisions legalment establides “perdrien quotes de pantalla i podrien vore minvats els seus resultats”. També especifica que no es tracta d’un litigi entre Radiotelevisió Valenciana i la televisió pública catalana sobre el dret a emetre dins de la Comunitat sinó el dret d’ACPV a difondre a la Comunitat Valenciana la programació de la televisió pública catalana.

A més, els magistrats al·ludixen a la “falta de concreció dels perjuís que causa la resolució de la Generalitat” a ACPV i opinen que com l’entitat no té llicència per a emetre, no té dret tampoc a demandar la suspensió, alhora que recalca que la seua actuació “no és innòcua” sinó “susceptible de causar perjuís”.

Per la seua banda, en el seu vot particular, el magistrat Carlos Altarriba considera que el fons de la qüestió no és la concessió o no concessió, “que ningú discutix”, sinó si la Generalitat té competència per a imposar sancions en el cas de l’emissió de senyals radioelèctrics pels canals de TDT 47 i 55, que són de titularitat estatal i no estan cedits a la Comunitat Valenciana.

A més, afirma que en absolut “ens trobem davant d’una activitat clandestina, amagada o fosca” i, respecte d’això, assenyala que la difusió del senyal de TV-3 a la Comunitat, “amb més o menys alts i baixos, depenia de la conjuntura política i s’ha materialitzat en un temps superior als 20 anys”.

En este sentit, opina que no hi havia “la menor urgència a establir la mesura policial de clausura i de tancament imposada cautelarment per l’Administració sancionadora, perquè eixe mateix senyal havia estat consentit permanentment durant molt de temps”. Considera que la suspensió provisional no respon a “cap tipus de motivació” i que l’interés del Consell per la “simple legalitat, tota sola, no justifica la imposició d’una mesura cautelar” d’eixa naturalesa.

“TRAURE LES CASTANYES DEL FOC”

“Ni tan sols s’ha insinuat que la difusió del senyal perjudique l’Administració, a altres administracions públiques i inclús a tercers privats interessats”, continua el magistrat, qui retrau a la majoria de la sala que parle de ‘quota de pantalla’ perquè no és el tribunal “el que ha de traure les castanyes del foc a l’Administració, sinó esta la que necessàriament ha de fer patent un interés consistent, més enllà de la simple legalitat, que justificara la mesura”.

Per tot això, considera que es tracta d’una mesura “il·legítima i sense justificació, que no havia d’haver tingut l’empara d’una sala contenciosa, precisament constituïda per a salvaguardar els ciutadans front als excessos de l’Administració”, i més en aquells casos “en què resulta compromesa la llibertat d’expressió i el que s’emmudix són les raons, les idees, les opinions i els sentiments”.

L’advocada d’Acció Cultural del País Valencià, Mercè Teodoro, acompanyada en roda de premsa pel president de l’entitat, Eliseu Climent, ha assenyalat que esta nova resolució judicial confirma que hi ha una “fractura en el món judicial perquè no hi ha una opinió unànime i evidencia un conflicte competencial i una possible lesió a drets fonamentals a emetre i a difondre idees i pensaments a través de mitjans de comunicació i a la tasca de normalització lingüística”.

Ha avançat que ACPV interposarà un recurs de súplica contra la decisió del TSJ i ha remarcat que des de l’entitat “continuarem en la defensa de la nostra posició jurídica fins a les últimes instàncies judicials estatals o internacionals perquè creiem que la raó jurídica està de la nostra part”.

COMPETÈNCIA ESTATAL DE SANCIONAR

D’altra banda, ha informat que el Ministeri d’Indústria assenyala, a través d’un escrit remés a la Generalitat a instàncies d’ACPV, que els canals digitals 47 i 55 no estan adscrits a la Comunitat i que, per tant, les competències d’inspecció i de sanció corresponen a òrgans del Govern estatal. A més, la inspecció i règim sancionador s’establixen en la llei General de Telecomunicacions i no en la llei valenciana de l’Audiovisual, que a més està recorreguda per l’Administració central, va explicar Teodoro.

En este punt, ha assenyalat que la Generalitat “actua basant-se en una llei posada en dubte, impugada per l’Estat i que pot ser declarada inconstitucional” i, respecte d’això, ha especificat que els articles d’esta norma en què es basa el Govern valencià per a instruir l’expedient de tancament de TV-3 són precisament els recorreguts per l’Estat.

Per la seua banda, Eliseu Climent ha destacat el “canvi d’actitud” del Ministeri d’Indústria i ha demandat al seu titular, Joan Clos, que intervinga per a “solucionar el conflicte” perquè el seu departament és “l’únic que pot fer-ho”. Ha demanat al Govern valencià que ature l’expedient, que inclou una multa de 300.000 euros i l’ordre de tancament de les emissions, i a Clos que “done solució” i “execute les seues bones intencions com més prompte millor pel bé de tots i per la tranquil·litat d’este país”, ha insistit.

També ha indicat que el que vol ACPV és que TV-3 es veja en territori valencià i Canal 9 a Catalunya i “si això passa per un altre múltiplex, doncs que hi haja un altre múltiplex” per a la Comunitat. Teodoro ha afegit que si s’arriba a un acord “serà perquè el Ministeri intervinga” i ha afirmat que el Govern valencià “amb una cara negocia amb Catalunya i amb una altra ens està posant un ganivet al coll”.

Avant amb el valencià a la Unió Europea

La bona del cas és que algú s’ha adonat que hi ha «falta de contingut» en alguns plantejaments polítics contra el valencià. Això hauria de ser un bon principi general per als ciutadans: comprovar el contingut dels missatges i les actuacions dels dirigents polítics. En este cas, tal com diu l’adagi del meu poble, que és ben aplicable a esta actuació de Sentandreu: «D’on no n’hi ha, no se’n pot traure». Per cert, esperem que el memoràndum no patixca el mateix mal de falta de contingut, mal que va afectar el conseller Font de Mora Turón (13.11.2006) quan va silenciar la llengua a la Unió Europea.

Reproduïm a continuació la notícia apareguda en Vilaweb:

El Suprem rebutja el recurs de CV contra el memorádum de sol·licitud de reconeixement a la UE de llengües oficials

VALÈNCIA, 08/05/2007 (EUROPA PRESS)

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha desestimat «per falta de contingut» el recurs presentat per Coalició Valenciana (CV) contra el memoràndum de sol·licitud de reconeixement en la Unió Europea (UE) de totes les llengües oficials d’Espanya, presentat a Brussel·les al desembre del 2004 pel ministre d’Afers Estrangers i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos.

El text del Ministeri d’Exteriors indica que en l’ordenament constitucional de l’Estat espanyol «tenen el caràcter de llengües oficials al seu territori, l’èuscar, el gallec i la llengua que es denomina català a la comunitat autònoma de Catalunya i a la de les Illes Balears i que es denomina valencià a la Comunitat Valenciana».

Coalició Valenciana demanava en el seu recurs que es declarara la nul·litat del memoràndum per «conculcar» l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i la Constitució Espanyola i en defensa de la «singularitat valenciana».

A este respecte, la sentència del Tribunal Suprem declara sense contingut «per manca d’objecte» el recurs, ja que en el text del Govern «es reconeix l’ús de les llengües que compten amb estatut oficial en part del territori espanyol, situació en què es troba la llengua valenciana».

També estima que el contingut del memoràndum suposa «una simple apreciació de caràcter lingüístic sense cap transcendència quant a la possible creació de drets subjectius o cap alteració de l’ordenament jurídic vigent» i remarca que «no se’n deduïx» que els dos idiomes oficials a la Comunitat Valenciana «no siguen el valencià i el castellà».