Els cognoms estrangers i el registre civil

El Ministeri de Justícia espanyol ha decidit aclarir el problema de la inscripció en el registre civil dels ciutadans estrangers que adquirixen la nacionalitat espanyola.

Segons la informació de Noticias Jurídicas (06.07.2007):

El Ministerio de Justicia, a través de la Instrucción de 23 de mayo de 2007 de la Dirección General de Registros y Notariado (DRGN), ha clarificado el régimen legal de los apellidos de los ciudadanos extranjeros que adquieren la nacionalidad española.

Esta resolución viene a establecer unas directrices para evitar, en lo posible, que se den situaciones en la práctica registral no ajustadas al Ordenamiento jurídico español. Concretamente, el hecho de que algunos registros civiles estén practicando inscripciones de nacimiento respecto de ciudadanos extranjeros nacionalizados con un solo apellido (incluso extracomunitarios), así como la expedición de certificaciones literales de nacimiento para la obtención del DNI que incluyen un solo apellido.

Una de estas directrices regula la aplicación de la ley española en cuanto a la fijación de los apellidos de los extranjeros nacionalizados españoles. En este sentido, la instrucción considera que para el extranjero con filiación (procedencia de los hijos respecto a los padres) determinada, han de consignarse en su inscripción de nacimiento en el Registro Civil español los apellidos fijados por tal filiación, según las leyes españolas (es decir, el primero del padre y el primero de la madre, aunque sea extranjera).

En el caso de que la filiación no determine otros apellidos o resulte imposible acreditar la identidad de los progenitores del interesado, se mantendrán los apellidos que viniere usando. En ambos casos, si sólo ostentaba o usaba un apellido, éste se duplicará para cumplir así con la exigencia legal de duplicidad de apellidos.

La resolución establece que si en el país extranjero de la anterior nacionalidad del interesado los apellidos del mismo tienen terminaciones distintas masculinas o femeninas según el sexo, debe consignarse la variante respectiva, en función del sexo del nuevo nacional español, en su inscripción de nacimiento, con independencia del sexo del progenitor que se lo transmite.

En los casos de españoles plurinacionales (ciudadanos comunitarios), la postura de la DGRN consiste en aplicar el art. 9.9, párrafo segundo del Código Civil. Este precepto lleva a preferir, en todo caso, la nacionalidad española cuando el sujeto ostenta varias nacionalidades y una de ellas es la española, de forma que el orden de atribución de los apellidos se rige por la ley española, aunque el nacido tenga otra nacionalidad distinta.

En este contexto, puede ocurrir que el interesado posea en otro Registro Civil extranjero su inscripción de nacimiento con otros apellidos. En este caso, se admite que esta situación, que afecta al estado civil de un español según una ley extranjera, pueda ser objeto de anotación registral conforme a la Ley de 8 de junio de 1957, sobre el Registro Civil.. Esta anotación sirve para poner en relación el contenido de los Registros español y extranjero y para disipar dudas en cuanto a la identidad del interesado.

Asimismo, la instrucción decreta la incompatibilidad entre la facultad de conservar los apellidos anteriores a la adquisición de la nacionalidad española y el ejercicio posterior de la facultad de invertir su orden. La razón fundamental se encuentra en que una vez que una persona ha hecho uso de la posibilidad de alterar sus apellidos por la vía del artículo 199 del Reglamento y no ha escogido la aplicación de la ley española, no es posible que una simple declaración de voluntad prive de eficacia a la conservación de apellidos libremente solicitada.

Incremento de extranjeros nacionalizados

La importancia de regular unas directrices en esta materia se justifica en el notable incremento que está experimentando nuestro país en los últimos años del número de extranjeros que adquieren la nacionalidad española.

El acelerado ritmo al que se ha producido este fenómeno responde a diversas causas, pero entre ellas destaca la fuerte inmigración de ciudadanos de otras nacionalidades que, una vez adquirida residencia legal en España, acceden a la nacionalidad española por la prolongación de su residencia en nuestro país en las condiciones y durante los plazos que establece el artículo 22 del Código Civil.

En este sentido, basta repasar las cifras de concesiones de nacionalidad por residencia de los últimos años para hacerse una idea del esfuerzo realizado por el Ministerio de Justicia –a través de la DGRN- para asumir la avalancha de nuevos expedientes.

Si en 2000, los registros concedieron la nacionalidad española a 11.864 extranjeros, el crecimiento en los años posteriores es exponencial (16.529 concesiones en 2001; 21.561 en 2002; 26.248 en 2003; 38.328 en 2004; 42.726 en 2005; 62.335 en 2006 y 32.650 en el primer semestre del presente años). A esta asunción constante de nuevos expedientes hay que añadir 150.000 más de nacionalidad por residencia, que actualmente se encuentran en tramitación.

  • Veg. Fitxes de dubtes i terminologia: registre civil.

    • Consell estatal de llengües oficials

    Segons informació del govern espanyol, han creat un consell que es preocuparà per les llengües oficials de l’estat en l’administració de l’estat. No queda clar que la cosa tinga a vore amb una ampliació del que establix l’article 36 de la Llei 30/1992 o, més aviat, que simplement es tracte d’un intent de garantir el compliment del que ja s’establí en la modificació de 1999. Ja ho vorem.

    El text —a partir de la versió que n’ha fet l’Internostrum— és el següent:

    CREAT EL CONSELL DE LES LLENGÜES OFICIALS

    * Es tracta de garantir l’ús de les llengües cooficials com a vehicle de relació amb l’administració general de l’estat.

    El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret pel qual es creen el Consell de les Llengües Oficials en l’administració general de l’estat, i l’Oficina per a les Llengües Oficials.

    Es tracta d’una iniciativa governamental dirigida a assegurar que els ciutadans de les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia puguen exercir de manera plena el seu dret a dirigir-se a l’administració general de l’estat en aquesta llengua, en els termes que estableixen les lleis.

    El Consell està integrat per representants de tots els departaments ministerials, però al mateix temps es concep com un instrument obert a la participació (a invitació) de les comunitats autònomes i d’experts, com representants de l’Institut Cervantes.

    Tindrà la responsabilitat d’impulsar i coordinar l’actuació de tots els ministeris i organismes de l’administració general de l’estat en relació amb la utilització de les llengües oficials de les comunitats autònomes, i de proposar plans d’actuació al govern, a través del Ministeri d’Administracions Públiques, que a més promourà les fórmules més apropiades de col·laboració amb les comunitats autònomes.

    El repetidor de TV3 del Bartolo

    El fet que el País Valencià continue rebent la reemissió de la tv3 —que facilita acpv sense ànim de guany—, emissora pública a través de la qual s’informen i es formen totes les persones que volen accedir a la informació en la seua llengua o a una visió alternativa sobre el seu país o sobre el món, continua pendent de la decència democràtica del govern popular valencià o de la gestió del Ministeri d’Indústria espanyol de les seues competències i de la garantia de la llibertat d’informació i d’expressió i dels drets lingüístics dels ciutadans valencians.

    Segons informa Vilaweb (dt. 03.07.2007):

    DIMARTS, 03.07.2007

    Acció Cultural anuncia mobilitzacions per a evitar el tancament de tv3 a Castelló

    Una jutgessa ha autoritzat el govern valencià a entrar al repetidor

    Acció Cultural del País Valencià es concentrarà al repetidor del cim del Bartolo, que fa arribar les emissions de tv3 a Castelló, si el govern valencià procedeix a tancar-lo. El jutjat de contenciós administratiu de Castelló ha autoritzat la Generalitat a entrar als terrenys d’Acció Cultural. La interlocutòria judicial data del 28 de juny i dóna un mes per a fer el tancament. Mentrestant, els governs valencià i català negocien un acord de reciprocitat.

    A més, el Ministeri d’Indústria espanyol ja ha acceptat d’atorgar un nou múltiplex al govern de Camps.

    Ara, el govern valencià sempre ha dit que una cosa eren les negociacions sobre un acord de reciprocitat i una altra l’expedient sancionador i la multa de 300.000 euros a Acció Cultural, entitat propietària dels repetidors.

    Per evitar el tancament Acció Cultural té previst de concentrar-se al lloc del repetidor tal com va fer a la Carrasqueta, el 27 d’abril. En aquella ocasió, la mobilització ciutadana va impedir que el funcionari de la Generalitat entrés a les instal·lacions.

    El cas dels repetidors

    Si el jutjat de València va denegar a la Generalitat l’ordre de tancament del repetidor de Mondúver, argumentant que tv3 no danyava l’interès públic, un jutjat d’Alacant va autoritzar el tancament del repetidor de la Carrasqueta i ara un de Castelló permet el del cim del Bartolo.

    El català a Europa: quina gràcia!

    El català continua sense ser oficial al parlament espanyol, tot i que Manuel Marín li perdona a Vicent Cerdà algunes emboscades lingüístiques d’un frase &mdas;ho vam vore ahir en tv3—. L’actual eurodiputat català Josep Borrell demanava el dia de la seua investidura com a president de la cambra europea que no intentaren —especialment, suposem, els eurodiputats catalans— parlar català en els plens mentres la llengua no fóra oficial a la ue.

    Amb tota la barra i la tranquil·litat del món el web Endavant Digital (del psc) dia el 15 de gener del 2007, quan Borrell deixava de ser president de la cambra europea:

    Durant la presidència de Borrell s´ha aconseguit també que els ciutadans catalans puguin adreçar-se al Parlament Europeu en català i rebre resposta en la mateixa llengua.

    L´aprovació en el Consell de Ministres de la Unió Europea del Memoràndum del Govern espanyol sobre l´ús oficial del català, l´euskera i el gallec en les institucions europees, el 14 de juny de 2005, va suposar un pas endavant molt important cap al reconeixement oficial del català a la ue.

    Borrell, com a president del Parlament, també ha vist com una altra institució europea, el Consell de Ministres , obria les portes a la participació de consellers del Govern de la Generalitat, i fins i tot com un ministre del Govern espanyol, José Montilla, s´hi adreçava en català.

    És clar que gràcies a la mobilització d’altres parlarmentaris —recordem ara especialment les intvervencions de Bernat Joan— i a la voluntat d’altres companys de Borrell i d’altres grups polítics, s’han aconseguit millores, però cal parar esment en el que diu Endavant Digital quan assenyala que Borrell «ha vist»… Ho ha vist passar, quin remei!. Així doncs, com diu el refranyer de Víctor Pàmies, «puja aquí dalt!».

    Amb tot, no podem negar que si ara li ha trobat gustet a la cosa i creu que li convé eixir en eixa foto, que continue insistint-hi i esperem que tant o més com Vidal-Quadras ho fa contra el català a Europa; i tant o més com ho fan els socialistes i altres contra el català i la resta de llengües de l’estat al parlament espanyol.

    Al capdavall, esta és la notícia que du el diari Avui (dc. 04.07.2007):

    Envien una carta al president de la cambra europea amb una petició de reunió

    Els eurodiputats catalans pressionen per la llengua

    Els set eurodiputats de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu demanaen una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions

    Redacció

    Els set eurodiputats de psc, ciu, erc i icv-euia que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu van demanar ahir una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions i també per fer-li arribar el contingut de la reunió que el dia 15 de juny van mantenir amb el seu homòleg català, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. En aquesta reunió, els eurodiputats catalans —Josep Borrell, Maria Badia, Teresa Riera i Raimon Obiols, del psc; Ignasi Guardans, de ciu; Bernat Joan, d’erc, i Raül Romeva, d’icv-euia— van denunciar a Benach el paper «obstaculitzador» de l’eurodiputat i vicepresident del Parlament europeu, el conservador Aleix Vidal-Quadras, en aquesta qüestió.

    El president del Parlament de Catalunya va donar suport als representants catalans a Europa per engegar noves mesures que garantissin l’ús del català a la cambra de Brussel·les.

    Resposta en català

    Es dóna la circumstància que el president de l’Europarlament ja va respondre a principis de mes algunes de les peticions que feien els eurodiputats catalans en una carta precisament escrita en català, però que denegava la petició que li feien d’utilitzar aquesta llengua a la cambra. En la nova carta, remesa amb data de dilluns a Pöttering, els eurodiputats, malgrat la resposta negativa inicial, li agraeixen «la bona disposició envers l’acostament dels ciutadans de parla catalana a les institucions comunitàries».

    Grau elemental, ajudes escolars, a l’exterior i premis a les fogueres

    El CIDAJ ens ha tramés la informació següent:

    Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià. [2007/8696] (docv núm. 5 545, de 29.06.2007)
    – vegeu text

    RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2007, de la direcció general d’Ensenyament, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es fa pública la llista de centres beneficiaris de la convocatòria d’ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre l’alumnat dels centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística. [2007/8710] (docv núm. 5 545, de 29.06.2007)
    – vegeu text

    RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es fan públiques les ajudes concedides per la Junta de Govern, corresponents a la convocatòria d’ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians de l’exterior de la Comunitat Valenciana. [2007/7576] (docv núm. 5 547, de 03.07.2007)
    – vegeu text

    RESOLUCIÓ de 22 de juny de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’adjudiquen els Premis de la Generalitat per les activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de les fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. [2007/8724] (docv núm. 5 547, de 03.07.2007)
    – vegeu text

    ¿Els acadèmics ens volen impulsar?

    Diu ara l’AVL que cal un nou impuls per a l’ús del valencià. I s’oferixen a la societat valenciana a participar activament en este procés. Doncs, benvinguda siga la iniciativa. Potser podrien començar per fer que les Corts, que han segut capaces de gestionar un nou carnet d’identificació en català, faça les gestions a fi que el web permeta predeterminar l’idioma amb l’opció del navegador, sense que ens envie per defecte a la pàgina en espanyol (i sense que hajam de passar cada vegada pel Flash inicial i la tria idiomàtica). Vaja, bufar i fer ampolles per a la nova presidenta, si li ho suggerix l’AVL.

    Una altra: ¿per què els serveis d’atenció al client del 902 01 22 20 d’Orange —per dir un nom i un número— no ens entenen en català? En tota la sala només el xic que recollia les queixes (opció 5) féu l’esforç d’entendre’ns, i ho aconseguí, tal com ensenya Til Stegmann, que parlant mexicà, el meu valencià fou un joc de cries. La resta de telefonistes, en canvi, van ser incapaces de tindre l’obertura mental suficient i fins i tot una ens va penjar el telèfon. Estic d’acord amb elles: els coneixements idiomàtics es paguen.

    Finalment, fins i tot faria un gran impuls si tots els acadèmics reclamaren els rebuts dels seus ajuntaments en valencià. Naturalment, que ho feren públicament, que sempre faria molt més impuls. Pel que sabem, n’hi ha uns quants que viuen a València; pel que sabem, a nosaltres —després d’unes quantes queixes— ens els envien en espanyol a la bústia de casa, però abans que pugam badar boca de nou, ens els envien en català per correu certificat, que hem d’anar a arreplegar a Correus. No és gens ètic, però són aixina en l’ajuntament de València, no volen que ens apoltronem, volen que ens impulsem…

    Bé, entre tots ho impulsarem tot. Deixem constància ja de la notícia tal com la publicà Vilaweb (29.06.2007):

    L’AVL insta les institucions a aplicar “actuacions urgents” a favor del valencià i a impulsar un “pacte cívic”

    VALÈNCIA, 29.06.2007 (EUROPA PRESS)

    L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat en la seua sessió plenària de hui una declaració institucional en què, entre d’altres qüestions, insta “els poders públics que tinguen com un dels seus objectius primordials fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits per a garantir-ne l’oficialitat efectiva” per a la qual cosa destaca la “necessitat d’aplicar actuacions urgents”. Alhora, l’ens normatiu considera que la Generalitat “hauria de propiciar un ampli pacte cívic per al foment del valencià”.

    El document, que està dirigit a les Corts, al Consell, a les diputacions provincials i als ajuntaments de la Comunitat Valenciana i que es remetrà a tots ells, porta el lema de “Cal un nou impuls per a fomentar l’ús del valencià”. En el text, l’AVL assenyala que amb la constitució de la Generalitat i l’Administració local després dels últims comicis del 27 de maig, s’obri un “nou període legislatiu que comença poc després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el qual, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, establix que “La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià” i atorga caràcter estatutari i normatiu a l’AVL”, recorda.

    Estes disposicions estatutàries “exigixen ineludiblement que les Corts o el Consell aproven i apliquen noves iniciatives legislatives que reforcen una política lingüística que garantisca l’ús normal del valencià”, assenyala la declaració.

    A més, recalca que “totes les administracions públiques hauran de prendre en consideració els dictàmens o informes que, respecte a la situació sociolingüística actual del valencià, han elaborat últimament diferents institucions”.

    “Estos informes -prosseguixen els acadèmics- destaquen la pèrdua de vitalitat del valencià i plantegen la necessitat d’aplicar actuacions urgents”. En este sentit, “cal assenyalar que encara no s’han aplicat algunes disposicions de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, el 25 aniversari de la qual es commemorarà el 2008”.

    En el mateix sentit, l’AVL considera “que és de gran rellevància política el document “Pacte pel valencià. Acords per a la promoció del valencià”, signat pels grups majoritaris de les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2001; també en la Declaració de l’AVL de 23 de juliol del 2003, aprovada a propòsit de les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003, on s’indicava que calia fer efectius, urgentment, alguns dels compromisos de l’esmentat pacte i que calia fer-ho “amb el major consens possible durant el nou període de quatre anys que ara comencen les institucions valencianes”. “Ara, quatre anys després, en aprovar esta declaració, no fem sinó reiterar la mateixa manifestació”, apunten.

    DRETS LINGÜÍSTICS

    Per a l’AVL, la Generalitat “hauria de propiciar que les institucions valencianes i les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes, formalitzen un ampli pacte cívic pel foment del valencià, encoratjant a la societat valenciana a aprofundir en els drets lingüístics i a renovar el compromís per a promoure l’ús del valencià en tots els àmbits socials”.

    Al respecte, és “desitjable que es produïsca una convergència solidària entre les institucions valencianes, les associacions cíviques i els grups implicats en el foment del valencià, a fi de coordinar mesures pragmàtiques i positives en favor del seu ús normal”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua “s’oferix a tota la societat valenciana a participar activament en este procés”, conclou la declaració

    El segon múltiplex per al País Valencià (2)

    Ja suposàvem que la cosa tindria una continuïtat tan negativa com fóra possible. No sabem si és un català qui fa espanyolisme i embolica la troca (Clos) o un espanyolista qui fingix que es preocupa pel País Valencià (Rambla). En tot cas, en lloc de resoldre els problemes tècnics que pogueren plantejar la reemissió dels canals autonòmics a Catalunya i el País Valencià, algú sembla disposat a obrir un altre circ a costa de la salut informativa dels ciutadans valencians.

    Segons la notícia del diari Levante-EMV (28.06.2007 dv.):

    El Consell rebutja el segon múltiplex al no ser autonòmic

    Rambla descarta acords TV3 per a coproduir programes

    LEVANTE-EMV, València – dj. 28.06.2007

    El conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Vicente Rambla, va anunciar ahir que el Consell recorrerà contra la resolució del Ministeri d’Indústria que atorga unes freqüències de TDT a la Comunitat Valenciana, ja que «no es correspon amb les demandes plantejades per escrit» per la comunitat. Segons va explicar, el múltiplex autoritzat no és de caràcter autonòmic sinó local, ja que està compost de quatre canals per a l’emissió exclusiva en les tres capitals de província. El Consell du temps reclamant el segon múltiplex autonòmic i s’ha compromés a utilitzar un dels seus quatre canals per a un futur acord de reciprocitat amb Catalunya sobre les emissions de TV3 i Canal 9.

    No obstant això, l’acord seguix lluny de ser una realitat. Rambla va acusar al ministre d’haver enganyat a la Comunitat, ja que primer va anunciar als mitjans de comunicació «el contingut parcial d’una resolució de la qual no ens havia informat prèviament» i després no ha concedit a la Comunitat el que havia demandat i necessita. «Sens dubte, es tracta d’un engany a les pretensions de la Comunitat Valenciana, i també a les necessitats plantejades per la comunitat de Catalunya per a poder emetre la seua televisió autonòmica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana , va manifestar.

    El conseller va assegurar que es posarà en contacte amb el Ministeri d’Indústria per a comunicar la decisió de la Generalitat de recórrer contra la resolució i expressar el seu «desig que el ministre Clos reflexione sobre l’arbitrarietat amb la qual s’està comportant el seu govern en l’autorització de freqüències de TDT». Rambla va recordar que Catalunya «té autoritzats tres múltiplex de cobertura autonòmica, per la qual cosa no pot servir-nos l’excusa que no hi ha espai radioelèctric per a la comunitat , però sí per a Catalunya» .

    D’altra banda, Rambla va assegurar que no es donen les «condicions de respecte cultural i institucional que serien necessàries per a una col·laboració entre Catalunya i la comunitat en la producció de material audiovisual» . El conseller va contestar en estos termes en un comunicat al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, qui es va mostrar partidari dimarts passat d’arribar a un «acord bàsic» amb la Generalitat perquè les televisions públiques de les dues comunitats pogueren coproduir programes i intercanviar experiències. «A ningú se li escapa que per part de la televisió autonòmica catalana s’ha atemptat en nombroses ocasions contra la identitat cultural de la comunitat i contra la nomenclatura estatutària de la nostra llengua i el nostre territori, cosa que lògicament faria inviable esta col·laboració que planteja el conseller català».

    Per a Rambla les úniques opcions de col·laboració entre ambdues comunitats se centren en l’acord de reciprocitat.

    El congrés espanyol es preocupa per les llengües de la justícia

    Han passat molts anys ja de democràcia, però l’administració de justícia —cosa que pressuposen massa sovint els monolingües—, no ha confirmat encara definitivament i de manera general els drets lingüístics o a la igualtat dels ciutadans no castellans de l’estat. A voltes n’hi ha excuses en la ignorància d’alguna de les parts i a voltes ni tan sols hi ha excuses, sinó un imperatiu predemocràtic.

    En qualsevol cas, el congrés espanyol s’ha mogut una mica per fer respectar el drets lingüístics. Segurament caldria que ho resolgueren primer a dins del mateix congrés, però encara és propi de molts polítics reclamar als altres els deures que no complixen ells mateixos.

    Segons la notícia de El País (dc. 27.06.2007) —traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum—:

    El Congrés insta que es respecte en els jutjats l’ús de llengües oficials

    El pp vota amb tots els grups per a fer complir la llei que empara el bilingüisme

    VERA GUTIÉRREZ CALVO – Madrid – 27/06/2007

    Abans que s’aprovara l’Estatut de Catalunya, la Llei del Poder Judicial ja reconeixia el dret de les parts personades en un litigi a utilitzar les llengües cooficials —en les comunitats que en tinguen— en les seues intervencions davant el jutjat. Però és un dret que no sempre es respecta, segons admeten tots els partits. Per això, la Comissió de Justícia del Congrés va decidir ahir per unanimitat instar el Govern que «impulse el compliment» d’eixa llei i d’allò establit en els estatuts d’autonomia.

    «Si hi ha un àmbit on la pluralitat lingüística presenta un dèficit, aquest és l’àmbit judicial. L’article 231 de la Llei del Poder Judicial és ignorat en moltes ocasions», va plantejar el portaveu de ciu, Jordi Jané. Hi van estar d’acord el socialista Jordi Pedret —«el problema existix, hi ha un compliment imperfecte de la legislació», va dir— i el diputat del pp Juan Manuel Albendea, que va subratllar que «la pluralitat lingüística d’Espanya no la discuteix ningú». «De totes maneres, els incompliments són puntuals», va matisar el popular.

    Albendea va votar a favor de la proposta de ciu, però abans va fer un va intent per canviar-la per una altra «més pràctica» en la qual, en lloc de parlar genèricament de «prendre mesures», es reclamara que els jutjats de comunitats amb llengua pròpia disposen de «traductors suficients que permeten una comunicació fluida i correcta entre el tribunal i les parts, evitant qualsevol possible indefensió».

    «Redactar-ho així em sembla molt més eficaç”, va opinar el diputat del pp. El nacionalista Jordi Jané, tot i agrair l’aportació, li va aclarir que no era això realment el que perseguia el seu grup. «No és tant la falta de mitjans, es tracta del model: aspirem que els qui servixen la justícia en els territoris amb llengua pròpia usen esta llengua. És pedagogia», va explicar. No obstant això, l’article 231 de la Llei del Poder Judicial que esgrimix ciu, si bé empara «les parts» en litigi perquè usen la llengua que vulguen, també establix que jutges, fiscals i funcionaris han d’emprar el castellà, i que només poden usar una altra llengua «si cap de les parts s’hi oposara al·legant desconeixement».

    El segon múltiplex per al País Valencià (1)

    La reemissió de la TV3 al País Valencià sembla que va resolent-se… a poc a poc, no fóra cas que les coses es feren ràpidament i sense polèmiques estèrils i nocives. Ara cal que dos no es barallen, si un no vol, diríem.

    La notícia és d’El País (dt. 26.06.2003) —traduïda amb el suport de l’Internostrum—:

    Clos signa el múltiplex per a mantenir TV3 i Rambla ho desconeix

    AGÈNCIES – València – 26.06.2007

    El ministre d’Indústria, Joan Clos, va signar la passada setmana l’ordre per la qual s’anticipa la planificació del segon múltiplex digital d’àmbit autonòmic de la Comunitat Valenciana. Segons fonts d’este departament, la solució que hi havia per a la continuïtat de les emissions de TV3 en la comunitat, davant la decisió de la Generalitat valenciana de tancar-les, era la d’arribar a un acord de reciprocitat entre els dos governs autonòmics, cosa que requeria un segon múltiplex perquè, en cas contrari, no hi havia freqüència. Per això, una vegada que l’executiu central ha signat l’ordre per la qual s’anticipa la planificació del segon múltiplex, el següent pas seria la signatura del corresponent conveni de col·laboració entre les dos comunitats autònomes. Quan el conveni siga rebut pel Ministeri d’Indústria, este determinarà les freqüències a utilitzar perquè les respectives cadenes es puguen emetre en l’altra autonomia.

    No obstant això, el conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Vicente Rambla, va afirmar que el Consell «no té coneixement oficial» de l’autorització d’un segon múltiplex i va assenyalar que mentre no siga comunicat oficialment «no es podrà avançar en les converses per a la difusió recíproca de dos canals autonòmics».

    La traducció i interpretació de la justícia

    Les traduccions del judici a l’Audiència Nacional de Madrid per l’atemptat de Barajas de l’any 2004 han donat lloc a notícies més o menys curioses o interessants, d’acord amb el punt de vist i l’estil dels periodistes. En tot cas, ha quedat clar que la pràctica de la diversitat lingüística i l’administració de justícia són coses que encara no casen com caldria, tal com sabem els ciutadans catalanoparlants d’arreu de l’estat espanyol. La gestió lingüística en els jutjats de qualsevol mena és una assignatura pendent, però com que este cas té una repercussió més gran i potser una gravetat que no convida a la brometa fàcil i al menyspreu de les llengües dels altres, allunyats dels voluntarismes patrioters o dels nacionalismes malentesos d’uns i altres, hem pogut llegir comentaris més acurats del que és habitual sobre la traducció i la interpretació.

    En eixe sentit, i des d’un punt de vista professional, crec que és interessant una carta que aparegué en El País (ds. 09.06.2007):

    Les traduccions en el judici de l’11-M

    Arran de les informacions publicades en l’última setmana sobre la traducció de gravacions realitzades a acusats del procés pels atemptats de l’11-M, ens agradaria cridar l’atenció sobre una sèrie de qüestions:

    1. S’ha posat de manifest la importància que pot tindre la interpretació d’una sola paraula, que pot convertir un home en ideòleg d’una matança o en mer coneixedor previ. La traducció i la interpretació no són, doncs, una simple qüestió auxiliar en un judici, sinó una qüestió decisiva que depén de la competència i professionalitat d’aquells que l’exercixen i que no s’ha de confondre només amb «coneixements de llengua», de la mateixa manera que no és el mateix ser advocat que tindre coneixements de dret.

    2. S’ha fet evident la incapacitat del Ministeri de Justícia per a afrontar tot sol els reptes lingüístics del procés, ja que ha hagut de recórrer al Ministeri d’Exteriors perquè un dels seus intèrprets funcionaris coordine el grup de reputats intèrprets freelance que han actuat en el judici. No es tracta, doncs, de personal propi de l’Audiència Nacional, com s’ha publicat. El motiu no és altre que el Ministeri de Justícia practica una contractació laboral erràtica i denigrant (titulació de batxiller), duta a terme sense l’assessorament de les facultats de traducció i interpretació o d’associacions de professionals.

    3. La importància que la justícia dispose de professionals traductors-intèrprets propis que puguen tindre accés als sumaris amb garanties de confidencialitat i en els quals es puga confiar en un moment determinat atenent la seua trajectòria i experiència.

    Però el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències en la matèria estan optant per la subcontractació. Cras error, ja que les licitacions enriquixen determinades empreses que arriben a quedar-se amb el 60 % dels ingressos mentres que la qualitat de l’intèrpret va lligada al salari que li paguen: 12 euros/hora en els jutjats de la Comunitat de Madrid, 10 euros/hora en la Comunitat Valenciana… La nostra associació ha proposat al Ministeri de Justícia la creació d’un cos similar al del mae que puga conformar una xarxa que gestione registres d’intèrprets qualificats similars als d’altres països de la ue, sense que hi haja intermediaris enriquint-se i sense que quede en entredit la tutela judicial efectiva. Este sistema és possible, ja que funciona en l’illa de Gran Canària. Però continuem rebent una resposta molt habitual: el silenci.

    Sonsoles Plaza Blázquez
    Presidenta de l’Asociación Profesional de Traductores e Intérpretes Judiciales
    I tres firmes més de directius de l’aptij.