Un diccionari al servei d’unes ideologies

Les filòlogues Silvia Senz i Montse Alberte han fet una tasca de recerca i d’explicitació del posicionament ideològic en el vessant nacionalista que hi ha darrere de la tasca lexicogràfica de la Real Academia Española. En resum, que la redacció de les definicions de les paraules de la llengua espanyola que recull el diccionari de la institució és una activitat que té molt de politiqueig i de posicionament ideològic no necessàriament democràtic. Tal com assenyala Silvia Senz (El Punt-Avui, 18.02.2013):

La rae ha estat una eina al servei de l’Estat centralitzat i homogeneïtzat, de la purificació de la llengua, però també de substitució lingüística, ja que es pot vetllar pel castellà sense anar contra el català.

Una altra referència imprescindible de les mateixes autores sobre esta i altres qüestions polèmiques de l’activitat de la rae és el llibre El dardo en la academia (2011, editorial Melusina).

Els noms dels mamífers marins

La revista Terminàlia (núm. 5) publica l’article «Els mamífers marins i els seus noms» de Jordi Lleonart Aliberas. Segons el resum:

Al món hi ha al voltant de 120 espècies de mamífers marins pertanyents als grups dels cetacis, sirènids i pinnípedes. N’hi ha que tenen un nom català tradicional perquè són presents a les nostres aigües o perquè són importants en la cultura popular, i per a la resta han estat proposats diversos noms. En aquest treball s’ha intentat recopilar-los, identificar-ne les espècies i comentar alguns casos particulars de confusions o migració. Es presenta la llista completa d’espècies amb els noms catalans detectats, al voltant de 300, i les fonts bibliogràfiques.

Hi podreu tobar, entre altres termes, els següents (els ordenem alfabèticament; noms llatins: noms catalans):

  • Arctocephalus australis: ós marí sud-americà
  • Arctocephalus forsteri: ós marí de Nova Zelanda
  • Arctocephalus galapagoensis: ós marí de les Galápagos
  • Arctocephalus gazella: ós marí antàrtic
  • Arctocephalus phillippi: ós marí de Juan Fernández
  • Arctocephalus pusillus: ós marí afroaustralià
  • Arctocephalus townsendi: ós marí de Guadalupe
  • Arctocephalus tropicalis: ós marí subantàrtic
  • Australophocaena dioptrica: Marsopa d’ulleres, Marsopa d’ullera
  • Balaena mysticetus: balena, balena de Groenlàndia, balena polar, balena franca àrtica
  • Balaenoptera acutorostrata: rorqual d’aleta blanca, rorqual d’aletes blanques, balena d’aleta blanca
  • Balaenoptera bonaerensis:
  • Balaenoptera borealis: rorqual del nord, rorqual de Rudolphi, rorqual de Rudolf, balena del nord, rorqual boreal
  • Balaenoptera edeni: rorqual de Bryde
  • Balaenoptera musculus: rorqual blau, balena blava
  • Balaenoptera omurai:
  • Balaenoptera physalus: rorqual comú
  • Beraudis arnuxii: zifi de quatre dents meridional
  • Beraudis bairdii: zifi de quatre dents septentrional
  • Callorhinus ursinus: ós marí septentrional
  • Caperea marginata: balena franca pigmea, balena franca nana, balena pigmea
  • Cephalorhynchus commersonii: dofí de Commerson
  • Cephalorhynchus eutropia: dofí negre, tonina negra
  • Cephalorhynchus heavisidii: dofí de Heaviside, tonina de Heavside
  • Cephalorhynchus hectori: dofí d’Héctor, tonina d’Hèctor
  • Cystophora cristata: foca de cresta
  • Delphinapterus leucas: beluga, balena blanca, marsuí
  • Delphinus capensis:
  • Delphinus delphis: dofí (o dofí comú), dalfi, delfi, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), defí, deufí, ruassa, dufí
  • Dugong dugon: dugong
  • Erignathus barbatus: foca barbuda
  • Eschrichtius robustus: balena grisa
  • Eubalaena australis: balena franca del sud
  • Eubalaena glacialis: balena dels bascos, balena franca comuna, balena franca atlàntica, balena basca, balena dels bascs
  • Eubalaena japonica:
  • Eumetopias jubatus: lleó marí de Steller
  • Globicephala macrorhynchus: cap d’olla tropical, cap d’olla d’aleta curta, cap d’olla negre d’aleta curta, cap d’olla d’aleta curta
  • Globicephala melaena: capdolla, cap d’olla negre, cap d’olla negre d’aleta llarga, cap d’olla d’aleta llarga, cap d’olla comú, vaca
  • Globicephala melas: cap d’olla
  • Grampus griseus: cap d’olla gris, dofí gris
  • Halichoerus grypus: foca grisa
  • Hydrodamalis gigas: vaca de Steller, vaca marina de Steller
  • Hydrurga leptonyx: foca lleopard
  • Hyperoodon ampullatus: cap d’olla de bec boreal, cap d’olla amb bec boreal, cap d’olla gran, cap d’olla boreal, zífid cap d’olla boreal, zifi cap d’olla boreal
  • Hyperoodon planifrons: zífid cap d’olla austral, zifi cap d’olla austral
  • Indopacetus padificus: zifi de Longman
  • Inia geoffrensis: dofí de l’Amazones, ínia, bufeo
  • Kogia breviceps: cap gros pigmeu, catxalot pigmeu
  • Kogia simus: catxalot nan
  • Lagenodelphis hosei: dofí de Fraser
  • Lagenorhynchus acutus: dofí de flancs blancs, dofí de flancs blancs de l’atlàntic
  • Lagenorhynchus albirostris: dofí de bec blanc, dofí de musell blanc, dofí de morro blanc
  • Lagenorhynchus australis: dofí de peale, llampa
  • Lagenorhynchus cruciger: dofí de franja blanca, dofí creuat
  • Lagenorhynchus obliquidens: dofí de flancs blancs del Pacífic, dofí fosc
  • Leptonychotes weddellii: foca de Weddell
  • Lipotes vexillifer: dofí del Iang-tsé, baiji
  • Lissodelphis borealis: dofí septentrional, dofí sense aleta boreal
  • Lissodelphis peronii: dofí meridional, dofí sense aleta austral
  • Lobodon carcinophagus: foca menjacrancs
  • Megaptera novaeangliae: xibarta, iubarta, balena geperuda, balena amb gep, jubarta, rorqual geperut
  • Mesoplodon bidens: balena de bec de Sowerby, zífid de Sowerby, zifi de Sowerby
  • Mesoplodon bowdoini: zífid d’Andrew, zifi d’Andrew
  • Mesoplodon carlhubbsi: zífid d’Hubb, zifi de Hubbs
  • Mesoplodon densirostris: balena amb bec de Blainville, balena de bec de Blainville, balena picuda de Blainville, zífid de Blainville, balena de Blainville, zifi de Blainville
  • Mesoplodon europaeus: zífid de Gervais, zifi de Gervais
  • Mesoplodon ginkgodens: zífid de dents de gingko, zifi de Nishiwaki
  • Mesoplodon grayi: zífid de Gray, zifi de Gray
  • Mesoplodon hectori: zífid d’Héctor, zifi d’Hèctor
  • Mesoplodon layardii: zífid de Layard, zifi de Layard
  • Mesoplodon mirus: balena de bec de True, zífid de True, zifi de True
  • Mesoplodon pacificus: zífid de l’Indopacífic
  • Mesoplodon perrini:
  • Mesoplodon peruvianus:
  • Mesoplodon stejnegeri: zífid de Stejneger, zifi de Stejneger
  • Mesoplodon traversii:
  • Mirounga angustirostris: elefant marí septentrional
  • Mirounga leonina: elefant marí meridional
  • Monachus monachus: vedell marí, vell marí, foca mediterrània, foca monjo del mediterrani, llop marí, bou marí, vaca marina, foca, foca frare, bellmarí, foca caputxina
  • Monachus schauinslandi: foca monjo de Hawaii
  • Monachus tropicalis: foca monjo del Carib
  • Monodon monoceros: narval
  • Neophoca cinerea: lleó marí australià
  • Neophocuena phocaenoides: marsopa sense aleta, marsopa negra
  • Odobenus rosmarus: morsa
  • Ommatophoca rossii: foca de Ross
  • Orcaella brevirostris: cap d’olla d’Irauadi, cap d’olla de Irrawaddy
  • Orcaella heinsohni:
  • Orcinus orca: orca, orga, capdorga, òrgena, orqueda, ballenato
  • Otaria byronia: lleó marí sud-americà
  • Phoca caspica: foca del Caspi
  • Phoca fasciata: foca de bandes
  • Phoca groenlandica: foca de Groenlàndia
  • Phoca hispida: foca jaspiada, foca ocel·lada, foca marbrada
  • Phoca largha: foca tacada
  • Phoca sibirica: foca del Baikal
  • Phoca vitulina: foca comuna
  • Phocarctos hookeri: lleó marí de Nova Zelanda
  • Phocoena phocoena: marsopa (o marsopa comuna), marsopla, marsuí
  • Phocoena sinus: marsopa de Califòrnia, cochito
  • Phocoena spinipinnis: marsopa de burmeister, marsopa espinosa
  • Phocoenoides dalli: marsopa de dall
  • Physeter catodon: capgros
  • Physeter macrocephalus: catxalot, molar (o peix molar), molà (o peix molà), mular (o peix mular), mulà (o peix mulà), mula, fisetera, quexalot, cacalot, marsopla
  • Platanista gangetica: dofí del Ganges
  • Platanista minor: dofí de l’Indo
  • Pontoporia blainvillei: dofí del Plata, dofí del riu de la Plata
  • Pseudorca crassidens: falsa orca, orca falsa, orca pigmea, orca nana
  • Sotalia fluviatilis: dofí d’estuari sud-americà, sotàlia, dofí fluvial, tucuxi
  • Sotalia guianensis:
  • Sousa chinensis: dofí d’estuari indo pacífic, dofí geperut indopacífic
  • Sousa teuszii: dofí d’estuari atlàntic, dofí geperut atlàntic
  • Stenella attenuata: dofí ratllat tropical, dofíclapat de careta
  • Stenella clymene: dofí d’elm
  • Stenella coeruleoalba: dofí ratllat, dofí llistat
  • Stenella frontalis: dofí ratllat de l’atlàntic, dofí embridad [sic], dofí, dofí clapat atlàntic, dofí tacat tropical
  • Stenella longirostris: dofí de musell llarg, dofí de morro llarg
  • Steno bredanensis: dofí de dents rugoses, dofí, dofí rostrat, dofí negre , dofí de morro llarg, dofí de morro estret
  • Tasmacetus shepherdi: zífid becut de Shepherd, zifi de Shepherd
  • Trichechus inunguis: manatí amazònic
  • Trichechus manatus: manatí del Carib
  • Trichechus senegalensis: manatíafricà
  • Tursiops aduncus:
  • Tursiops truncatus: mular (o dofí mular), mulà (o dofí mulà), molar (o dofí molar), molà (o dofí molà), mula, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), gran dofí, roassa, roaça, corçana
  • zalophus californianus: lleó marí de califòrnia
  • Ziphius cavirostris: balena de Cuvier, balena amb bec de Cuvier, zífid comú, zífid de Cuvier, zifi comú, zifi de Cuvier

Flaixos sobre traducció, lèxic, legislació i política lingüística

Els últims Flaixos d’Actualitat de la Generalitat de Catalunya contenen, entre altres, les informacions següents:

Nou servei de traducció automàtica amb el suport de la Unió Europea

Un consorci europeu amb el suport de la Unió Europea ha posat en marxa un nou servei de traducció automàtica per a les llengües de la Unió i d’altres. En total hi ha 62 llengües, entre les quals hi ha el català i l’occità. Aquest servei permet la traducció en línia de textos i de pàgines web a partir de diferents sistemes de traducció. Un dels sistemes que hi participa és Apertium, el traductor automàtic desenvolupat per la Universitat d’Alacant.

Accés al traductor:
http://www.iTranslate4.eu

Reial decret llei de mediació

El Govern de l’Estat ha aprovat el Reial decret llei 5/2012, de 5 de març (suplement en llengua catalana núm. 56, de l’endemà), de mediació en afers civils i mercantils. El Reial decret llei conté referències a la tria de la llengua del procediment per les parts (article. 16.1.a) i a l’especificació de la llengua com un dels fets que ha de constar a l’inici del procediment (article 19.1.g).

Es pot consultar a:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/03/06/pdfs/BOE-A-2012-3152-C.pdf

Proves de traducció i interpretació jurades

Durant el 2012 la Direcció General de Política Lingüística no convocarà les proves de traducció i interpretació jurades, que anualment s’han convocat per mitjà d’una resolució que establia les condicions i els calendaris de tot el procediment. Aquest any es publicarà un nou decret de traducció i interpretació jurades que substituirà l’actual (Decret 119/2000, de 20 de març) i que introduirà canvis en la regulació de l’habilitació professional motivats per diversos factors entre els quals hi ha l’adequació a la nova estructura i configuració dels ensenyaments universitaris d’acord amb els criteris de l’Espai Europeu d’Educació Superior.

Així doncs, aquest any no hi haurà resolució de convocatòria de proves, però sí que es pot sol·licitar l’habilitació mitjançant titulació universitària en matèria de traducció i/o interpretació tal com es regula en l’actual Decret 119/2000.

Actualització del Lèxic de fàrmacs

S’ha actualitzat el diccionari en línia Lèxic de fàrmacs amb la incorporació de noves denominacions de fàrmacs seleccionats pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El TERMCAT n’ha dut a terme la revisió terminològica. El diccionari conté prop de 3.000 termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac, i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Més informació:
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/260/

Nomenament dels membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya múmero 6101 de 3 d’abril de 2012 ha publicat el nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa Tècnica de Política Lingüística és l’òrgan que ha de donar suport tècnic a la Direcció General de Política Lingüística i a la Comissió Tècnica de Política Lingüística en cadascun dels departaments de l’Administració de la Generalitat en l’aplicació de la política lingüística del Govern.

Més informació:
– Xarxa Tècnica de Política Lingüística
– Resolució CLT/580/2012, de 12 de març, de nomenament de membres de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística [pdf]

Flaixos sobre traducció i sobre coneixements de català a les Balears

El Els Flaixos d’Actualitat (núm. 85, 22.02.2012) ens envien, entre altres, la informació següent:

Base de dades de glossaris per a la traducció

L’empresa Torsimany ofereix de manera oberta i gratuïta una única base de dades on es compilen 19 dels glossaris alliberats pel Termcat. La base de dades està preparada per utilitzar-se en entorns de traducció i correcció (sdl Trados, Wordfast, MemoQ…). Segons els promotors, l’ús d’aquesta base de dades afavoreix un increment notable de productivitat en la localització i la recerca de termes en la pràctica professional de la traducció.

Més informació: http://www.torsimany.cat/glossaris.html

Avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana a les Illes Balears

El Govern Balear ha aprovat el Decret 6/2012, de 3 de febrer (boib núm. 19, del 7), d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, que deroga el decret homònim anterior, 16/2011, de 25 de febrer. El nou Decret no introdueix modificacions en les classes de certificats, però sí algunes en els annexos que els descriuen. S’hi té en compte la desaparició de la Direcció General de Política Lingüística i l’atribució de les seves competències a la Direcció General de Cultura i Joventut. Així mateix, preveu que es pugui encarregar la convocatòria i l’administració de les proves de coneixements de llengua catalana a algun dels ens del sector públic instrumental de l’Administració i, d’altra banda, canvia la composició de la Comissió Tècnica d’Avaluació de Coneixements de Català, en la qual introdueix representants dels quatre consells insulars.

El decret es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2012019/mp5.pdf [pdf]

La RAE privatitza els «beneficis» del castellà

Els hispanoparlants i el ciutadans que financen amb els seus imposts l’existència de la Real Academia Española tenen uns quants motius per a estar rebotats amb la institució, i ho mostren (tret d’Infoling):

Título:Imposiciones públicas, beneficios privados: la RAE contra la utilización de sus recursos en la red

URL: http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100501–todo-sobre-mi-rae-.-la-larga-cola-del-asunto-rae-…

Descripción
La RAE —una institución financiada con dinero público— parece combinar con todo descaro su actividad pública, como la reciente imposición a toda la comunidad hispánica de unas nuevas normas ortográficas banales con sus Academias satélites como coartada, con la privatización de sus recursos lingüísticos, bloqueando su utilización mediante las actuaciones coactivas de su estructura empresarial:

– La RAE y su entramado empresarial han obligado a cerrar una página de la web http://elcastellano.org, aduciendo supuestas cuestiones legales. En dicha página, se ofrecía una versión mejorada de los avances de la vigésimo tercera edición del Diccionario académico, comparándolos con la versión actual. Con esta actuación coercitiva, la RAE ha mostrado de nuevo su desprecio por sus usuarios y por el beneficio que la iniciativa de elcastellano.org aportaba a la lingüística hispánica (cf. http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2011/septie… y http://jamillan.com/librosybitios/2011/09/planeta-…). Como señala Ricardo Soca, director del portal elcastellano.org:

«[…] es sorprendente que una compañía poderosa como el Grupo Planeta pueda presentarse en nombre de la Real Academia, presionando para impedir la divulgación en la Internet de obras en cuya elaboración han participado las veintidós academias, como es el caso del Diccionario de la lengua española […]” (cf. Compartir enlaces de la RAE “viola los derechos de propiedad intelectual», elEconomista.com, http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/3…)

Asimismo, la pagina web en la que se ofrecía una versión mejorada del Diccionario panhispánico de dudas (DPD), desarrollada por Franz Mayrhofer, profesor del Gavilan College de California, también ha tenido que cerrar de forma preventiva ante las amenazas proferidas por la RAE contra elcastellano.org. Como señala Ricardo Soca, en la versión mejorada del DPD, era «posible ver todo el lemario, tal como ocurre con las versiones por pago de los diccionarios digitales de la Academia, algo que la RAE podría haber hecho en su propia versión en línea, sin esa restricción impuesta por razones meramente comerciales, tan impropias de una academia que, por otra parte, ya está generosamente financiada.» (cf. Un DPD en línea más generoso que el de la RAE, http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2009/julio/…)

Las críticas contra la RAE que se han ido propagando masivamente por la red han tenido un impacto de tal magnitud que la RAE ha tenido que abandonar su tradicional arrogancia y se ha visto obligada a dar una respuesta:«La RAE está a favor de facilitar los enlaces externos de sus recursos públicos siempre que haya una petición formal que no tenga, por parte de terceros, fines comerciales o lucrativos.»
(cf. http://www.rae.es/rae/gestores/gespub000011.nsf/vo…)

Resulta lamentablemente grotesco contrastar la respuesta de la RAE con las actuaciones reales que está llevando a cabo: las páginas que la RAE ha obligado a cerrar NO tenían en ningún caso fines comerciales o lucrativos, sin embargo, se puede acceder sin problemas a los diccionarios de la RAE desde wordreference.com —una web abiertamente comercial de diccionarios en línea—, como se puede observar p. ej. desde la siguiente consulta: http://www.wordreference.com/definicion/lamentable.

¿Puede una institución que está financiada con dinero público bloquear el acceso a sus recursos online como si fuera una empresa privada? Cuando en España ya no se pueda impedir que las campañas masivas de denuncia contra la RAE trasciendan a los medios de comunicación, que tradicionalmente —ya sean éstos supuestamente de derechas o de izquierdas— han hecho de correa de transmisión de la ideología que sostiene a dicha institución, y/o cuando los países de la América hispanohablante decidan liberarse de una vez de la arrogante tiranía lingüística de la RAE, sólo entonces se pondrá fin a la imposición del atraso y el centralismo lingüístico —convenientemente disfrazado ahora de «panhispanismo» (cf. Subirats (2011), «Gramáticas del desastre» http://infoling.org/docs/Gramaticas_del_desastre-2…)— de una institución científicamente quebrada, financiada mayoritariamente con dinero público, que actúe impunemente como una empresa privada.

Fuentes y más información:– Hashtags para seguir la polémica en Twitter (cf. Addenda & Corrigenda):
#RAEcensura #RAEdominiopublico #defineRAE #RAE

– Compilación organizada temáticamente sobre los cierres de páginas web provocados por la RAE (cf. Addenda & Corrigenda):
http://addendaetcorrigenda.blogia.com/2011/100501-…

– Campañas abiertas en internet:

Remitente: Carlos Subirats
Institución: Universidad Autónoma de Barcelona, España

Traductors i traductores

Els traductors van deixant de ser invisibles (Ara.cat, 20.09.2011):

Un nou diccionari compila per primera vegada tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950

Cada entrada recull dades biogràfiques, presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut

ACN

Un nou diccionari compila, per primera vegada, tots els traductors en llengua catalana nascuts abans de 1950. Des de Ramon Llull i les Homilies d’Organyà fins als nascuts abans de 1950, tots els traductors han quedat recollits en el primer diccionari exhaustiu d’aquest àmbit, que ha presentat aquest dimarts l’editorial Eumo amb el suport de les universitats UAB, UIB, UJI i UVic. Més de 1.000 entrades i 700 pàgines són el fruit de deu anys de feina de les traductores Montserrat Bacardí, Pilar Godayol i un nodrit coŀlectiu de 84 coŀlaboradors, sis assessors i nou redactors. Cada entrada recull dades biogràfiques del traductor, així com la presentació i enumeració de les traduccions i dels estudis que han promogut.

Esperem que que les editorials i els mitjans d’informació recorden que la traducció és creació i és una faena que ens permet llegir els llibres de Stieg Larsson, de Cervantes, d’Italo Calvino, de Darwin o de Plató en català. Els títols de crèdit són el mínim imprescindible (que no sempre es complix).

Revisió del Multicerca

Multicerca, el cercador múltiple per a tècnics lingüístics

Gràcies als comentaris i suggeriments dels usuaris, hem continuat fent petits canvis en el Multicerca. Entre altres:

  • 1.2: cercador general dins d’Eines de Llengua, impulsat per Google.
  • 44: revisió del cercador de la Fundación del Español Urgente (agència Efe – bbva))

El més important de tot en el món dels recursos en xarxa sembla clar que és el manteniment i la revisió constants. Els instruments de cerca van canviant, els recursos apareixen i desapareixen, i el Multicerca ha d’estar atent a eixos canvis si vol continuar sent una eina útil per a la faena diària.

En esta revisió, a més, hem intentat resoldre els problemes generats pel xoc de les dos codificacions principals amb què treballen els cercadors (iso-8859-1 i utf). Així, quan això és útil, hem incorporat la marca de la codificació amb què treballa cada recurs. Eixa marca és un avís i, si convé, un enllaç que permet accedir a la versió corresponent del Multicerca. D’eixa manera, podrem salvar un poc millor els inconvenients d’eixa divergència de codis (accents, lletres modificades i símbols).

Com sempre, esperem les vostres les vostres propostes per a millorar tant el Multicerca com Eines de Llengua.

Lexicografia terminològica

El Termcat ens envia la informació següent:

El Termcat publica els seus criteris per a l’elaboració de diccionaris terminològics

S’acaba de publicar El diccionari terminològic, una obra que presenta totes les eines necessàries per a elaborar un diccionari d’un camp determinat del coneixement. El llibre ha estat elaborat pel Termcat, que l’ha coeditat amb Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic.

El diccionari terminològic vol optimitzar la consulta de diccionaris, ajudar a donar format de diccionari a un cabal de coneixements i reflexionar sobre la mateixa pràctica terminològica.

El llibre s’adreça als professionals que treballen en el món terminològic i lexicogràfic, als estudiants d’aquests àmbits i també als usuaris de diccionaris en general.

Aquest llibre és el novè volum de la coŀlecció En Primer Terme, amb la qual el Termcat fa públics aspectes metodològics d’interès general i comparteix l’experiència de més de vint-i-cinc anys d’activitat, amb la voluntat d’estimular i facilitar la coŀlaboració de tothom que pugui estar interessat en el desenvolupament de la terminologia en llengua catalana.

Termcat, Centre de Terminologia. El diccionari terminològic. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Termcat, Centre de Terminologia, 2010. 319 p. (En Primer Terme; 9. Criteris i Mètodes); ISBN 978-84-9766-394-6; 978-84-393-8676-6

Els mexicanismes espanyols

Sílvia Senz ens recomana la lectura d’un article de Luis Fernando Lara, «Diccionario de mexicanismos» (Letras Libres, febrer del 2011), que és una «dura i molt recomanable ressenya crítica» i que «denuncia amb arguments rigurosos com els organismes de normalització del castellà encara tracten com a colònies els territoris americans». Alguns fragments de l’article de Luis Fernando Lara:

[…]

Con la excepción de Melchor Ocampo, que se atrevió a reivindicar el derecho de los mexicanos a su propia manera de hablar la lengua española, desde el siglo xix se operó una distinción que todavía siguen haciendo nuestras sociedades, entre ese «español peninsular», considerado modelo de la lengua, y el de México, solo entendido como curiosa colección de voces y giros pintorescos, y en muchos casos bárbaros, solecistas y viciosos.

[…]

El único interés a ambos lados del mar se ha venido centrando en el «americanismo», en nuestro caso, en el «mexicanismo», es decir, «el conjunto de voces, locuciones, expresiones y acepciones caracterizadoras del habla de México, que distancian la variante mexicana respecto del español peninsular, concretamente, de su variedad castellana», según lo define Concepción Company, en la introducción del nuevo Diccionario de mexicanismos de la Academia Mexicana (Siglo xxi, 2010, p. xvi). Tal comprensión del mexicanismo hace de «la variedad castellana» —es decir, el español registrado como tal por la propia Academia, puesto que no parece haber un estudio amplio y descriptivo del español usado en las dos Castillas— el marco de referencia, la piedra de toque al que se somete el tratamiento del léxico mexicano considerado «mexicanismo».

[…]

Pero, a fuer de caracterizar ese mexicanismo de una manera diferencial, Company lo hace afirmando que «las rutinas y los hábitos lingüísticos que otorgan identidad a los mexicanos […] y los grandes ejes culturales alrededor de los cuales se concentra el léxico del español de México» (las cursivas son mías) son «la obsesión por el sexo», «la cotidianidad de la muerte», «las cortesías»… y «el bien conocido y multiangular machismo». ¡Es ese vocabulario el que concentra el léxico del español de México y nos otorga identidad! Bonita manera de renovar el pintoresquismo del siglo pasado y a la vez de realimentar el estereotipo que tanto daño nos hace en la vida política y en los medios de comunicación, del mexicano macho, obsesionado por el sexo, soez y dado a la muerte; las cadenas de televisión Televisa y TV Azteca deben estar encantadas con este diccionario, que justifica plenamente el vocabulario de sus cómicos, sus reality shows y las indignidades que cometen con su público.

[…]

Sin duda este Diccionario de mexicanismos es una obra que hay que tomar en cuenta como a los muchos diccionarios de regionalismos mexicanos hechos por aficionados, que, mal que bien, apuntan palabras para después investigarlas y darles un tratamiento serio; comparado con el Diccionario de mejicanismos de Francisco J. Santamaría (Porrúa, 1959), está todavía muy lejos de poderlo mejorar, no digamos sustituir. El sesgo de sus fuentes primarias, la falta de un método lexicográfico bien sustentado, sus errores de análisis del significado, lo convierten en una obra desconcertante, de dudoso valor social. La lexicografía no se improvisa.

No cal dir que molts catalanoparlants mos podem sentir afectats també per eixa perspectiva sobre la «perifèria» que tenen els proclamadors d’aquella «llengua comuna».

Flaixos legislatius, lexicogràfics i empresarials

Els Flaixos d’Actualitat (núm. 65, 17.01.2011) ens envien, entre altres, la informació següent:

Canvi d’adscripció de les atribucions en matèria de política lingüística de la Generalitat

El nou Govern de la Generalitat ha aprovat dos decrets que afecten l’organització de la política lingüística de la Generalitat:

– El Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, inclou la promoció i foment de la llengua catalana dintre de l’àmbit de competència del Departament de Cultura (article 3.8). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5785/10362138.htm

– El Decret 45/2011, de 4 de gener, d’estructuració del Departament de Cultura, estableix les funcions de la Direcció General de Política Lingüística (article 7 i disposicions addicionals). Es pot consultar a: http://www.gencat.cat/diari/5791/11003162.htm

La Generalitat de Catalunya ha publicat la guia «Empresa i llengua»

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya ha publicat la guia Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès. Elaborada per Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social de les empreses, la guia promou els aspectes lingüístics com un element més en la gestió de la responsabilitat social de les empreses, alhora que ofereix exemples de bones pràctiques aplicables a contextos diversos.

Es pot consultar en línia: Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d’interès [pdf, 781,43 KB.]

Diccionari de serveis socials en línia

El Termcat ha publicat la versió en línia del Diccionari de serveis socials, que s’ha elaborat conjuntament amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i que es va presentar el passat mes de novembre.

L’obra recull gairebé nou-cents termes relatius als serveis socials. Cada terme inclou la denominació catalana, els equivalents en castellà (algunes fitxes contenen també equivalents en anglès i francès), la definició i, sovint també, notes explicatives. El diccionari es presenta com una eina pràctica de referència per a totes les persones que treballen en el món dels serveis socials i per als professionals d’altres àmbits que hi actuen de manera coordinada.

http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/

Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears. La Llei conté diverses referències a la difusió i la promoció de la llengua catalana, entre les quals: «La llengua vehicular de tota la programació és el català, d’acord amb el que disposen l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística, tot respectant les modalitats lingüístiques pròpies de la llengua» (art. 26). Es pot consultar a: http://boib.caib.es/pdf/2011002/mp5.pdf [pdf].

Sobre la Llei 15/2010 de les Illes Balears, més detall i un petit comentari en «La justíticia de les normalitats».