Requisit lingüístic britànic

La desconnexió informativa sobre alguns temes que ens afecten ben profundament potser fa que passen desapercebudes, descontextualitzades o sense massa transcendència algunes notícies que haurien de tindre un tractament més acurat.

Així, tot i que encara no ens hem acabat d’assabentar que el requisit lingüístic és un deure comú a moltes parts del món, sembla que, més encara, com més a prop, menys ens el mostren i menys el vegem, com és el cas del requisit lingüístic espanyol, que apareix en la constitució espanyola i és exigit en qualsevol àmbit de l’administració pública espanyola, valenciana, catalana, balear, aragonesa o murciana (al Rosselló es tracta del requisit lingüístic francés; a l’Alguer crec que l’italià s’imposa sense més requisit.)

Ara només cal recordar que l’administració valenciana té implantat el requisit lingüístic valencià —tot i que mal regulat—, que fou establit amb la Llei 4/1983 i preestablit i suposat en la Constitució de 1978. I això deu ser cosa de la modernitat, ja que el manteniment i extensió de la diversitat lingüística i dels valors associats a les llengües del món s’enfoca a través d’un requisit semblant (i més ample moltes vegades).

Segons podem llegir en El País (W. Oppenheimer, dc. 13.06.2007):

Examen d’anglés per a ser britànic

[…]

Des del 2 d’abril passat, l’examen de llengua i de ciutadania s’ha estés a aquells que sol·liciten un permís de residència permanent. Però han començat a sonar veus per a estendre eixa exigència a qualsevol estranger de fora de la UE que vullga instal·lar-se més de sis mesos al Regne Unit. La idea es complementa amb la proposta d’instaurar un dia de festa nacional i exaltació dels valors comuns dels britànics.

A Gal·les també se’n fan, de bolets, quan plou

El titular és una reelabració d’un refrany que servix per a presentar el web de Víctor Pàmies i Riudor Refranyer català – castellà, una faenassa impresionant i verdaderament útil. La qüestió és que això del requisit lingüístic servix tant per a llengües minoritzades com per a llengües «majoritzades», la qual cosa demostra que és un instrument a l’abast de qualsevol política, justa o injusta. Per exemple, a l’estat espanyol tenim un requisit lingüístic genèric respecte de l’espanyol que és discriminatori en no tindre la mateixa contrapartida respecte del català, basc o galaicoportugués.

La notícia de l’Avui (dj. 14.06.2007) diu:

El govern de Cardiff veu «inacceptable» el fet i els nacionalistes criden a un boicot a l’empresa

Prohibit parlar gal·lès en públic

La companyia de viatges britànica Thomas Cook demana als seus empleats de Gal·les que a la feina parlin només en anglès

Un grup de manifestants protestaven dilluns passat amb la boca tapada amb un pedaç davant l’oficina de Thomas Cook a Bangor (País de Gal·les), una de les zones amb un índex més elevat de parla gal·lesa. La companyia de viatges i paquets de vacances Thomas Cook va demanar als seus empleats a Gal·les que per tractar de negocis i de feina parlessin «only English» (només anglès). La petició va provocar polèmica i els empleats van portar el cas a la Comissió per la Igualtat Racial —a falta d’una comissió per la igualtat lingüística—, que va dir que la petició o normativa era «il·legal».

Thomas Cook va puntualitzar que els seus empleats a Gal·les poden parlar en gal·lès en les seves converses privades o si algun client els demana productes en aquesta llengua, però la llengua de comunicació sobre negocis, formació del personal o treball en equip seria l’anglès.

El govern autònom de Cardiff va intervenir en l’assumpte dient que la petició laboral és «totalment inacceptable» i el partit nacionalista Plaid Cymru ha demanat un boicot a Thomas Cook mentre no canviï la política lingüística. Les associacions en defensa de la llengua gal·lesa com Cymdeithas yr Iaith (Societat de la Llengua Gal·lesa) creuen que aquest cas demostra «la necessitat de fer una nova llei per regular el gal·lès». La companyia Thomas Cook, una de les més grans de la Gran Bretanya en la venda de paquets de vacances i viatges, recorda: «No hem prohibit parlar gal·lès en converses privades o als clients que volen ser atesos en aquesta llengua, però l’empresa demana l’ús de l’anglès als seus empleats quan tractin temes de feina en el lloc de treball». Clive Adkin, encarregat de recursos humans a Thomas Cook, i la Comissió per la Igualtat Racial han anunciat que es reuniran a finals de setmana per resoldre el conflicte lingüístic.

Per una JQCV més digna i moderna

És el propòsit de la CDLPV contribuir a millorar tant la situació lingüística del País Valencià com la situació professional del personal que treballa amb eixe mateix objectiu fent tasques tècniques lingüístiques. En eixe sentit, ens ha arribat a la bústia una iniciativa que pretén moure i organitzar el col·lectiu de tècnics que participen en les proves de la JQCV, missatge que reproduïm a continuació:

Col·legues i amics,

Des del col·lectiu d’examinadors i correctors de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià s’ha impulsat un moviment de reivindicació denominat Junta Digna que pretén reclamar una dignificació i una actualització de les proves de la JQCV.

En aquest col·lectiu hi ha un cert malestar, que ha anat augmentant amb el temps, per l’immobilisme que ha caracteritzat la Junta tant pel que fa a retribucions al seu personal de suport com al mateix procediment d’examen. El resultat és que, en aquests aspectes, les proves que organitza la Generalitat Valenciana estan a una distància sideral de les equivalents organitzades per la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, que curiosament en molts casos tenen la mateixa validesa administrativa. Creiem que les proves de la Junta necessiten urgentment passar un procés d’actualització, modernització i dignificació.

Considerem que la situació és ja inajornable, tenint en compte no solament el greuge que provoca la baixa retribució per exercir d’examinadors i correctors sinó també la proximitat dels canvis que representa el nou Marc europeu comú de referència per a les llengües. Creiem que el col·lectiu d’examinadors i correctors som un grup de personal especialitzat i altament qualificat que mereixem una retribució adequada i que la nostra veu siga escoltada per l’administració.

Alguns membres d’aquest col·lectiu, pertanyents a diferents seus de la JQCV, hem fet un primer pas i hem elaborat un document, el Manifest Junta Digna, amb la intenció de fer-lo circular entre tot el col·lectiu i totes les persones interessades arreu del País Valencià. La finalitat d’aquest manifest és generar un debat entre nosaltres i anar confeccionant un document, que presentarem a l’Àrea de Política Lingüística, amb una sèrie de propostes i reivindicacions, algunes de les quals, com ara les relatives a la retribució i altres relacionades amb el procediment, hem de considerar irrenunciables.

Si sou examinadors o correctors de la JQCV us interessarà visitar la web del moviment Junta Digna, www.juntadigna.tk. És convenient també que us subscriviu a la llista de distribució que hem creat enviant un correu electrònic amb l’assumpte “Alta en la llista” a l’adreça juntadigna@gmail.com per a mantenir-nos informats i en contacte. Si treballem units podem aconseguir que l’administració de la GV dignifique i actualitze les proves. Difoneu aquesta informació perquè puguem arribar a tots els examinadors o correctors de la JQCV. La descoordinació entre els membres del col·lectiu és la gran basa amb què ha jugat l’administració per a disposar de nosaltres com ha volgut. És hora de dir prou i de fer-nos escoltar.

Junta Digna
a/e: juntadigna@gmail.com
Web: www.juntadigna.tk

Jutges i lletrats al caliu de les brases del franquisme

L’alegria, diuen, va per barris. I per jutjats, podríem afegir. Si teníem una jutgessa coherent amb la defensa dels drets dels ciutadans en el cas de la recepció de TV3 al País Valencià [veg.], tenim en canvi jutges i lletrats forrats d’amiant que bufen sobre les brases de la lluita contra els drets i les obligacions dels ciutadans valencianoparlants del País Valencià.

Segons la notícia del diari Levante-EMV [traducció feta amb suport d’Internostrum]:

Un jutge de Dénia critica la «falta de tolerància i decòrum» d’un perit per declarar en valencià

El magistrat reté l’arquitecte després de la vista per a signar informes i li diu que «no és un càstig» i que «no siga rebel» si no vol acabar en la Guàrdia Civil

Vicent Xavier Contrí, Dénia

La llei empara a tots els ciutadans perquè declaren en qualsevol llengua oficial en els judicis, és a dir en valencià o en castellà. No obstant això, encara es reprodueixen situacions de conflicte lingüístic en les vistes orals dels palaus de justícia valencians.

El passat 23 d’abril, en el jutjat nombre 1 de Dénia, es va viure una situació anòmala en una vista oral en la qual un arquitecte, Joaquim Iborra, va explicar en valencià el seu informe pericial sobre una construcció. En el moment de la declaració un dels lletrats per una banda es va dirigir al jutge Salvador Bellmont Lorente i li va dir —referint-se al declarant— que «si no li importa parlar en castellà» a la qual cosa el jutge va preguntar a Iborra «hi té cap inconvenient?» . El tècnic va respondre: «sí, m’expresse millor en valencià» per a després oferir-se a traduir tots el que els lletrats no entengueren.

Va ser llavors quan un advocat va assenyalar al jutge que «he de fer constar la meua protesta i vull que conste en acta la meua protesta». Davant la queixa, Bellmont va manifestar que «l’únic inconvenient és que davant una falta de tolerància d’aquest tipus doncs la veritat és que es troba en el seu dret d’expressar-se en un idioma oficial, el que dic és simplement una falta de decòrum, però no va més enllà» i dirigint-se a l’arquitecte el va interpel·lar «parle vostè com li done la gana, jo traduiré si segueix sense col·laborar».

La cara de sorpresa de Joaquim Iborra no va impedir que el jutge prosseguira: «igualment ha portat vosté tres còpies del seu informe, ¿en té més?». L’arquitecte va dir que «ací no» i el titular del jutjat va continuar «doncs es quedarà vostè aquest matí en el jutjat per a fer una sèrie de còpies que ens faran falta i les firma. L’única cosa és que les vistes acabaran prop de les tres de la vesprada. ¿Supose que no deu tindre cap inconvenient?». I va respondre el perit (sempre en valencià): «açò simplement és un càstig pel que vosté diu que és una falta de col·laboració». «No és cap càstig, simplement és que vosté només ha portat tres còpies del seu informe i hi ha quatre parts i un jutjat que necessiten el seu informe», li va respondre el jutge. En declaracions a LEVANTE-EMV, Iborra va comentar que «com apareix en l’acta de citació i acceptació no se m’havia comunicat el nombre exacte de còpies que feien falta i, si no s’especifica altra cosa, se solen presentar tres còpies (per al jutjat, per a la part actora i per a la part demandant)». El jutge va comunicar a l’arquitecte que se’n podria anar «ara quan acabe el desenvolupament d’aquesta vista i… una… dues… tres… i les quatre que ens queden» . El perit va fer l’últim intent per a evitar passar tota el matí en el jutjat de Dénia i li va demanar a la senyoria que podia signar les còpies de l’informe en aqueix instant però no va aconseguir el seu propòsit.

En la segona o tercera fila

Joaquim Iborra va explicar a les parts el contingut de l’estudi pericial i després de la seua declaració —en valencià i sense cap problema de comprensió per als lletrats— el jutge Bellmont va convidar a l’arquitecte que s’assentara «en la segona o la tercera fila» i Iborra li va contestar que si havia acabat ja amb les seues declaracions i Bellmont li va dir que si però que no se’n podia anar ja que havia de signar l’acta i després les altres còpies de l’informe, per a acabar la seua intervenció amb un «assente’s en la segona o tercera fila i no mantinga una actitud rebel enfront del tribunal, si no vol que criden la Guàrdia Civil». Iborra va remarcar que el jutge es va guardar el seu DNI en la butxaca de la camisa i l’arquitecte es va assentar i va esperar en els bancs de la sala.

Propostes de gestió lingüística per a després de les eleccions

Reproduïm les propostes de la Plataforma per la Llengua, perquè potser servixen per a inspirar treballs de planificació lingüística:

En general

1- Les Corts Valencianes legislaran les mesures necessàries per reforçar la unitat lingüística, de manera que les denominacions valencià i català siguen considerades com a sinònims que designen una mateixa llengua.
2- El valencià serà la llengua vehicular i habitual de l’administració autonòmica, tant a nivell oral com escrit.
3- Es desenvoluparà l’Estatut al màxim pel que fa al reconeixement i extensió de la llengua, i a la garantia dels drets lingüístics, i es faran les modificacions legislatives oportunes per aconseguir-ho.
4- Implantació del requisit lingüístic per a tots els funcionaris de la Generalitat, diputacions i ajuntaments que hagen de mantenir relacions orals o escrites amb els administrats.
5- Garantia del ple acompliment de les disposicions lingüístiques a tot el territori valencià.
6- El valencià ha d’esdevenir llengua oficial a la Unió Europea a tots els efectes. Per assolir aquest objectiu cal l’oficialitat del valencià a l’estat i que s’emprenguen totes les actuacions necessàries des de les Corts i la Generalitat Valenciana.
7- Potenciació de les oficines de garanties lingüístiques i informació a la població sobre els drets lingüístics.

Àmbit socioeconòmic

8- Compromís per tal que, durant la propera legislatura, totes les institucions públiques valencianes, amb les seues corresponents concessions, consumisquen productes etiquetats en valencià per tal de fomentar la llengua pròpia del país.
9- Voluntat d’endegar polítiques per tal que totes les instruccions dels productes farmacèutics estiguen també en valencià i que la versió en aquesta llengua també tinga validació oficial.
10- Propòsit d’aconseguir que l’etiquetatge com a mínim en valencià siga present en tots els productes distribuïts en l’àmbit territorial valencià, independentment del lloc d’elaboració del producte.
11- Impuls de la publicitat com a mínim en valencià en tanques publicitàries i fulletons de tota mena d’empreses a l’àmbit territorial valencià.
12- Regulació de la publicitat que siga emesa en mitjans de comunicació de titolaritat pública per a que ho siga en valencià.
13- Garantia que tota comunicació oral i escrita dirigida al públic per part de les empreses concessionàries de serveis públics que operen en terres valencianes siga com a mínim en valencià.
14- Actuacions amb legislació i garanties de compliment per a que tots els productes relacionats amb les noves tecnologies, com telèfons mòbils i consoles, i també els operadors de telefonia, tinguen el valencià en les seves opcions.
15- Legislació sobre tots els joguets distribuïts en l’àmbit valencià, per a que tinguen les instruccions i titulars com a mínim en valencià. En cas de joguets enraonadors, que incloguen també el valencià.

Mitjans de comunicació

16- El valencià serà la llengua vehicular de les emissores públiques de ràdio i televisió, i seran doblades en aquesta llengua les sèries i pel·lícules que ho estiguen en qualsevol altra.
17- Vetlla per l’acompliment de les condicions lingüístiques mínimes establertes en les condicions de concessió de les TDT.
18- Contractació de subscripcions o adjudicació de subvencions només a aquelles publicacions o premsa generalista que tinga almenys un 60 % escrit en valencià. El mateix per a ràdio, televisió, i mitjans digitals.

Cinema, audiovisual i altres expressions culturals

19- Actuacions per impulsar que progressivament les pel·lícules cinematogràfiques doblades o subtitulades en una llengua diferent de l’original, destinades a sales comercials s’exhibisquen en valencià en condicions almenys d’igualtat amb el castellà.
20- Estímul que de manera progressiva el valencià s’equipare al castellà en l’exhibició cinematogràfica i distribució de DVD.
21- Incentius fiscals i subvencions per a l’exhibició de cinema en valencià, i per entrada venuda.

Ensenyament i món universitari

22- Acompliment de la legislació actual sobre la llengua en l’ensenyament i impuls de la presència del valencià en tots els nivells educatius, del maternal a l’universitari; el valencià ha de ser per defecte la llengua normal de l’ensenyament, sense necessitat de petició expresa.
23- Estímul de la presència del valencià a les diferents universitats valencianes, mitjançant acords i convenis.
Incentius per a les tesis i publicacions universitàries en valencià, i la seva valoració en els currículums a tots els efectes.

Acollida lingüística

24- Definició de polítiques coordinades entre els diferents departaments de la Generalitat, tenint en compte un enfocament comú quant als objectius, recursos necessaris i materials per tal d’assegurar l’aprenentatge del valencià a tots nivells entre la nova població.
25- Establiment de convenis amb les empreses per tal d’oferir cursos de valencià per a immigrants al mateix lloc de treball.
26- Potenciació i increment de campanyes públiques per tal que la ciutadania s’adrece en valencià a les persones nouvingudes.
27- Col·laboració amb les diferents entitats d’immigrants amb la finalitat d’estimular l’aprenentatge i ús del valencià.

Toponímia

28- Publicació de la relació toponímica autèntica de totes les poblacions valencianes, previs els informes tècnics necessaris, i legalització automàtica d’aquestes formes com a úniques oficials.
29- Control que les formes declarades oficials siguen les úniques utilitzades per totes les administracions i les empreses concessionàries.
30- Vigilància que tota la toponímia a les carreteres, xarxa ferroviària, ports i aeroports referida a altres comunitats de parla catalana, figure en valencià.

Coordinació amb la resta dels territoris de parla catalana

31- Coordinació i establiment de polítiques lingüístiques comunes amb els altres territoris de parla catalana.
32- Incorporació de la Generalitat Valenciana a l’Institut Ramon Llull, com a instrument de projecció internacional de la llengua i la cultura catalanes.

El valencià de la filologia catalana

Hem pogut llegir en Vilaweb:

També ho ha fet CC OO

STEPV recorre les oposicions docents “per no tindre en compte” la titulació de Filologia Catalana

VALÈNCIA, 17.05.2007 (EUROPA PRESS)

El Sindicat de Treballadors i de Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV-Iv) ha recorregut els processos selectius per a l’accés a la funció pública docent per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional “per no tindre en compte” la titulació de Filologia Catalana, segons han informat hui fonts sindicals en un comunicat. L’organització ha anunciat a més que els seus servicis jurídics prepararan els recursos individuals de les persones afectades.

Des d’STEPV han recordat que fa poc s’han convocat oposicions per als cossos de Mestres i professorat d’Educació Secundària i Professorat Tècnic de Formació Professional. En estes oposicions “no es té en compte entre les titulacions per a estar exempts la Filologia Catalana”. “Arran d’esta exclusió -han prosseguit-, STEPV ha recorregut totes les oposicions docents dels últims anys i el TSJCV ha decidit, reiteradament, a favor del sindicat per a incloure la titulació de Filologia Catalana”.

Per a l’entitat, esta titulació “és l’única que hi ha de nivell superior per a l’acreditació de coneixements de valencià, segons la normativa estatal que regula el títol de Filologia Catalana, i també la relativa a l’ordenació de les àrees de coneixement, entre les quals únicament figura Filologia Catalana, que inclou al seu sí totes les matèries relatives a la Filologia Valenciana”.

El sindicat ha denunciat que “ara, “una vegada més, la Conselleria d’Educació reitera la seua posició clarament anticientífica i antiacadèmica de no acceptar la titulació de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements requerits”.

Fins i tot, segons el col·lectiu, “ha rebutjat en Mesa Sectorial la proposta d’STEPV-Iv d’afegir, en les ordres de convocatòria, a ‘Filologia Valenciana’ l’expressió ‘i llicenciatures equivalents’, amb la qual cosa s’haguera complit amb la legalitat vigent, atés que l’ordre del Ministeri d’Educació i Cultura de 29-11-1995 homologa els títols de Llicenciat en Filologia, secció Hispànica (Valenciana) i de Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana), i els considera equivalents al títol de Filologia Catalana, atés que aquells primers havien desaparegut de l’ordenació acadèmica de les universitats espanyoles”.

Amb la posició que manté la Generalitat, és “evident que rebutja l’ordenament jurídic al qual està sotmesa, i també les nombroses sentències del TSJCV, del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucionals, és a dir, no accepta les regles de joc de l’estat de dret que tant diu defensar”, han afirmat estes fonts, que han agregat que “incomprensiblement insistix en l’existència de titulacions no vigents de fa més de 10 anys i nega la validesa de la que les va substituir i l’equivalència reconeguda per les normes”.

Per esta raó, STEPV-Iv “es veu obligat, una vegada més, a impugnar estes últimes ordres en allò relatiu a la validesa del títol de Filologia Catalana per a acreditar els coneixements de valencià”.

Alcaldesses per a una València encara en valencià?

Les candidates de València
Després de rebre diversos impactes propagandístics relacionats amb la campanya electoral, vaig vore que el webs de les notres principals candidates a l’alcaldia de València lluïen una planificació lingüística pròpia de temps del franquisme:

  • En el cas de Rita Barberá, entorn del bloc i una «carta de benvinguda» en català, però la resta de continguts únicament en espanyol.

  • En el cas de Carmen Alborch ni entorn ni mínima carta de benvinguda per als catalanoparlants de València, tot únicament en espanyol, amb algun esguitonet de valencià en algun rètol i en un agraïment. Deu ser lògic que arribes a pensar que el cartell «Alcaldessa de València» té dos faltes d’ortografia en espanyol!

És clar, com que em trobe pel costat del progrés per al conjunt de la ciutadania —i no del cantó dels privilegis, els guanys i l’abús dels béns públics en benefici de les oligarquies que promet mantindre Rita Barberá— em vaig adreçar a Carmen Alborch en diversos missatges. En reproduïxc un:

Hola, valencians per una ciutat diferent:

Vos comunique que a pesar del que sembla que penseu i a pesar del que fan els actuals governants del PP, treballe a les Corts i vixc al centre de València, i no faig altra cosa en tot el dia que parlar en valencià amb els meus conciutadans. I com podeu vore, també hi escric.

No sembla gens que vosaltres pretengau millorar la situació lingüística i cultural dels ciutadans de València, com és l’avantatge del maneig de dos llengües i la identificació amb la pròpia: només he rebut propostes vostres en espanyol.

Espere que tingau possibilitats de millorar en eixe aspecte.

Fins a l’altra.

Miquel Boronat Cogollos
Trascriptor Corrector
Servei de Publicacions
Corts Valencianes

La resposta de Carmen Alborch:

Tens tota la raó, però aquesta feina la fan voluntaris i voluntaries que pel que tu dius no dominen la nostra llengua i tampoc fan l’esforç de preguntar. Et demane disculpes i els que si la dominem intentarem ajudar més.

Potser vol pensar que ha respost bé amb una disculpa i mostrant voluntat d’esforçar-se, però deixa una sensació d’ineptitud, miopia i voluntarisme poc atent a la cultura de tots els valencians. D’una banda, què passa amb l’ensenyament, que produïx «voluntaris» que no saben valencià? Eixe és el resultat d’unes lleis insuficients i de la falta del requisit lingüístic valencià en l’administració pública. Els valencians catalanoparlants han quedat fora de la mínima planificació que es suposa que els socialistes declaren sovint tindre tan clara en la teoria i en la pràctica. Una vegada més, ho declaren, però no ho practiquen.

PS: No explique res del Bloc, perquè s’han apegat en la llista de Carmen Alborch, i tampoc dels altres partits, perquè este comentari no va per quotes (contra la imposició que fan els partits en la informació electoral que dóna TV3). D’EUPV he trobat el bloc de Glòria Marcos (res d’Amadeu Sanchis), que escriu en valencià, però que no sap que el disseny del Blogger es pot configurar en català. I d’ERPV he trobat el seu web local —perfectament en català—, però no he vist pàgina del seu candidat (Josep Heras) i poca elaboració electoral per a l’alcaldia de València.

El requisit lingüístic en el DNI

No és tan difícil com sembla mantindre la normalitat i la paciència, però hi ha funcionaris i funcionàries que ho fan difícil i que fan mèrits perquè els canvien de faena simplement per incompetents i per actuar sempre contra els interessos dels ciutadans. Tant se val que tinguen benefici o únicament ofici, convindria que, com a mínim, els enviaren a classes de repàs democràtic. Diu la notícia del diari Avui (03.05.2007 dj.):

Li canvien el nom al castellà en renovar el DNI a Vila-real

Un funcionari policial no respecta que un veí de la població té el nom en català des de l’any 1977 | L’afectat denuncia el cas davant la regidoria de Normalització Lingüística

Ester Pinter

Josep Pasqual Broch Doñate va entrar fa uns mesos a la comissaria del Cos Nacional de Policia de Vila-real a renovar-hi el DNI i en va sortir dient-se José Pascual Broch Doñate. L’equip de funcionaris dependents del ministeri de l’Interior que el van atendre van decidir, unilateralment, canviar-li el nom al castellà tot obviant la validesa del DNI anterior, on apareixia en català.

Segons Broch, en remarcar-los que tenia el nom en valencià des que se’l va canviar legalment el març del 1977 i exigir-los mantenir-lo així, un dels funcionaris li va etzibar que “abans les lleis eren molt permissives”.

En recollir uns dies després el DNI i comprovar que efectivament li havien canviat el nom va recórrer a la regidoria de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real. Ahir el responsable d’aquesta àrea, el regidor del Bloc Nacionalista Valencià Pasqual Batalla, va denunciar públicament els fets, que va qualificar d'”esperpèntics”, i va informar que a més de facilitar a Broch informació perquè recorri a la justícia, a través dels diputats del Bloc Nacionalista Gallec al Congrés de Diputats faran arribar una pregunta sobre aquesta qüestió al ministre d’Interior.

Batalla va considerar que “s’ha alterat la identitat més elemental de Broch” i es va preguntar si també s’han donat casos de traducció “automàtica” del nom en el sentit lingüístic invers. Des de la regidoria també adreçaran un escrit a l’equip de funcionaris de la Policia Nacional amb la legislació en matèria lingüística que empara la ciutadania i un altre a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “perquè conegui els fets i treballi perquè no es repeteixin”, va dir Batalla.

Trenta anys en català

Broch va decidir traduir-se el nom al valencià dos mesos després que entrés en vigor la llei 17/1977, de 4 de gener, per la qual es permetia la inscripció dels noms en qualsevol de les llengües de l’Estat. Fins a aquell moment l’única llengua permesa al Registre Civil per als noms de persona era el castellà. Una modificació posterior, del 1994, va establir que es pot posar qualsevol nom en qualsevol de les llengües del món, tret dels casos de noms ofensius o que perjudiquin la persona.

Batalla va apuntar a més que hi ha drets bàsics, com ara anar a votar, que se li veuen dificultats “perquè al cens electoral ell és Josep Pasqual i no l’altre nom que li han imposat, i això ho haurà de demostrar”.

—Vegeu algunes dades més sobre el DNI.

Notícies sobre el requisit lingüístic (2002-2007)

Més notícies i dades en el DTL, categoria: «requisit lingüístic»

 2007.04.30
A Burjassot hi ha mancances urgents en el requisit lingüístic d’alguns funcionaris [Arxiu]

2007.02.17
El TSJ valencià torna a validar l’acreditació dels coneixements lingüístics en les oposicions amb la titulació de filologia catalana [Arxiu]

2006.11.18
El TSJ valencià troba ben correcte que l’arquitecte municipal de Carcaixent complixca el requisit lingüístic que establix la relació de llocs de treball [Arxiu] / [Sentència 765/2006]

2006.09.15
El Síndic de Greuges es preocupa més pels drets lingüístics dels ciutadans valencians que algunes alcaldesses [Arxiu] / [Queixes al Síndic de Greuges]

2006.08.22
Hi ha jutges que es preocupen per les despeses lingüístiques innecessàries: els mou l’economia? [Arxiu]

2006.07.07
Nota de premsa de l’STEPV: el Tribunal Superior de Justícia sentencia que la titulació de filologia catalana acredita el coneixements de valencià en les oposicions docents [Arxiu]

2006.05.11
El Tribunal Suprem espanyol anul·la l’ordre del 1995 de la Conselleria de Cultura per la qual el govern del Partit Popular intentava impedir la revalidació dels títols de coneixements lingüístics arreu dels països de llengua catalana [Sentència] [Levante] [Notícias Jurídicas]

2006.04.05
Les realitats de la discriminació lingüística [Arxiu]

2006.01.18
El plurilingüisme al Congrés espanyol amb naturalitat i democràticament, segons Albert Branchadell i Ferran Requejo [Arxiu]

2005.12.21
El TSJ valencià torna a admetre la denominació llengua catalana i rebutja la demagògia del govern del PP [Arxiu]

2005.11.30
Catalanoparlants per fi al Senat [Arxiu]

2005.11.08
Nova passa de censura a l’administració del Consell valencià [Arxiu]

2005.10.31
Les coses que es mouen entre la Franja de Ponent i Europa [Arxiu]

2005.10.25
L’Audiència Provincial de Tarragona fluixeja en respecte lingüístic [Arxiu]

2005.10.21
El PP continua impedint que l’administració funcione normalment en les llengües oficials [Arxiu]

2005.10.19
El Barça dóna suport a la campanya «A taula, en català» [Arxiu]

2005.09.17
Ja teníem els codis ISO cat/ca; ara tenim espai a la xarxa: .cat [Arxiu]

2005.09.16
Incident a l’hora d’examinar-se per a obtindre el permís de conduir [Arxiu]

2005.07.13
El TSJ ja havia reconegut en el 2004 la validesa del requisit lingüístic per als funcionaris d’administració locals amb habilitació nacional. No sé per què, només ens n’hem assabentat ara: ¿n’han dit res els diaris?, ¿se n’han assabentat els polítics? [Vegeu-ho]

2005.07.11 (2004)
El TSJ insisteix en la seua línia basada en la STC 75/1997: estatuts de la Universitat d’Alacant [Arxiu]

2005.07.07
Rosa Regàs administra amb criteris racionals i fonamentats la Biblioteca Nacional espanyola [Arxiu]

2005.06.28
Construïm l’Europa també amb el català (i el gaèlic irlandés, és clar!) [Arxiu]

2005.06.13
El català als jutjats: el CGPJ espanyol es posa les piles, però gràcies a un vocal català: casualitat? o que cadascú es rasque…? [Arxiu]

2005.06.01
I més sentències del TSJ a favor de la filologia catalana al País Valencià: la Generalitat no hauria de jugar amb els drets de les persones [Arxiu]

2005.05.30
El TSJCV reconeix el dret de l’UJI a utilitzar en els seus estatuts l’expressió «acadèmicament llengua catalana» [Arxiu]

2005.04.22
La discriminació lingüística practicada pel PSOE i el PP tracta de perpetuar-se al Congrés espanyol [Arxiu]

2005.04.22
La policia practica la persecució lingüística: la ignorància com era?, atrevida?, o una cosa pitjor si porta pistola? [Arxiu]

2005.04.21
Les EOI tindran català/valencià: la racionalitat (exigible) d’uns i la demagògia (supèrflua i facciosa) d’altres [Arxiu]

2005.04.17
Fa un any i mig del decàleg d’Ares: commemoració fantàstica… [Arxiu]

2005.03.22
El president del Congrés espanyol, el socialista Manuel Marín, es permet arbitrarietats lingüístiques: que algú li recorde que hi ha uns professionals molt dignes i amb dret a treballar que es diuen intèrprets! [Arxiu]

2005.03.01
Continuen acumulant-se les sentències a favor del català-valencià al País Valencià: la Generalitat no pot jugar amb els drets de les persones [Arxiu]

2005.02.11
El Bloc d’Orpesa plateja la inclusió del nivell lingüístic en l’RLT [Arxiu]

2004.12.10
El català arribarà a les forces armades espanyoles [Arxiu]

2004.11.30
El català arriba a Extremadura amb alguns problemes [Avui] [Article jurídic sobre l’actuació del Jutjat Social 2 de Badajoz]

2004.11.29
La Constitució europea valenciana en català a Europa: quin esglai els han donat! [Arxiu]

2004.10.30
Un protocol assegura que es pugui usar el català al registre civil [Arxiu]

2004.10.23
El català a Europa, passant per Madrid i les EOI [Arxiu]

2004.10.15-21
Sembla que volen començar a aplicar el reglament d’usos lingüístics a Sagunt [Arxiu]

2004.10.18
El TSJ considera que les bases d’Oliva no detallen prou per què el valencià s’exigix en les oposicions a policia municipal: la pregunta és, ho detallen gens per al castellà? [Arxiu]

2004.10.18
Els registres es normalitzen a Catalunya [Arxiu]

2004.10.15
El català es podrà utilitzar als registres estatals (civil, mercantil o de la propietat) abans que acabe l’any 2004, diuen [Arxiu]

2004.10.14
L’Ajuntament de Benavarri avança en el reconeixement del català [Arxiu]

2004.10.14
El Bloc demana a l’FVMP que incloga el requisit lingüístic en les convocatòries per a accedir a l’administració pública [Arxiu]

2004.10.11
Adopcions, només en espanyol: si li parles a una funcionària en català… tens un problema psicològic! [Dubte retòric: hi actuaran d’ofici el Síndic de Greuges o l’AVL?] [Arxiu]

2004.08.11
Els grups polítics volen deixar resolt al començament del període 2004-2005 la gestió de l’ús de les llengües oficials a les Corts espanyoles [Arxiu]

2004.08.11
ERC presenta al Congrés de Madrid proposicions no de llei perquè l’estat vaja traduint-se democràticament per a tots [Arxiu]

2004.08.03
Patètic: els socialistes depenen d’Irlanda per a saber si reconeixen que Espanya és un estat plurilingüe. Artur Mas ho veu més clar [Arxiu]

2004.07.26
El mallorquí Antoni Mestre aconseguix que el seu greuge siga un benefici per a tots: «Les delegacions de Govern de Catalunya i de Balears impulsaran l’ús del català» [Arxiu]

2004.07.24
Els notaris i els registradors de la propietat encara ignoraven la legalitat lingüística: un conveni tracta de solucionar-ho [Arxiu]

2004.07.23
El president del Senat espanyol, Javier Rojo, anuncia que hi implantarà l’ús de les llengües oficials [Arxiu]

2004.07.21
El Govern d’Irlanda, després d’haver negat durant la seua presidència l’estatus de l’irlandés al català, gallec i basc, demana ara l’oficialitat total de l’irlandés en la UE [Arxiu]

2004.07.20
Escola Valenciana inicia demà una campanya per a reclamar l’aprovació del requisit lingüístic en la funció pública [Arxiu]

2004.07.19
Francisco Camps Ortiz, el molt honorable bilingüe, declara: «ser bilingüe no està malament». Uf, quin descans: ens perdona la vida! [Arxiu]

2004.07.19
EL Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ordena l’admissió de la titulació de Filologia Catalana en les oposicions de Secundària [Arxiu]

2004.07.09
El CGPJ tan estrambòtic i a la deriva com és habitual: lleva la sanció a un jutge que menysté el català [Arxiu]

2004.07.08
Els tècnics lingüístics denuncien la situació d’abandó laboral en què es troben [Arxiu]

2004.05.26
A l’Ajuntament d’Orba han admés un funcionari sense capacitació lingüística: estem segurs que, si entén de dret, sabrà què ha de fer [Arxiu]

2004.05.04
A la comissaria de Sapadors hi alguna funcionària que encara no se n’ha assabentat de la Llei 4/1983 i de la Constitució (vegeu, en canvi, Russafa l’any 2001) [Arxiu]

2004.04.12
EL TSJ del País Valencià torna a aplicar la STC 75/1997, que declara jurídicament vàlides les denominacions sinònimes de la llengua català i valencià [Arxiu]

2004.04.07
EL TSJ del País Valencià aplica la STC 75/1997, que declara jurídicament vàlides les denominacions sinònimes de la llengua català i valencià [Arxiu]

2004.03.23
El TSJ aplica per fi el Decret 8/1995 (sentències 381/2004 i 1476/2004): requisit lingüístic per als funcionaris d’administració local amb habilitació nacional [Arxiu]

2005.03 – 2005.10
L’ONU estudia les discriminacions lingüístiques en Espanya [Arxiu]

2004.02.26
CIU, PSOE i EU d’acord amb la cooficialitat estatal de les llengües [Arxiu]

2004.02.25
Els advocats demanen més ús del valencià [Arxiu]

2004.02.25
El requisit és vàlid i funciona en la UJI [Arxiu]

2003.11.20
El Consell aprova un decàleg d’obvietats [Arxiu]

2003.10.02
L’AVL defén l’extensió del requisit lingüístic a tota la funció pública [Arxiu]

2003.07.22
L’AVL i l’IEC estableixen canals de col·laboració [Arxiu] 2003.07.18
El TSJC obliga una notària a fer en català una minuta [Arxiu]

2003.06.29
L’AVL defuig les seues responsabilitats [Arxiu]

2003.05.13
Universitats, associacions i partits polítics rebutgen la negativa d’Educació d’excloure la Filologia Catalana [Arxiu]

2003.05.09
Requisit lingüístic en l’ensenyament: les oposicions de secundària inclouen les condicions exempcions de la prova de valencià i castellà [CIDAJ]

2003.05.02
La Conselleria només autoritzarà la línia única en valencià si la demanen totes les famílies [Arxiu]

2003.03.27
El PP exigix el requisit lingüístic per a treballar a l’Ajuntament de Torrent [Arxiu]

2003.03.11
Torrent suprimix el requisit lingüístic: pals a les rodes des de dins… [Arxiu]

2003.03.08
El Consell assigna les subvencions segons el pes polític dels ajuntaments [Arxiu]

2003.02.20
Tots els partits polítics de Gandia, llevat del PP, respecten la decisió dels consells escolars [Arxiu]

2003.02.20
L’ensenyament públic només en valencià s’impartix normalment en 63 localitats [Arxiu]

2003.02.20
Els col·leges públics de Gandia demanen només línies en valencià per a evitar guetos d’immigrants [Arxiu]

2003.02.19
El TSJ valencià anul·la l’acord d’Ontinyent que fixa el valencià com a requisit [Arxiu]

2003.02.14/2003.02.15
Iniciativa de PSPV, EU, Bloc, Esquerra Verda, ERPV, de l’IIFV i Confederació Gonçal Anaya, Escola Valenciana, Mesa per l’Ensenyament en Valencià i els sindicats STEPV, CC OO i UGT [Arxiu]

2002.11.21
Protesta dels filòlegs en les proves de la Junta Qualificadora [Arxiu]

2002.11.17
Manifest dels filòlegs que aniran a fer d’examinadors a les proves de la JQCV [Arxiu]

2002.11.15
El Consell Valencià de Cultura reclama el compliment del pacte lingüístic i l’aplicació del requisit [Arxiu]

2002.11.13
La secretària d’educació del PSPV de Castelló reclama el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.10.11
La FEV denuncia la poca capacitació en valencià mentres no s’implante el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.10.05
CiU, PNB i BNG forcen el PP a aplicar el bilingüisme a l’administració [Arxiu]

2002.09.25
L’Institut Joan Lluís Vives dóna suport a les accions legals dels rectors en defensa del títol de Filologia Catalana [Arxiu]

2002.09.10
La Universitat i l’STEPV recorreran contra l’exclusió de la Filologia Catalana en centres privats [Arxiu]

2002.09.06
Escola Valenciana reclama que els funcionaris públics sàpien valencià [Arxiu]

2002.09.01
La Federació de Pares reclama a la Conselleria d’Educació l’exigència del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.08.30
Recorren contra el requisit lingüístic perquè el consideren massa agosarat [Arxiu]

2002.07.25
Nova fase de la campanya d’Escola Valenciana pel requisit i protesta en l’adjudicació de places de professorat [Arxiu]

2002.07.23
Com que les proves ja s’han fet, el TSJ es veu obligat a desestimar la suspensió cautelar del requisit respecte dels llicenciats en Filologia Catalana [Arxiu]

2002.07.20
EL TSJ obliga la Conselleria d’Educació a admetre de manera cautelar els llicenciats en Filologia Catalana [Arxiu]

2002.07.12
«No amb impunitat», article d’Arxiu]

2002.06.28
L’STEPV recorre contra el decret del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.06.28
La Conselleria d’Educació diu ara que els llicenciats en català podien convalidar [Arxiu]

2002.06.27
La Universitat de València recorre contra el decret del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.06.25
Onze titulats en Filologia Catalana no seran admesos a opositar hui [Arxiu]

2002.06.25
Desenes de persones exigixen a València el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.06.23
El CSI-CSIF ha interposat un recurs contra el decret del requisit [Arxiu]

2002.06.22
Tots els professors de les Balears hauran d’acreditar el coneixement del català [Arxiu]

2002.06.21
Una vintena de llicenciats en filologia catalana han d’examinar-se hui de valencià per a opositar [Arxiu]

2002.06.19
Escola Valenciana reprén la campanya pel requisit [Arxiu]

2002.06.18
El Govern de Catalunya aprova el decret de coneixement de català del personal de totes les administracions públiques catalanes [Arxiu]

2002.06.11
El Consell impedix l’admissió dels titulats en Filologia Catalana [Arxiu]

2002.06.06
Educació admet els opositors llicenciats en Filologia Catalana en l’exempció de la prova de valencià [Arxiu]

2002.06.05
Les absències impedixen que l’AVL incloga Filologia Catalana en el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.05.28
L’alcaldessa de Requena crida contra els socialistes i el requisit [Arxiu]

2002.05.25
El PP se’n desdiu de la crida demagògica, classes al carrer i l’AVL votarà per la Filologia Catalana [Arxiu]

2002.05.24
Zaplana oblida l’acord amb els sindicats; una ordre oblida Filologia Catalana i el PP continúa amb la demagogia sobre els castellans [Arxiu]

2002.05.23
La Universitat de València plantejarà un recurs contra la convocatòria d’oposicions [Arxiu]

2002.05.22
Alguns alcaldes del PP fan demagògia a costa dels castellans [Arxiu]

2002.05.22
La Universitat d’Alacant disposada a acudir als tribunals perquè l’administració reconega la titulació de Fiologia Catalana [Arxiu]

2002.05.21
L’STEPV interposarà un recurs contra el decret del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.05.16
La Universitat titla de despropòsit la no-consideració de la Filologia Catalana en el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.05.11
L’AVL es pronunciarà sobre el requisit lingüístic i sobre la llista de 192 paraules tramesa pel Consell [Arxiu]

2002.05.07
El Consell retira el requisit lingüístic dels concursos i entra en contradicció [Arxiu]

2002.05.04
El Consell aprova un requisit lingüístic falsejat [Arxiu]

2002.05.03
L’IIFV acusa el Consell de vulnerar la legalitat [Arxiu]

2002.05.01
El PSPV vol analitzar el requisit lingüístic en el context del Pacte pel Valencià [Arxiu]

2002.04.30
El títol de Filologia Catalana compleix el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.04.27
Segons el conseller Tarancón, la llicenciatura en Filologia Catalana no complix el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.04.26
Els docents tindran una prova de valencià amb caràcter eliminatori [Arxiu]

2002.04.23
La Conselleria d’Educació preveu la implantació del requisit lingüístic en el 2014 [Arxiu]

2002.02.20
L’STEPV demana canvis en el decret del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.02.14
Sentència del TSJ valencià de 16.01.2002 sobre els perfils lingüístics a Xixona referits als llocs d’habilitats nacionals (secretaris i interventors), recurs 1.086/1996. [Arxiu]

2002.01.16