Una plaça a Benicàssim

A Benicàssim han publicat les bases —en el BOP 103 (29.08.2006)— d’una plaça de tècnic lingüístic de l’ajuntament. Ací les teniu: [PDF]. Em sembla molt positiu que en diguen «tècnic lingüístic», tot i que s’han deixat les barres amb la moció de gènere, detall que hauria d’haver contribuït a evitar el llenguatge sexista.

D’altra banda, almenys en este cas no es tracta de promoure, dinamitzar o fer volantins diversos per a alegria del funcionariat en general i dels polítics en particular. Finalment, el fet que consoliden el lloc dels professionals lingüístics en la plantilla dels ajuntaments és el mínim que requerix actualment el compliment de les obligacions lingüístiques de les administracions públiques.

Carcaixent i dolces

Per fugir de les lamentacions a què tan avesats estem en qüestions lingüístiques —lamentacions ben fonamentades, la major part de les vegades—, em congratule (ei!) d’haver penjat ja en Internet, per a gaudi dels funcionaris en general i dels tècnics lingüístics en particular (en concret de Rubén Cervera, tècnic a Carcaixent), la sentència 765/2006 del Tribunal Superior de Justícia valencià.

La sentència conclou que és del tot raonable que els funcionaris municipals hagen de complir el requisit lingüístic que s’establixca en la relació de llocs de treball, sempre que tinga relació amb les funcions de cada lloc de treball. Així, doncs, de cada lloc de treball. És a dir, cal que la persona encarregada d’eixes funcions tècniques lingüístiques informe sobre el perfil lingüístic de cada lloc de treball.

Sabut això, haurem d’evitar les proclames genèriques a l’hora de fer avançar la capacitació lingüística dels funcionaris municipals, autonòmics i estatals, perquè ja sabem que els tribunals no ho veuen massa clar, excepte en el cas del requisit espanyol establit en la Constitució espanyola.

La insistència és la clau

Una parella de València aconseguí el 26 de juny que el registre civil li entregara el certificat en català del seu matrimoni. Açò seria normal si no fóra perquè la boda se celebrà al mes de desembre del 2003. La parella havia sol·licitat que tant la cerimònia civil com el certificat foren en català, però reberen els papers en castellà. Al març del 2004 reclamaren, però una resolució del 12 de novembre arxivà el cas. El matrimoni insistí i el 20 de juny reclamà de nou apel·lant a una resolució del 1999 en la qual s’afirmava el dret dels ciutadans catalans a obtenir certificats del registre civil en català. Segons el marit, deuria ocórrer el mateix al País Valencià. Sis dies més tard reberen el document en llengua catalana. [Font: El Temps, núm. 1.158, del 22.08.2006]

És a dir, com ja sabíem, cal insistir, tal com han fet el company Rubén a Carcaixent (amb una mica de suport polític, és clar), i ara tenim una altra sentència (765/2006) favorable del TSJ per al requisit lingüístic. (Espere penjar-la prompte en Eines de Llengua.)

Benvinguda, per començar

Vos donem la benvinguda al Diari per a Tècnics Lingüístics (dtl), un nou espai de comunicació i informació de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (cdlpv) que forma part del projecte global Eines de Llengua.

D’ara en avant tenim un mitjà de comunicació periòdic i permanent. Este diari ha de permetre als membres de la cdlpv mantindre una relació contínua de la manera més eficaç i útil per a tots. Desitgem que siga un mitjà eficaç perquè els treballadors i treballadores lingüístics estigueu al dia de tots els aspectes de les activitats professionals que ens afecten i, a més, que siga un instrument perquè pugueu intervindre amb propostes, crítiques, suggeriments i tota mena d’iniciatives.

La implantació del DNI en valencià

La possibilitat de tindre el documenta nacional d’identitat (DNI) espanyol en valencià encara va haver d’esperar a l’arribada del segle XXI. La novetat va ser tractada en els diaris El País (07.12.2001) i Levante (07.12.2001):