Més subvencions i dependències: teatre i administració local

Més ajudes econòmiques que fan que tingam una llengua subvencionada, dependent i fràgil:

ORDE de 20 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/3350] (DOCV núm. 5.476, de 23.03.2007)
– vegeu text

ORDE de 19 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2007. [2007/3349] (DOCV núm. 5.476, de 23.03.2007)
– vegeu text

Els fonaments democràtics i la TV3 al País Valencià

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb TV3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a TV3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la TV3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig col·laborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a TV3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a TV3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a TV3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a TV3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a TV3.

Gràcies a TV3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a TV3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a TV3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la col·laboració de tots, és clar:

— Criteri

Proves i carta de serveis de la JQCV

RESOLUCIÓ de 26 de febrer de 2007, de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomenen les comissions examinadores. [2007/3114] (DOCV núm. 5472, de 16.03.2007)

– vegeu text

ORDE de 8 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’aprova la Carta de Servicis de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. [2007/3274] (DOCV núm. 5472, de 16.03.2007)

– vegeu text

L’economia, la llengua i l’èxode

La normalitat s’imposa i el català esdevé font de riquesa per a vora quinze mil valencians que treballen en l’ensenyament a Catalunya i les Illes Balears. Això posa en evidència diverses hipocresies dels governants valencians. En concret, el que més ens interessa professionalment, els requisits lingüístics i la importància de la indústria lingüística en l’economia valenciana, que es demostren molt importants, a pesar de la desatenció i els impediments a què es veuen sotmesos. Com sabem molt bé, la riquesa lingüística valenciana és un hort que cal cuidar, i ho haurien de fer els valencians.

Tanmateix, el País Valencià exporta catalanoparlants, no per sobreabundància, sinó a causa de la línia política general de descapitalizació cultural i econòmica del País Valencià. A canvi, observem l’enriquiment d’unes figures socials, —una oligarquia— que han decidit esprémer els recursos del territori valencià en benefici particular.

La mala cara de la notícia és, doncs, l’empobriment de l’ensenyament i de la formació dels ciutadans del País Valencià. Com és fàcil pensar, una societat que es dirigix cap al treball en la destrucció del medi ambient i que té com a política única l’enriquiment d’unes minories a partir del consum dels recursos naturals de tots, no és una societat que necessite una mitjana gens alta de persones amb estudis. Els dirigents polítics i els grups empresarials que en trauen profit econòmic no necessiten la cultura ni ciutadans amb estudis, ni ciutadans tan sols; únicament, com dia la cançó d’Ovidi Montllor, «mà d’obra».

Levante-EMV, 04.03.2007

Els baixos sous provoquen la fuga de 15.000 professors a altres autonomies

Els sindicats advertixen que hi haurà dèficit si el sistema educatiu no canvia

Victoria Bueno, Alacant

Sous substancialment més baixos que en altres comunitats autònomes, a més del fet que en alguns casos ixen menys places per a opositar i que el sistema de la borsa de treball és menys atractiu i eficaç a la Comunitat Valenciana, provoquen el continu èxode de docents a altres autonomies fins al punt que només en les veïnes Catalunya i Balears els professionals valencians de l’ensenyament sumen ja més de 15.000, segons les últimes dades de les centrals sindicals consultades.

Damunt, la nostra comunitat s’endú també la palma en el terreny de la inestabilitat laboral. Dels més de 80.000 interins comptabilitzats pel ministeri d’Educació el curs passat, en reunim quasi una tercera part, aproximadament un 27 % del total. Són fins a 20.000 professionals si se suma a tots els que tenen algun temps de servei, i no només les places actuals per cobrir de forma indefinida, situació aquesta que rebaixaria la xifra fins als 11.000 interins i que prefereix manejar oficialment la Conselleria d’Educació. El cas és que la valenciana, entre les comunitats amb més interins, tampoc afavoreix un sistema de borses de treball o d’oposicions tan atractiu com Andalusia o Castella-la Manxa, entre exemples d’altres autonomies a les quals també es dirigeixen els docents valencians per a tractar de traure la plaça. «O s’obrin les borses cada any, es zonifiquen i s’acorda una pujada salarial bloquejada des de fa tres anys que la mateixa conselleria admet, o caldrà posar anuncis en la televisió els anys pròxims perquè vinguen professors a treballar ací» , coincideixen Lluís Sánchez de CC OO, Manuel Serrano de l’STEPV i Francisco Javier González, de Fete-UGT.

Les comissions i l’any del valencià

S’acosta el moment de la presa de possessió dels tècnics i tècniques que van aconseguir plaça en les darreres oposicions de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana.

Abans que s’haja resolt eixa qüestió, però, ja hi ha moviments de peces —és a dir, de funcionaris— de les maneres més opaques, desiguals i contràries al mèrit i la capacitat, però curiosament legals, com són les comissions de servei. Per posar un exemple de l’ús del mecanisme, a les Corts li s’han acabat els dos anys possibles al lloc de metge/metgessa i l’Ajuntament de València ha reclamat el retorn del funcionari que ocupava el lloc en comissió de serveis en l’administració de la cambra legislativa. Amb tot, els dirigents de la cambra es resistixen a acceptar la legalitat i la necessitat i comminen l’ajuntament a validar una nova pròrroga de la comissió de serveis. Ja vorem com queda la cosa.

En canvi, en la Conselleria de Presidència, assumpte que ja vam comentar, potser encara no s’ha firmat legalment, però s’aplica de fet —fets i no paraules—, el cap del Servei de Publicacions ha decidit posar un TMPL de cap de no sabem què encara —una unitat o una secció— i en la carambola i per a cobrir el lloc que aquest ocupava interinament promourà un TMPL del DOCV.

Curiosament, el cap de publicacions pretén fer-ho, si encara no ho ha fet, utilitzant el mateix procediment que menysté la igualtat, el mèrit i la capacitat, atés que ha triat a dit les persones que més bé li cauen —o vés a saber per què— que s’embutxacaran així uns bons calerons més que els seus companys i companyes. Naturalment, esta política ni és nova ni és positiva per a l’administració. Són actuacions que afecten negativament el funcionament dels organismes i la faena del funcionariat públic, i sobretot, evidencien el nivell democràtic dels qui decidixen seguir eixos camins d’arbitrarietat i menyspreu professional.

Cal assenyalar, doncs, que els TMPL poden perdre una ocasió de promoció clara, transparent i justa. En canvi, aconseguiran noves precarietats, incerteses, desigualtats, malhumors, greuges comparatius i comentaris de carrer. I ahí hauríem de voler arribar: després de la consecució de la reclassificació, hem deixat córrer la possibilitat de respondre organitzadament?, ens ha guanyat la mandra després de l’esforç anterior? Potser sí, o potser és un simple descans preelectoral. Ho haurem de vore.

En tot cas, sembla que tindrem un any del valencià per la banda de Castelló de la Plana, que pot ser una iniciativa positiva si té algun efecte concret en la gestió lingüística de l’entitat municipal, més enllà i tot del «desmai» simbòlic. En parla el diari Mediterráneo:

EL 2007 SERÁ EL AÑO DEL USO DEL VALENCIANO

Estudian crear la Fundació Les Normes de Castelló

23/02/2007 J. ANDREU

El Ayuntamiento de Castellón, por acuerdo de los tres grupos municipales, acordó ayer, a propuesta del portavoz adjunto del Bloc, Enric Nomdedéu, “estudiar la posibilidad de crear la Fundació Les Normes de Castelló”, cara a impulsar la normalización del uso del valenciano y a fomentar el estudio y la enseñanza de esta lengua en la capital.

Pero para llegar a este acuerdo, que centró el debate del pleno municipal, se produjo primero la presentación de una moción del Grupo Socialista, que fue sustituida por una conjunta de los grupos Socialista y Popular, a la que posteriormente se presentó una enmienda del Grupo del Bloc. Tras un amplio debate y receso por parte de los portavoces de ambos grupos, junto al alcalde de Castellón, Alberto Fabra, se llegó al acuerdo final, que consta de cinco puntos en su texto.

Año del valenciano

De esta forma, por unanimidad, el Ayuntamiento de Castellón acordó declarar el 2007 como “Año de fomento del uso del valenciano a Castellón”, con motivo de la conmemoración del 75° aniversario de la firma en la capital de La Plana de Les Normes de Castelló, acto que se produjo el 21 de diciembre de 1932 en el caserón de la calle Caballeros, que durante años ha sido sede del Museo Provincial de Castellón.

También se dará soporte a todas las iniciativas que, con motivo de esta conmemoración, se están diseñando, y se promoverán nuevas acciones con los medios de comunicación, entidades deportivas, colectivos festeros y representantes del comercio.

El consistorio se ha comprometido a elaborar una campaña de dinamización lingüística para promover el uso del valenciano.

Árbol simbólico

Para cerrar el acuerdo alcanzado, se plantará en la plaza Les Normes de Castelló, en el barrio Rafalafena, un sauce llorón, como elemento simbólico que hará referencia a esta conmemoración.

A pesar del consenso alcalzado, hubo sus más y sus menos sobre el interés municipal en el uso del valenciano. En opinión el portavoz del ejecutivo, Miguel Ángel Mulet, el Ayuntamiento “da soporte a todas las iniciativas” y su defensa “debe estar rodeada de normalidad”.

En cambio, para el portavoz adjunto del Bloc, el consistorio “debe implicarse más y todos los años” y reclamó la creación de un gabinet de normalizació.

Recursos contra la insostenibilitat política

Als valencians encara ens queda molta democràcia per recórrer. És cert que hem avançat i hem reculat, i que hem aprés a aconseguir els drets, com ara el xicot que va pel seu poble en cadira de rodes i que el 2003, a l’endemà d’haver-se estrenat una nou edifici per a l’ajuntament a Tavernes de la Valldigna, mentres els veïns descobríem que l’obra no havia incorporat ni una petita placa solar com a desgreuge oficial contra la insostenibilitat ambiental, ell descobria que no podia accedir a l’edifici, una mostra evident d’insostenibilitat social i política.

El xicot, Francisco Javier Chordá i la seua família han hagut de fer una campanya per a aconseguir el que era bàsic i elemental. Suposem que els alcaldes del PP tenen moltes faenes amb els artificis de les copes per a navegants desvagats o, a València, amb els palaus en un riu que allotja immigrants a recer dels ponts. I, és clar, la gestió lingüística pertany a eixe nivell de detall que tan poc els satisfà.

Per això, la notícia de Vilaweb ens sembla per fi un alenada d’aire. Els ciutadans valencians hem de provar a utilitzar més assíduament els recursos legals que tenim a l’abast.

Escola Valenciana presentarà una demanda administrativa a Educació per incompliment de l’Estatut i la LUEV

VALÈNCIA, 26.01.2007 (EUROPA PRESS)

Escola Valenciana presentarà dimarts que ve, 30 de gener, en representació de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i els estudiants de l’IES Comarcal de Burjassot-Godella-Rocafort, una sol·licitud d’iniciació de procediment administratiu a la Conselleria d’Educació per la «vulneració dels drets de pares i alumnes a rebre ensenyament en valencià» i «invocant la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l’Estatut d’Autonomia», segons han anunciat hui fonts de l’entitat.

En concret, la demanda administrativa es referix al cas denunciat per l’AMPA de l’IES Comarcal d’un professor de Física i Química del centre que «impartix les classes de línia en valencià, no només en castellà, sinó que a més impedix que s’utilitze ni tan sols un llibre de text en valencià», han explicat estes fonts, que han afegit que el docent «a més realitza els exàmens d’avaluació en castellà».

La mesura «sense precedents», han recalcat, de presentar una denúncia administrativa «arriba després de diferents accions reivindicatives i administratives, com la queixa presentada al síndic de Greuges, en la resposta del qual s’insta els pares d’alumnes a resignar-se a una situació que jutgen com a fet puntual i transitori», han lamentat.

Tot i això, Escola Valenciana «ha constatat que el fet es produïx en gran part dels instituts de la Comunitat i ha decidit establir el precedent d’iniciar un procediment de denúncia administrativa». Així mateix, el col·lectiu «denunciarà altres incompliments de la LUEV sobre la promoció de l’ensenyament en valencià», han advertit.

Oposicions a Petrer

El company Cèsar Mateu ens informa d’unes oposicions a Petrer per a «Tècnics mitjans de normalització lingüística». Tot i que la cosa encara està pendent de publicació en el BOE, teniu la informació i podeu fer-ne el seguiment per a la cosa dels terminis en el servei Prop de la Generalitat.

Pel que fa a les bases:

Bases generals: BOP d’Alacant de 21/12/04, núm. 292

Bases específiques: BOP d’Alacant de 29/12/06, núm. 297; Bases específiques que han de regir la convocatòria d’oposició lliure per a cobrir, dins de la plantilla de funcionaris d’este Ajuntament, una plaça de tècnic de Normalització Lingüística (OEP 2004).

Informació de subvencions: fogueres, falles i la Magdalena

Una informació periòdica necessària per als companys i companyes de l’administració local:

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/292] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/293] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/294] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

Premi per al Curs de valencià en línia

L’activitat professional dels tècnics i tècniques lingüístics no sol ser massa premiada ni publicitada —en el millor dels casos—, així que una vegada que hi ha una faena que ha rebut un premi, convé destacar-ho. Les anàlisis sobre altes «activitats» de la Diputació de València caldrà, per tant, vore-les des d’una perspectiva més ampla. Podem pensar que una institució no hauria de veure enfosquit el treball dels seus professionals públics, que treballen per a tota la ciutadania, a causa d’una gestió política més o menys cridanera, com és el cas de les declaracions o d’alguns escrits del president d’una diputació, que treballa d’una altra manera i amb uns altres interessos més particulars.

Enhorabona, doncs, a tots els companys i companyes que han col·laborat en l’elaboració dels Curs de Valencià en línia.

El Govern espanyol premia el Curs de valencià en línia de la Diputació de València

10/01/2007 17:40

VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)

El Govern espanyol, a través de l’Institut Nacional d’Administracions Públiques (INAP), ha premiat el Curs de valencià en línia de la Diputació de València, en els Premis a la Qualitat de Materials Didàctics, segons ha informat la corporació provincial en un comunicat.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Vicente Ferrer, ha mostrat la seua satisfacció perquè «este premi reconeix l’excel·lent treball desenvolupat pels tècnics de la institució per oferir una iniciativa pionera de formació, atendre un dret dels treballadors i complir així la nostra obligació com a representants de la gestió pública».

La Diputació de València, a través del Servici de Formació, va concórrer a la quarta edició dels Premis a la Qualitat de l’INAP, on va obtindre l’accèssit en la modalitat de materials en línia amb el Curs de valencià mitjà en líniaz.

El Curs de valencià en línia forma part del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València i es presenta dins el seu Campus Virtual. Segons la corporació, en vista de l’absència en el mercat d’un producte estàndard que permetera cobrir les necessitats formatives en la matèria, les Àrees de Personal (Servici de Formació) i de Cultura (Unitat de Normalització Lingüística), «van emprendre este projecte, i van assumir el disseny pedagògic i de continguts, alhora que encarregaven un disseny tècnic a mida del curs a l’empresa Sistemas Avanzados de Tecnología (Satec)».

A més, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Així, coordinat per la Unitat de Normalització Lingüística amb la col·laboració de l’entitat normativa, a través de la Secció d’Assessorament, el curs «invertix l’ensenyament lectiu habitual i canvia les aules i els professors per tutors i contrasenyes perquè els alumnes accedisquen als continguts».

SISTEMA FORMATIU “MÉS FLEXIBLE”

L’objectiu de la proposta pedagògica premiada pel Govern espanyol és formar en valencià els treballadors de les administracions públiques municipals, a través del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València, «mitjançant un curs semipresencial, tutoritzat a través de les noves tecnologies, proposant un sistema formatiu més accessible i adaptable a les necessitats de cada usuari».

Ferrer ha explicat que en vista de «la dificultat d’organitzar accions formatives presencials, que exigixen un horari preestablit més rigorós, la Diputació de València ha plantejat una alternativa al treballador, un curs amb més del 75 per cent de la formació en línia, un total de 45 hores, a través d’Internet, i més de 12 hores de conversa distribuïdes en quatre sessions presencials a la Diputació de València».

El Curs de valencià mitjà en línia és gratuït i està destinat a tots els treballadors municipals de l’administració pública de la província de València. Esta proposta pedagògica permet que els alumnes obtinguen un «nivell òptim per a superar sense dificultat les proves de nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià».

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha creat tots els materials del curs, que vénen implementats amb tecnologia multimèdia per a oferir a l’alumne una àmplia varietat d’unitats d’àudio i vídeo que facilitaran l’aprenentatge. La tecnologia reforça la dinàmica de les unitats pedagògiques amb multitud de pràctiques autocorregibles que permeten a l’alumne fer un seguiment de les unitats apreses, segons han explicat.

A més, el sistema de tutories permet que l’alumne marque el seu propi ritme d’aprenentatge, que és seguit pels tutors assignats, els quals estaran pendents dels avanços i progressos per a «ajudar, animar i resoldre dubtes de l’alumnat».

El curs ha estat complementat amb més de 300 paraules locutades, il·lustracions animades, esquemes interactius, un glossari de tecnicismes i textos d’autors valencians contemporanis, també locutats, com és el cas d’Enric Lluch, Josep Lozano, o Marc Granell.

Despesa en política lingüística (2)

L’estudi sobre la inversió en política lingüística elaborat per un company de la CDLPV [veg.] ha tingut un cert ressò en la premsa (Levante, 08.01.2007), fet que satisfà perquè és positiu que s’arreplega i es faça pública la tasca de reflexió, d’anàlisi i de cerca de solucions a les mancances de la gestió lingüística pública actual (la del PP) que fan molts tècnics lingüístics per simple preocupació professional.

Ací teniu l’article (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

Les ajudes als ajuntaments per al valencià cauen al nivell de l’any 2000

La inversió en política lingüística per habitant és inferior a la de Catalunya, Balears i Euskadi

Alfons Garcia, València

Les ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià estan en les mateixes xifres ara que en l’any 2000. Malgrat el temps transcorregut i les afirmacions i actes de reivindicació i defensa de la llengua pròpia dels mandataris autonòmics, els fons per a fomentar l’ús de l’idioma a través de les entitats locals no es mouen. És més: s’han reduït fins i tot fins a tornar als nivells de fa set anys.

Els pressupostos de 2007 de la Conselleria de Cultura inclouen 450.000 euros per a aquesta partida, de la qual s’ocupa la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) en virtut d’un conveni amb la Generalitat. La quantitat és lleugerament inferior a la qual la federació va distribuir en 2006, segons les seues pròpies dades (456.000 euros), i que no va suposar el total de la inclosa en els pressupostos autonòmics d’aqueix any (500.000 euros). Una anàlisi dels comptes de la Conselleria de Cultura dels últims exercicis revela que des de l’any 2000 la partida per a ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià mai havia estat tan baixa. La retallada —realitzat de facto en 2006, encara que no reflectit en els pressupostos— trenca la tendència a l’alça (moderada, però pujada) que es duia des de llavors. En 2001 hi van haver quasi 460.000 euros; una mica més a l’any següent; 476.660 en 2003, i quasi 490.000 en 2004 i 2005. Aquests fons serveixen perquè que els ajuntaments organitzen cursos i campanyes per a fomentar el valencià, creen oficines de sensibilització o invertixquen en la normalització dels rètols i les senyalitzacions municipals. En 2006, 191 municipis van sol·licitar aquestes ajudes. Altra dada que ajuda a observar el compromís del Consell amb la promoció de l’idioma autòcton és la inversió general en política lingüística i la seua comparança amb altres comunitats bilingües. Segons un estudi de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que agrupa a traductors, correctors i altres tècnics, la despesa total de la Generalitat en aquest concepte és de 6.479.820 euros, d’acord amb els pressupostos de 2006. La xifra inclou la despesa completa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és de quasi 3,7 milions.

1,38 euros per habitant

Aquesta quantitat implica que la inversió en política lingüística és de 1,38 euros per habitant. L’informe ressalta que a Catalunya la despesa per ciutadà és quasi tres vegades major (3,88 euros). En Balears, l’esforç també és superior: 4,22 euros. I, per descomptat, també ho és a Euskadi: 28,46 euros (vint vegades la de la Comunitat Valenciana). Només l’Instituto para l’Alfabetització i Reeuskaldunització d’Adultos té més del doble del pressupost de la Generalitat per a política lingüística (15,5 milions).