En el món dels tècnics lingüístics dins de les administracions públiques no hi solen haver molts moviments que airegen l’ambient i la promoció professional, no hi ha massa ocasions per a provar llocs de treball diferents. Per sort, els rumors ben fonamentats de la possibilitat que en la Conselleria de Presidència de la Generalitat valenciana —en el servei que elabora el diari oficial— estiguen pensant a canviar algunes peces de lloc, és a dir, a crear un lloc de cap —d’alguna cosa sense concretar encara— per als tècnics i, en conseqüència, a possibilitar dos concursos, és un rumor que caldrà que seguim tots de prop —sobretot els interessats—, per vore en què és concreta i com es gestiona eixe procediment.
Suposem —i és molt suposar, certament— que voldran fer-ho respectant els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Una altra cosa, ja ho sabem massa, seria impensable i possiblement il·legal. O potser només seria una gestió normal? Ara no sé si estic confós…
D’altra banda, una altra notícia de la setmana és que el curs de reciclatge per a tècnics lingüístics que s’han tret del barret en Política Lingüística, doncs, ha estat un èxit pel que fa a les inscripcions —cosa que es veu que no s’esperaven— i han hagut de fer dos grups i ampliar les dates. El Joan Ramon Borràs, que és el professor del curs, deu estar ben desvanit.
Finalment i malauradament, hem sabut que ha faltat Xelo Carbonell, bibliotecària de Silla i impulsora del premi Samaruc que concedix l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Potser ella sí que va entendre el que canta Carla Bruni: «Tout le monde a une seule vie qui passe, mais tout le monde ne s’en souvient pas».
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
Un pensament en “Cursos, concursos i un petit dol literari”