Sentència del TSJ valencià a favor de la filologia catalana

Reproduïm a continuació la notícia que ha publicat ACPV [hi hem fet alguna correcció]:

Nova sentència judicial a favor de la unitat de la llengua

Amb aquesta sentència (332/07 del TSJCV) ja en són catorze les sentències de diferents instàncies judicials en aquest
sentit.

03/05/2007

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) no veu cap «raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de llicenciatura en filologia catalana no constituïsca titulació suficient (…) per a eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua valenciana, ja que aquella llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, denominada oficialment ‘valenciana’ en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic ‘catalana’».

La Secció Segona de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV ha resolt així el recurs presentat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les ordres de 14 d’abril del 2005 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana per la qual es convocava concurs oposició per a l’ingrés en el cos de Mestres, de docents d’Ensenyament Secundari, de professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Música i Arts Escèniques, i professor tècnics de Formació Professional. Aquestes ordres no eximien el titulats en filologia catalana de realitzar la prova obligatòria i amb caràcter eliminatori de valencià, per la qual cosa ACPV va demanar la nul·litat del procés selectiu.

Tot i no anul·lar totalment la convocatòria del concurs oposició, el TSJCV ha tornat a avalar la unitat de la llengua al no reconéixer «raó jurídica» per a no incloure la llicenciatura de filologia catalana entre les titulacions que eximien de fer aquesta prova. Tal com assenyala la sentència —que considera «discriminatori» i sí que anul·la l’apartat 7.1.2 de les bases de la convocatòria— «els títols preexistents denominats llicenciatura en filologia, secció hispànica (valenciana) i llicenciatura en filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana), quedaren homologats o equivalents al de llicenciatura en filologia catalana, en virtut d’ordre ministerial de 29 de novembre de 1995.»

Igualment, el tribunal apel·la a la jurísprudència del Tribunal Constituacional (TC) —òrgan superior de la judicatura espanyola— que reconeix l’equivalència de les denominacions «valencià» i «català». És més, qualifica en termes molts clars i contundents la irracionalitat de les postures contràries a la unitat de la llengua catalana. «Com ja és va dir —assenyala la resolució judicial— en la Sentència de 28 d’abril del 2006 (rec. 873/04) i novament cal reiterar: “Sols l’obstinació en la ignorància i rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, i més quan existeixen reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen aquests arguments, el qual força a aquest Tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de dret que consagra el nostre text constitucional, és la del imperatiu compliment de les decisions jurisdiccionals, especialment per part dels poders públics, que deuen servir amb objectivitat els interessos generals.”»

Des d’ACPV ens felicitem d’aquesta sentència, que no per reiterada (ja en van dotze del TSJCV, una del TC i una del Tribunal Suprem) resta importància a les seues conclusions; a més, tenint en compte que es produeix amb el nou Estatut d’Autonomia del País Valencià vigent, que consagra l’oficialitat de la denominació secessionista «idioma valencià». La unitat de la llengua catalana és una realitat jurídica inqüestionable només negada per partits i institucions «obstinades en la ignorància».

El requisit lingüístic en el DNI

No és tan difícil com sembla mantindre la normalitat i la paciència, però hi ha funcionaris i funcionàries que ho fan difícil i que fan mèrits perquè els canvien de faena simplement per incompetents i per actuar sempre contra els interessos dels ciutadans. Tant se val que tinguen benefici o únicament ofici, convindria que, com a mínim, els enviaren a classes de repàs democràtic. Diu la notícia del diari Avui (03.05.2007 dj.):

Li canvien el nom al castellà en renovar el DNI a Vila-real

Un funcionari policial no respecta que un veí de la població té el nom en català des de l’any 1977 | L’afectat denuncia el cas davant la regidoria de Normalització Lingüística

Ester Pinter

Josep Pasqual Broch Doñate va entrar fa uns mesos a la comissaria del Cos Nacional de Policia de Vila-real a renovar-hi el DNI i en va sortir dient-se José Pascual Broch Doñate. L’equip de funcionaris dependents del ministeri de l’Interior que el van atendre van decidir, unilateralment, canviar-li el nom al castellà tot obviant la validesa del DNI anterior, on apareixia en català.

Segons Broch, en remarcar-los que tenia el nom en valencià des que se’l va canviar legalment el març del 1977 i exigir-los mantenir-lo així, un dels funcionaris li va etzibar que “abans les lleis eren molt permissives”.

En recollir uns dies després el DNI i comprovar que efectivament li havien canviat el nom va recórrer a la regidoria de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real. Ahir el responsable d’aquesta àrea, el regidor del Bloc Nacionalista Valencià Pasqual Batalla, va denunciar públicament els fets, que va qualificar d'”esperpèntics”, i va informar que a més de facilitar a Broch informació perquè recorri a la justícia, a través dels diputats del Bloc Nacionalista Gallec al Congrés de Diputats faran arribar una pregunta sobre aquesta qüestió al ministre d’Interior.

Batalla va considerar que “s’ha alterat la identitat més elemental de Broch” i es va preguntar si també s’han donat casos de traducció “automàtica” del nom en el sentit lingüístic invers. Des de la regidoria també adreçaran un escrit a l’equip de funcionaris de la Policia Nacional amb la legislació en matèria lingüística que empara la ciutadania i un altre a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “perquè conegui els fets i treballi perquè no es repeteixin”, va dir Batalla.

Trenta anys en català

Broch va decidir traduir-se el nom al valencià dos mesos després que entrés en vigor la llei 17/1977, de 4 de gener, per la qual es permetia la inscripció dels noms en qualsevol de les llengües de l’Estat. Fins a aquell moment l’única llengua permesa al Registre Civil per als noms de persona era el castellà. Una modificació posterior, del 1994, va establir que es pot posar qualsevol nom en qualsevol de les llengües del món, tret dels casos de noms ofensius o que perjudiquin la persona.

Batalla va apuntar a més que hi ha drets bàsics, com ara anar a votar, que se li veuen dificultats “perquè al cens electoral ell és Josep Pasqual i no l’altre nom que li han imposat, i això ho haurà de demostrar”.

—Vegeu algunes dades més sobre el DNI.

Un jutge autoritza l’accés al repetidor de la Carrasqueta

Mentre la jutgessa de València impedia el tancament del repetidor de televisió d’ACPV del Mondúber [veg.], des d’on es remet TV3, un jutge d’Alacant autoritzava l’accés dels funcionaris de la Generalitat al repetidor de la Carrasqueta, que pretenen clausurar. Segons la notícia de Vilaweb:

El jutge concedix a la Generalitat autorització per al tancament de les emissions de TV-3 des del repetidor d’Alacant

VALÈNCIA, 24/04/2007 15:49 (EUROPA PRESS)

El titular del jutjat del Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant ha dictat una interlocutòria per la qual autoritza la Generalitat valenciana al tancament provisional del repetidor propietat d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) des del qual s’emet TV-3 a Alacant.

En una interlocutòria que porta data de 13 d’abril a què ha tingut accés Europa Press, el jutge concedix autorització a l’Administració autonòmica per a entrar al centre reemissor de televisió situat a la serra de la Carrasqueta de la població de Xixona, des del qual ACPV realitza les emissions de TV-3.

La resolució judicial establix que l’entrada a les instal·lacions s’haurà d’efectuar “en un termini màxim de 10 dies” i observar-se en l’execució “el màxim respecte als drets fonamentals i llibertats de la persona”. També assenyala que s’haurà d’informar al jutjat de les actuacions realitzades.

El Consell havia demanat autorització per a procedir a l’execució forçosa, com a mesura provisional, del cessament de les emissions que es realitzen des d’este repetidor, arran de l’expedient sancionador incoat contra ACPV per estar mancat de llicència administrativa per a esta activitat.

El jutjat considera que l’examen de l’acte a executar amb caràcter forçós “no implica la ponderació de la seua oportunitat, sinó tan sols una anàlisi valorativa del procediment d’execució i de l’acte de cobertura, i també de l’eventual afectació d’altres drets fonamentals i llibertats públiques”.

El jutge entén que la resolució “ha estat dictada per l’autoritat competent prèvia audiència a l’interessat” i que “s’ha intentat l’entrada domiciliària sense que s’haja obtingut el consentiment del titular”.

El jutjat adopta esta decisió “sense perjuí dels recursos administratius o contenciosos administratius que l’interessat haja pogut interposar” contra esta interlocutòria, per a l’execució de la qual se sol·licita l’entrada, i també de les mesures cautelars que puguen adoptar-se en relació amb estes accions, “i en eixe cas quedaria sense efecte” esta autorització.

El Govern valencià té previst executar este tancament, tot i que no ha precisat en quina data ho farà, segons han informat a Europa Press fonts de la Generalitat.

La decisió es coneix el mateix dia en què també s’ha fet públic que la titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València ha denegat l’autorització sol·licitada per la Generalitat valenciana per a l’execució forçosa del tancament provisional de les emissions de TV-3 que es realitzen des del centre reemissor propietat d’ACPV situat al cim del Mondúver, a la localitat de Xeresa, que estava prevista per a demà, 25 d’Abril, dia que es commemora la Batalla d’Almansa.

L’espai català de comunicació comença a alliberar-se al País Valencià

Notícia important i alleujadora de l’angoixa comunicativa a què ha sotmés el govern valencià del PP als ciutadans valencians —ostatges del seu benefici privat—. La jutgessa ha considerat més important el dret a la informació que els tràmits administratius adduïts per la Generalitat. Segons Vilaweb:

DIMARTS, 24/04/2007 – 11:15h

La justícia denega a la Generalitat l’ordre de tancament de TV3

[Veg. la sentència]

La jutgessa desestima la petició del govern de Camps de tancar el repetidor del Mondúver perquè diu que vulneraria drets fonamentals

La pretensió del govern de Camps d’impedir les emissions de TV3 al País Valencià ha topat amb els tribunals: la jutgessa del contenciós administratiu de València ha denegat el tancament del repetidor del Mondúver, que el govern volia executar demà, coincidint amb el tres-centè aniversari de la batalla d’Almansa. La jutgessa ha desestimat la petició perquè considera que el tancament vulneraria el dret fonamental dels ciutadans de rebre informació i, per tant, és una mesura del tot desproporcionada.

Així doncs, demà el govern no podrà dur a terme el tancament que volia fer del repetidor del Mondúver, on Acció Cultural havia convocat una concentració de protesta a les vuit del matí.

Si el govern vol persistir per la via judicial per tancar els repetidors de TV3 encara pot presentar un recurs contra la resolució de la jutgessa.

La reciprocitat

Simultàniament, el govern de Catalunya i el govern valencià negocien un possible acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. El conseller de Mitjans de Comunicació català, Joan Manuel Tresserras, comunicarà avui al seu homòleg valencià, Vicent Rambla, la predisposició del govern espanyol a cercar una solució tècnica que la permeti. El ministre d’Indústria, Joan Clos, va parlar ahir amb Tresserras i es va comprometre a fer tot quant fos possible per trobar una solució.

El govern valencià ha posat dues condicions a la reciprocitat; n’és una, precisament, que el ministeri d’Indústria hi intervingui per habilitar l’espai radioelèctic necessari. La segona és que TV3 deixi d’utilitzar la denominació País Valencià, cosa que de moment no accepta el govern de Catalunya.

Presentació d’un llibre sobre política lingüística

Anuncia el web d’Acció Cultural del País Valencià la presentació d’un llibre elaborat per dos companys universitaris, Alfons i Francesc Esteve:

25.04.2007 – 19 h: Presentació del llibre Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià

Amb la intervenció de:
– Alfons Esteve, cap de l’àrea de dinamització de Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i autor del llibre.
– Francesc Esteve, cap de l’àrea de terminologia del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i autor del llibre.
– Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià
– Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet
– Diego Gómez, president d’Escola Valenciana i altres representants de les 50 associacions adherides

Els sindicats donen suport al teletreball

Continuant amb el tema del teletreball, ens arriba una notícia a través del servei de notícies de Noticias Jurídicas:

Los sindicatos apoyan la extensión del Teletrabajo en la Administración

Fecha: 18/04/2007 [08:42] h.

Origen: Moncloa

El ministro de Administraciones Públicas, Jordi Sevilla, ha presidido la reunión del Foro para el Diálogo Social en las Administraciones Públicas, con representantes de los sindicatos CCOO, UGT y CSI-CSIF, en la que ha presentado el proyecto de Real-Decreto sobre el sistema de teletrabajo. Las tres organizaciones han apoyado la extensión de esta nueva modalidad a toda la Administración General del Estado.

En la reunión se ha fijado un plazo de dos semanas para consensuar los detalles técnicos que se incluirán en el texto. Por ello, Jordi Sevilla ha anunciado que se adelanta la fecha de aprobación de esta medida, que entrará en vigor el próximo mayo.

El Foro ha hecho también balance, muy positivo, de las medidas acordadas en la Declaración para el Diálogo Social en las Administraciones Públicas, de 21 de septiembre de 2004, estimando un grado de cumplimiento del 85%, y ha aprobado la creación de un grupo de trabajo para el desarrollo del Estatuto Básico del Empleado Público.

Teletrabajo

El Ministerio de Administraciones Públicas ha propuesto la iniciativa de este sistema para los empleados públicos que cumplieran determinados requisitos. Relacionado con el Plan Concilia, se han desarrollado dos experiencias piloto en los servicios centrales del Ministerio de Administraciones Públicas, cuyos buenos resultados han sido decisivos para proponer su extensión a otros Departamentos.

En la reunión de hoy se ha presentado el texto del proyecto de Real Decreto, que regulará el tele-trabajo en la Administración General del Estado y sus Organismos Públicos, como instrumento para favorecer la conciliación de la vida personal, familiar y laboral. En líneas generales se define al teletrabajador que, siempre con carácter voluntario, cumpla los requisitos que se establecen. El tiempo que se puede prestar el servicio en el domicilio tiene una limitación máxima del 40% del total de la jornada.

Se desarrollan en los departamentos ministeriales y sus organismos públicos los programas de tele-trabajo con carácter anual, oídas las organizaciones sindicales, precisando los objetivos, duración, número y tipo de puestos susceptibles de ser desempeñados en este régimen, modalidades de jornada y condiciones específicas que habrá de reunir el personal que se acoja a este sistema, así como los procedimientos de selección y criterios de evaluación del trabajo desarrollado.

En estos programas tienen especial importancia los medios técnicos e informáticos para poder realizar el teletrabajo así como la protección y confidencialidad de los datos que se manejan. Se tiene en cuenta también la seguridad y salud para esta prestación y, asimismo, se contemplan fórmulas de seguimiento de los programas en su conjunto a través de la Comisión Coordinadora de Inspecciones de Servicios.

Declaración para el Diálogo Social en las Administraciones Públicas

Se ha entregado a los sindicatos un documento con las medidas acordadas en el Foro, y un balance altamente satisfactorio. De las cuatro medidas generales, y que se desglosan en medidas de mayor concreción, alcanzando el número de 21, puede concluirse que el acuerdo se encuentra cumplido en un 85%, cuando aún no ha finalizado la Legislatura.

Las distintas medidas no tienen el mismo peso específico dado que junto a alguna que se refiere a la aprobación de la Oferta de Empleo Público con determinados criterios, se encuentran otras que realmente tienen una trascendencia realmente histórica, como ha sido la aprobación del Estatuto Básico del Empleado Público.

Entre las medidas cumplidas, destacan la reducción de la temporalidad en la Administración General del Estado al 7,6%, por debajo incluso del 8% pactado, los acuerdos de incrementos retributivos para los empleados públicos en el período 2007-2009 ó la modificación de la Ley 9/1987, de órganos de representación, para conseguir el objetivo de reforzar los derechos de participación y negociación en las Administraciones Públicas.

De entre las medidas pendientes destaca el desarrollo del Estatuto Básico del Empleado Público, uno de los puntos abordados también en la reunión de hoy.

Los sindicatos, por su parte, han hecho una valoración muy positiva del balance y reconocen el esfuerzo realizado por la Administración para alcanzar los compromisos adquiridos.

Creación de un grupo para desarrollar el Estatuto

El Foro para el Diálogo Social en las Administraciones Públicas, a propuesta del ministro Jordi Sevilla, ha aprobado la creación de un grupo de trabajo Administración-Sindicatos, constituido por expertos de estas organizaciones, que permita el desarrollo de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público, que entrará en vigor en mayo de 2007, tras su publicación en el BOE el pasado día 13 de abril.

Intercanvis escolars i Pla EVA

ORDE de 15 de març de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre alumnes dels centres mantinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística. [2007/4307] (DOCV núm. 5.487, de 11.04.2007)
– vegeu text

ORDE de 2 de març de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual. [2007/3963] (DOCV núm. 5.488, de 12.04.2007)
– vegeu text

Alguns exemples de teletreball

En octubre del 2006 la companya Immaculada Navarro mostrava el seu interés pel teletreball. En algun dels àmbits laborals dels tècnics lingüístics, el teletreball té possibilitats d’implantar-se i pot ser una millora de les condicions laborals que convé tindre en compte, tal com assenyalava Imma Navarro. En eixe sentit, reproduïm a continuació un article (El País, 17.04.2007 dt.) que exposa alguns exemples del que és el treball a casa.

Teletreball

La reforma audiovisual espanyola

Hi ha coses a què no ens hauríem d’acostumar mai. Per exemple, al fet que molts governants i funcionaris de l’administració general de l’estat espanyol ens vullguen fer creure —i fingixen creure ells mateixos— que ni tenen ni apliquem cap política lingüística. Per contra, la notícia de l’1 de març del 2007 d’El País ens hauria de moure a la indignació cultural i lingüística, que haurien de compartir principalment la major part dels polítics que no es solen complaure d’ignorar les llengües peninsulars diferents de l’espanyol.

El Govern reactiva la creació d’un consell audiovisual d’àmbit estatal

Rosario G. Gómez, Madrid
[…] Inicialment, el text imposava a les empreses de ràdio i televisió l’obligació que la seua programació atenguera els principis d’«objectivitat i veracitat» informativa, respectara el pluralisme polític, religiós, social, cultural i lingüístic, protegiren la joventut i la infància i promocionara la cultura i les llengües d’Espanya.

[…] El nou articulat no fixa un mínim d’hores d’emissió en les llengües cooficials per a les televisions que emeten en comunitats amb llengua pròpia, com establia el primer text. […]

És a dir, si tot la cosa acaba aixina, haurem de concloure com el tebeo aquell: «igualico, igualico que el defunto de su agüelico». Quins temps… aquells!

La categoria de l’anècdota: el País Valencià

La generalitat valenciana de Francisco Camps informa?, desinforma?, o deforma? No hi ha massa opcions més per als ciutadans i ciutadanes valencians. I ningú pot dir a estes altures que convertim l’anècdota en categoria. Al contrari, estem massa acostumats a vore com el PP vol fer passar la categoria del seus actes com a anècdotes sense més transcendència. Amb tot, eixa és la situació actual:

[Tret de la pàgina del Prop el 30.04.2007. En negreta el que més ens ha sorprés.]

* LOCALIDADES Y PRUEBAS
– Alicante: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Alcoy: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– Alzira: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Benidorm: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Buñol: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Burriana: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
Castellón de La Llanura: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Dénia: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Elx: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Gandía: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– La Vall d’Uixó: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Llíria: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Ontinyent: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Orihuela: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Sagunto: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Segorbe: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Torrente: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Valencia: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos), Superiores y Certificaciones de Capacitación Técnica
(Lenguaje a los Medios de Comunicación, Lenguaje Administrativo y Corrección de Textos).
– Villena: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Vinaròs: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– Xàtiva: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.

* CENTROS DE REALIZACIÓN DE LAS PRUEBAS
– Alicante: Universidad de Alicante. Cra. San Vicente, s/n. San Vicente del Raspeig.
– Alcoy: Escuela Politécnica Superior de Alcoy (Edificio Ferràndiz) Pl. Ferràndiz y Carbonell, 2.
– Alzira: IES J. M. Parra. C/ Doctor Francisco Bono, 3.
– Benidorm: IES Bernat de Sarrià. Complejo Educativo Salto Del Agua.
– Buñol: IES Buñol. C/ Rafael Alberti, s/n.
– Burriana: IES Jaime I. Pl. Sanchis Guarner, s/n.
– Castellón de La Llanura: Escuela Oficial de Idiomas. Cra. de Borriol, s/n.
– Dénia: IES Historiador Chabàs. Camino Cuello de Pozos, 1.
– Elx: IES LA Asunción de Nuestra Señora. C/ Abetos, s/n.
– Gandía: Escuela Politécnica Superior de Gandía. Cra. Nazaret-Aceituna, s/n. Grauo de Gandía.
– El Valle de Uixó: IES Honori Garcia. C/ Instituto, s/n.
– Llíria: IES Campo de Turia. C/ Alcalde M. Garcia, s/n.
– Ontinyent: IES Avda. Estación, s/n.
– Orihuela: IES Gabriel Miró. Avda. Catedrático José Guillermo, 1. Los Palmerales.
– Sagunt: IES Jorge Juan. C/ Abogado F. Caruana, s/n.
– Segorbe: IES Ntra. Sra. de la Cueva Santa. Avda. España, s/n.
Torrente: IES núm. 4 . Camino de los Cántaros, s/n.
– Valencia: Universidad Politécnica. Camino de Verdadera, s/n.
– Villena: IES A. Navarro Santafé. Paraje San Benito, s/n.
– Vinaròs: IES Leopold Querol Avda. Gil de Atrocillo, s/n.
– Xàtiva: IES Josep de Ribera. C/ Académico Maravall, 15.