La normalització de la ŀl

El mitjà digital Vilaweb (25.01.2013) ens informa de la iniciativa que, coincidint amb el centenari de l’Institut d’Estudis Catalans han tirant avant el Grup de Treball per la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada:

[…] La commemoració del centenari ha estat aprofitada ara pel Grup de Treball per la Normalització Tipogràfica de la Ela Geminada, format per professionals de la llengua i de les noves tecnologies, per lligar-la a una crida d’atenció a tots els usuaris d’eines digitals: l’escriptura errònia d’aquesta lletra pot tenir conseqüències, greus i tot. I és que no escriure-la bé pot comportar problemes d’indexació o identificació a les persones físiques i jurídiques que porten una ela geminada al nom, el cognom o l’adreça. Per paŀliar aquesta situació anòmala, el Grup de Treball i la Fundació Puntcat han organitzat campanyes com la Caça de Nyaps, per documentar-ne tants casos com sigui possible, i el concurs Pangrama.

La posició de TFV davant la reforma de la llei de l’AVL

Algú en el govern valencià ha tingut la pensada de reduir també el nombre d’acadèmics. De moment, enguany han reduït el 15 % el pressupost que rebrà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons la informació del diari Levante (15.12.2012):

Fabra quiere refundar la Acadèmia de la Llengua y el Consell de Cultura

La Acadèmia y el cvc pasarán de 21 a 11 miembros y las Corts, en el supuesto de que la ley se aprobara (para lo que hacen falta tres quintos de la Cámara, esto es, el apoyo del pdpv), tendrán tres meses desde la publicación en el docv para reeditar el pacto de los académicos de la lengua que tanto costó fraguar. En la práctica, supondrá la refundación de la avl, que pondrá el contador a cero en el plazo de 15 años sobre los que se mantiene la tutela política respecto a su composición.

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha volgut fer públic el seu parer sobre eixa «refundació» mitjançant un comunicat i demana als polítics valencians:

Taula de Filologia Valenciana demana a tots els membres de les Corts valencianes que reflexionen sobre el manteniment de la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sens dubte, el Govern valencià deu reduir les despeses evitables en el funcionament de les institucions públiques per a contribuir a superar el deute de la Generalitat. Però eixe objectiu es pot satisfer sense tocar la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que tant de consens polític va tindre (el ppcv, el pspv-psoe, el Bloc Nacionalista Valencià i, posteriorment, eupv).

Huitanté aniversari de les normes de Castelló

L’Institut d’Estudis Catalans ha preparat un acte de commemoració del huitanté aniversari de les normes de Castelló. L’acte tindrà lloc el 20 de novembre a les 18:30 a la seu de l’iec a Barcelona. Es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat).

En l’acte intervindran Germà Colón, «Les Normes de Castelló i la Societat Castellonenca de Cultura»; Joan Francesc Mira, «Norma i cultura: l’espai de la llengua escrita». A més, hi haurà parlaments de Salvador Giner, president de l’iec; Vicent Climent, vicepresident segon de la Xarxa Vives d’Universitats; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’iec; Ferran Carbó, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana i Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica.

En guaraní, Ava Ñe’e Rerekua Pavê

El diari El País (07.11.2012) informa amb un retard d’un mes —deu ser el que tarden estes notícies en arribar— de la creació de l’Acadèmia de la Llengua Guaraní (en versió guaraní: Ava Ñe’e Rerekua Pavê):

La primera academia de la lengua indígena de América, en Paraguay

És una notícia d’agència i el títol es fixa en la curiositat «indígena». Segons la notícia, el guaraní té un potencial del 92 % al Paraguai. Sort, han arribat a temps. En la xarxa podem trobar també (Ultimahora.com, 05.10.2012) el sistema d’elecció dels primera acadèmics:

Los 15 miembros que conforman el plantel inicial fueron elegidos mediante concurso de méritos, señala la resolución firmada por el ministro de la Secretaría de Políticas Lingüísticas, el escritor Carlos Villagra Marsal.

Los integrantes de la academia son: Feliciano Acosta Alcaraz, Domingo Adolfo Aguilera Jiménez, Mario Rubén Álvarez Benítez, Almidio Milcíades Aquino Argüello, Rubén Bareiro Saguier, David Abdón Galeano Olivera, María Georgina González Morán, María Eva Mansfeld de Agüero, María Elvira Martínez de Campos, Julia Irene Segovia Silva de Borba, Ramón Silva, Lino Trinidad Sanabria, Miguel Ángel Verón Gómez, Sara Delicia Villagra Batoux y Tadeo Zarratea Dávalos.

¡Concurs de mèrits! Vaja, sort que algú no hi va caure per a triar els de l’avl, perquè ací els mèrits també s’entenen com s’entenen.

Sobre els valencians moderns

L’associació Taula de Filologia Valenciana ha tret el primer número de la seua revista Aula de Lletres Valencianes. Enric Sòria se n’ha fet ressò en un article en el Quadern de diari El País (17.10.2012). Del que comenta Enric Sòria ressaltem el següent:

[…]

Els objectius de la nova publicació són filològics, en el sentit acadèmic, però també es proposa una utilitat pràctica: «millorar l’activitat de les aules on s’ensenya el valencià». És a dir, facilitar la tasca dels nostres docents i potser encoratjar-los, que prou falta que els fa, sobretot ara que l’aprovació del decret de plurilingüisme posa en perill l’aprenentatge en valencià i, amb ell, bona part del treball fet. Aquest és l’horitzó, més aviat fosc, que ombreja l’aparició d’Aula.

[…]

Tot això està molt bé; més encara, és obvi, i si a molts amadors del valencià encara no els ho sembla és perquè la normativitis excessiva —barrejada d’autoodi— ha fet entre nosaltres estralls greus. Una altra cosa és que els autors a vegades formulen aquesta obvietat de forma ausades dràstica. No cal, per exemple, que triem entre defensar l’ús social de la llengua o defensar-ne la unitat. Per descomptat, l’ús és prioritari, perquè a ningú li importa ni poc ni gens si una llengua morta està fragmentada o no (i qui no ho veja així s’ha tornat boig), però el fet és que, amb una mica de sentit de la mesura, podem defensar els dos objectius al mateix temps, i en realitat es complementen.

Jornada sobre el DCVB

L’avl ha programat una jornada (05.10.2012, aula magna de la Universitat de València, carrer de la Nau) sobre el cinquantenari de l’edició del Diccionari català-valencià-balear. El programa és el següent:

9.15 h

Inauguració: Esteban Morcillo,
rector de la Universitat de València,
i Ramon Ferrer, president de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

9.30 h

Santi Cortés (UV), «La presentació
del DCVB a València el 1951»

10.15 h

Taula redona: «El DCVB i el valencià».
Moderador: Emili Casanova (UV-AVL)

– Josep Lacreu (AVL),
«L’aprofitament normatiu del DCVB»
– Lluís Gimeno (UJI),
«El tortosí en el DCVB»
– Santi Vicente (UV),
«La fraseologia en el DCVB»

11.30 h Descans

12.00 h

Gabriel Janer Manila (UIB),
«Antoni Maria Alcover, el promotor
del DCVB»

12.45 h

Maria Pilar Perea (UB),
«La tasca d’elaboració del DCVB»

13.30 h

Joan Veny (UB-IEC),
«Els criteris d’elaboració del DCVB»

¡Que rode la bola!

L’Acadèmia valenciana de la Llengua ha comunicat en una nota de premsa que prolongarà els lectorats valencians al Regne Unit, Itàlia i França amb la coŀlaboració de l’Institut Ramon Llull:

L’AVL aprova un conveni amb l’Institut Llull per a impartir lectorats en universitats europees dedicats a la llengua i cultura valencianes

A més, la nota de premsa també fa un altre anunci:

Els membres de l’Acadèmia també han aprovat un nou conveni marc entre la Conselleria de Cultura, els ajuntaments, les diputacions i les mancomunitats per a coordinar les actuacions en matèria de normalització del valencià.

Encara no sabem res del resultat de l’activitat institucional de promoció del valencià (com ara d’aquell protocol del 2010), no en trobareu cap rastre en el seu web, i ja han tornar a firmat un altre paperet per a continuar fent rodar la bola de la notícia. ¡Alça els peus!

Els noms dels mamífers marins

La revista Terminàlia (núm. 5) publica l’article «Els mamífers marins i els seus noms» de Jordi Lleonart Aliberas. Segons el resum:

Al món hi ha al voltant de 120 espècies de mamífers marins pertanyents als grups dels cetacis, sirènids i pinnípedes. N’hi ha que tenen un nom català tradicional perquè són presents a les nostres aigües o perquè són importants en la cultura popular, i per a la resta han estat proposats diversos noms. En aquest treball s’ha intentat recopilar-los, identificar-ne les espècies i comentar alguns casos particulars de confusions o migració. Es presenta la llista completa d’espècies amb els noms catalans detectats, al voltant de 300, i les fonts bibliogràfiques.

Hi podreu tobar, entre altres termes, els següents (els ordenem alfabèticament; noms llatins: noms catalans):

  • Arctocephalus australis: ós marí sud-americà
  • Arctocephalus forsteri: ós marí de Nova Zelanda
  • Arctocephalus galapagoensis: ós marí de les Galápagos
  • Arctocephalus gazella: ós marí antàrtic
  • Arctocephalus phillippi: ós marí de Juan Fernández
  • Arctocephalus pusillus: ós marí afroaustralià
  • Arctocephalus townsendi: ós marí de Guadalupe
  • Arctocephalus tropicalis: ós marí subantàrtic
  • Australophocaena dioptrica: Marsopa d’ulleres, Marsopa d’ullera
  • Balaena mysticetus: balena, balena de Groenlàndia, balena polar, balena franca àrtica
  • Balaenoptera acutorostrata: rorqual d’aleta blanca, rorqual d’aletes blanques, balena d’aleta blanca
  • Balaenoptera bonaerensis: …
  • Balaenoptera borealis: rorqual del nord, rorqual de Rudolphi, rorqual de Rudolf, balena del nord, rorqual boreal
  • Balaenoptera edeni: rorqual de Bryde
  • Balaenoptera musculus: rorqual blau, balena blava
  • Balaenoptera omurai: …
  • Balaenoptera physalus: rorqual comú
  • Beraudis arnuxii: zifi de quatre dents meridional
  • Beraudis bairdii: zifi de quatre dents septentrional
  • Callorhinus ursinus: ós marí septentrional
  • Caperea marginata: balena franca pigmea, balena franca nana, balena pigmea
  • Cephalorhynchus commersonii: dofí de Commerson
  • Cephalorhynchus eutropia: dofí negre, tonina negra
  • Cephalorhynchus heavisidii: dofí de Heaviside, tonina de Heavside
  • Cephalorhynchus hectori: dofí d’Héctor, tonina d’Hèctor
  • Cystophora cristata: foca de cresta
  • Delphinapterus leucas: beluga, balena blanca, marsuí
  • Delphinus capensis: …
  • Delphinus delphis: dofí (o dofí comú), dalfi, delfi, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), defí, deufí, ruassa, dufí
  • Dugong dugon: dugong
  • Erignathus barbatus: foca barbuda
  • Eschrichtius robustus: balena grisa
  • Eubalaena australis: balena franca del sud
  • Eubalaena glacialis: balena dels bascos, balena franca comuna, balena franca atlàntica, balena basca, balena dels bascs
  • Eubalaena japonica: …
  • Eumetopias jubatus: lleó marí de Steller
  • Globicephala macrorhynchus: cap d’olla tropical, cap d’olla d’aleta curta, cap d’olla negre d’aleta curta, cap d’olla d’aleta curta
  • Globicephala melaena: capdolla, cap d’olla negre, cap d’olla negre d’aleta llarga, cap d’olla d’aleta llarga, cap d’olla comú, vaca
  • Globicephala melas: cap d’olla
  • Grampus griseus: cap d’olla gris, dofí gris
  • Halichoerus grypus: foca grisa
  • Hydrodamalis gigas: vaca de Steller, vaca marina de Steller
  • Hydrurga leptonyx: foca lleopard
  • Hyperoodon ampullatus: cap d’olla de bec boreal, cap d’olla amb bec boreal, cap d’olla gran, cap d’olla boreal, zífid cap d’olla boreal, zifi cap d’olla boreal
  • Hyperoodon planifrons: zífid cap d’olla austral, zifi cap d’olla austral
  • Indopacetus padificus: zifi de Longman
  • Inia geoffrensis: dofí de l’Amazones, ínia, bufeo
  • Kogia breviceps: cap gros pigmeu, catxalot pigmeu
  • Kogia simus: catxalot nan
  • Lagenodelphis hosei: dofí de Fraser
  • Lagenorhynchus acutus: dofí de flancs blancs, dofí de flancs blancs de l’atlàntic
  • Lagenorhynchus albirostris: dofí de bec blanc, dofí de musell blanc, dofí de morro blanc
  • Lagenorhynchus australis: dofí de peale, llampa
  • Lagenorhynchus cruciger: dofí de franja blanca, dofí creuat
  • Lagenorhynchus obliquidens: dofí de flancs blancs del Pacífic, dofí fosc
  • Leptonychotes weddellii: foca de Weddell
  • Lipotes vexillifer: dofí del Iang-tsé, baiji
  • Lissodelphis borealis: dofí septentrional, dofí sense aleta boreal
  • Lissodelphis peronii: dofí meridional, dofí sense aleta austral
  • Lobodon carcinophagus: foca menjacrancs
  • Megaptera novaeangliae: xibarta, iubarta, balena geperuda, balena amb gep, jubarta, rorqual geperut
  • Mesoplodon bidens: balena de bec de Sowerby, zífid de Sowerby, zifi de Sowerby
  • Mesoplodon bowdoini: zífid d’Andrew, zifi d’Andrew
  • Mesoplodon carlhubbsi: zífid d’Hubb, zifi de Hubbs
  • Mesoplodon densirostris: balena amb bec de Blainville, balena de bec de Blainville, balena picuda de Blainville, zífid de Blainville, balena de Blainville, zifi de Blainville
  • Mesoplodon europaeus: zífid de Gervais, zifi de Gervais
  • Mesoplodon ginkgodens: zífid de dents de gingko, zifi de Nishiwaki
  • Mesoplodon grayi: zífid de Gray, zifi de Gray
  • Mesoplodon hectori: zífid d’Héctor, zifi d’Hèctor
  • Mesoplodon layardii: zífid de Layard, zifi de Layard
  • Mesoplodon mirus: balena de bec de True, zífid de True, zifi de True
  • Mesoplodon pacificus: zífid de l’Indopacífic
  • Mesoplodon perrini: …
  • Mesoplodon peruvianus: …
  • Mesoplodon stejnegeri: zífid de Stejneger, zifi de Stejneger
  • Mesoplodon traversii: …
  • Mirounga angustirostris: elefant marí septentrional
  • Mirounga leonina: elefant marí meridional
  • Monachus monachus: vedell marí, vell marí, foca mediterrània, foca monjo del mediterrani, llop marí, bou marí, vaca marina, foca, foca frare, bellmarí, foca caputxina
  • Monachus schauinslandi: foca monjo de Hawaii
  • Monachus tropicalis: foca monjo del Carib
  • Monodon monoceros: narval
  • Neophoca cinerea: lleó marí australià
  • Neophocuena phocaenoides: marsopa sense aleta, marsopa negra
  • Odobenus rosmarus: morsa
  • Ommatophoca rossii: foca de Ross
  • Orcaella brevirostris: cap d’olla d’Irauadi, cap d’olla de Irrawaddy
  • Orcaella heinsohni: …
  • Orcinus orca: orca, orga, capdorga, òrgena, orqueda, ballenato
  • Otaria byronia: lleó marí sud-americà
  • Phoca caspica: foca del Caspi
  • Phoca fasciata: foca de bandes
  • Phoca groenlandica: foca de Groenlàndia
  • Phoca hispida: foca jaspiada, foca ocel·lada, foca marbrada
  • Phoca largha: foca tacada
  • Phoca sibirica: foca del Baikal
  • Phoca vitulina: foca comuna
  • Phocarctos hookeri: lleó marí de Nova Zelanda
  • Phocoena phocoena: marsopa (o marsopa comuna), marsopla, marsuí
  • Phocoena sinus: marsopa de Califòrnia, cochito
  • Phocoena spinipinnis: marsopa de burmeister, marsopa espinosa
  • Phocoenoides dalli: marsopa de dall
  • Physeter catodon: capgros
  • Physeter macrocephalus: catxalot, molar (o peix molar), molà (o peix molà), mular (o peix mular), mulà (o peix mulà), mula, fisetera, quexalot, cacalot, marsopla
  • Platanista gangetica: dofí del Ganges
  • Platanista minor: dofí de l’Indo
  • Pontoporia blainvillei: dofí del Plata, dofí del riu de la Plata
  • Pseudorca crassidens: falsa orca, orca falsa, orca pigmea, orca nana
  • Sotalia fluviatilis: dofí d’estuari sud-americà, sotàlia, dofí fluvial, tucuxi
  • Sotalia guianensis: …
  • Sousa chinensis: dofí d’estuari indo pacífic, dofí geperut indopacífic
  • Sousa teuszii: dofí d’estuari atlàntic, dofí geperut atlàntic
  • Stenella attenuata: dofí ratllat tropical, dofíclapat de careta
  • Stenella clymene: dofí d’elm
  • Stenella coeruleoalba: dofí ratllat, dofí llistat
  • Stenella frontalis: dofí ratllat de l’atlàntic, dofí embridad [sic], dofí, dofí clapat atlàntic, dofí tacat tropical
  • Stenella longirostris: dofí de musell llarg, dofí de morro llarg
  • Steno bredanensis: dofí de dents rugoses, dofí, dofí rostrat, dofí negre , dofí de morro llarg, dofí de morro estret
  • Tasmacetus shepherdi: zífid becut de Shepherd, zifi de Shepherd
  • Trichechus inunguis: manatí amazònic
  • Trichechus manatus: manatí del Carib
  • Trichechus senegalensis: manatíafricà
  • Tursiops aduncus: …
  • Tursiops truncatus: mular (o dofí mular), mulà (o dofí mulà), molar (o dofí molar), molà (o dofí molà), mula, golfí (pl. golfins), galfí (pl. galfins), gran dofí, roassa, roaça, corçana
  • zalophus californianus: lleó marí de califòrnia
  • Ziphius cavirostris: balena de Cuvier, balena amb bec de Cuvier, zífid comú, zífid de Cuvier, zifi comú, zifi de Cuvier

El català de l’Aragó oriental

Quant a la qüestió del nom del català a l’Aragó, ara batejat com a «aragonés oriental» —sempre amb la intenció de confondre el personal—, l’iec ha emés la declaració següent:

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües

20/06/2012

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’iec, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

Jornada de la Societat d’Onomàstica sobre l’exonímia

Ferran Isabel ens envia a través de la llista Infozèfir la informació següent:

II Jornada de la Societat d’Onomàstica

A l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (València)
Del 19.10.2012 al 20.10.2012

Els dies 19 i 20 d’octubre de 2012 a la seu de Octubre Centre de Cultura Contemporània (Sant Ferran, 12, València). Organitza: Societat d’Onomàstica i Octubre CCC. Hi col·labora: Institut Cartogràfic de Catalunya i Acadèmia Valenciana de la Llengua.

«L’Exonímia: una manifestació més de la globalització»

Programa provisional

19 d’octubre
19.30h: Emili Casanova: «La deonomàstica i l’exonímia: dos fonts de la creació lèxiconomàstica»

20 d’octubre
09.00h: Recollida de material
09.30h: Josep Lacreu (AVL): «Problemes de l’exonímia valenciana»
10.30h: Mar Batlle i Joan Anton Rabella (Oficina d’Onomàstica-IEC): «Els principis d’adaptació de l’exonímia catalana»
11.30h: Descans
12.00h: Lluís Polanco (UV-IEC): «Com han solucionat les adaptacions les altres llengües de zones multilingües»
13.00h: Juli Moll (ICC) i David Ordóñez: «La difusió de l’exonímia catalana en un món interconnectat»

14.00h: Dinar

16.00-17.30h: Cinc comunicacions lliures de 15 minuts
17.30-19.00h: Taula redona «Les necessitats exonímiques diàries»
Modera: Joan Tort (UB)
Daniel Casals (UAB): «L’exònim en la premsa»
Alexandre Berenguer (UV-Canal Nou): «L’exònim en la TV»
Joan Ramon Borràs (Talens Ass.): «El traductor literari davant l’exònim»
Leopold Forner (UV): «L’adaptació en la indústria mèdica»
19.15h: Cloenda: Vicenç Rosselló (UV-IEC): «Un precedent medieval de l’exonímia: les Cartes Portolanes»

Comunicacions lliures: Qualsevol tècnic o usuari en exonímia disposarà de 15 minuts per a poder presentar a la Jornada la seua experiència o el fruit de les seues reflexions. El comité organitzador en triarà 5 per a la seua lectura i la resta per a la seua publicació dins de les actes de la Jornada.

El termini de presentació de propostes finalitzarà el 20 de juny de 2012. Les comunicacions s’han d’enviar per correu electrònic a ltomas@octubre.cat. El Comité avaluador remetrà resposta abans del 10 de juliol.

La inscripció per a participar en les jornades és gratuïta a través d’Internet.

Font: Vicent Ferran Garcia Perales
Enllaç: http://breu.bulma.net/?l14619