Oferta de l’IEC: Diccionari manual de la llengua catalana

Xavier Rull informa a través de la llista Infozèfir de l’oferta laboral següent:

Convocatòria de tres places de redactor/a per al Diccionari manual de la llengua catalana
(Ref. DCM/01)
(Secció Filològica, Institut d’Estudis Catalans)

Bases de la convocatòria: [pdf]


L’Institut d’Estudis Catalans convoca tres places de redactor/a per a col·laborar en l’elaboració de la segona edició del Diccionari manual de la llengua catalana.

La funció principal que s’ha d’exercir en aquest lloc de treball consisteix en la redacció d’articles de diccionari.

Requisits:

  • Ésser titulat/ada superior, preferentment llicenciat/ada en filologia catalana, lingüística o estudis similars.
  • Tenir un alt domini de l’expressió escrita i de la normativa de la llengua catalana.
  • Tenir coneixements aprofundits com a usuari/ària d’eines d’ofimàtica (bases de dades, tractament de textos…).
  • Tenir experiència en l’anàlisi descriptiva del lèxic.
  • Acreditar experiència en l’elaboració de diccionaris o haver participat en projectes lexicogràfics.
  • Tenir aptituds per al treball en equip i bona capacitat d’anàlisi i de síntesi.

Mèrits:

  • Estar en possessió del diploma d’estudis avançats o del títol de doctor en filologia.
  • Acreditar un nivell alt d’anglès i francès.
  • Tenir formació complementària en el camp de la lexicografia.
  • El contracte serà per obra o servei, amb una jornada de 37,5 hores setmanals i una retribució negociable d’acord amb el currículum que s’acrediti.

    Les persones interessades s’han d’adreçar per escrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut d’Estudis Catalans, bé sigui per carta (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), bé sigui per correu electrònic (recursos.humans@iec.cat), i han d’adjuntar el currículum complet i un certificat de l’expedient acadèmic dels estudis realitzats. En l’escrit de la sol·licitud s’ha de fer constar la referència DCM/01.

Oferta laboral de redacció per al DDLC (IEC)

Xavier Rull ens informa a través d’InfoZèfir de la convocatòria d’una plaça de redacció per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC):

Convocatòria d’una plaça de redactor/a per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana (Ref. DCC/08)

L’Institut d’Estudis Catalans convoca una plaça de redactor per al Diccionari descriptiu de la llengua catalana.

La funció principal que s’ha d’exercir en aquest lloc de treball consisteix en la redacció d’articles de diccionari.

Requisits:

  • Ésser titulat/ada superior, preferentment llicenciat/ada en filologia catalana, lingüística o estudis similars.
  • Tenir un alt domini de l’expressió escrita i de la normativa de la llengua catalana.
  • Tenir coneixements aprofundits com a usuari/ària d’eines d’ofimàtica (bases de dades, tractament de textos…).
  • Tenir experiència en l’anàlisi descriptiva del lèxic.
  • Acreditar experiència en l’elaboració de diccionaris o haver participat en projectes lexicogràfics.
  • Tenir aptituds per al treball en equip i bona capacitat d’anàlisi i de síntesi.

Mèrits:

  • Estar en possessió del diploma d’estudis avançats o del títol de doctor en filologia.
  • Acreditar un nivell alt d’anglès i francès.
  • Tenir formació complementària en el camp de la lexicografia.

El contracte serà per obra o servei, amb una jornada de 37,5 hores setmanals i una retribució negociable d’acord amb el currículum que s’acrediti.

Les persones interessades s’han d’adreçar per escrit al Departament de Recursos Humans de l’Institut d’Estudis Catalans, bé sigui per carta (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona), bé sigui per correu electrònic (recursos.humans@iec.cat), i han d’adjuntar el currículum complet i un certificat de l’expedient acadèmic dels estudis realitzats. En l’escrit de la sol·licitud s’ha de fer constar la referència DCC/08.

Les paraules valencianes d’Eugeni Reig

Eugeni S. Reig acaba de publicar el llibre Les nostres paraules (avl, 2008), llibre que conté, segons llegim en el resum del treball que hi ha en el web de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua [pdf], tres-centes entrades que són un recull de mots, locucions, frases fetes i altres elements «genuïnament valencians» que l’autor considera que cal afegir al cabal del lèxic que hauríem de manejar els parlants catalans.

Tal com féu en el seu treball anterior, Valencià en perill d’extinció, les entrades inclouen la definició i altres comentaris, a més de sinònims i la correspondència castellana. N’ha fet un comentari un comentari Pau Vidal en Catalunya Ràdio (28.04.2008):

[audio:http://www.miquelboronat.cat/audios/ereig-catradio-080428.mp3]

Les 300 entrades que conformen el treball són les següents: a amagatontes – a bacs – a cal sabater, sabates de paper – a escoti barboti – a foc i flama – a la part-darrere – a resultes de – a tota paleta – a trentaqueté – abocar a cor – abocar la pastera – ací caic, allà m’alce – ací no aplega el perotet xicorrotet – açò va i era una volta – acumular – adés – adreç – agarrar el caure (a algú) – agarrar-se a una paret llisa – agre com un ferro –¡ah paraigües! – aïna – aixarop de gaiato – aixeta – aixina o aixana – aixina que això… – ¡això podíem fer! – aixorruma – ¡al rinxi! – ¡alça Pilili! – alfardó – almasset – amarg com l’acéver – amb les celles fetes – anar a escola – anar anant – anar de bocadents – anar de clec – anar de xurrut – anar del bracet – anar-se’n com un punt de calça – anat – ¡anem allà que ací ja estem! – aplegar i envasar – arrap – arrecerat – arriscat – averia – baldat com un ruc de llenyater – ballador de l’anca – bellverd – berena-sopa – besada – blanc com la paret – blau de bulla –blau de fam – bolitxó – bon dia i bona ora – borra de melva – brosquil – bruixada – bufalaga – bufar en caldo gelat – bufarrí – burell – caiga – calaix – camiseta – cançonada – canela – caneletes acabant – cantalet – capolar – caràcter – caragols per terra, ganxos pel llit i xiquets demanant pa – carrascal – caure rotllat com un cuc – caure una aigua de Maria Santíssima – caure-li el rabet (a algú) – cell – cirer – clarura – clavar cullerada – clavar el cullerot – clavat – clec – clec clec clec – còlic tancat – coll de la cama – color de botifarra – color de gos quan fuig – color de suc de llonganissa – colpet – com si ploguera en Mariola – com un cabàs – com un cuc davall d’un cantal – companatge – control – corellada – cos què vols, cos què desitges – costar – costar més el fregall que l’escurada – ¡creu i ratlla! – cruatge – cullereta – cursada – cutimanya – darrer dia – darreries – de baracalofi – de bestreta – de colp i barrada – de pressa i correguda – de punta de rama – de puntet – de tres i no res – deixar penjar – desbravar-se – desbudellar – despartir – destapador – devanir-se – dienda – donar carabassa – donar-se olla – dormir com una soca d’olivera – dur el rem de la casa – dur rastre – eixir a un cap – eixir cap per mans – els Reis d’Orient – embabuixar – en abril, no et lleves fil – en bajoqueta – en la vinya de Déu, de tot es veu – en peixet – encendre’s com l’esca – enganxada – enganya-rajols – engrunsar – enguany – engüent – entornet – entortar – entre dos clarors – entresuat – ert com un granísol – esmerat – espalmador – esparralló – espencat – estaller – estar penjat d’un fil – facilitari – fart com una xinxa – femta – fer calcetí – fer de color de gaiato (a algú) – fer de dissabte – fer el rei negre – fer la rateta – fer trompes – fer vidriola – fer-se el desmenjat – fer-se males barbes – fer-se un raconet – flac com un llagostí – fregapanxes – front – ¡fuig, fuig! – galindaina – gelat com un poll – gerovina – gospí – gotada – haver-n’hi per a un cos gran – ¿i què té de més? – ¡i un xurro calent! – iberut – jagant –¡jo et flic! – jugar al punyet – la lluna, la pruna – la mà ferix el cos, la llengua aplega a l’os – la mare ceba i el pare grill, ¿què serà el fill? – lleig com un ferrús – lleterola – llevar-se de damunt com es trau el pèl de la pasta – llevar-se l’espart de l’ala – lluent com una espasa – mai de la vida – mal – malero – malpel – manxa – manxar – marejat com un allioli – marrar – masmarruga – matar-se a bacs – matissa – menjar-se les mans a mossos – menúncies – més content que un gos amb un os – més curt que el dia de sant Tomàs – més dur que pedra en guaret – més gelat que un rave – més gos que un pont –¡missa de quatre! – mitja lluneta – molt – morterada – negre com un tió – neula – nevarsejar – no entendre un borrall (d’alguna cosa) – no saber-ne un mos (d’alguna cosa) – no tindre panxa ni budell – no vore’s cera en l’orella – nyofla – oït – pa de granota – panxa de la cama – parabales – paracota – passar més fam que garró – passar-la estreta – pebrereta – pegar la passadeta – pegar una becada – per tot i per tot – petiterri – petorrí – picar sola – plegat de mans – pontet del cul – posterol – prendre-se’n (algú) – puja – punxar foc – ¡què vols que li fem! – qui no pega primer, no té res a fer – qui t’ha vist i et veu, mateta de fenollet – ràpid com una fona – rebost – recla – reixiu – ricós – riure per davall del bigot – roig com un titot – saginosa – sang truïda – ser cap de caps – ser massa per a un cos gran – ser un gos verd – ser (o paréixer) una canya d’haure nius – soca – somiacoques – succeït – tander – tarquimós – tastar – ¿tat? – taulada – telefonet – tes com un fus – tèxtil – tindre borruntades de llimonada – tindre el pit envernissat – tindre igual sabó que fil negre – tindre la castanya torta – tindre la veu presa – tindre mala quimera – tindre més faena que en el pont – tindre un ressemble – tindre una fam com un lladre – tindre una gola com un calcetí – tirar a bracet – tirar la casa per la finestra – tirar-se a la pera (alguna cosa) – titaina – tocar en el ridícul – torbar-se – torcador – tornar la contestació – ¡torra coca, pastoret! – trencar – trencar el bull – ulleres allargavistes – un no com un perelló – uns morros com dos castanyes – verd com un suc d’herba – verd com una ceba – verdó – veuada – vindre com la pell en el cul – vore les deveres – xorripapa – xurrutada – xurumbell.

Paremiologia catalana i multilingüe

Víctor Pàmies ens envia la informació següent:

Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg de Vallromanes, acaba de compartir des del seu blog sobre paremiologia catalana un vocabulari multilingüe sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys

Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s’ha especialitzat en l’estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blogs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com.

A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d’una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l’elaboració d’un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.

És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.

Pàmies avança que aquest vocabulari és l’embrió d’una obra molt més ambiciosa: l’enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.

Víctor Pàmies també és l’autor del primer refranyer català-castellà a Internet, d’un refranyer temàtic i manté des d’agost de 2005 el seu blog Raons que rimen.