Regulacions lingüístiques en l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP – L7/2007)

Més avall —i atenent el suggeriment del company Josep Andrés— publiquem els apartats de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP – L7/2007 estatal) que contenen legislació lingüística. Hem marcat amb negreta els fragments directament relacionats amb la llengua —i hem elaborat la traducció amb l’ajuda de l’Internostrum—:

[Veg. versió Generalitat de Catalunya – PDF]

[Veg. versió original espanyola (BOE)]

Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (BOE núm. 89, de 13 d’abril)

[…]

Article 54. Principis de conducta

1. Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i els restants empleats públics.

2. L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball s’ha de realitzar de forma diligent i complint la jornada i l’horari establits.

3. Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constituïxquen una infracció manifesta de l’ordenament jurídic. En este cas, les posaran immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció procedents.

4. Han d’informar els ciutadans sobre aquelles matèries o assumptes que tinguen dret a conèixer, i han de facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seues obligacions.

5. Han d’administrar els recursos i béns públics amb austeritat, i no els han d’utilitzar en profit propi o de persones pròximes. Tenen, així mateix, el deure vetlar per conservar-los.

6. Han de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vaja més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que establix el Codi penal.

7. Han de garantir la constància i permanència dels documents per a transmetre’ls i lliurar-los als responsables posteriors.

8. Han de mantindre actualitzada la seua formació i qualificació.

9. Han d’observar les normes sobre seguretat i salut laboral.

10. Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes que consideren adequades per a millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en la qual estiguen destinats. A estos efectes es pot preveure la creació de la instància adequada competent per a centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats que servixquen per a millorar l’eficàcia en el servei.

11. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua en què ho sol·licite sempre que siga oficial en el territori.

[…]

Article 56. Requisits generals

1. Per a poder participar en els processos selectius cal reunir els requisits següents:


a) Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del que es disposa en l’article següent.

b) Posseir la capacitat funcional per a l’acompliment de les tasques.

c) Tenir complits els setze anys i no excedir, quan pertoque, de l’edat màxima de jubilació forçosa. Només per llei podrà establir-se una altra edat màxima, diferent de l’edat de jubilació forçosa, per a l’accés a l’ocupació pública.

d) No haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial, per a l’accés al cos o escala de funcionari, o per a exercir funcions similars a les quals ocupaven en el cas del personal laboral, en el qual haguera estat separat o inhabilitat. En el cas de ser nacional d’un altre estat, no estar inhabilitat o en situació equivalent ni haver estat sotmés a cap sanció disciplinària o equivalent que impedixca, en el seu estat, en els mateixos termes, l’accés a l’ocupació pública.

e) Posseir la titulació exigida.

2. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seues competències, han de promoure la selecció d’empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball en les comunitats autònomes que tinguen dos llengües oficials.

3. Pot exigir-se el compliment d’uns altres requisits específics que tinguen relació objectiva i proporcionada amb les funcions assumides i les tasques que cal dur a terme. En tot cas, s’han d’establir de manera abstracta i general.

[…]

Article 61. Sistemes selectius

1. Els processos selectius han de tindre caràcter obert i han de garantir la lliure concurrència, sense perjudici d’allò establit per a la promoció interna i de les mesures de discriminació positiva previstes en este estatut.

Els òrgans de selecció han de vetlar pel compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre sexes.

2. Els procediments de selecció han de tindre cura especialment de la connexió entre el tipus de proves a superar i l’adequació per a l’acompliment de les tasques dels llocs de treball convocats, incloent-hi, si és el cas, les proves pràctiques que siguen necessàries.

Les proves poden consistir en la comprovació dels coneixements i la capacitat analítica dels aspirants, expressats de forma oral o escrita, en la realització d’exercicis que demostren la possessió d’habilitats i destreses, en la comprovació del domini de llengües estrangeres i, si és el cas, en la superació de proves físiques.

3. Els processos selectius que incloguen, a més de les proves preceptives de capacitat, la valoració de mèrits dels aspirants, només poden atorgar a esta valoració una puntuació proporcionada que no determinarà, en cap cas, per ella mateixa el resultat del procés selectiu.

4. Les administracions públiques poden crear òrgans especialitzats i permanents per a l’organització de processos selectius. Poden encomanar-se estes funcions als instituts o escoles d’administració pública.

5. Per a assegurar l’objectivitat i la racionalitat dels processos selectius, les proves poden completar-se amb la superació de cursos, de períodes de pràctiques, amb l’exposició curricular que puguen fer els candidats, amb proves psicotècniques o amb la realització d’entrevistes. Igualment, es poden exigir reconeixements mèdics.

6. Els sistemes selectius de funcionaris de carrera són els d’oposició i concurs oposició que haurien d’incloure, en tot cas, una o diverses proves per a determinar la capacitat dels aspirants i establir l’ordre de prelació.

Només en virtut de llei podrà aplicar-se, amb caràcter excepcional, el sistema de concurs que consistirà únicament en la valoració de mèrits.

7. Els sistemes selectius de personal laboral fix seran els d’oposició, concurs oposició, amb les característiques establides en l’apartat anterior, o concurs de valoració de mèrits.

Les administracions públiques poden negociar les formes de col·laboració que en el marc dels convenis col·lectius fixen l’actuació de les organitzacions sindicals en el desenvolupament dels processos selectius.

8. Els òrgans de selecció no poden proposar l’accés a la condició de funcionari d’un nombre superior d’aprovats al de places convocades, excepte quan així ho haja establit la mateixa convocatòria.

No obstant això, sempre que els òrgans de selecció hagen proposat el nomenament d’igual nombre d’aspirants que el de places convocades, i amb la finalitat d’assegurar la cobertura d’estes, quan es produïxquen renúncies dels aspirants seleccionats, abans del seu nomenament o presa de possessió, l’òrgan convocant podrà requerir de l’òrgan de selecció una relació complementària dels aspirants que seguixquen als proposats, per al seu possible nomenament com a funcionaris de carrera.

[…]

Artículo 95. Faltes disciplinàries

1. Les faltes disciplinàries poden ser molt greus, greus i lleus.

2. Són faltes molt greus:


a) L’incompliment del deure de respecte a la Constitució i als respectius estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes i ciutats de Ceuta i Melilla en l’exercici de la funció pública.

b) Tota actuació que supose discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o altres conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l’assetjament moral, sexual i per raó de sexe.

c) L’abandó del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions que tenen encomanades.

d) L’adopció d’acords manifestament il·legals que causen perjudici greu a l’administració o als ciutadans.

i) La publicació o utilització indeguda de la documentació o informació a què tinguen o hagen tingut accés per raó del seu càrrec o funció.

f) La negligència en la custòdia de secrets oficials, declarats així per llei o classificats com a tals, que siga causa de la seua publicació o que provoque la seua difusió o coneixement indegut.

g) L’incompliment notori de les funcions essencials inherents al lloc de treball o funcions encomanades.

h) La violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per a influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.

i) La desobediència oberta a les ordres o instruccions d’un superior, llevat que constituïxquen infracció manifesta de l’ordenament jurídic.

j) La prevalença de la condició d’empleat públic per a obtenir un benefici indegut per a u mateix o per a algú altre.

k) L’obstaculització a l’exercici de les llibertats públiques i drets sindicals.

l) La realització d’actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga.

m) L’incompliment de l’obligació d’atendre els serveis essencials en cas de vaga.

n) L’incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan això done lloc a una situació d’incompatibilitat.

o) La incompareixença injustificada en les comissions d’investigació de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.

p) L’assetjament laboral.

q) També són faltes molt greus aquelles que queden tipificades així en una llei de les Corts Generals o de l’assemblea legislativa de la corresponent comunitat autònoma o en els els convenis col·lectius en el cas de personal laboral.

3. Les faltes greus seran establides per una llei de les Corts Generals o de l’assemblea legislativa de la corresponent comunitat autònoma o pels convenis col·lectius en el cas de personal laboral, atenent les circumstàncies següents:


a) El grau en què s’haja vulnerat la legalitat.

b) La gravetat dels danys causats a l’interés públic, patrimoni o béns de l’administració o dels ciutadans.

c) El descrèdit per a la imatge pública de l’administració.

4. Les lleis de funció pública que es dicten en desenvolupament del present estatut determinaran el règim aplicable a les faltes lleus, atenent les circumstàncies anteriors.

[…]

Disposició Addicional Segona

Funcionaris amb habilitació de caràcter estatal

1. Funcions públiques en les corporacions locals:

1.1 Són funcions públiques, el compliment de les quals queda reservat exclusivament a funcionaris, aquelles que impliquen exercici d’autoritat, les de fe pública i assessorament legal preceptiu, les de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, les de comptabilitat i tresoreria.

1.2 Són funcions públiques necessàries en totes les corporacions locals, la responsabilitat administrativa de les quals està reservada a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal:


a) La de secretaria, comprensiva de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu.

b) El control i la fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació.

2. L’escala de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es subdividix en les subescales següents:


a) Secretaria a la qual correspon les funcions contingudes en l’apartat 1.2.a.

b) Intervenció-tresoreria a la qual correspon les funcions contingudes en l’apartat 1.2.b.

c) Secretaria-intervenció a la qual correspon les funcions contingudes en els apartats 1.2.a i 1.2.b, excepte la funció de tresoreria.

Els funcionaris de les subescales de secretaria i intervenció-tresoreria estaran integrats en una d’estes dos categories: entrada o superior.

3. La creació, classificació i supressió de llocs de treball reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal correspon a cada comunitat autònoma, d’acord amb els criteris bàsics que s’establixquen per llei.

4. La convocatòria de l’oferta d’ocupació, amb l’objectiu de cobrir les vacants existents de les places corresponents als funcionaris a què es refereix l’apartat 1.2, correspon a les comunitats autònomes. Així mateix, és de competència de les comunitats autònomes la selecció d’estos funcionaris, de conformitat amb els títols acadèmics requerits i programes mínims aprovats reglamentàriament pel Ministeri d’Administracions Públiques. Les comunitats autònomes han de publicar les convocatòries de les proves selectives dels funcionaris amb habilitació de caràcter estatal en els seus diaris oficials i les han de remetre al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siguen publicades en el Boletín Oficial del Estado.

Les comunitats autònomes han de remetre la relació de funcionaris nomenats al Ministeri d’Administracions Públiques a fi que este procedisca a acreditar l’habilitació estatal obtinguda i a la inscripció en el registre corresponent.

A este efecte, en el Ministeri d’Administracions Públiques hi ha d’haver un registre de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal en el qual haurien d’inscriure’s els nomenaments efectuats per les comunitats autònomes, situacions administratives, preses de possessió, cessament, i totes les incidències que afecten la carrera professional d’estos funcionaris. Este registre ha d’integrar les inscripcions practicades en els registres propis de les comunitats autònomes.

Els funcionaris habilitats estan legitimats per a participar en els concursos de mèrits convocats per a la provisió dels llocs de treball reservats a estos funcionaris en les plantilles de les entitats locals.

5. Provisió de llocs reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.

5.1. El concurs és el sistema normal de provisió de llocs de treball i s’hi ha de tindre en compte els mèrits generals, els mèrits corresponents al coneixement de les especialitats de l’organització territorial de cada comunitat autònoma i del seu dret propi, el coneixement de la llengua oficial en els termes establits en la legislació autonòmica respectiva i els mèrits específics directament relacionats amb les característiques del lloc.

S’han de fer dos concursos anuals: el concurs ordinari i el concurs unitari.

Les comunitats autònomes en el seu àmbit territorial han de regular les bases comunes del concurs ordinari així com el percentatge de puntuació que corresponga a cadascun dels mèrits enumerats anteriorment.

Les corporacions locals han d’aprovar el concurs ordinari anual amb inclusió de les places vacants que estimen necessari convocar. L’àmbit territorial del concurs ordinari serà el de la comunitat autònoma a la qual pertanga la corporació local.

Els presidents de les corporacions locals han d’efectuar les convocatòries del concurs ordinari i les ha de remetre a la comunitat autònoma corresponent perquè siguen publicades. Les resolucions dels concursos han de ser efectuades per les corporacions locals i les han de remetre a la respectiva comunitat autònoma que, després de la coordinació prèvia de les resolucions per a evitar la pluralitat simultània d’adjudicacions a favor d’un mateix concursant, les ha de publicar en el seu diari oficial i n’ha de donar trasllat al Ministeri d’Administracions Públiques perquè siguen publicades en el Boletín Oficial del Estado i perquè s’incloguen en el registre de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal.

El Ministeri d’Administracions Públiques ha d’efectuar, supletòriament, segons els mèrits generals i els de valoració autonòmica i d’acord amb el que han establit les comunitats autònomes respecte al requisit de la llengua, la convocatòria anual d’un concurs unitari dels llocs de treball vacants, reservats a funcionaris amb habilitació de caràcter estatal que hagen de proveir-se per concurs, en els termes que establixca reglamentàriament el Ministeri d’Administracions Públiques.

L’àmbit territorial del concurs unitari serà de caràcter estatal.

5.2 Excepcionalment, per als municipis de gran població previstos en l’article 121 de la Llei 7/1985, així com les diputacions provincials i consells insulars, poden cobrir-se pel sistema de lliure designació, entre funcionaris amb habilitació de caràcter estatal de la subescala i categoria corresponents, els llocs reservats per a ells que es determinen en les relacions de llocs de treball en els termes establits en la legislació bàsica sobre funció pública.

5.3 Les comunitats autònomes han d’efectuar, d’acord amb la seua normativa, els nomenaments provisionals de funcionaris amb habilitació de caràcter estatal, així com les comissions de serveis, acumulacions, nomenaments de personal interí i de personal accidental.

6. El règim disciplinari aplicable als funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es regula pel que dispose cada Comunitat Autònoma, i correspon al Ministeri d’Administracions Públiques la resolució dels expedients disciplinaris en què el funcionari es trobe destinat en una comunitat diferent d’aquella en la qual se li va incoar l’expedient.

7. Els funcionaris amb habilitació de caràcter estatal es regixen pels sistemes d’accés, carrera, provisió de llocs i agrupació de funcionaris aplicables en la seua corresponent comunitat autònoma, respectant allò establit en esta Llei.

Consell estatal de llengües oficials

Segons informació del govern espanyol, han creat un consell que es preocuparà per les llengües oficials de l’estat en l’administració de l’estat. No queda clar que la cosa tinga a vore amb una ampliació del que establix l’article 36 de la Llei 30/1992 o, més aviat, que simplement es tracte d’un intent de garantir el compliment del que ja s’establí en la modificació de 1999. Ja ho vorem.

El text —a partir de la versió que n’ha fet l’Internostrum— és el següent:

CREAT EL CONSELL DE LES LLENGÜES OFICIALS

* Es tracta de garantir l’ús de les llengües cooficials com a vehicle de relació amb l’administració general de l’estat.

El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret pel qual es creen el Consell de les Llengües Oficials en l’administració general de l’estat, i l’Oficina per a les Llengües Oficials.

Es tracta d’una iniciativa governamental dirigida a assegurar que els ciutadans de les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia puguen exercir de manera plena el seu dret a dirigir-se a l’administració general de l’estat en aquesta llengua, en els termes que estableixen les lleis.

El Consell està integrat per representants de tots els departaments ministerials, però al mateix temps es concep com un instrument obert a la participació (a invitació) de les comunitats autònomes i d’experts, com representants de l’Institut Cervantes.

Tindrà la responsabilitat d’impulsar i coordinar l’actuació de tots els ministeris i organismes de l’administració general de l’estat en relació amb la utilització de les llengües oficials de les comunitats autònomes, i de proposar plans d’actuació al govern, a través del Ministeri d’Administracions Públiques, que a més promourà les fórmules més apropiades de col·laboració amb les comunitats autònomes.

El català a Europa: quina gràcia!

El català continua sense ser oficial al parlament espanyol, tot i que Manuel Marín li perdona a Vicent Cerdà algunes emboscades lingüístiques d’un frase &mdas;ho vam vore ahir en tv3—. L’actual eurodiputat català Josep Borrell demanava el dia de la seua investidura com a president de la cambra europea que no intentaren —especialment, suposem, els eurodiputats catalans— parlar català en els plens mentres la llengua no fóra oficial a la ue.

Amb tota la barra i la tranquil·litat del món el web Endavant Digital (del psc) dia el 15 de gener del 2007, quan Borrell deixava de ser president de la cambra europea:

Durant la presidència de Borrell s´ha aconseguit també que els ciutadans catalans puguin adreçar-se al Parlament Europeu en català i rebre resposta en la mateixa llengua.

L´aprovació en el Consell de Ministres de la Unió Europea del Memoràndum del Govern espanyol sobre l´ús oficial del català, l´euskera i el gallec en les institucions europees, el 14 de juny de 2005, va suposar un pas endavant molt important cap al reconeixement oficial del català a la ue.

Borrell, com a president del Parlament, també ha vist com una altra institució europea, el Consell de Ministres , obria les portes a la participació de consellers del Govern de la Generalitat, i fins i tot com un ministre del Govern espanyol, José Montilla, s´hi adreçava en català.

És clar que gràcies a la mobilització d’altres parlarmentaris —recordem ara especialment les intvervencions de Bernat Joan— i a la voluntat d’altres companys de Borrell i d’altres grups polítics, s’han aconseguit millores, però cal parar esment en el que diu Endavant Digital quan assenyala que Borrell «ha vist»… Ho ha vist passar, quin remei!. Així doncs, com diu el refranyer de Víctor Pàmies, «puja aquí dalt!».

Amb tot, no podem negar que si ara li ha trobat gustet a la cosa i creu que li convé eixir en eixa foto, que continue insistint-hi i esperem que tant o més com Vidal-Quadras ho fa contra el català a Europa; i tant o més com ho fan els socialistes i altres contra el català i la resta de llengües de l’estat al parlament espanyol.

Al capdavall, esta és la notícia que du el diari Avui (dc. 04.07.2007):

Envien una carta al president de la cambra europea amb una petició de reunió

Els eurodiputats catalans pressionen per la llengua

Els set eurodiputats de PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu demanaen una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions

Redacció

Els set eurodiputats de psc, ciu, erc i icv-euia que han constituït un front comú des de fa mesos per reivindicar l’ús de la llengua catalana al Parlament europeu van demanar ahir una reunió al president de la cambra, Hans-Gert Pöttering, per exposar-li de viva veu les seves peticions i també per fer-li arribar el contingut de la reunió que el dia 15 de juny van mantenir amb el seu homòleg català, el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. En aquesta reunió, els eurodiputats catalans —Josep Borrell, Maria Badia, Teresa Riera i Raimon Obiols, del psc; Ignasi Guardans, de ciu; Bernat Joan, d’erc, i Raül Romeva, d’icv-euia— van denunciar a Benach el paper «obstaculitzador» de l’eurodiputat i vicepresident del Parlament europeu, el conservador Aleix Vidal-Quadras, en aquesta qüestió.

El president del Parlament de Catalunya va donar suport als representants catalans a Europa per engegar noves mesures que garantissin l’ús del català a la cambra de Brussel·les.

Resposta en català

Es dóna la circumstància que el president de l’Europarlament ja va respondre a principis de mes algunes de les peticions que feien els eurodiputats catalans en una carta precisament escrita en català, però que denegava la petició que li feien d’utilitzar aquesta llengua a la cambra. En la nova carta, remesa amb data de dilluns a Pöttering, els eurodiputats, malgrat la resposta negativa inicial, li agraeixen «la bona disposició envers l’acostament dels ciutadans de parla catalana a les institucions comunitàries».

Grau elemental, ajudes escolars, a l’exterior i premis a les fogueres

El CIDAJ ens ha tramés la informació següent:

Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Valencià, per la qual es fa pública la llista de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià. [2007/8696] (docv núm. 5 545, de 29.06.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 21 de juny de 2007, de la direcció general d’Ensenyament, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es fa pública la llista de centres beneficiaris de la convocatòria d’ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre l’alumnat dels centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística. [2007/8710] (docv núm. 5 545, de 29.06.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es fan públiques les ajudes concedides per la Junta de Govern, corresponents a la convocatòria d’ajudes a la difusió i promoció del valencià en els centres valencians de l’exterior de la Comunitat Valenciana. [2007/7576] (docv núm. 5 547, de 03.07.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 22 de juny de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’adjudiquen els Premis de la Generalitat per les activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de les fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana. [2007/8724] (docv núm. 5 547, de 03.07.2007)
– vegeu text

¿Els acadèmics ens volen impulsar?

Diu ara l’AVL que cal un nou impuls per a l’ús del valencià. I s’oferixen a la societat valenciana a participar activament en este procés. Doncs, benvinguda siga la iniciativa. Potser podrien començar per fer que les Corts, que han segut capaces de gestionar un nou carnet d’identificació en català, faça les gestions a fi que el web permeta predeterminar l’idioma amb l’opció del navegador, sense que ens envie per defecte a la pàgina en espanyol (i sense que hajam de passar cada vegada pel Flash inicial i la tria idiomàtica). Vaja, bufar i fer ampolles per a la nova presidenta, si li ho suggerix l’AVL.

Una altra: ¿per què els serveis d’atenció al client del 902 01 22 20 d’Orange —per dir un nom i un número— no ens entenen en català? En tota la sala només el xic que recollia les queixes (opció 5) féu l’esforç d’entendre’ns, i ho aconseguí, tal com ensenya Til Stegmann, que parlant mexicà, el meu valencià fou un joc de cries. La resta de telefonistes, en canvi, van ser incapaces de tindre l’obertura mental suficient i fins i tot una ens va penjar el telèfon. Estic d’acord amb elles: els coneixements idiomàtics es paguen.

Finalment, fins i tot faria un gran impuls si tots els acadèmics reclamaren els rebuts dels seus ajuntaments en valencià. Naturalment, que ho feren públicament, que sempre faria molt més impuls. Pel que sabem, n’hi ha uns quants que viuen a València; pel que sabem, a nosaltres —després d’unes quantes queixes— ens els envien en espanyol a la bústia de casa, però abans que pugam badar boca de nou, ens els envien en català per correu certificat, que hem d’anar a arreplegar a Correus. No és gens ètic, però són aixina en l’ajuntament de València, no volen que ens apoltronem, volen que ens impulsem…

Bé, entre tots ho impulsarem tot. Deixem constància ja de la notícia tal com la publicà Vilaweb (29.06.2007):

L’AVL insta les institucions a aplicar “actuacions urgents” a favor del valencià i a impulsar un “pacte cívic”

VALÈNCIA, 29.06.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat en la seua sessió plenària de hui una declaració institucional en què, entre d’altres qüestions, insta “els poders públics que tinguen com un dels seus objectius primordials fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits per a garantir-ne l’oficialitat efectiva” per a la qual cosa destaca la “necessitat d’aplicar actuacions urgents”. Alhora, l’ens normatiu considera que la Generalitat “hauria de propiciar un ampli pacte cívic per al foment del valencià”.

El document, que està dirigit a les Corts, al Consell, a les diputacions provincials i als ajuntaments de la Comunitat Valenciana i que es remetrà a tots ells, porta el lema de “Cal un nou impuls per a fomentar l’ús del valencià”. En el text, l’AVL assenyala que amb la constitució de la Generalitat i l’Administració local després dels últims comicis del 27 de maig, s’obri un “nou període legislatiu que comença poc després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el qual, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, establix que “La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià” i atorga caràcter estatutari i normatiu a l’AVL”, recorda.

Estes disposicions estatutàries “exigixen ineludiblement que les Corts o el Consell aproven i apliquen noves iniciatives legislatives que reforcen una política lingüística que garantisca l’ús normal del valencià”, assenyala la declaració.

A més, recalca que “totes les administracions públiques hauran de prendre en consideració els dictàmens o informes que, respecte a la situació sociolingüística actual del valencià, han elaborat últimament diferents institucions”.

“Estos informes -prosseguixen els acadèmics- destaquen la pèrdua de vitalitat del valencià i plantegen la necessitat d’aplicar actuacions urgents”. En este sentit, “cal assenyalar que encara no s’han aplicat algunes disposicions de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, el 25 aniversari de la qual es commemorarà el 2008”.

En el mateix sentit, l’AVL considera “que és de gran rellevància política el document “Pacte pel valencià. Acords per a la promoció del valencià”, signat pels grups majoritaris de les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2001; també en la Declaració de l’AVL de 23 de juliol del 2003, aprovada a propòsit de les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003, on s’indicava que calia fer efectius, urgentment, alguns dels compromisos de l’esmentat pacte i que calia fer-ho “amb el major consens possible durant el nou període de quatre anys que ara comencen les institucions valencianes”. “Ara, quatre anys després, en aprovar esta declaració, no fem sinó reiterar la mateixa manifestació”, apunten.

DRETS LINGÜÍSTICS

Per a l’AVL, la Generalitat “hauria de propiciar que les institucions valencianes i les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes, formalitzen un ampli pacte cívic pel foment del valencià, encoratjant a la societat valenciana a aprofundir en els drets lingüístics i a renovar el compromís per a promoure l’ús del valencià en tots els àmbits socials”.

Al respecte, és “desitjable que es produïsca una convergència solidària entre les institucions valencianes, les associacions cíviques i els grups implicats en el foment del valencià, a fi de coordinar mesures pragmàtiques i positives en favor del seu ús normal”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua “s’oferix a tota la societat valenciana a participar activament en este procés”, conclou la declaració

Junta Digna aclarix una notícia apareguda en el Levante

Els companys i companyes de Junta Digna ens han tramés el comunicat següent:

En relació amb l’article publicat pel diari Levante el 26 de juny de 2007 sobre Junta Digna, aquest col·lectiu vol manifestar el següent:

Junta Digna és una plataforma de debat impulsada per un col·lectiu d’examinadors amb un profund compromís i implicació amb la llengua i amb la Junta Qualificadora des de fa molts anys. L’objectiu d’aquest fòrum de debat intern és discutir idees, a partir de la llarga experiència dels seus membres, que permeten plantejar a l’administració propostes de millora en el desenvolupament de les proves.

Junta Digna vol manifestar que encara no s’ha posat en contacte amb l’administració per a plantejar cap demanda ni cap proposta. El debat es troba en una fase inicial de generació d’idees, amb propostes molt diverses fetes pels membres del col·lectiu, que encara s’han d’organitzar i analitzar.

El document a què ha tingut accés el diari Levante és un esborrany redactat en clau interna. A més, es tracta d’una versió primerenca que conté algunes apreciacions subjectives i, en algun cas, errònies, que han sigut detectades i corregides en versions posteriors.

La vaga a què fa referència l’article no és, en absolut, una decisió definitiva. Certament, és una de les mesures de força suggerides, però ara com ara no n’hi ha una convocatòria ferma.

Junta Digna vol deixar clar que en cap moment ha volgut traslladar el debat als mitjans de comunicació per a no desvirtuar-lo. Aquest fòrum de debat, des del compromís i la implicació del seus membres amb la JQCV, continuarà generant propostes i fomentant el debat intern, amb esperit constructiu, dins de l’entorn tècnic i professional que li és propi.

El congrés espanyol es preocupa per les llengües de la justícia

Han passat molts anys ja de democràcia, però l’administració de justícia —cosa que pressuposen massa sovint els monolingües—, no ha confirmat encara definitivament i de manera general els drets lingüístics o a la igualtat dels ciutadans no castellans de l’estat. A voltes n’hi ha excuses en la ignorància d’alguna de les parts i a voltes ni tan sols hi ha excuses, sinó un imperatiu predemocràtic.

En qualsevol cas, el congrés espanyol s’ha mogut una mica per fer respectar el drets lingüístics. Segurament caldria que ho resolgueren primer a dins del mateix congrés, però encara és propi de molts polítics reclamar als altres els deures que no complixen ells mateixos.

Segons la notícia de El País (dc. 27.06.2007) —traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum—:

El Congrés insta que es respecte en els jutjats l’ús de llengües oficials

El pp vota amb tots els grups per a fer complir la llei que empara el bilingüisme

VERA GUTIÉRREZ CALVO – Madrid – 27/06/2007

Abans que s’aprovara l’Estatut de Catalunya, la Llei del Poder Judicial ja reconeixia el dret de les parts personades en un litigi a utilitzar les llengües cooficials —en les comunitats que en tinguen— en les seues intervencions davant el jutjat. Però és un dret que no sempre es respecta, segons admeten tots els partits. Per això, la Comissió de Justícia del Congrés va decidir ahir per unanimitat instar el Govern que «impulse el compliment» d’eixa llei i d’allò establit en els estatuts d’autonomia.

«Si hi ha un àmbit on la pluralitat lingüística presenta un dèficit, aquest és l’àmbit judicial. L’article 231 de la Llei del Poder Judicial és ignorat en moltes ocasions», va plantejar el portaveu de ciu, Jordi Jané. Hi van estar d’acord el socialista Jordi Pedret —«el problema existix, hi ha un compliment imperfecte de la legislació», va dir— i el diputat del pp Juan Manuel Albendea, que va subratllar que «la pluralitat lingüística d’Espanya no la discuteix ningú». «De totes maneres, els incompliments són puntuals», va matisar el popular.

Albendea va votar a favor de la proposta de ciu, però abans va fer un va intent per canviar-la per una altra «més pràctica» en la qual, en lloc de parlar genèricament de «prendre mesures», es reclamara que els jutjats de comunitats amb llengua pròpia disposen de «traductors suficients que permeten una comunicació fluida i correcta entre el tribunal i les parts, evitant qualsevol possible indefensió».

«Redactar-ho així em sembla molt més eficaç”, va opinar el diputat del pp. El nacionalista Jordi Jané, tot i agrair l’aportació, li va aclarir que no era això realment el que perseguia el seu grup. «No és tant la falta de mitjans, es tracta del model: aspirem que els qui servixen la justícia en els territoris amb llengua pròpia usen esta llengua. És pedagogia», va explicar. No obstant això, l’article 231 de la Llei del Poder Judicial que esgrimix ciu, si bé empara «les parts» en litigi perquè usen la llengua que vulguen, també establix que jutges, fiscals i funcionaris han d’emprar el castellà, i que només poden usar una altra llengua «si cap de les parts s’hi oposara al·legant desconeixement».

La traducció i interpretació de la justícia

Les traduccions del judici a l’Audiència Nacional de Madrid per l’atemptat de Barajas de l’any 2004 han donat lloc a notícies més o menys curioses o interessants, d’acord amb el punt de vist i l’estil dels periodistes. En tot cas, ha quedat clar que la pràctica de la diversitat lingüística i l’administració de justícia són coses que encara no casen com caldria, tal com sabem els ciutadans catalanoparlants d’arreu de l’estat espanyol. La gestió lingüística en els jutjats de qualsevol mena és una assignatura pendent, però com que este cas té una repercussió més gran i potser una gravetat que no convida a la brometa fàcil i al menyspreu de les llengües dels altres, allunyats dels voluntarismes patrioters o dels nacionalismes malentesos d’uns i altres, hem pogut llegir comentaris més acurats del que és habitual sobre la traducció i la interpretació.

En eixe sentit, i des d’un punt de vista professional, crec que és interessant una carta que aparegué en El País (ds. 09.06.2007):

Les traduccions en el judici de l’11-M

Arran de les informacions publicades en l’última setmana sobre la traducció de gravacions realitzades a acusats del procés pels atemptats de l’11-M, ens agradaria cridar l’atenció sobre una sèrie de qüestions:

1. S’ha posat de manifest la importància que pot tindre la interpretació d’una sola paraula, que pot convertir un home en ideòleg d’una matança o en mer coneixedor previ. La traducció i la interpretació no són, doncs, una simple qüestió auxiliar en un judici, sinó una qüestió decisiva que depén de la competència i professionalitat d’aquells que l’exercixen i que no s’ha de confondre només amb «coneixements de llengua», de la mateixa manera que no és el mateix ser advocat que tindre coneixements de dret.

2. S’ha fet evident la incapacitat del Ministeri de Justícia per a afrontar tot sol els reptes lingüístics del procés, ja que ha hagut de recórrer al Ministeri d’Exteriors perquè un dels seus intèrprets funcionaris coordine el grup de reputats intèrprets freelance que han actuat en el judici. No es tracta, doncs, de personal propi de l’Audiència Nacional, com s’ha publicat. El motiu no és altre que el Ministeri de Justícia practica una contractació laboral erràtica i denigrant (titulació de batxiller), duta a terme sense l’assessorament de les facultats de traducció i interpretació o d’associacions de professionals.

3. La importància que la justícia dispose de professionals traductors-intèrprets propis que puguen tindre accés als sumaris amb garanties de confidencialitat i en els quals es puga confiar en un moment determinat atenent la seua trajectòria i experiència.

Però el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències en la matèria estan optant per la subcontractació. Cras error, ja que les licitacions enriquixen determinades empreses que arriben a quedar-se amb el 60 % dels ingressos mentres que la qualitat de l’intèrpret va lligada al salari que li paguen: 12 euros/hora en els jutjats de la Comunitat de Madrid, 10 euros/hora en la Comunitat Valenciana… La nostra associació ha proposat al Ministeri de Justícia la creació d’un cos similar al del mae que puga conformar una xarxa que gestione registres d’intèrprets qualificats similars als d’altres països de la ue, sense que hi haja intermediaris enriquint-se i sense que quede en entredit la tutela judicial efectiva. Este sistema és possible, ja que funciona en l’illa de Gran Canària. Però continuem rebent una resposta molt habitual: el silenci.

Sonsoles Plaza Blázquez
Presidenta de l’Asociación Profesional de Traductores e Intérpretes Judiciales
I tres firmes més de directius de l’aptij.

Les llengües a Vila-real

El Bloc d’Enric Gil es fa ressò del llibre de Manel Pitarch Font Llibre blanc de l’ús del valencià. Estudi sociolingüístic a Vila-real (Ajuntament de Vila-real, 2007). Les dades continuen mostrant que el valencià avança més lentament del que voldríem. Ací teniu els enllaços a les dos entrades del bloc:

Vila-real: estudi sociolingüístic
Estudi sociolingüístic a Vila-real (2)

Podem refer una afirmació de l’estudi i dir que, dels que diuen llegir en valencià, un 15 % ho fan per la necessitat d’ajudar els fills amb els deures, cosa que sembla confirmar la importància de l’educació tant per als alumnes com per a la resta dels seus familiars i de la societat. L’estudi sembla que considera negativament la «voluntarietat discutible» d’eixa actitud. Posem per cas que és una actitud positiva: la voluntarietat indiscutible de no quedar marginat de la cultura i la llengua del país.

Llengües de signes equiparades

Pel que sembla el llenguatge de signes té uns precedents il·lustres a València (per exemple, en Faustí Barberà i Martí), on es creà —segons informa la Viquipèdia— en 1843 la primera escola per a persones sordes. De fet, la llengua de signes valenciana (LSV) és —ara sí!— l’origen de la llengua de signes catalana.

I ara, per sort, sembla que podrem equiparar els drets lingüístics de les persones sordes de l’estat, segons la informació que podem llegir en El País (dc. 20.06.2007):

El Congrés equipara la llengua de signes catalana a l’espanyola

I. de la F., Madrid

La Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés va aprovar ahir el projecte de llei de les Llengües de Signes espanyola i catalana, cosa que garantirà a les persones sordes «comunicar-se entre elles i amb el seu entorn», en paraules de la diputada del psc Esperanza Esteve. El projecte de llei, que serà ratificat pel Ple del Congrés la pròxima setmana, incorpora dos eixos d’actuació: d’una banda, garantix el dret de les persones sordes i amb discapacitat auditiva (vora dos milions d’espanyols, 100.000 amb sordera profunda i un miler sordcegos) a una educació bilingüe: podran aprendre i comunicar-se a tots els efectes tant amb la llengua de signes com amb la llengua oral oficial. Dependrà de la seua elecció, o de la dels seus pares si són menors.

Al mateix temps, la llengua de signes catalana adquirix el mateix estatus que l’espanyola. De fet, el projecte de llei inicial ha abandonat el singular i es denomina Llengües espanyoles de signes. Es deixa oberta així la possibilitat que es reconeguen llengües de signes a Euskadi o Galícia.

Arran d’esta norma les persones sordes disposaran de serveis d’intèrprets en els àmbits educatius i sanitaris, així com en els mitjans de comunicació social i l’administració judicial i penitenciària. El lleure i l’esbargiment també seran conquestes accessibles per al col·lectiu.