Sentència del TSJ valencià a favor de la filologia catalana

Reproduïm a continuació la notícia que ha publicat ACPV [hi hem fet alguna correcció]:

Nova sentència judicial a favor de la unitat de la llengua

Amb aquesta sentència (332/07 del TSJCV) ja en són catorze les sentències de diferents instàncies judicials en aquest
sentit.

03/05/2007

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) no veu cap «raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de llicenciatura en filologia catalana no constituïsca titulació suficient (…) per a eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua valenciana, ja que aquella llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, denominada oficialment ‘valenciana’ en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic ‘catalana’».

La Secció Segona de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV ha resolt així el recurs presentat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les ordres de 14 d’abril del 2005 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana per la qual es convocava concurs oposició per a l’ingrés en el cos de Mestres, de docents d’Ensenyament Secundari, de professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Música i Arts Escèniques, i professor tècnics de Formació Professional. Aquestes ordres no eximien el titulats en filologia catalana de realitzar la prova obligatòria i amb caràcter eliminatori de valencià, per la qual cosa ACPV va demanar la nul·litat del procés selectiu.

Tot i no anul·lar totalment la convocatòria del concurs oposició, el TSJCV ha tornat a avalar la unitat de la llengua al no reconéixer «raó jurídica» per a no incloure la llicenciatura de filologia catalana entre les titulacions que eximien de fer aquesta prova. Tal com assenyala la sentència —que considera «discriminatori» i sí que anul·la l’apartat 7.1.2 de les bases de la convocatòria— «els títols preexistents denominats llicenciatura en filologia, secció hispànica (valenciana) i llicenciatura en filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana), quedaren homologats o equivalents al de llicenciatura en filologia catalana, en virtut d’ordre ministerial de 29 de novembre de 1995.»

Igualment, el tribunal apel·la a la jurísprudència del Tribunal Constituacional (TC) —òrgan superior de la judicatura espanyola— que reconeix l’equivalència de les denominacions «valencià» i «català». És més, qualifica en termes molts clars i contundents la irracionalitat de les postures contràries a la unitat de la llengua catalana. «Com ja és va dir —assenyala la resolució judicial— en la Sentència de 28 d’abril del 2006 (rec. 873/04) i novament cal reiterar: “Sols l’obstinació en la ignorància i rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, i més quan existeixen reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen aquests arguments, el qual força a aquest Tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de dret que consagra el nostre text constitucional, és la del imperatiu compliment de les decisions jurisdiccionals, especialment per part dels poders públics, que deuen servir amb objectivitat els interessos generals.”»

Des d’ACPV ens felicitem d’aquesta sentència, que no per reiterada (ja en van dotze del TSJCV, una del TC i una del Tribunal Suprem) resta importància a les seues conclusions; a més, tenint en compte que es produeix amb el nou Estatut d’Autonomia del País Valencià vigent, que consagra l’oficialitat de la denominació secessionista «idioma valencià». La unitat de la llengua catalana és una realitat jurídica inqüestionable només negada per partits i institucions «obstinades en la ignorància».

El requisit lingüístic en el DNI

No és tan difícil com sembla mantindre la normalitat i la paciència, però hi ha funcionaris i funcionàries que ho fan difícil i que fan mèrits perquè els canvien de faena simplement per incompetents i per actuar sempre contra els interessos dels ciutadans. Tant se val que tinguen benefici o únicament ofici, convindria que, com a mínim, els enviaren a classes de repàs democràtic. Diu la notícia del diari Avui (03.05.2007 dj.):

Li canvien el nom al castellà en renovar el DNI a Vila-real

Un funcionari policial no respecta que un veí de la població té el nom en català des de l’any 1977 | L’afectat denuncia el cas davant la regidoria de Normalització Lingüística

Ester Pinter

Josep Pasqual Broch Doñate va entrar fa uns mesos a la comissaria del Cos Nacional de Policia de Vila-real a renovar-hi el DNI i en va sortir dient-se José Pascual Broch Doñate. L’equip de funcionaris dependents del ministeri de l’Interior que el van atendre van decidir, unilateralment, canviar-li el nom al castellà tot obviant la validesa del DNI anterior, on apareixia en català.

Segons Broch, en remarcar-los que tenia el nom en valencià des que se’l va canviar legalment el març del 1977 i exigir-los mantenir-lo així, un dels funcionaris li va etzibar que “abans les lleis eren molt permissives”.

En recollir uns dies després el DNI i comprovar que efectivament li havien canviat el nom va recórrer a la regidoria de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real. Ahir el responsable d’aquesta àrea, el regidor del Bloc Nacionalista Valencià Pasqual Batalla, va denunciar públicament els fets, que va qualificar d'”esperpèntics”, i va informar que a més de facilitar a Broch informació perquè recorri a la justícia, a través dels diputats del Bloc Nacionalista Gallec al Congrés de Diputats faran arribar una pregunta sobre aquesta qüestió al ministre d’Interior.

Batalla va considerar que “s’ha alterat la identitat més elemental de Broch” i es va preguntar si també s’han donat casos de traducció “automàtica” del nom en el sentit lingüístic invers. Des de la regidoria també adreçaran un escrit a l’equip de funcionaris de la Policia Nacional amb la legislació en matèria lingüística que empara la ciutadania i un altre a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “perquè conegui els fets i treballi perquè no es repeteixin”, va dir Batalla.

Trenta anys en català

Broch va decidir traduir-se el nom al valencià dos mesos després que entrés en vigor la llei 17/1977, de 4 de gener, per la qual es permetia la inscripció dels noms en qualsevol de les llengües de l’Estat. Fins a aquell moment l’única llengua permesa al Registre Civil per als noms de persona era el castellà. Una modificació posterior, del 1994, va establir que es pot posar qualsevol nom en qualsevol de les llengües del món, tret dels casos de noms ofensius o que perjudiquin la persona.

Batalla va apuntar a més que hi ha drets bàsics, com ara anar a votar, que se li veuen dificultats “perquè al cens electoral ell és Josep Pasqual i no l’altre nom que li han imposat, i això ho haurà de demostrar”.

—Vegeu algunes dades més sobre el DNI.

Resolen l’expedient administratiu que pretén censurar TV3

Els dirigents del PP valencià han agilitat els tràmits per a complir la seua amaneça de tancament de l’espai comunicatiu del País Valencià. És a dir, amenacen els mitjans de comunicació que no controlen, posen entrebancs a la difusió de la llengua entre els països que la compartixen, coarten amb expedients administratius la llibertat d’expressió i d’informació, i tot això sense protegir cap altre bé públic.

De fet, prevertixen el poder públic en favor d’amics ideològics i de negocis audiovisuals particulars: a més d’atemptar contra els valencians que s’informen a través de la TV3, fan boicot als mitjans del grup Prisa, anul·len programes en Canal 9 si hi apareix la candidata socialista Carmen Alborch (Encontres), deneguen la llicència digital per a InfoTV… Sí, i també volien evitar que es difonguera en espais públics els documentals de Ja en tenim prou. Bé, certament, no tots són obres mestres, però, més que prou, en tenim massa!

Segons podem llegir en Vilaweb:

La Generalitat acorda sancionar amb 300.000 euros a ACPV i tancar els repetidors de TV-3 a les tres províncies

VALÈNCIA, 30/04/2007 15:23 (EUROPA PRESS)

El portaveu del Consell, Vicente Rambla, ha resolt l’expedient obert a Acció Cultural del País València (ACPV) per l’emissió de TV-3 a la Comunitat Valenciana sense llicència administrativa amb una sanció que comporta una multa de 300.000 euros i la clausura dels tres repetidors amb què compta l’entitat cívica.

Així ho ha anunciat Rambla en declaracions realitzades als mitjans de comunicació abans d’assistir, en qualitat de representant del Consell, al fòrum hispanoalemany que s’està celebrant a València i que reunix membres de la CDU alemanya i representants espanyols del Partit Popular per a debatre sobre el paper de les regions a la UE.

La Generalitat, que va obtindre permís judicial per a procedir a la clausura provisional del repetidor de la Carrasqueta a Xixona, però no va poder executar la decisió divendres passat perquè ho van impedir manifestants, ha resolt administrativament el tancament definitiu de les instal·lacions d’ACPV a esta província i també a València, on una jutge no ho va autoritzar com a mesura cautelar, i a Castelló.

Rambla ha precisat que el tancament “s’executarà en el termini que legalment corresponga”, atés que l’entitat sancionada tindrà ara uns dies per a presentar al·legacions. “Quan acabe este procediment, haurà d’executar-se la sanció”, ha advertit.

El portaveu de l’executiu valencià ha reiterat que tant el Govern valencià com el català estan realitzant gestions amb l’executiu estatal per a obtindre les freqüències que permeten donar cobertura a les emissions recíproques de TV-3 i Canal 9 i també satisfer “altres necessitats” de la Comunitat Valenciana. Ha subratllat en este sentit que la Generalitat està esperant que el Ministeri d’Indústria aporte alguna solució tècnica.

El representant del Consell ha insistit, d’altra banda, que la Generalitat valenciana manté en este assumpte la posició de “complir la norma” i d'”arribar a acords de col·laboració i de convivència pacífica”, una cosa que contrasta, segons la seua opinió, amb l'”anarquia en la qual estan instal·lats no només ACPV”, sinó partits com Compromís pel País Valencià i el PSPV, “que, en un menyspreu absolut a la legalitat instal·lada, pretenen, per l’ús de la força, evitar que s’aplique la llei”.

Rambla ha criticat “els que, al marge de la llei i defensant una falsa llibertat d’expressió, estan, per la força, impedint que es porten a terme decisions judicials” i ha assegurat que “mai” haguera imaginat que “partits polítics que aspiren a tindre representació parlamentària del conjunt dels valencians siguen capaços de donar l’esquena a la llei i d’utilitzar la força” per a defensar el seu criteri.

Notícies sobre el requisit lingüístic (2002-2007)

Més notícies i dades en el DTL, categoria: «requisit lingüístic»

 2007.04.30
A Burjassot hi ha mancances urgents en el requisit lingüístic d’alguns funcionaris [Arxiu]

2007.02.17
El TSJ valencià torna a validar l’acreditació dels coneixements lingüístics en les oposicions amb la titulació de filologia catalana [Arxiu]

2006.11.18
El TSJ valencià troba ben correcte que l’arquitecte municipal de Carcaixent complixca el requisit lingüístic que establix la relació de llocs de treball [Arxiu] / [Sentència 765/2006]

2006.09.15
El Síndic de Greuges es preocupa més pels drets lingüístics dels ciutadans valencians que algunes alcaldesses [Arxiu] / [Queixes al Síndic de Greuges]

2006.08.22
Hi ha jutges que es preocupen per les despeses lingüístiques innecessàries: els mou l’economia? [Arxiu]

2006.07.07
Nota de premsa de l’STEPV: el Tribunal Superior de Justícia sentencia que la titulació de filologia catalana acredita el coneixements de valencià en les oposicions docents [Arxiu]

2006.05.11
El Tribunal Suprem espanyol anul·la l’ordre del 1995 de la Conselleria de Cultura per la qual el govern del Partit Popular intentava impedir la revalidació dels títols de coneixements lingüístics arreu dels països de llengua catalana [Sentència] [Levante] [Notícias Jurídicas]

2006.04.05
Les realitats de la discriminació lingüística [Arxiu]

2006.01.18
El plurilingüisme al Congrés espanyol amb naturalitat i democràticament, segons Albert Branchadell i Ferran Requejo [Arxiu]

2005.12.21
El TSJ valencià torna a admetre la denominació llengua catalana i rebutja la demagògia del govern del PP [Arxiu]

2005.11.30
Catalanoparlants per fi al Senat [Arxiu]

2005.11.08
Nova passa de censura a l’administració del Consell valencià [Arxiu]

2005.10.31
Les coses que es mouen entre la Franja de Ponent i Europa [Arxiu]

2005.10.25
L’Audiència Provincial de Tarragona fluixeja en respecte lingüístic [Arxiu]

2005.10.21
El PP continua impedint que l’administració funcione normalment en les llengües oficials [Arxiu]

2005.10.19
El Barça dóna suport a la campanya «A taula, en català» [Arxiu]

2005.09.17
Ja teníem els codis ISO cat/ca; ara tenim espai a la xarxa: .cat [Arxiu]

2005.09.16
Incident a l’hora d’examinar-se per a obtindre el permís de conduir [Arxiu]

2005.07.13
El TSJ ja havia reconegut en el 2004 la validesa del requisit lingüístic per als funcionaris d’administració locals amb habilitació nacional. No sé per què, només ens n’hem assabentat ara: ¿n’han dit res els diaris?, ¿se n’han assabentat els polítics? [Vegeu-ho]

2005.07.11 (2004)
El TSJ insisteix en la seua línia basada en la STC 75/1997: estatuts de la Universitat d’Alacant [Arxiu]

2005.07.07
Rosa Regàs administra amb criteris racionals i fonamentats la Biblioteca Nacional espanyola [Arxiu]

2005.06.28
Construïm l’Europa també amb el català (i el gaèlic irlandés, és clar!) [Arxiu]

2005.06.13
El català als jutjats: el CGPJ espanyol es posa les piles, però gràcies a un vocal català: casualitat? o que cadascú es rasque…? [Arxiu]

2005.06.01
I més sentències del TSJ a favor de la filologia catalana al País Valencià: la Generalitat no hauria de jugar amb els drets de les persones [Arxiu]

2005.05.30
El TSJCV reconeix el dret de l’UJI a utilitzar en els seus estatuts l’expressió «acadèmicament llengua catalana» [Arxiu]

2005.04.22
La discriminació lingüística practicada pel PSOE i el PP tracta de perpetuar-se al Congrés espanyol [Arxiu]

2005.04.22
La policia practica la persecució lingüística: la ignorància com era?, atrevida?, o una cosa pitjor si porta pistola? [Arxiu]

2005.04.21
Les EOI tindran català/valencià: la racionalitat (exigible) d’uns i la demagògia (supèrflua i facciosa) d’altres [Arxiu]

2005.04.17
Fa un any i mig del decàleg d’Ares: commemoració fantàstica… [Arxiu]

2005.03.22
El president del Congrés espanyol, el socialista Manuel Marín, es permet arbitrarietats lingüístiques: que algú li recorde que hi ha uns professionals molt dignes i amb dret a treballar que es diuen intèrprets! [Arxiu]

2005.03.01
Continuen acumulant-se les sentències a favor del català-valencià al País Valencià: la Generalitat no pot jugar amb els drets de les persones [Arxiu]

2005.02.11
El Bloc d’Orpesa plateja la inclusió del nivell lingüístic en l’RLT [Arxiu]

2004.12.10
El català arribarà a les forces armades espanyoles [Arxiu]

2004.11.30
El català arriba a Extremadura amb alguns problemes [Avui] [Article jurídic sobre l’actuació del Jutjat Social 2 de Badajoz]

2004.11.29
La Constitució europea valenciana en català a Europa: quin esglai els han donat! [Arxiu]

2004.10.30
Un protocol assegura que es pugui usar el català al registre civil [Arxiu]

2004.10.23
El català a Europa, passant per Madrid i les EOI [Arxiu]

2004.10.15-21
Sembla que volen començar a aplicar el reglament d’usos lingüístics a Sagunt [Arxiu]

2004.10.18
El TSJ considera que les bases d’Oliva no detallen prou per què el valencià s’exigix en les oposicions a policia municipal: la pregunta és, ho detallen gens per al castellà? [Arxiu]

2004.10.18
Els registres es normalitzen a Catalunya [Arxiu]

2004.10.15
El català es podrà utilitzar als registres estatals (civil, mercantil o de la propietat) abans que acabe l’any 2004, diuen [Arxiu]

2004.10.14
L’Ajuntament de Benavarri avança en el reconeixement del català [Arxiu]

2004.10.14
El Bloc demana a l’FVMP que incloga el requisit lingüístic en les convocatòries per a accedir a l’administració pública [Arxiu]

2004.10.11
Adopcions, només en espanyol: si li parles a una funcionària en català… tens un problema psicològic! [Dubte retòric: hi actuaran d’ofici el Síndic de Greuges o l’AVL?] [Arxiu]

2004.08.11
Els grups polítics volen deixar resolt al començament del període 2004-2005 la gestió de l’ús de les llengües oficials a les Corts espanyoles [Arxiu]

2004.08.11
ERC presenta al Congrés de Madrid proposicions no de llei perquè l’estat vaja traduint-se democràticament per a tots [Arxiu]

2004.08.03
Patètic: els socialistes depenen d’Irlanda per a saber si reconeixen que Espanya és un estat plurilingüe. Artur Mas ho veu més clar [Arxiu]

2004.07.26
El mallorquí Antoni Mestre aconseguix que el seu greuge siga un benefici per a tots: «Les delegacions de Govern de Catalunya i de Balears impulsaran l’ús del català» [Arxiu]

2004.07.24
Els notaris i els registradors de la propietat encara ignoraven la legalitat lingüística: un conveni tracta de solucionar-ho [Arxiu]

2004.07.23
El president del Senat espanyol, Javier Rojo, anuncia que hi implantarà l’ús de les llengües oficials [Arxiu]

2004.07.21
El Govern d’Irlanda, després d’haver negat durant la seua presidència l’estatus de l’irlandés al català, gallec i basc, demana ara l’oficialitat total de l’irlandés en la UE [Arxiu]

2004.07.20
Escola Valenciana inicia demà una campanya per a reclamar l’aprovació del requisit lingüístic en la funció pública [Arxiu]

2004.07.19
Francisco Camps Ortiz, el molt honorable bilingüe, declara: «ser bilingüe no està malament». Uf, quin descans: ens perdona la vida! [Arxiu]

2004.07.19
EL Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ordena l’admissió de la titulació de Filologia Catalana en les oposicions de Secundària [Arxiu]

2004.07.09
El CGPJ tan estrambòtic i a la deriva com és habitual: lleva la sanció a un jutge que menysté el català [Arxiu]

2004.07.08
Els tècnics lingüístics denuncien la situació d’abandó laboral en què es troben [Arxiu]

2004.05.26
A l’Ajuntament d’Orba han admés un funcionari sense capacitació lingüística: estem segurs que, si entén de dret, sabrà què ha de fer [Arxiu]

2004.05.04
A la comissaria de Sapadors hi alguna funcionària que encara no se n’ha assabentat de la Llei 4/1983 i de la Constitució (vegeu, en canvi, Russafa l’any 2001) [Arxiu]

2004.04.12
EL TSJ del País Valencià torna a aplicar la STC 75/1997, que declara jurídicament vàlides les denominacions sinònimes de la llengua català i valencià [Arxiu]

2004.04.07
EL TSJ del País Valencià aplica la STC 75/1997, que declara jurídicament vàlides les denominacions sinònimes de la llengua català i valencià [Arxiu]

2004.03.23
El TSJ aplica per fi el Decret 8/1995 (sentències 381/2004 i 1476/2004): requisit lingüístic per als funcionaris d’administració local amb habilitació nacional [Arxiu]

2005.03 – 2005.10
L’ONU estudia les discriminacions lingüístiques en Espanya [Arxiu]

2004.02.26
CIU, PSOE i EU d’acord amb la cooficialitat estatal de les llengües [Arxiu]

2004.02.25
Els advocats demanen més ús del valencià [Arxiu]

2004.02.25
El requisit és vàlid i funciona en la UJI [Arxiu]

2003.11.20
El Consell aprova un decàleg d’obvietats [Arxiu]

2003.10.02
L’AVL defén l’extensió del requisit lingüístic a tota la funció pública [Arxiu]

2003.07.22
L’AVL i l’IEC estableixen canals de col·laboració [Arxiu] 2003.07.18
El TSJC obliga una notària a fer en català una minuta [Arxiu]

2003.06.29
L’AVL defuig les seues responsabilitats [Arxiu]

2003.05.13
Universitats, associacions i partits polítics rebutgen la negativa d’Educació d’excloure la Filologia Catalana [Arxiu]

2003.05.09
Requisit lingüístic en l’ensenyament: les oposicions de secundària inclouen les condicions exempcions de la prova de valencià i castellà [CIDAJ]

2003.05.02
La Conselleria només autoritzarà la línia única en valencià si la demanen totes les famílies [Arxiu]

2003.03.27
El PP exigix el requisit lingüístic per a treballar a l’Ajuntament de Torrent [Arxiu]

2003.03.11
Torrent suprimix el requisit lingüístic: pals a les rodes des de dins… [Arxiu]

2003.03.08
El Consell assigna les subvencions segons el pes polític dels ajuntaments [Arxiu]

2003.02.20
Tots els partits polítics de Gandia, llevat del PP, respecten la decisió dels consells escolars [Arxiu]

2003.02.20
L’ensenyament públic només en valencià s’impartix normalment en 63 localitats [Arxiu]

2003.02.20
Els col·leges públics de Gandia demanen només línies en valencià per a evitar guetos d’immigrants [Arxiu]

2003.02.19
El TSJ valencià anul·la l’acord d’Ontinyent que fixa el valencià com a requisit [Arxiu]

2003.02.14/2003.02.15
Iniciativa de PSPV, EU, Bloc, Esquerra Verda, ERPV, de l’IIFV i Confederació Gonçal Anaya, Escola Valenciana, Mesa per l’Ensenyament en Valencià i els sindicats STEPV, CC OO i UGT [Arxiu]

2002.11.21
Protesta dels filòlegs en les proves de la Junta Qualificadora [Arxiu]

2002.11.17
Manifest dels filòlegs que aniran a fer d’examinadors a les proves de la JQCV [Arxiu]

2002.11.15
El Consell Valencià de Cultura reclama el compliment del pacte lingüístic i l’aplicació del requisit [Arxiu]

2002.11.13
La secretària d’educació del PSPV de Castelló reclama el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.10.11
La FEV denuncia la poca capacitació en valencià mentres no s’implante el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.10.05
CiU, PNB i BNG forcen el PP a aplicar el bilingüisme a l’administració [Arxiu]

2002.09.25
L’Institut Joan Lluís Vives dóna suport a les accions legals dels rectors en defensa del títol de Filologia Catalana [Arxiu]

2002.09.10
La Universitat i l’STEPV recorreran contra l’exclusió de la Filologia Catalana en centres privats [Arxiu]

2002.09.06
Escola Valenciana reclama que els funcionaris públics sàpien valencià [Arxiu]

2002.09.01
La Federació de Pares reclama a la Conselleria d’Educació l’exigència del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.08.30
Recorren contra el requisit lingüístic perquè el consideren massa agosarat [Arxiu]

2002.07.25
Nova fase de la campanya d’Escola Valenciana pel requisit i protesta en l’adjudicació de places de professorat [Arxiu]

2002.07.23
Com que les proves ja s’han fet, el TSJ es veu obligat a desestimar la suspensió cautelar del requisit respecte dels llicenciats en Filologia Catalana [Arxiu]

2002.07.20
EL TSJ obliga la Conselleria d’Educació a admetre de manera cautelar els llicenciats en Filologia Catalana [Arxiu]

2002.07.12
«No amb impunitat», article d’Arxiu]

2002.06.28
L’STEPV recorre contra el decret del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.06.28
La Conselleria d’Educació diu ara que els llicenciats en català podien convalidar [Arxiu]

2002.06.27
La Universitat de València recorre contra el decret del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.06.25
Onze titulats en Filologia Catalana no seran admesos a opositar hui [Arxiu]

2002.06.25
Desenes de persones exigixen a València el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.06.23
El CSI-CSIF ha interposat un recurs contra el decret del requisit [Arxiu]

2002.06.22
Tots els professors de les Balears hauran d’acreditar el coneixement del català [Arxiu]

2002.06.21
Una vintena de llicenciats en filologia catalana han d’examinar-se hui de valencià per a opositar [Arxiu]

2002.06.19
Escola Valenciana reprén la campanya pel requisit [Arxiu]

2002.06.18
El Govern de Catalunya aprova el decret de coneixement de català del personal de totes les administracions públiques catalanes [Arxiu]

2002.06.11
El Consell impedix l’admissió dels titulats en Filologia Catalana [Arxiu]

2002.06.06
Educació admet els opositors llicenciats en Filologia Catalana en l’exempció de la prova de valencià [Arxiu]

2002.06.05
Les absències impedixen que l’AVL incloga Filologia Catalana en el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.05.28
L’alcaldessa de Requena crida contra els socialistes i el requisit [Arxiu]

2002.05.25
El PP se’n desdiu de la crida demagògica, classes al carrer i l’AVL votarà per la Filologia Catalana [Arxiu]

2002.05.24
Zaplana oblida l’acord amb els sindicats; una ordre oblida Filologia Catalana i el PP continúa amb la demagogia sobre els castellans [Arxiu]

2002.05.23
La Universitat de València plantejarà un recurs contra la convocatòria d’oposicions [Arxiu]

2002.05.22
Alguns alcaldes del PP fan demagògia a costa dels castellans [Arxiu]

2002.05.22
La Universitat d’Alacant disposada a acudir als tribunals perquè l’administració reconega la titulació de Fiologia Catalana [Arxiu]

2002.05.21
L’STEPV interposarà un recurs contra el decret del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.05.16
La Universitat titla de despropòsit la no-consideració de la Filologia Catalana en el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.05.11
L’AVL es pronunciarà sobre el requisit lingüístic i sobre la llista de 192 paraules tramesa pel Consell [Arxiu]

2002.05.07
El Consell retira el requisit lingüístic dels concursos i entra en contradicció [Arxiu]

2002.05.04
El Consell aprova un requisit lingüístic falsejat [Arxiu]

2002.05.03
L’IIFV acusa el Consell de vulnerar la legalitat [Arxiu]

2002.05.01
El PSPV vol analitzar el requisit lingüístic en el context del Pacte pel Valencià [Arxiu]

2002.04.30
El títol de Filologia Catalana compleix el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.04.27
Segons el conseller Tarancón, la llicenciatura en Filologia Catalana no complix el requisit lingüístic [Arxiu]

2002.04.26
Els docents tindran una prova de valencià amb caràcter eliminatori [Arxiu]

2002.04.23
La Conselleria d’Educació preveu la implantació del requisit lingüístic en el 2014 [Arxiu]

2002.02.20
L’STEPV demana canvis en el decret del requisit lingüístic [Arxiu]

2002.02.14
Sentència del TSJ valencià de 16.01.2002 sobre els perfils lingüístics a Xixona referits als llocs d’habilitats nacionals (secretaris i interventors), recurs 1.086/1996. [Arxiu]

2002.01.16

Els autobusos de Palma atenen en català

Sense fer més comentaris —que haurien de matisar les suposades impossibilitats o necessitats d’incloure més d’una llengua— i després d’experiències de signe divers al País Valencià —que podem trobar reflectides en els informes del Síndic de Greuges— ens arriba la notícia que a Palma (Mallorca) els autobusos de l’EMT atenen els usuaris en català. Segons el Diari de Balears (16.04.2007 dl.):

Un total de 19 autobusos de l’EMT ja informen els seus usuaris en català

preveu que el sistema quedi implantat a tota la flota en un parell de mesos

JOAN C. PALOS. Palma.

Un total de 19 autobusos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) ja han començat a comunicar-se amb l’usuari en català, mitjançant la incorporació d’un sistema informàtic que progressivament s’anirà instal·lant a la resta de la flota. La iniciativa respon a una important demanda social i política, a més de ser un compliment del Pla municipal de normalització lingüística.

El tinent de batle de Seguretat Ciutadana i president de l’EMT, Álvaro Gijón, informà del desenvolupament d’aquesta acció, que disposa d’un pressupost de 180.000 euros. Aquesta quantitat representa el cost del sistema informàtic, que a finals de maig ja han de tenir els 160 autobusos de la flota de transport urbà de Palma.

Gijón comentà que «amb la intenció de no interferir en el servei de busos, totes les tasques d’adequació dels vehicles i d’instal·lació dels aparells s’ha realitzat els vespres a les cotxeres de l’EMT». A hores d’ara, ja s’ha completat aquesta adaptació en poc més del 10% de la flota i es preveu que abans de les eleccions de dia 27 de maig ja s’hagi completat el procés. El cost global d’implantació del sistema nou és de devers 1.100 euros per vehicle.

Flota bilingüe
Ara com ara, el sistema implantat no permet altre idioma que el català. A més, els intervals de temps entre aturades -massa curts- i la durada de la veu informàtica -massa lenta- fan impossible introduir el castellà a la megafonia dels busos.

No obstant això, el director gerent de l’EMT, Alejadro Delacourt, ha donat instruccions als tècnics de l’empresa perquè cerquin fórmules que permetin compatibilitzar les dues llengües i, d’aquesta manera, acabar amb la polèmica suscitada entre els sectors més «ultra» de Ciutat.

No fa ni mig any que l’EMT incorporà 18 autobusos nous i incrementà la plantilla de xofers amb 47 places més. Tot per continuar prestant servei als 35 milions de passatgers que l’empresa municipal mou cada any a través de la ciutat.

—En este enllaç podeu trobar què en dia el diari El Mundo-ElDia.com.

Renfe no progressa adequadament

Són coneguts els problemes dels càrrecs, fucionaris i treballadors de les empreses i institucions d’àmbit estatal amb la pluralitat lingüística oficial de l’estat espanyol. Tots deven haver topat alguna vegada amb demostracions més o menys prepotents d’ignorància i incapacitació lingüística en algun despatx o en alguna finestreta. Això és resultat d’anys de contemporitzar amb l’aplicació d’un requisit de capacitació bàsic, el requisit lingüístic.

Per ampliar una mica més la perspectiva sobre això del requisit lingüístic, que s’aplica de manera generalitzada i oficial únicament en el cas del requisit espanyol —tant ací com a Girona o a Utiel—, reproduïm a continuació el cas que ha afectat el president del Consell Assessor de RTVE. Segons publica el diari Avui (17.04.2007 dt.):

A l’estació de Lleida, en castellà

QUEIXA · El president del Consell Assessor de RTVE denuncia insults i abús del personal de seguretat privada de Renfe a Lleida ESPANYA · El van instar a parlar en castellà perquè “es trobava a Espanya”

Joan Tort

Josep Ramon Mòdol, president del Consell Assessor de RTVE i exparlamentari socialista, ha presentat una reclamació a Renfe pel tracte rebut per part de dos vigilants de seguretat de l’estació ferroviària Lleida-Pirineus que el volien obligar a parlar en castellà i per excedir-se en les seves funcions. També té previst denunciar el cas davant la Generalitat.

Els agents, segons va explicar Mòdol, li van dir que parlés en espanyol perquè era a Espanya i, a més, que no tenien cap obligació d’entendre’l en català. El representant de RTVE va assegurar que es va quedar perplex i que els va respondre que ja sabia prou bé que era a Espanya, però que també era a Catalunya i a Lleida i que ell parlava el català. Els vigilants privats li van respondre que era a “Lérida”, i Mòdol els va respondre que aquesta denominació ja no existia i va continuar negant-se a parlar en castellà.

La disputa es va allargar una bona estona més fins que l’exparlamentari els va demanar que li facilitessin la seva identificació com a vigilants de seguretat per formalitzar una queixa per insults i abús. Els empleats de la firma Prosegur s’hi van negar, i aleshores va presentar la reclamació a Renfe directament. Mòdol es va negar en tot moment a parlar en castellà davant l’actitud hostil i insultant dels vigilants.

Extralimitació

La picabaralla es va produir la setmana passada, quan Josep Ramon Mòdol es disposava a entrar a l’andana per pujar a un AVE en direcció a Madrid. Després de passar el seu equipatge per l’escàner de seguretat, els dos vigilants li van demanar que obrís la bossa de mà i que ensenyés el DNI. Mòdol s’hi va negar i va explicar que coneix la normativa i que els vigilants de seguretat no tenen competències per exercir aquestes funcions. Va argumentar que, en cas de qualsevol sospita, l’únic que poden fer és alertar la policia i retenir la persona de qui sospiten fins que agents de l’autoritat arribin al lloc dels fets.

Aquest fet va desembocar en el conflicte lingüístic i, finalment, en la denúncia contra els dos vigilants. Josep Ramon Mòdol va lamentar que personal de vigilància contractat per Renfe per mantenir la seguretat a l’estació del ferrocarril es comporti d’aquesta manera amb els usuaris, i més quan, fins ara, no consta que s’hagin produït conflictes per qüestions de la llengua catalana. A més, tota la retolació i la informació de l’estació segueix la normativa i es pot trobar en les dues llengües oficials a Catalunya.

La disputa la van poder veure més persones, alguna de les quals va intentar fins i tot mediar, tot i la perplexitat de la majoria.

El repetidor de la Carrasqueta

Reproduïm a continuació el comunicat que ha emés Acció Cultural del País Valencià davant la clausura imminent del repetidor de la Carrasqueta (més dades en Vilaweb):

Polítics, sindicalistes, escriptors i personalitats del món associatiu donen suport a la mobilització i confirmen la seua assistència

El govern valencià ha notificat a Acció Valencià del País Valencià (ACPV) que demà divendres 27 d’abril, a les 11 hores, tancarà el repetidor de TV3 que l’entitat té a la serra de la Carrasqueta, al terme municipal de Xixona. Aquesta mesura es pren després que el Jutjat del Contenciós-Administratiu d’Alacant autoritzara la Generalitat Valenciana a accedir a aquestes instal·lacions, en una decisió totalment oposada a la que ha pres el jutjat homònim de València. Com informàvem fa uns dies, la jutgessa de València va negar l’autorització a entrar al reemissor que ACPV té al Mondúver, prevista per al 25 d’abril al·legant que aquest mesura provisional contradeia drets fonamentals, com ara el dret a la llibertat d’informació o la pluralitat infomativa.

Tanmateix, la responsabilitat última de fer efectiva aquesta autorització, contrària al sentir de la gran majoria de la societat valenciana, la té la Generalitat Valenciana. Igualment, i malgrat les declaracions del conseller Vicent Rambla a favor d’un acord de reciprocitat entre els governs valencià i català, la decisió de tancar demà el repetidor de la Carrasqueta demostra la nul·la voluntat del PP valencià per arribar a una acord amb la Generalitat de Catalunya efectiu i positiu per ambdues parts.

Davant aquesta situació, ACPV no pot, per responsabilitat cívica, mantenir-se passiva. Per aquest motiu, i davant aquest greu atemptat als drets fonamentals dels valencians i valencianes, ha convocat una concentració demà 27 d’abril de 2007 a les 10 del matí a les instal·lacions de reemissor de la Serra de la Carrasqueta. L’objectiu: deixar palesa la indignació de milers de valencians i valencianes que veuran restringits els seus drets més elementals, com ara el dret a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa. Representants polítics, sindicals, culturals i cívics han confirmat la seua presència.

COM ANAR-HI

Carretera Alcoi-Xixona per la N-340 i abans d’arribar a Xixona està l’alt de la Carrasqueta (cartell indicador -1020 m )

Drets per a millorar la normalitat: un assaig

Tal com estava previst, ahir dimecres, al centre Octubre d’Acció Cultural del País Valencià, va tindre lloc la presentació del llibre de Francesc i Alfons Esteve Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià, que edita 3 i 4. Hi havia diversos companys i companyes de l’administració local i universitària, a més d’alguns polítics (vaig poder vore Rafa Arnal i Enric Morera). Van repartir el llibre a l’entrada. En resum, un acte breu i poc emotiu, a pesar de l’assaig de futur que se’ns proposava, potser a causa de l’amenaça del PP de la Generalitat valenciana de tancar el repetidor de la Carrasqueta, actuació amb què pretén tallar l’emissió de TV3 al sud del país, amb què pretén tallar una via de comunicació entre catalanoparlants.

Segons Europa Press:

Uns 50 col·lectius demanen en un llibre que els càrrecs públics de responsabilitat acrediten el coneixement del valencià

VALÈNCIA, 25/04/2007 17:32 (EUROPA PRESS)

Mig centenar d’entitats culturals i cíviques s’han adherit al llibre document “Drets cap a la normalitat. Propostes per fer una política lingüística eficaç i factible al País Valencià”, una obra escrita per dos especialistes de la Universitat de València que pretén oferir a les formacions polítiques un “full de ruta per a encaminar decididament la societat valenciana cap a la normalitat lingüística”. Algunes d’estes mesures són que per a exercir un càrrec públic de responsabilitat en l’Administració valenciana calga acreditar un coneixement de la llengua pròpia o la recuperació del model idiomàtic vigent “abans de l’arribada al Consell del PP i de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)”.

Segons han explicat els autors del volum, Alfons Esteve i Francesc Esteve, que han presentat hui el llibre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) juntament amb el president d’ACPV, Eliseu Climent, la publicació recull una bateria d’iniciatives que “haurien de complir-se al llarg de la pròxima legislatura i que són totalment respectuoses amb la legalitat vigent, és a dir, no van més enllà de la Constitució Espanyola ni de l’Estatut d’Autonomia però tampoc menys”, han recalcat.

Dins dels objectius fixats per este text -avalat per col·lectius com ACPV, Escola Valenciana o Intersindical Valenciana, han insistit- figura que el valencià “es convertisca en la llengua normal i preferent de tota l’Administració valenciana, tant de la Generalitat com de les corporacions locals”. A més, es reivindica la “disponibilitat i l’equiparació lingüística”, que suposa que “tots els funcionaris han de poder atendre oralment i per escrit els ciutadans en les dos llengües oficials, castellà i valencià”. Això inclouria no només les institucions autonòmiques sinó també les del Govern espanyol i administració de justícia, han subratllat.

Cal igualment “que les persones que ocuparan un càrrec públic de responsabilitat acrediten uns coneixements de valencià”, i també “generalitzar” l’ensenyament en valencià, garantir que els mitjans de comunicació públics s’expressen en llengua vernacla i reservar una quota als privats, han agregat. Finalment, han apostat per l'”equivalència legal entre valencià i català” i la “recuperació del model lingüístic vigent abans del 1995, i respectar les particularitats valencianes però tenint en compte també totes les variants de la resta de l’àrea lingüística catalana”.

Per als autors de l’obra, es tracta d’unes propostes “perfectament possibles amb l’actual marc legislatiu” i que permetrien portar a terme un “canvi radical necessari de l’actual situació sociolingüística”. El llibre pretén ser, per tant, “una primera contribució a esta transformació”, han asseverat.

Després de les eleccions del pròxim 27 de maig, la intenció dels promotors de la iniciativa és fer arribar al nou equip de govern este document, “que ha eixit de la societat civil”, han recalcat, amb el desig que “el copien punt per punt”, han assegurat.

Alfons Esteve (Xàtiva, 1968) és llicenciat en Dret i ha estat assessor de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat valenciana. Actualment, és cap de l’Àrea de Dinamització del Servici de Política Lingüística de la Universitat de València. Per part seua, Francesc Esteve (Xàtiva, 1965) és llicenciat en Filologia Catalana i treballa com a cap de l’Àrea de Terminologia del mateix servici de la institució acadèmica.

Un jutge autoritza l’accés al repetidor de la Carrasqueta

Mentre la jutgessa de València impedia el tancament del repetidor de televisió d’ACPV del Mondúber [veg.], des d’on es remet TV3, un jutge d’Alacant autoritzava l’accés dels funcionaris de la Generalitat al repetidor de la Carrasqueta, que pretenen clausurar. Segons la notícia de Vilaweb:

El jutge concedix a la Generalitat autorització per al tancament de les emissions de TV-3 des del repetidor d’Alacant

VALÈNCIA, 24/04/2007 15:49 (EUROPA PRESS)

El titular del jutjat del Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant ha dictat una interlocutòria per la qual autoritza la Generalitat valenciana al tancament provisional del repetidor propietat d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) des del qual s’emet TV-3 a Alacant.

En una interlocutòria que porta data de 13 d’abril a què ha tingut accés Europa Press, el jutge concedix autorització a l’Administració autonòmica per a entrar al centre reemissor de televisió situat a la serra de la Carrasqueta de la població de Xixona, des del qual ACPV realitza les emissions de TV-3.

La resolució judicial establix que l’entrada a les instal·lacions s’haurà d’efectuar “en un termini màxim de 10 dies” i observar-se en l’execució “el màxim respecte als drets fonamentals i llibertats de la persona”. També assenyala que s’haurà d’informar al jutjat de les actuacions realitzades.

El Consell havia demanat autorització per a procedir a l’execució forçosa, com a mesura provisional, del cessament de les emissions que es realitzen des d’este repetidor, arran de l’expedient sancionador incoat contra ACPV per estar mancat de llicència administrativa per a esta activitat.

El jutjat considera que l’examen de l’acte a executar amb caràcter forçós “no implica la ponderació de la seua oportunitat, sinó tan sols una anàlisi valorativa del procediment d’execució i de l’acte de cobertura, i també de l’eventual afectació d’altres drets fonamentals i llibertats públiques”.

El jutge entén que la resolució “ha estat dictada per l’autoritat competent prèvia audiència a l’interessat” i que “s’ha intentat l’entrada domiciliària sense que s’haja obtingut el consentiment del titular”.

El jutjat adopta esta decisió “sense perjuí dels recursos administratius o contenciosos administratius que l’interessat haja pogut interposar” contra esta interlocutòria, per a l’execució de la qual se sol·licita l’entrada, i també de les mesures cautelars que puguen adoptar-se en relació amb estes accions, “i en eixe cas quedaria sense efecte” esta autorització.

El Govern valencià té previst executar este tancament, tot i que no ha precisat en quina data ho farà, segons han informat a Europa Press fonts de la Generalitat.

La decisió es coneix el mateix dia en què també s’ha fet públic que la titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València ha denegat l’autorització sol·licitada per la Generalitat valenciana per a l’execució forçosa del tancament provisional de les emissions de TV-3 que es realitzen des del centre reemissor propietat d’ACPV situat al cim del Mondúver, a la localitat de Xeresa, que estava prevista per a demà, 25 d’Abril, dia que es commemora la Batalla d’Almansa.

L’espai català de comunicació comença a alliberar-se al País Valencià

Notícia important i alleujadora de l’angoixa comunicativa a què ha sotmés el govern valencià del PP als ciutadans valencians —ostatges del seu benefici privat—. La jutgessa ha considerat més important el dret a la informació que els tràmits administratius adduïts per la Generalitat. Segons Vilaweb:

DIMARTS, 24/04/2007 – 11:15h

La justícia denega a la Generalitat l’ordre de tancament de TV3

[Veg. la sentència]

La jutgessa desestima la petició del govern de Camps de tancar el repetidor del Mondúver perquè diu que vulneraria drets fonamentals

La pretensió del govern de Camps d’impedir les emissions de TV3 al País Valencià ha topat amb els tribunals: la jutgessa del contenciós administratiu de València ha denegat el tancament del repetidor del Mondúver, que el govern volia executar demà, coincidint amb el tres-centè aniversari de la batalla d’Almansa. La jutgessa ha desestimat la petició perquè considera que el tancament vulneraria el dret fonamental dels ciutadans de rebre informació i, per tant, és una mesura del tot desproporcionada.

Així doncs, demà el govern no podrà dur a terme el tancament que volia fer del repetidor del Mondúver, on Acció Cultural havia convocat una concentració de protesta a les vuit del matí.

Si el govern vol persistir per la via judicial per tancar els repetidors de TV3 encara pot presentar un recurs contra la resolució de la jutgessa.

La reciprocitat

Simultàniament, el govern de Catalunya i el govern valencià negocien un possible acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. El conseller de Mitjans de Comunicació català, Joan Manuel Tresserras, comunicarà avui al seu homòleg valencià, Vicent Rambla, la predisposició del govern espanyol a cercar una solució tècnica que la permeti. El ministre d’Indústria, Joan Clos, va parlar ahir amb Tresserras i es va comprometre a fer tot quant fos possible per trobar una solució.

El govern valencià ha posat dues condicions a la reciprocitat; n’és una, precisament, que el ministeri d’Indústria hi intervingui per habilitar l’espai radioelèctic necessari. La segona és que TV3 deixi d’utilitzar la denominació País Valencià, cosa que de moment no accepta el govern de Catalunya.