¿Els acadèmics ens volen impulsar?

Diu ara l’AVL que cal un nou impuls per a l’ús del valencià. I s’oferixen a la societat valenciana a participar activament en este procés. Doncs, benvinguda siga la iniciativa. Potser podrien començar per fer que les Corts, que han segut capaces de gestionar un nou carnet d’identificació en català, faça les gestions a fi que el web permeta predeterminar l’idioma amb l’opció del navegador, sense que ens envie per defecte a la pàgina en espanyol (i sense que hajam de passar cada vegada pel Flash inicial i la tria idiomàtica). Vaja, bufar i fer ampolles per a la nova presidenta, si li ho suggerix l’AVL.

Una altra: ¿per què els serveis d’atenció al client del 902 01 22 20 d’Orange —per dir un nom i un número— no ens entenen en català? En tota la sala només el xic que recollia les queixes (opció 5) féu l’esforç d’entendre’ns, i ho aconseguí, tal com ensenya Til Stegmann, que parlant mexicà, el meu valencià fou un joc de cries. La resta de telefonistes, en canvi, van ser incapaces de tindre l’obertura mental suficient i fins i tot una ens va penjar el telèfon. Estic d’acord amb elles: els coneixements idiomàtics es paguen.

Finalment, fins i tot faria un gran impuls si tots els acadèmics reclamaren els rebuts dels seus ajuntaments en valencià. Naturalment, que ho feren públicament, que sempre faria molt més impuls. Pel que sabem, n’hi ha uns quants que viuen a València; pel que sabem, a nosaltres —després d’unes quantes queixes— ens els envien en espanyol a la bústia de casa, però abans que pugam badar boca de nou, ens els envien en català per correu certificat, que hem d’anar a arreplegar a Correus. No és gens ètic, però són aixina en l’ajuntament de València, no volen que ens apoltronem, volen que ens impulsem…

Bé, entre tots ho impulsarem tot. Deixem constància ja de la notícia tal com la publicà Vilaweb (29.06.2007):

L’AVL insta les institucions a aplicar “actuacions urgents” a favor del valencià i a impulsar un “pacte cívic”

VALÈNCIA, 29.06.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat en la seua sessió plenària de hui una declaració institucional en què, entre d’altres qüestions, insta “els poders públics que tinguen com un dels seus objectius primordials fomentar l’ús i l’ensenyament del valencià en tots els àmbits per a garantir-ne l’oficialitat efectiva” per a la qual cosa destaca la “necessitat d’aplicar actuacions urgents”. Alhora, l’ens normatiu considera que la Generalitat “hauria de propiciar un ampli pacte cívic per al foment del valencià”.

El document, que està dirigit a les Corts, al Consell, a les diputacions provincials i als ajuntaments de la Comunitat Valenciana i que es remetrà a tots ells, porta el lema de “Cal un nou impuls per a fomentar l’ús del valencià”. En el text, l’AVL assenyala que amb la constitució de la Generalitat i l’Administració local després dels últims comicis del 27 de maig, s’obri un “nou període legislatiu que comença poc després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, el qual, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, establix que “La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià” i atorga caràcter estatutari i normatiu a l’AVL”, recorda.

Estes disposicions estatutàries “exigixen ineludiblement que les Corts o el Consell aproven i apliquen noves iniciatives legislatives que reforcen una política lingüística que garantisca l’ús normal del valencià”, assenyala la declaració.

A més, recalca que “totes les administracions públiques hauran de prendre en consideració els dictàmens o informes que, respecte a la situació sociolingüística actual del valencià, han elaborat últimament diferents institucions”.

“Estos informes -prosseguixen els acadèmics- destaquen la pèrdua de vitalitat del valencià i plantegen la necessitat d’aplicar actuacions urgents”. En este sentit, “cal assenyalar que encara no s’han aplicat algunes disposicions de la Llei d’ús i Ensenyament del Valencià, el 25 aniversari de la qual es commemorarà el 2008”.

En el mateix sentit, l’AVL considera “que és de gran rellevància política el document “Pacte pel valencià. Acords per a la promoció del valencià”, signat pels grups majoritaris de les Corts Valencianes el 14 de juliol del 2001; també en la Declaració de l’AVL de 23 de juliol del 2003, aprovada a propòsit de les eleccions autonòmiques i municipals del 25 de maig del 2003, on s’indicava que calia fer efectius, urgentment, alguns dels compromisos de l’esmentat pacte i que calia fer-ho “amb el major consens possible durant el nou període de quatre anys que ara comencen les institucions valencianes”. “Ara, quatre anys després, en aprovar esta declaració, no fem sinó reiterar la mateixa manifestació”, apunten.

DRETS LINGÜÍSTICS

Per a l’AVL, la Generalitat “hauria de propiciar que les institucions valencianes i les organitzacions polítiques, sindicals i ciutadanes, formalitzen un ampli pacte cívic pel foment del valencià, encoratjant a la societat valenciana a aprofundir en els drets lingüístics i a renovar el compromís per a promoure l’ús del valencià en tots els àmbits socials”.

Al respecte, és “desitjable que es produïsca una convergència solidària entre les institucions valencianes, les associacions cíviques i els grups implicats en el foment del valencià, a fi de coordinar mesures pragmàtiques i positives en favor del seu ús normal”. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua “s’oferix a tota la societat valenciana a participar activament en este procés”, conclou la declaració

Junta Digna aclarix una notícia apareguda en el Levante

Els companys i companyes de Junta Digna ens han tramés el comunicat següent:

En relació amb l’article publicat pel diari Levante el 26 de juny de 2007 sobre Junta Digna, aquest col·lectiu vol manifestar el següent:

Junta Digna és una plataforma de debat impulsada per un col·lectiu d’examinadors amb un profund compromís i implicació amb la llengua i amb la Junta Qualificadora des de fa molts anys. L’objectiu d’aquest fòrum de debat intern és discutir idees, a partir de la llarga experiència dels seus membres, que permeten plantejar a l’administració propostes de millora en el desenvolupament de les proves.

Junta Digna vol manifestar que encara no s’ha posat en contacte amb l’administració per a plantejar cap demanda ni cap proposta. El debat es troba en una fase inicial de generació d’idees, amb propostes molt diverses fetes pels membres del col·lectiu, que encara s’han d’organitzar i analitzar.

El document a què ha tingut accés el diari Levante és un esborrany redactat en clau interna. A més, es tracta d’una versió primerenca que conté algunes apreciacions subjectives i, en algun cas, errònies, que han sigut detectades i corregides en versions posteriors.

La vaga a què fa referència l’article no és, en absolut, una decisió definitiva. Certament, és una de les mesures de força suggerides, però ara com ara no n’hi ha una convocatòria ferma.

Junta Digna vol deixar clar que en cap moment ha volgut traslladar el debat als mitjans de comunicació per a no desvirtuar-lo. Aquest fòrum de debat, des del compromís i la implicació del seus membres amb la JQCV, continuarà generant propostes i fomentant el debat intern, amb esperit constructiu, dins de l’entorn tècnic i professional que li és propi.

El congrés espanyol es preocupa per les llengües de la justícia

Han passat molts anys ja de democràcia, però l’administració de justícia —cosa que pressuposen massa sovint els monolingües—, no ha confirmat encara definitivament i de manera general els drets lingüístics o a la igualtat dels ciutadans no castellans de l’estat. A voltes n’hi ha excuses en la ignorància d’alguna de les parts i a voltes ni tan sols hi ha excuses, sinó un imperatiu predemocràtic.

En qualsevol cas, el congrés espanyol s’ha mogut una mica per fer respectar el drets lingüístics. Segurament caldria que ho resolgueren primer a dins del mateix congrés, però encara és propi de molts polítics reclamar als altres els deures que no complixen ells mateixos.

Segons la notícia de El País (dc. 27.06.2007) —traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum—:

El Congrés insta que es respecte en els jutjats l’ús de llengües oficials

El pp vota amb tots els grups per a fer complir la llei que empara el bilingüisme

VERA GUTIÉRREZ CALVO – Madrid – 27/06/2007

Abans que s’aprovara l’Estatut de Catalunya, la Llei del Poder Judicial ja reconeixia el dret de les parts personades en un litigi a utilitzar les llengües cooficials —en les comunitats que en tinguen— en les seues intervencions davant el jutjat. Però és un dret que no sempre es respecta, segons admeten tots els partits. Per això, la Comissió de Justícia del Congrés va decidir ahir per unanimitat instar el Govern que «impulse el compliment» d’eixa llei i d’allò establit en els estatuts d’autonomia.

«Si hi ha un àmbit on la pluralitat lingüística presenta un dèficit, aquest és l’àmbit judicial. L’article 231 de la Llei del Poder Judicial és ignorat en moltes ocasions», va plantejar el portaveu de ciu, Jordi Jané. Hi van estar d’acord el socialista Jordi Pedret —«el problema existix, hi ha un compliment imperfecte de la legislació», va dir— i el diputat del pp Juan Manuel Albendea, que va subratllar que «la pluralitat lingüística d’Espanya no la discuteix ningú». «De totes maneres, els incompliments són puntuals», va matisar el popular.

Albendea va votar a favor de la proposta de ciu, però abans va fer un va intent per canviar-la per una altra «més pràctica» en la qual, en lloc de parlar genèricament de «prendre mesures», es reclamara que els jutjats de comunitats amb llengua pròpia disposen de «traductors suficients que permeten una comunicació fluida i correcta entre el tribunal i les parts, evitant qualsevol possible indefensió».

«Redactar-ho així em sembla molt més eficaç”, va opinar el diputat del pp. El nacionalista Jordi Jané, tot i agrair l’aportació, li va aclarir que no era això realment el que perseguia el seu grup. «No és tant la falta de mitjans, es tracta del model: aspirem que els qui servixen la justícia en els territoris amb llengua pròpia usen esta llengua. És pedagogia», va explicar. No obstant això, l’article 231 de la Llei del Poder Judicial que esgrimix ciu, si bé empara «les parts» en litigi perquè usen la llengua que vulguen, també establix que jutges, fiscals i funcionaris han d’emprar el castellà, i que només poden usar una altra llengua «si cap de les parts s’hi oposara al·legant desconeixement».

La traducció i interpretació de la justícia

Les traduccions del judici a l’Audiència Nacional de Madrid per l’atemptat de Barajas de l’any 2004 han donat lloc a notícies més o menys curioses o interessants, d’acord amb el punt de vist i l’estil dels periodistes. En tot cas, ha quedat clar que la pràctica de la diversitat lingüística i l’administració de justícia són coses que encara no casen com caldria, tal com sabem els ciutadans catalanoparlants d’arreu de l’estat espanyol. La gestió lingüística en els jutjats de qualsevol mena és una assignatura pendent, però com que este cas té una repercussió més gran i potser una gravetat que no convida a la brometa fàcil i al menyspreu de les llengües dels altres, allunyats dels voluntarismes patrioters o dels nacionalismes malentesos d’uns i altres, hem pogut llegir comentaris més acurats del que és habitual sobre la traducció i la interpretació.

En eixe sentit, i des d’un punt de vista professional, crec que és interessant una carta que aparegué en El País (ds. 09.06.2007):

Les traduccions en el judici de l’11-M

Arran de les informacions publicades en l’última setmana sobre la traducció de gravacions realitzades a acusats del procés pels atemptats de l’11-M, ens agradaria cridar l’atenció sobre una sèrie de qüestions:

1. S’ha posat de manifest la importància que pot tindre la interpretació d’una sola paraula, que pot convertir un home en ideòleg d’una matança o en mer coneixedor previ. La traducció i la interpretació no són, doncs, una simple qüestió auxiliar en un judici, sinó una qüestió decisiva que depén de la competència i professionalitat d’aquells que l’exercixen i que no s’ha de confondre només amb «coneixements de llengua», de la mateixa manera que no és el mateix ser advocat que tindre coneixements de dret.

2. S’ha fet evident la incapacitat del Ministeri de Justícia per a afrontar tot sol els reptes lingüístics del procés, ja que ha hagut de recórrer al Ministeri d’Exteriors perquè un dels seus intèrprets funcionaris coordine el grup de reputats intèrprets freelance que han actuat en el judici. No es tracta, doncs, de personal propi de l’Audiència Nacional, com s’ha publicat. El motiu no és altre que el Ministeri de Justícia practica una contractació laboral erràtica i denigrant (titulació de batxiller), duta a terme sense l’assessorament de les facultats de traducció i interpretació o d’associacions de professionals.

3. La importància que la justícia dispose de professionals traductors-intèrprets propis que puguen tindre accés als sumaris amb garanties de confidencialitat i en els quals es puga confiar en un moment determinat atenent la seua trajectòria i experiència.

Però el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes amb competències en la matèria estan optant per la subcontractació. Cras error, ja que les licitacions enriquixen determinades empreses que arriben a quedar-se amb el 60 % dels ingressos mentres que la qualitat de l’intèrpret va lligada al salari que li paguen: 12 euros/hora en els jutjats de la Comunitat de Madrid, 10 euros/hora en la Comunitat Valenciana… La nostra associació ha proposat al Ministeri de Justícia la creació d’un cos similar al del mae que puga conformar una xarxa que gestione registres d’intèrprets qualificats similars als d’altres països de la ue, sense que hi haja intermediaris enriquint-se i sense que quede en entredit la tutela judicial efectiva. Este sistema és possible, ja que funciona en l’illa de Gran Canària. Però continuem rebent una resposta molt habitual: el silenci.

Sonsoles Plaza Blázquez
Presidenta de l’Asociación Profesional de Traductores e Intérpretes Judiciales
I tres firmes més de directius de l’aptij.

Les llengües a Vila-real

El Bloc d’Enric Gil es fa ressò del llibre de Manel Pitarch Font Llibre blanc de l’ús del valencià. Estudi sociolingüístic a Vila-real (Ajuntament de Vila-real, 2007). Les dades continuen mostrant que el valencià avança més lentament del que voldríem. Ací teniu els enllaços a les dos entrades del bloc:

Vila-real: estudi sociolingüístic
Estudi sociolingüístic a Vila-real (2)

Podem refer una afirmació de l’estudi i dir que, dels que diuen llegir en valencià, un 15 % ho fan per la necessitat d’ajudar els fills amb els deures, cosa que sembla confirmar la importància de l’educació tant per als alumnes com per a la resta dels seus familiars i de la societat. L’estudi sembla que considera negativament la «voluntarietat discutible» d’eixa actitud. Posem per cas que és una actitud positiva: la voluntarietat indiscutible de no quedar marginat de la cultura i la llengua del país.

Llengües de signes equiparades

Pel que sembla el llenguatge de signes té uns precedents il·lustres a València (per exemple, en Faustí Barberà i Martí), on es creà —segons informa la Viquipèdia— en 1843 la primera escola per a persones sordes. De fet, la llengua de signes valenciana (LSV) és —ara sí!— l’origen de la llengua de signes catalana.

I ara, per sort, sembla que podrem equiparar els drets lingüístics de les persones sordes de l’estat, segons la informació que podem llegir en El País (dc. 20.06.2007):

El Congrés equipara la llengua de signes catalana a l’espanyola

I. de la F., Madrid

La Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés va aprovar ahir el projecte de llei de les Llengües de Signes espanyola i catalana, cosa que garantirà a les persones sordes «comunicar-se entre elles i amb el seu entorn», en paraules de la diputada del psc Esperanza Esteve. El projecte de llei, que serà ratificat pel Ple del Congrés la pròxima setmana, incorpora dos eixos d’actuació: d’una banda, garantix el dret de les persones sordes i amb discapacitat auditiva (vora dos milions d’espanyols, 100.000 amb sordera profunda i un miler sordcegos) a una educació bilingüe: podran aprendre i comunicar-se a tots els efectes tant amb la llengua de signes com amb la llengua oral oficial. Dependrà de la seua elecció, o de la dels seus pares si són menors.

Al mateix temps, la llengua de signes catalana adquirix el mateix estatus que l’espanyola. De fet, el projecte de llei inicial ha abandonat el singular i es denomina Llengües espanyoles de signes. Es deixa oberta així la possibilitat que es reconeguen llengües de signes a Euskadi o Galícia.

Arran d’esta norma les persones sordes disposaran de serveis d’intèrprets en els àmbits educatius i sanitaris, així com en els mitjans de comunicació social i l’administració judicial i penitenciària. El lleure i l’esbargiment també seran conquestes accessibles per al col·lectiu.

Requisit lingüístic britànic

La desconnexió informativa sobre alguns temes que ens afecten ben profundament potser fa que passen desapercebudes, descontextualitzades o sense massa transcendència algunes notícies que haurien de tindre un tractament més acurat.

Així, tot i que encara no ens hem acabat d’assabentar que el requisit lingüístic és un deure comú a moltes parts del món, sembla que, més encara, com més a prop, menys ens el mostren i menys el vegem, com és el cas del requisit lingüístic espanyol, que apareix en la constitució espanyola i és exigit en qualsevol àmbit de l’administració pública espanyola, valenciana, catalana, balear, aragonesa o murciana (al Rosselló es tracta del requisit lingüístic francés; a l’Alguer crec que l’italià s’imposa sense més requisit.)

Ara només cal recordar que l’administració valenciana té implantat el requisit lingüístic valencià —tot i que mal regulat—, que fou establit amb la Llei 4/1983 i preestablit i suposat en la Constitució de 1978. I això deu ser cosa de la modernitat, ja que el manteniment i extensió de la diversitat lingüística i dels valors associats a les llengües del món s’enfoca a través d’un requisit semblant (i més ample moltes vegades).

Segons podem llegir en El País (W. Oppenheimer, dc. 13.06.2007):

Examen d’anglés per a ser britànic

[…]

Des del 2 d’abril passat, l’examen de llengua i de ciutadania s’ha estés a aquells que sol·liciten un permís de residència permanent. Però han començat a sonar veus per a estendre eixa exigència a qualsevol estranger de fora de la UE que vullga instal·lar-se més de sis mesos al Regne Unit. La idea es complementa amb la proposta d’instaurar un dia de festa nacional i exaltació dels valors comuns dels britànics.

A Gal·les també se’n fan, de bolets, quan plou

El titular és una reelabració d’un refrany que servix per a presentar el web de Víctor Pàmies i Riudor Refranyer català – castellà, una faenassa impresionant i verdaderament útil. La qüestió és que això del requisit lingüístic servix tant per a llengües minoritzades com per a llengües «majoritzades», la qual cosa demostra que és un instrument a l’abast de qualsevol política, justa o injusta. Per exemple, a l’estat espanyol tenim un requisit lingüístic genèric respecte de l’espanyol que és discriminatori en no tindre la mateixa contrapartida respecte del català, basc o galaicoportugués.

La notícia de l’Avui (dj. 14.06.2007) diu:

El govern de Cardiff veu «inacceptable» el fet i els nacionalistes criden a un boicot a l’empresa

Prohibit parlar gal·lès en públic

La companyia de viatges britànica Thomas Cook demana als seus empleats de Gal·les que a la feina parlin només en anglès

Un grup de manifestants protestaven dilluns passat amb la boca tapada amb un pedaç davant l’oficina de Thomas Cook a Bangor (País de Gal·les), una de les zones amb un índex més elevat de parla gal·lesa. La companyia de viatges i paquets de vacances Thomas Cook va demanar als seus empleats a Gal·les que per tractar de negocis i de feina parlessin «only English» (només anglès). La petició va provocar polèmica i els empleats van portar el cas a la Comissió per la Igualtat Racial —a falta d’una comissió per la igualtat lingüística—, que va dir que la petició o normativa era «il·legal».

Thomas Cook va puntualitzar que els seus empleats a Gal·les poden parlar en gal·lès en les seves converses privades o si algun client els demana productes en aquesta llengua, però la llengua de comunicació sobre negocis, formació del personal o treball en equip seria l’anglès.

El govern autònom de Cardiff va intervenir en l’assumpte dient que la petició laboral és «totalment inacceptable» i el partit nacionalista Plaid Cymru ha demanat un boicot a Thomas Cook mentre no canviï la política lingüística. Les associacions en defensa de la llengua gal·lesa com Cymdeithas yr Iaith (Societat de la Llengua Gal·lesa) creuen que aquest cas demostra «la necessitat de fer una nova llei per regular el gal·lès». La companyia Thomas Cook, una de les més grans de la Gran Bretanya en la venda de paquets de vacances i viatges, recorda: «No hem prohibit parlar gal·lès en converses privades o als clients que volen ser atesos en aquesta llengua, però l’empresa demana l’ús de l’anglès als seus empleats quan tractin temes de feina en el lloc de treball». Clive Adkin, encarregat de recursos humans a Thomas Cook, i la Comissió per la Igualtat Racial han anunciat que es reuniran a finals de setmana per resoldre el conflicte lingüístic.

Per una JQCV més digna i moderna

És el propòsit de la CDLPV contribuir a millorar tant la situació lingüística del País Valencià com la situació professional del personal que treballa amb eixe mateix objectiu fent tasques tècniques lingüístiques. En eixe sentit, ens ha arribat a la bústia una iniciativa que pretén moure i organitzar el col·lectiu de tècnics que participen en les proves de la JQCV, missatge que reproduïm a continuació:

Col·legues i amics,

Des del col·lectiu d’examinadors i correctors de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià s’ha impulsat un moviment de reivindicació denominat Junta Digna que pretén reclamar una dignificació i una actualització de les proves de la JQCV.

En aquest col·lectiu hi ha un cert malestar, que ha anat augmentant amb el temps, per l’immobilisme que ha caracteritzat la Junta tant pel que fa a retribucions al seu personal de suport com al mateix procediment d’examen. El resultat és que, en aquests aspectes, les proves que organitza la Generalitat Valenciana estan a una distància sideral de les equivalents organitzades per la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear, que curiosament en molts casos tenen la mateixa validesa administrativa. Creiem que les proves de la Junta necessiten urgentment passar un procés d’actualització, modernització i dignificació.

Considerem que la situació és ja inajornable, tenint en compte no solament el greuge que provoca la baixa retribució per exercir d’examinadors i correctors sinó també la proximitat dels canvis que representa el nou Marc europeu comú de referència per a les llengües. Creiem que el col·lectiu d’examinadors i correctors som un grup de personal especialitzat i altament qualificat que mereixem una retribució adequada i que la nostra veu siga escoltada per l’administració.

Alguns membres d’aquest col·lectiu, pertanyents a diferents seus de la JQCV, hem fet un primer pas i hem elaborat un document, el Manifest Junta Digna, amb la intenció de fer-lo circular entre tot el col·lectiu i totes les persones interessades arreu del País Valencià. La finalitat d’aquest manifest és generar un debat entre nosaltres i anar confeccionant un document, que presentarem a l’Àrea de Política Lingüística, amb una sèrie de propostes i reivindicacions, algunes de les quals, com ara les relatives a la retribució i altres relacionades amb el procediment, hem de considerar irrenunciables.

Si sou examinadors o correctors de la JQCV us interessarà visitar la web del moviment Junta Digna, www.juntadigna.tk. És convenient també que us subscriviu a la llista de distribució que hem creat enviant un correu electrònic amb l’assumpte “Alta en la llista” a l’adreça juntadigna@gmail.com per a mantenir-nos informats i en contacte. Si treballem units podem aconseguir que l’administració de la GV dignifique i actualitze les proves. Difoneu aquesta informació perquè puguem arribar a tots els examinadors o correctors de la JQCV. La descoordinació entre els membres del col·lectiu és la gran basa amb què ha jugat l’administració per a disposar de nosaltres com ha volgut. És hora de dir prou i de fer-nos escoltar.

Junta Digna
a/e: juntadigna@gmail.com
Web: www.juntadigna.tk