Intercanvis escolars i Pla EVA

ORDE de 15 de març de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre alumnes dels centres mantinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística. [2007/4307] (DOCV núm. 5.487, de 11.04.2007)
– vegeu text

ORDE de 2 de març de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual. [2007/3963] (DOCV núm. 5.488, de 12.04.2007)
– vegeu text

Alguns exemples de teletreball

En octubre del 2006 la companya Immaculada Navarro mostrava el seu interés pel teletreball. En algun dels àmbits laborals dels tècnics lingüístics, el teletreball té possibilitats d’implantar-se i pot ser una millora de les condicions laborals que convé tindre en compte, tal com assenyalava Imma Navarro. En eixe sentit, reproduïm a continuació un article (El País, 17.04.2007 dt.) que exposa alguns exemples del que és el treball a casa.

Teletreball

Futur llibre d’estil municipal a Alzira

La retòrica del pionerisme a hores d’ara, després de l’ús i l’abús de l’expressió que n’han fet els dirigents del Partit Popular en administracions diverses, més que moderna i encoratjadora sona a tòpica i rància. En este cas, l’Ajuntament d’Alzira es proclama «pioner» —segons diuen— en tindre un llibre d’estil. La veritat que per ara només es tracta d’un anunci d’elaboració, cosa que sabem que entra en la dinàmica propagandística d’anunciar els esdeveniments futurs i els beneficis i avantatges que han de reportar com si foren realitats materials ja efectives. L’interminable conte de la lletera.

Tenint en compte la quantitat d’ajuntaments que hi ha al món, sembla frívol i trist que els nostres polítics puguen pensar que encara és motiu d’autobombo ser «pioners» al País Valencià en un tema tan bàsic. Hauria de ser motiu de reflexió —que la penitència ja la portem molt avançada—. En este sentit, hi ha molts companys i companyes de l’administració local que han impulsat i assajat iniciatives d’este tipus al llarg dels anys de democràcia i encara estan esperant un mínim grau de col·laboració eficaç de funcionaris i polítics de torn. Esperem que en este cas la cosa vaja realment avant i que a Alzira més que «pioners» en l’anunci siguen efectius en la materialització.


Alzira elaborarà el primer llibre d’estil d’un ajuntament de la Comunitat i seguirà les normes de l’AVL

VALÈNCIA, 12.04.2007 dj. (EUROPA PRESS)

L’Ajuntament d’Alzira (Ribera Alta) ha aprovat l’elaboració d’un llibre d’estil del Consistori, una iniciativa «pionera en la Comunitat Valenciana, ja que serà el primer llibre d’estil d’una administració local», segons han informat hui fonts municipals, que han ressaltat que el volum seguirà les normes establides per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

El document tindrà la funció de definir, establir i pautar el marc formal per al conjunt de documentació administrativa, tant des del punt de vista lingüístic i estilístic com de disposició i disseny dels documents. Igualment, contindrà el model lingüístic i estilístic de la pàgina web municipal, campanyes institucionals, retolació i senyals i qualsevol aspecte de l’administració i de la comunicació al si de la corporació i entre la corporació i els ciutadans, han explicat les mateixes fonts.

La iniciativa ha estat presentada hui per la regidora de Cultura de la població, Consuelo Berenguer, que ha destacat el fet que es tracte «del primer ajuntament de la Comunitat Valenciana que tindrà un llibre d’estil propi». «És una aposta del Consistori pel valencià ja que és un desplegament del reglament d’ús del valencià aprovat per l’Ajuntament la legislatura passada», ha afegit.

Berenguer ha detallat que el llibre establirà el model de llengua i unificarà els criteris dels documents de l’Ajuntament, «el que augmentarà l’eficàcia administrativa», ha asseverat.

Respecte al model lingüístic en valencià se seguirà el que configure o vaja configurant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tant en els seus diccionaris com en la seua gramàtica, «el que vol dir açò que la forma prioritària seran les genuïnes valencianes o les més usualment valencianes», ha assegurat.

De la mateixa manera seran també prioritàries les solucions lingüístiques contingudes en el programa SALT i en general les pautes marcades pels organismes dependents de la Generalitat valenciana, «sense prohibir les solucions generals, però primant les que s’entenen per valencianes genuïnes, en la línia establida per l’AVL i de l’Àrea de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport», han recalcar fonts municipals.

Respecte al castellà, ja que contindrà documents en bilingüe, se seguiran les directrius de la RAE i, singularment, el manual d’estil de la llengua espanyola de José Martínez de Sousa.

El llibre d’estil s’editarà en forma de llibre tradicional i en suport informàtic i estarà penjat en la pàgina web de l’ajuntament mateix. A més de tindre com a objectiu la unificació de criteris en el disseny i en el model lingüístic administratiu, serà també una «eina decidida en favor de l’ús del valencià no sols a l’ajuntament mateix sinó també un gran suport en eixe ús per a la ciutadania en general, que tindrà models de tot tipus al seu abast», han conclòs.

La reforma audiovisual espanyola

Hi ha coses a què no ens hauríem d’acostumar mai. Per exemple, al fet que molts governants i funcionaris de l’administració general de l’estat espanyol ens vullguen fer creure —i fingixen creure ells mateixos— que ni tenen ni apliquem cap política lingüística. Per contra, la notícia de l’1 de març del 2007 d’El País ens hauria de moure a la indignació cultural i lingüística, que haurien de compartir principalment la major part dels polítics que no es solen complaure d’ignorar les llengües peninsulars diferents de l’espanyol.


El Govern reactiva la creació d’un consell audiovisual d’àmbit estatal

Rosario G. Gómez, Madrid
[…] Inicialment, el text imposava a les empreses de ràdio i televisió l’obligació que la seua programació atenguera els principis d’«objectivitat i veracitat» informativa, respectara el pluralisme polític, religiós, social, cultural i lingüístic, protegiren la joventut i la infància i promocionara la cultura i les llengües d’Espanya.

[…] El nou articulat no fixa un mínim d’hores d’emissió en les llengües cooficials per a les televisions que emeten en comunitats amb llengua pròpia, com establia el primer text. […]

És a dir, si tot la cosa acaba aixina, haurem de concloure com el tebeo aquell: «igualico, igualico que el defunto de su agüelico». Quins temps… aquells!

Nova direcció en l’IIFV

Segons hem pogut llegir en Vilaweb:

El catedràtic Ferran Carbó, nou director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

03/04/2007 13:44

VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)

El catedràtic Ferran Carbó és el nou director general de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), segons han informat hui fonts de l’entitat. La votació s’ha celebrat hui i Carbó, únic candidat, ha resultat elegit per 36 vots a favor i tres vots en blanc.

L’Institut integra les tres universitats valencianes —València, Alacant i Jaume I de Castelló— que tenen estudis de filologia —amb matèries adscrites i investigació— a l’àrea de la Filologia Catalana. El 15 de febrer passat Ferran Carbó havia estat elegit també director de la seu de la IIFV a la Universitat de València, han recordat les mateixes fonts.

Ferran Carbó (Vila-real, 1960) és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València. Entre 1999 i 2002 va ser degà de la Facultat de Filologia, i actualment és el coordinador de la Càtedra Joan Fuster de la mateixa universitat.

La categoria de l’anècdota: el País Valencià

La generalitat valenciana de Francisco Camps informa?, desinforma?, o deforma? No hi ha massa opcions més per als ciutadans i ciutadanes valencians. I ningú pot dir a estes altures que convertim l’anècdota en categoria. Al contrari, estem massa acostumats a vore com el PP vol fer passar la categoria del seus actes com a anècdotes sense més transcendència. Amb tot, eixa és la situació actual:

[Tret de la pàgina del Prop el 30.04.2007. En negreta el que més ens ha sorprés.]

* LOCALIDADES Y PRUEBAS
– Alicante: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Alcoy: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– Alzira: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Benidorm: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Buñol: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Burriana: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
Castellón de La Llanura: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Dénia: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Elx: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Gandía: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– La Vall d’Uixó: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Llíria: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Ontinyent: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Orihuela: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Sagunto: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Segorbe: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Torrente: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Valencia: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos), Superiores y Certificaciones de Capacitación Técnica
(Lenguaje a los Medios de Comunicación, Lenguaje Administrativo y Corrección de Textos).
– Villena: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Vinaròs: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– Xàtiva: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.

* CENTROS DE REALIZACIÓN DE LAS PRUEBAS
– Alicante: Universidad de Alicante. Cra. San Vicente, s/n. San Vicente del Raspeig.
– Alcoy: Escuela Politécnica Superior de Alcoy (Edificio Ferràndiz) Pl. Ferràndiz y Carbonell, 2.
– Alzira: IES J. M. Parra. C/ Doctor Francisco Bono, 3.
– Benidorm: IES Bernat de Sarrià. Complejo Educativo Salto Del Agua.
– Buñol: IES Buñol. C/ Rafael Alberti, s/n.
– Burriana: IES Jaime I. Pl. Sanchis Guarner, s/n.
Castellón de La Llanura: Escuela Oficial de Idiomas. Cra. de Borriol, s/n.
– Dénia: IES Historiador Chabàs. Camino Cuello de Pozos, 1.
– Elx: IES LA Asunción de Nuestra Señora. C/ Abetos, s/n.
– Gandía: Escuela Politécnica Superior de Gandía. Cra. Nazaret-Aceituna, s/n. Grauo de Gandía.
– El Valle de Uixó: IES Honori Garcia. C/ Instituto, s/n.
– Llíria: IES Campo de Turia. C/ Alcalde M. Garcia, s/n.
– Ontinyent: IES Avda. Estación, s/n.
– Orihuela: IES Gabriel Miró. Avda. Catedrático José Guillermo, 1. Los Palmerales.
– Sagunt: IES Jorge Juan. C/ Abogado F. Caruana, s/n.
– Segorbe: IES Ntra. Sra. de la Cueva Santa. Avda. España, s/n.
Torrente: IES núm. 4 . Camino de los Cántaros, s/n.
– Valencia: Universidad Politécnica. Camino de Verdadera, s/n.
– Villena: IES A. Navarro Santafé. Paraje San Benito, s/n.
– Vinaròs: IES Leopold Querol Avda. Gil de Atrocillo, s/n.
– Xàtiva: IES Josep de Ribera. C/ Académico Maravall, 15.

Més subvencions i dependències: teatre i administració local

Més ajudes econòmiques que fan que tingam una llengua subvencionada, dependent i fràgil:

ORDE de 20 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/3350] (DOCV núm. 5.476, de 23.03.2007)
– vegeu text

ORDE de 19 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2007. [2007/3349] (DOCV núm. 5.476, de 23.03.2007)
– vegeu text

Els fonaments democràtics i la TV3 al País Valencià

La Constitució espanyola diu (art. 20):

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguen de l’estat o de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.

4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.

5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries diu (art. 11.2):

Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d’emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a garantir que no sigui imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d’expressió i a la lliure circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d’una llengua regional o minoritària. L’exercici de les llibertats esmentades més amunt, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a certes formalitats, condicions, restriccions o sancions previstes per la llei, que constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, per a la integritat territorial o per a la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció de la delinqüència, per a la protecció de la salut o de la moral, per a la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials, o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

Alguns ens hem fet adults amb TV3. Alguns hem aprés a pensar el món en valencià gràcies a TV3. Molts milers de xiquets i xiquetes valencians han aprés a ignorar i a superar les fronteres mentals del franquisme gràcies a TV3.

Molts ajudàrem a portar la TV3 al País Valencià. Va ser una iniciativa social canalitzada per Acció Cultural del País Valencià. A pesar dels entrebancs dels governs valencianes i espanyols d’aleshores, molts vam participar en la iniciativa tant com vam poder en aquell temps —i gràcies a ma mare i a ma tia Xelo jo vaig col·laborar amb el talonari per a arreplegar els fons.

Alguns hem aprés a ser valencians gràcies a TV3. Hem aprés que érem catalanoparlants gràcies a TV3. Hem aprés que no érem catalans també gràcies a TV3. Hem aprés que serem valencians perquè voldrem i tal com voldrem i no per cap etnicitat ni per cap fanatisme ideològic o religiós. Sabem què i qui són aquells polítics que exalten els sentiments xenòfobs i totalitaris d’alguns valencians contra altres valencians. Gràcies a TV3 i a un president català amb qui no tots combregàvem, hem resolt que serem valencians perquè vivim i treballem al País Valencià.

Fa vint-i-un anys vam aprendre que teníem dret a estar informats i que podíem rebre informació en català. I vam aprendre què és un mitjà d’informació i què és la informació. Alguns recordem el segon avió que s’estavellava contra les Torres Bessones de Nova York mentres Canal 9 no se n’assabentava. I encara tremolem. I molts hem conegut la música, la literatura, el cinema i un espai imaginari ample i divers per a créixer amb llibertat d’expressió i comunicació i en totes les varietats de la llengua. D’això fa ja vint-i-un anys i gràcies a TV3.

Gràcies a TV3 sabem que els mitjans de comunicació públics no han de ser mitjans de propaganda, contra el que entenen alguns dirigents polítics valencians ancorats en el món de referències del franquisme. Són dirigents polítics que viuen encara en aquella «democràcia orgànica», potser no per edat, però sí en les seues idees i en els seus actes. Sabem què i qui són els polítics que ens han censurat en el passat i que ens han prohibit accedir altres vegades a TV3. I sabem què i qui són els qui ho pretenen tornar a fer ara. I són els seus actes els que compten i no la borrumballa retòrica amb què els disfressen en les Corts o en els «seus» mitjans d’exaltació.

Per sort, gràcies a TV3 i a un president català d’altres temps sabem que tornarem a lluitar i que tornarem a véncer. Amb la col·laboració de tots, és clar:

Criteri

Proves i carta de serveis de la JQCV

RESOLUCIÓ de 26 de febrer de 2007, de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomenen les comissions examinadores. [2007/3114] (DOCV núm. 5472, de 16.03.2007)

vegeu text

ORDE de 8 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’aprova la Carta de Servicis de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. [2007/3274] (DOCV núm. 5472, de 16.03.2007)

vegeu text