Els autobusos de Palma atenen en català

Sense fer més comentaris —que haurien de matisar les suposades impossibilitats o necessitats d’incloure més d’una llengua— i després d’experiències de signe divers al País Valencià —que podem trobar reflectides en els informes del Síndic de Greuges— ens arriba la notícia que a Palma (Mallorca) els autobusos de l’EMT atenen els usuaris en català. Segons el Diari de Balears (16.04.2007 dl.):

Un total de 19 autobusos de l’EMT ja informen els seus usuaris en català

preveu que el sistema quedi implantat a tota la flota en un parell de mesos

JOAN C. PALOS. Palma.

Un total de 19 autobusos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) ja han començat a comunicar-se amb l’usuari en català, mitjançant la incorporació d’un sistema informàtic que progressivament s’anirà instal·lant a la resta de la flota. La iniciativa respon a una important demanda social i política, a més de ser un compliment del Pla municipal de normalització lingüística.

El tinent de batle de Seguretat Ciutadana i president de l’EMT, Álvaro Gijón, informà del desenvolupament d’aquesta acció, que disposa d’un pressupost de 180.000 euros. Aquesta quantitat representa el cost del sistema informàtic, que a finals de maig ja han de tenir els 160 autobusos de la flota de transport urbà de Palma.

Gijón comentà que «amb la intenció de no interferir en el servei de busos, totes les tasques d’adequació dels vehicles i d’instal·lació dels aparells s’ha realitzat els vespres a les cotxeres de l’EMT». A hores d’ara, ja s’ha completat aquesta adaptació en poc més del 10% de la flota i es preveu que abans de les eleccions de dia 27 de maig ja s’hagi completat el procés. El cost global d’implantació del sistema nou és de devers 1.100 euros per vehicle.

Flota bilingüe
Ara com ara, el sistema implantat no permet altre idioma que el català. A més, els intervals de temps entre aturades -massa curts- i la durada de la veu informàtica -massa lenta- fan impossible introduir el castellà a la megafonia dels busos.

No obstant això, el director gerent de l’EMT, Alejadro Delacourt, ha donat instruccions als tècnics de l’empresa perquè cerquin fórmules que permetin compatibilitzar les dues llengües i, d’aquesta manera, acabar amb la polèmica suscitada entre els sectors més «ultra» de Ciutat.

No fa ni mig any que l’EMT incorporà 18 autobusos nous i incrementà la plantilla de xofers amb 47 places més. Tot per continuar prestant servei als 35 milions de passatgers que l’empresa municipal mou cada any a través de la ciutat.

—En este enllaç podeu trobar què en dia el diari El Mundo-ElDia.com.

Renfe no progressa adequadament

Són coneguts els problemes dels càrrecs, fucionaris i treballadors de les empreses i institucions d’àmbit estatal amb la pluralitat lingüística oficial de l’estat espanyol. Tots deven haver topat alguna vegada amb demostracions més o menys prepotents d’ignorància i incapacitació lingüística en algun despatx o en alguna finestreta. Això és resultat d’anys de contemporitzar amb l’aplicació d’un requisit de capacitació bàsic, el requisit lingüístic.

Per ampliar una mica més la perspectiva sobre això del requisit lingüístic, que s’aplica de manera generalitzada i oficial únicament en el cas del requisit espanyol —tant ací com a Girona o a Utiel—, reproduïm a continuació el cas que ha afectat el president del Consell Assessor de RTVE. Segons publica el diari Avui (17.04.2007 dt.):

A l’estació de Lleida, en castellà

QUEIXA · El president del Consell Assessor de RTVE denuncia insults i abús del personal de seguretat privada de Renfe a Lleida ESPANYA · El van instar a parlar en castellà perquè “es trobava a Espanya”

Joan Tort

Josep Ramon Mòdol, president del Consell Assessor de RTVE i exparlamentari socialista, ha presentat una reclamació a Renfe pel tracte rebut per part de dos vigilants de seguretat de l’estació ferroviària Lleida-Pirineus que el volien obligar a parlar en castellà i per excedir-se en les seves funcions. També té previst denunciar el cas davant la Generalitat.

Els agents, segons va explicar Mòdol, li van dir que parlés en espanyol perquè era a Espanya i, a més, que no tenien cap obligació d’entendre’l en català. El representant de RTVE va assegurar que es va quedar perplex i que els va respondre que ja sabia prou bé que era a Espanya, però que també era a Catalunya i a Lleida i que ell parlava el català. Els vigilants privats li van respondre que era a “Lérida”, i Mòdol els va respondre que aquesta denominació ja no existia i va continuar negant-se a parlar en castellà.

La disputa es va allargar una bona estona més fins que l’exparlamentari els va demanar que li facilitessin la seva identificació com a vigilants de seguretat per formalitzar una queixa per insults i abús. Els empleats de la firma Prosegur s’hi van negar, i aleshores va presentar la reclamació a Renfe directament. Mòdol es va negar en tot moment a parlar en castellà davant l’actitud hostil i insultant dels vigilants.

Extralimitació

La picabaralla es va produir la setmana passada, quan Josep Ramon Mòdol es disposava a entrar a l’andana per pujar a un AVE en direcció a Madrid. Després de passar el seu equipatge per l’escàner de seguretat, els dos vigilants li van demanar que obrís la bossa de mà i que ensenyés el DNI. Mòdol s’hi va negar i va explicar que coneix la normativa i que els vigilants de seguretat no tenen competències per exercir aquestes funcions. Va argumentar que, en cas de qualsevol sospita, l’únic que poden fer és alertar la policia i retenir la persona de qui sospiten fins que agents de l’autoritat arribin al lloc dels fets.

Aquest fet va desembocar en el conflicte lingüístic i, finalment, en la denúncia contra els dos vigilants. Josep Ramon Mòdol va lamentar que personal de vigilància contractat per Renfe per mantenir la seguretat a l’estació del ferrocarril es comporti d’aquesta manera amb els usuaris, i més quan, fins ara, no consta que s’hagin produït conflictes per qüestions de la llengua catalana. A més, tota la retolació i la informació de l’estació segueix la normativa i es pot trobar en les dues llengües oficials a Catalunya.

La disputa la van poder veure més persones, alguna de les quals va intentar fins i tot mediar, tot i la perplexitat de la majoria.

El repetidor de la Carrasqueta

Reproduïm a continuació el comunicat que ha emés Acció Cultural del País Valencià davant la clausura imminent del repetidor de la Carrasqueta (més dades en Vilaweb):

Polítics, sindicalistes, escriptors i personalitats del món associatiu donen suport a la mobilització i confirmen la seua assistència

El govern valencià ha notificat a Acció Valencià del País Valencià (ACPV) que demà divendres 27 d’abril, a les 11 hores, tancarà el repetidor de TV3 que l’entitat té a la serra de la Carrasqueta, al terme municipal de Xixona. Aquesta mesura es pren després que el Jutjat del Contenciós-Administratiu d’Alacant autoritzara la Generalitat Valenciana a accedir a aquestes instal·lacions, en una decisió totalment oposada a la que ha pres el jutjat homònim de València. Com informàvem fa uns dies, la jutgessa de València va negar l’autorització a entrar al reemissor que ACPV té al Mondúver, prevista per al 25 d’abril al·legant que aquest mesura provisional contradeia drets fonamentals, com ara el dret a la llibertat d’informació o la pluralitat infomativa.

Tanmateix, la responsabilitat última de fer efectiva aquesta autorització, contrària al sentir de la gran majoria de la societat valenciana, la té la Generalitat Valenciana. Igualment, i malgrat les declaracions del conseller Vicent Rambla a favor d’un acord de reciprocitat entre els governs valencià i català, la decisió de tancar demà el repetidor de la Carrasqueta demostra la nul·la voluntat del PP valencià per arribar a una acord amb la Generalitat de Catalunya efectiu i positiu per ambdues parts.

Davant aquesta situació, ACPV no pot, per responsabilitat cívica, mantenir-se passiva. Per aquest motiu, i davant aquest greu atemptat als drets fonamentals dels valencians i valencianes, ha convocat una concentració demà 27 d’abril de 2007 a les 10 del matí a les instal·lacions de reemissor de la Serra de la Carrasqueta. L’objectiu: deixar palesa la indignació de milers de valencians i valencianes que veuran restringits els seus drets més elementals, com ara el dret a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa. Representants polítics, sindicals, culturals i cívics han confirmat la seua presència.

COM ANAR-HI

Carretera Alcoi-Xixona per la N-340 i abans d’arribar a Xixona està l’alt de la Carrasqueta (cartell indicador -1020 m )

Drets per a millorar la normalitat: un assaig

Tal com estava previst, ahir dimecres, al centre Octubre d’Acció Cultural del País Valencià, va tindre lloc la presentació del llibre de Francesc i Alfons Esteve Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià, que edita 3 i 4. Hi havia diversos companys i companyes de l’administració local i universitària, a més d’alguns polítics (vaig poder vore Rafa Arnal i Enric Morera). Van repartir el llibre a l’entrada. En resum, un acte breu i poc emotiu, a pesar de l’assaig de futur que se’ns proposava, potser a causa de l’amenaça del PP de la Generalitat valenciana de tancar el repetidor de la Carrasqueta, actuació amb què pretén tallar l’emissió de TV3 al sud del país, amb què pretén tallar una via de comunicació entre catalanoparlants.

Segons Europa Press:

Uns 50 col·lectius demanen en un llibre que els càrrecs públics de responsabilitat acrediten el coneixement del valencià

VALÈNCIA, 25/04/2007 17:32 (EUROPA PRESS)

Mig centenar d’entitats culturals i cíviques s’han adherit al llibre document “Drets cap a la normalitat. Propostes per fer una política lingüística eficaç i factible al País Valencià”, una obra escrita per dos especialistes de la Universitat de València que pretén oferir a les formacions polítiques un “full de ruta per a encaminar decididament la societat valenciana cap a la normalitat lingüística”. Algunes d’estes mesures són que per a exercir un càrrec públic de responsabilitat en l’Administració valenciana calga acreditar un coneixement de la llengua pròpia o la recuperació del model idiomàtic vigent “abans de l’arribada al Consell del PP i de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)”.

Segons han explicat els autors del volum, Alfons Esteve i Francesc Esteve, que han presentat hui el llibre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) juntament amb el president d’ACPV, Eliseu Climent, la publicació recull una bateria d’iniciatives que “haurien de complir-se al llarg de la pròxima legislatura i que són totalment respectuoses amb la legalitat vigent, és a dir, no van més enllà de la Constitució Espanyola ni de l’Estatut d’Autonomia però tampoc menys”, han recalcat.

Dins dels objectius fixats per este text -avalat per col·lectius com ACPV, Escola Valenciana o Intersindical Valenciana, han insistit- figura que el valencià “es convertisca en la llengua normal i preferent de tota l’Administració valenciana, tant de la Generalitat com de les corporacions locals”. A més, es reivindica la “disponibilitat i l’equiparació lingüística”, que suposa que “tots els funcionaris han de poder atendre oralment i per escrit els ciutadans en les dos llengües oficials, castellà i valencià”. Això inclouria no només les institucions autonòmiques sinó també les del Govern espanyol i administració de justícia, han subratllat.

Cal igualment “que les persones que ocuparan un càrrec públic de responsabilitat acrediten uns coneixements de valencià”, i també “generalitzar” l’ensenyament en valencià, garantir que els mitjans de comunicació públics s’expressen en llengua vernacla i reservar una quota als privats, han agregat. Finalment, han apostat per l'”equivalència legal entre valencià i català” i la “recuperació del model lingüístic vigent abans del 1995, i respectar les particularitats valencianes però tenint en compte també totes les variants de la resta de l’àrea lingüística catalana”.

Per als autors de l’obra, es tracta d’unes propostes “perfectament possibles amb l’actual marc legislatiu” i que permetrien portar a terme un “canvi radical necessari de l’actual situació sociolingüística”. El llibre pretén ser, per tant, “una primera contribució a esta transformació”, han asseverat.

Després de les eleccions del pròxim 27 de maig, la intenció dels promotors de la iniciativa és fer arribar al nou equip de govern este document, “que ha eixit de la societat civil”, han recalcat, amb el desig que “el copien punt per punt”, han assegurat.

Alfons Esteve (Xàtiva, 1968) és llicenciat en Dret i ha estat assessor de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat valenciana. Actualment, és cap de l’Àrea de Dinamització del Servici de Política Lingüística de la Universitat de València. Per part seua, Francesc Esteve (Xàtiva, 1965) és llicenciat en Filologia Catalana i treballa com a cap de l’Àrea de Terminologia del mateix servici de la institució acadèmica.

Declaració institucional de l’AVL, Frankfurt i Fundació Bromera

Adjuntem a continuació una declaració institucional de l’AVL (aprovada fa uns dies; no n’indiquen la data). Cal assenyalar, a més de la motivació purament «patriòtica», que l’AVL participarà amb els editors en la fira del llibre de Frankfurt, dedicada a la «cultura catalana», tret que han considerat que ens afectava lingüísticament, reflexió que no està gens malament. I, finalment, la col·laboració amb la Fundació Bromera ens permet pensar que potser els moderns desapareixeran, però els clàssics tenen encara alguna ocasió de traure el cap. És clar que… «tot és possible»!

L’AVL aprova una declaració amb motiu del 300 aniversri de la Batalla d’Almansa

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat hui per unanimitat una declaració institucional amb motiu del 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. A més, l’Acadèmia també ha aprovat una línia de subvenció dirigida a l’Associació d’Editors, per a promocionar la presència del llibre valencià en la pròxima Fira de Frankfurt.

El text de la declaració institucional de l’AVL ha quedat aprovat en estos termes:

«L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en compliment de la seua Llei de Creació i del seu deure de vetlar per l’ús normal del valencià, i conscient de la transcendència negativa que per al poble valencià tingué la Batalla d’Almansa i el posterior Decret de Nova Planta, en la mesura que comportà la supressió de les institucions pròpies i de l’ús oficial del valencià, insta el Consell de la Generalitat i les Corts a dur a terme totes les possibilitats de promoció de la llengua que preveu l’Estatut d’Autonomia (2006), així com la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), la Llei de Creació de l’Entitat Pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV) (1984) i el Pacte pel Valencià subscrit pels partits majoritaris en l’any 2001.

Així mateix, fa una crida a totes les institucions públiques i privades, i a la societat en general, perquè es comprometen, de manera conjunta i amb voluntat ferma i decidida, a potenciar l’ús del valencià com a llengua pròpia, com a vehicle habitual de comunicació i cultura, i com a instrument de convivència del nostre poble.»

Igualment, l’Acadèmia també ha aprovat el nou conveni de col·laboració amb la Universitat d’Alacant, dins del Projecte Institucional de Recerca (IVITRA), destinat a l’organització de cursos i seminaris sobre llengua, literatura i cultura valenciana; a l’edició, digitalització i traduccions d’obres d’escriptors valencians, i a programes sobre multilingüisme i traducció a Europa.

D’altra banda, el Ple de l’AVL ha habilitat una línia de subvenció per a destinar 30.000 euros a l’Associació d’Editors del País Valencià amb la finalitat de fer visible i reforçar la internacionalització del llibre i la cultura valenciana en la pròxima Fira de Frankfurt. L’Acadèmia, d’esta forma, donarà suport al llibre valencià i als editors en este important certamen cultural.

Finalment, l’AVL tornarà a col·laborar amb la Fundació Bromera en la promoció de la lectura en valencià amb una nova campanya titulada «Llegir en valencià, els nostres clàssics», a través de diversos mitjans de comunicació que s’encarregaran de la difusió de les obres. L’aportació de l’AVL a esta iniciativa de la Fundació Bromera serà de 20.000 euros.

Ajudes de l’AVL: immigrants i mitjans d’informació

[Font: CIDAJ]

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 30 de març de 2007, pel qual es convoquen ajudes per a cursos de valencià adreçats als immigrants. [2007/4879] (DOCV núm. 5.497, de 24.04.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del 30 de març de 2007, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2007/4878] (DOCV núm. 5.497, de 24.04.2007)
– vegeu text

Un jutge autoritza l’accés al repetidor de la Carrasqueta

Mentre la jutgessa de València impedia el tancament del repetidor de televisió d’ACPV del Mondúber [veg.], des d’on es remet TV3, un jutge d’Alacant autoritzava l’accés dels funcionaris de la Generalitat al repetidor de la Carrasqueta, que pretenen clausurar. Segons la notícia de Vilaweb:

El jutge concedix a la Generalitat autorització per al tancament de les emissions de TV-3 des del repetidor d’Alacant

VALÈNCIA, 24/04/2007 15:49 (EUROPA PRESS)

El titular del jutjat del Contenciós Administratiu número 3 d’Alacant ha dictat una interlocutòria per la qual autoritza la Generalitat valenciana al tancament provisional del repetidor propietat d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) des del qual s’emet TV-3 a Alacant.

En una interlocutòria que porta data de 13 d’abril a què ha tingut accés Europa Press, el jutge concedix autorització a l’Administració autonòmica per a entrar al centre reemissor de televisió situat a la serra de la Carrasqueta de la població de Xixona, des del qual ACPV realitza les emissions de TV-3.

La resolució judicial establix que l’entrada a les instal·lacions s’haurà d’efectuar “en un termini màxim de 10 dies” i observar-se en l’execució “el màxim respecte als drets fonamentals i llibertats de la persona”. També assenyala que s’haurà d’informar al jutjat de les actuacions realitzades.

El Consell havia demanat autorització per a procedir a l’execució forçosa, com a mesura provisional, del cessament de les emissions que es realitzen des d’este repetidor, arran de l’expedient sancionador incoat contra ACPV per estar mancat de llicència administrativa per a esta activitat.

El jutjat considera que l’examen de l’acte a executar amb caràcter forçós “no implica la ponderació de la seua oportunitat, sinó tan sols una anàlisi valorativa del procediment d’execució i de l’acte de cobertura, i també de l’eventual afectació d’altres drets fonamentals i llibertats públiques”.

El jutge entén que la resolució “ha estat dictada per l’autoritat competent prèvia audiència a l’interessat” i que “s’ha intentat l’entrada domiciliària sense que s’haja obtingut el consentiment del titular”.

El jutjat adopta esta decisió “sense perjuí dels recursos administratius o contenciosos administratius que l’interessat haja pogut interposar” contra esta interlocutòria, per a l’execució de la qual se sol·licita l’entrada, i també de les mesures cautelars que puguen adoptar-se en relació amb estes accions, “i en eixe cas quedaria sense efecte” esta autorització.

El Govern valencià té previst executar este tancament, tot i que no ha precisat en quina data ho farà, segons han informat a Europa Press fonts de la Generalitat.

La decisió es coneix el mateix dia en què també s’ha fet públic que la titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de València ha denegat l’autorització sol·licitada per la Generalitat valenciana per a l’execució forçosa del tancament provisional de les emissions de TV-3 que es realitzen des del centre reemissor propietat d’ACPV situat al cim del Mondúver, a la localitat de Xeresa, que estava prevista per a demà, 25 d’Abril, dia que es commemora la Batalla d’Almansa.

L’espai català de comunicació comença a alliberar-se al País Valencià

Notícia important i alleujadora de l’angoixa comunicativa a què ha sotmés el govern valencià del PP als ciutadans valencians —ostatges del seu benefici privat—. La jutgessa ha considerat més important el dret a la informació que els tràmits administratius adduïts per la Generalitat. Segons Vilaweb:

DIMARTS, 24/04/2007 – 11:15h

La justícia denega a la Generalitat l’ordre de tancament de TV3

[Veg. la sentència]

La jutgessa desestima la petició del govern de Camps de tancar el repetidor del Mondúver perquè diu que vulneraria drets fonamentals

La pretensió del govern de Camps d’impedir les emissions de TV3 al País Valencià ha topat amb els tribunals: la jutgessa del contenciós administratiu de València ha denegat el tancament del repetidor del Mondúver, que el govern volia executar demà, coincidint amb el tres-centè aniversari de la batalla d’Almansa. La jutgessa ha desestimat la petició perquè considera que el tancament vulneraria el dret fonamental dels ciutadans de rebre informació i, per tant, és una mesura del tot desproporcionada.

Així doncs, demà el govern no podrà dur a terme el tancament que volia fer del repetidor del Mondúver, on Acció Cultural havia convocat una concentració de protesta a les vuit del matí.

Si el govern vol persistir per la via judicial per tancar els repetidors de TV3 encara pot presentar un recurs contra la resolució de la jutgessa.

La reciprocitat

Simultàniament, el govern de Catalunya i el govern valencià negocien un possible acord de reciprocitat entre TV3 i Canal 9. El conseller de Mitjans de Comunicació català, Joan Manuel Tresserras, comunicarà avui al seu homòleg valencià, Vicent Rambla, la predisposició del govern espanyol a cercar una solució tècnica que la permeti. El ministre d’Indústria, Joan Clos, va parlar ahir amb Tresserras i es va comprometre a fer tot quant fos possible per trobar una solució.

El govern valencià ha posat dues condicions a la reciprocitat; n’és una, precisament, que el ministeri d’Indústria hi intervingui per habilitar l’espai radioelèctic necessari. La segona és que TV3 deixi d’utilitzar la denominació País Valencià, cosa que de moment no accepta el govern de Catalunya.

Presentació d’un llibre sobre política lingüística

Anuncia el web d’Acció Cultural del País Valencià la presentació d’un llibre elaborat per dos companys universitaris, Alfons i Francesc Esteve:

25.04.2007 – 19 h: Presentació del llibre Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià

Amb la intervenció de:
– Alfons Esteve, cap de l’àrea de dinamització de Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i autor del llibre.
– Francesc Esteve, cap de l’àrea de terminologia del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i autor del llibre.
– Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià
– Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet
– Diego Gómez, president d’Escola Valenciana i altres representants de les 50 associacions adherides

Els sindicats donen suport al teletreball

Continuant amb el tema del teletreball, ens arriba una notícia a través del servei de notícies de Noticias Jurídicas:

Los sindicatos apoyan la extensión del Teletrabajo en la Administración

Fecha: 18/04/2007 [08:42] h.

Origen: Moncloa

El ministro de Administraciones Públicas, Jordi Sevilla, ha presidido la reunión del Foro para el Diálogo Social en las Administraciones Públicas, con representantes de los sindicatos CCOO, UGT y CSI-CSIF, en la que ha presentado el proyecto de Real-Decreto sobre el sistema de teletrabajo. Las tres organizaciones han apoyado la extensión de esta nueva modalidad a toda la Administración General del Estado.

En la reunión se ha fijado un plazo de dos semanas para consensuar los detalles técnicos que se incluirán en el texto. Por ello, Jordi Sevilla ha anunciado que se adelanta la fecha de aprobación de esta medida, que entrará en vigor el próximo mayo.

El Foro ha hecho también balance, muy positivo, de las medidas acordadas en la Declaración para el Diálogo Social en las Administraciones Públicas, de 21 de septiembre de 2004, estimando un grado de cumplimiento del 85%, y ha aprobado la creación de un grupo de trabajo para el desarrollo del Estatuto Básico del Empleado Público.

Teletrabajo

El Ministerio de Administraciones Públicas ha propuesto la iniciativa de este sistema para los empleados públicos que cumplieran determinados requisitos. Relacionado con el Plan Concilia, se han desarrollado dos experiencias piloto en los servicios centrales del Ministerio de Administraciones Públicas, cuyos buenos resultados han sido decisivos para proponer su extensión a otros Departamentos.

En la reunión de hoy se ha presentado el texto del proyecto de Real Decreto, que regulará el tele-trabajo en la Administración General del Estado y sus Organismos Públicos, como instrumento para favorecer la conciliación de la vida personal, familiar y laboral. En líneas generales se define al teletrabajador que, siempre con carácter voluntario, cumpla los requisitos que se establecen. El tiempo que se puede prestar el servicio en el domicilio tiene una limitación máxima del 40% del total de la jornada.

Se desarrollan en los departamentos ministeriales y sus organismos públicos los programas de tele-trabajo con carácter anual, oídas las organizaciones sindicales, precisando los objetivos, duración, número y tipo de puestos susceptibles de ser desempeñados en este régimen, modalidades de jornada y condiciones específicas que habrá de reunir el personal que se acoja a este sistema, así como los procedimientos de selección y criterios de evaluación del trabajo desarrollado.

En estos programas tienen especial importancia los medios técnicos e informáticos para poder realizar el teletrabajo así como la protección y confidencialidad de los datos que se manejan. Se tiene en cuenta también la seguridad y salud para esta prestación y, asimismo, se contemplan fórmulas de seguimiento de los programas en su conjunto a través de la Comisión Coordinadora de Inspecciones de Servicios.

Declaración para el Diálogo Social en las Administraciones Públicas

Se ha entregado a los sindicatos un documento con las medidas acordadas en el Foro, y un balance altamente satisfactorio. De las cuatro medidas generales, y que se desglosan en medidas de mayor concreción, alcanzando el número de 21, puede concluirse que el acuerdo se encuentra cumplido en un 85%, cuando aún no ha finalizado la Legislatura.

Las distintas medidas no tienen el mismo peso específico dado que junto a alguna que se refiere a la aprobación de la Oferta de Empleo Público con determinados criterios, se encuentran otras que realmente tienen una trascendencia realmente histórica, como ha sido la aprobación del Estatuto Básico del Empleado Público.

Entre las medidas cumplidas, destacan la reducción de la temporalidad en la Administración General del Estado al 7,6%, por debajo incluso del 8% pactado, los acuerdos de incrementos retributivos para los empleados públicos en el período 2007-2009 ó la modificación de la Ley 9/1987, de órganos de representación, para conseguir el objetivo de reforzar los derechos de participación y negociación en las Administraciones Públicas.

De entre las medidas pendientes destaca el desarrollo del Estatuto Básico del Empleado Público, uno de los puntos abordados también en la reunión de hoy.

Los sindicatos, por su parte, han hecho una valoración muy positiva del balance y reconocen el esfuerzo realizado por la Administración para alcanzar los compromisos adquiridos.

Creación de un grupo para desarrollar el Estatuto

El Foro para el Diálogo Social en las Administraciones Públicas, a propuesta del ministro Jordi Sevilla, ha aprobado la creación de un grupo de trabajo Administración-Sindicatos, constituido por expertos de estas organizaciones, que permita el desarrollo de la Ley del Estatuto Básico del Empleado Público, que entrará en vigor en mayo de 2007, tras su publicación en el BOE el pasado día 13 de abril.