Mèrit lingüístic preferent per a ser jutge

El Tribunal Suprem espanyol fa un altre pas en l’aplicació de la doctrina constitucional (i de la legislació) referent a les obligacions lingüístiques dels funcionaris públics.

La notícia del diari La Vanguardia (06.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és:

El Tribunal Suprem exigix que es reconega el català per a ser jutge

Corregix el cgpj, que no va considerar un mèrit saber les llengües cooficials

José María Brunet | Madrid | 06.09.2007

El Tribunal Suprem (ts) li va pegar ahir una bona repassada a la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial (cgpj), l’òrgan de govern dels jutges. El Suprem va dictar una sentència per la qual obliga que el coneixement de les llengües cooficials —català, èuscar i gallec— siga un mèrit preferent per a la provisió de places en les respectives comunitats on estos idiomes tenen l’esmentat estatus.

El Consell del Poder Judicial, no obstant això, havia aprovat en el 2005 que este coneixement no fóra tingut en compte en un concurs per a proveir places de jutge del mercantil. Contra este acord es van expressar en un vot particular diversos membres de la minoria progressista, entre ells el vicepresident del cgpj, Fernando Salines, i els vocals Montserrat Comas, Alfons López-Tena i M. ª Ángeles García.

L’associació progressista Jutges per a la Democràcia (jpd) va recórrer l’acord davant el Consell, que ho va rebutjar. jpd va decidir llavors dur l’assumpte al Suprem, que ara ha resolt anul·lar l’acord pres per la cúpula judicial en el sentit de considerar intranscendent el coneixement de les llengües cooficials quan la plaça a proveir fóra de jutge del mercantil.

El Consell va defensar en el seu moment que el coneixement de les llengües cooficials havia de prendre’s en compte en els casos de concurs de trasllat, però no en altres supòsits, entre ells els «concursos encaminats que obtinguen destinacions els qui han assolit la condició d’especialistes», en este cas en dret mercantil. La cúpula judicial venia a dir que el més rellevant és el domini de la matèria, la legislació mercantil. Este criteri, consistent a «atendre a la major o millor puntuació en les proves d’especialització, trencaria mitjançant la hipotètica aplicació» d’altres mèrits preferents, entre els quals el coneixement de les llengües cooficials.

Jutges per a la Democràcia va argumentar, al seu torn, que s’oferien places per a tota Espanya, motiu pel qual resulta «inqüestionable» la necessitat de computar el coneixement d’estes llengües i del dret foral de les comunitats que en tenen. jpd afegia que per a assolir l’especialitat no es requerix conéixer cap d’estes llengües, però altra cosa s’esdevé quan es pretén una plaça concreta. Esta associació sostenia que la qualitat jurídica entre especialistes en dret mercantil s’avalua en tot cas, però el coneixement de la llengua cooficial no pot ser un factor secundari.

El Suprem ha avalat esta tesi a l’assenyalar que per a adquirir la condició d’especialista en mercantil no cal conéixer llengües cooficials. «No obstant això, el que es convoca (amb l’acord impugnat) és un concurs per a la provisió de determinats destinacions judicials», i ací sí que resulta ja exigible que el coneixement del català, l’èuscar o el gallec s’estimen mèrit preferent, segons els casos. El Suprem sosté que «més enllà del que es considere encertat o convenient, el legislador ha volgut que el mèrit exclòs» per l’acord del cgpj «es tinga present en tots els supòsits de provisió de destinacions judicials, sense excepcions». S’intuïx, doncs, que el Suprem pot tenir reserves sobre la conveniència d’esta norma, però complix la seua obligació d’aplicar la llei.

Després d’esta sentència ja no cap discutir el caràcter de mèrit preferent del coneixement del català per a places a Catalunya. Però està pendent la reforma de la llei orgànica del Poder Judicial (lopj), en la qual, igual que en el projecte d’Estatut, s’aspirava a fixar l’obligatorietat d’este coneixement. Eixa reforma difícilment serà aprovada ja en la present legislatura.

Agressions diverses contra Ca Revolta

Reproduïm al nota de premsa de Ca Revolta, perquè mostra un problema que afecta el funcionament d’una administració pública, l’Ajuntament de València, que permet que hi haja funcionaris en contacte amb el públic que són incapaços de protegir els drets lingüístics dels ciutadans. Pijor encara, funcionaris que vulneren eixos drets.

La nota de premsa de Ca Revolta (05.09.2007):

A la 1.45 de la matinada del dissabte 1 de setembre, primer dia que obria la casa després de les vacances, quan Ca Revolta acabava de tancar, les persones que estaven recollint el bar escoltaren sorolls fora i després van veure un jove que se’n pujava a la finestra i feia un tret contra el vidre amb una pistola de perdigons. Quan varen eixir es trobaren les pintades: «Mai catalans. Fora d’ací. R.V.» I uns pocs joves que fugien corrent. Avisada la policia es va presentar una dotació uniformada de la Policia Nacional, la qual, davant les explicacions en valencià del personal de la casa, va dir: «Si sigue hablando usted así, nos vamos.» Després es van personar policies no uniformats que seguiren les diligències.

Denunciem una vegada més les agressions dels grupuscles feixistes i anticatalanistes contra l’esquerra i el valencianisme, reclamem l’efectiva actuació de la policia davant aquests actes repetits i considerem inacceptable la sistemàtica lesió dels drets lingüístics dels valencians tan habitual per part de la policia.

Ca Revolta

Un director general no atén en valencià

¿Som seu o només «sede»?Josep Vicent Felip i Monlleó és el director general d’Ordenació i Centres Docents, però abans també era el qui manejava la política lingüística del govern valencià. Això fa pensar que deu tindre una certa idea de l’existència de la Llei 30/1992 estatal i de la regulació lingüística que inclou. Més encara, deu tindre personal al seu càrrec que sí que hi deu entendre una mica. Així, no s’entén que no la complixca en allò que afecta els drets dels ciutadans que se li adrecen en valencià: només contesta en espanyol. Almenys eixa és l’experiència que hem conegut fa uns dies a través d’un escrit seu —on, a més, citava decrets «inexistents» per a justificar una normativa que està aplicant sense suport legal.

Podríem pensar en una errada puntual, si no fóra que el motiu propagandístic de la Copa de l’America que inclouen els papers de la conselleria només està en espanyol, «Comunidad sede», sense que hajam vist encara cap «Comunitat seu» a pesar del que contesten quan els ho assenyales i a pesar de les febles iniciatives de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) per valencianitzar l’esdeveniment. (Per exemple, vegeu el pdf publicitari d’on hem tret la imatge.)

L’escrit és, per tant, una mostra més de la contraplanificació lingüística que s’impulsa des de fa ja massa anys des de l’administració popular del Consell. Molta propaganda sobre suposades senyes d’identitat i sobre subvencions, molt de vici de faronejar amb les dades sobre la quantitat d’alumnes que estudien en valencià (¡poc més del 20 % en 20 anys!). Al final resulta que no són capaços de gestionar la seua correspondència administrativa en dos llengües (¡i això que només en són dos!).

Difusió dels vídeos sobre el País Basc i llengües

La tasca que consistix a fer titulars en els diaris deu ser, sens dubte, una tasca ideològica. Certament, ho sé massa bé, perquè sóc qui fa els titulars de les meues entrades en el dtl. Per tant, haurem d’acceptar com a normal que el diari El País (05.09.2007) faça els titulars que fa, on la notícia pot arribar a ser una anècdota respecte al que en el fons que realment transmet.

Eixa la impressió que he tingut jo en llegir el titular i la notícia que reproduïxc més avall (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum). Crec que hi havia molts altres títulars possibles, sobretot perquè potser no calia «insinuar» que els vídeos fets en basc no es podien penjar fins ara en Internet o que només es poden penjar en Euskaltube.

El web Euskaltube donarà cabuda en Internet als vídeos realitzats en èuscar

EP – Sant Sebastià – 04.09.2007

Euskaltube.com, un web dissenyat a semblança de Youtube, però en èuscar, pretén convertir-se «en referent principal de la videocreació social basca en Internet». Este nou web permet als internautes enviar els seus propis vídeos i visualitzar-los. Segons va explicar en un comunicat el periodista Haritz Rodríguez, responsable d’Euskaltube.com, el projecte sorgix «de la necessitat de dotar la societat basca d’eines web 2.0 pròpies i, especialment, a aquells que s’expressen en èuscar». Rodríguez va precisar que, encara que este web està destinat a totes les persones que vulguen fer-ne ús, «sense distinció de llengües, el sistema està desenvolupat íntegrament en èuscar, amb el clar objectiu de fomentar l’ús de la llengua basca en la xarxa de xarxes». Encara que va assenyalar que fer la competència a Youtube és una mica impensable pel seu potencial i nombre d’usuaris «des d’Euskaltube creiem que, en paral·lel a les eines globals de la xarxa, les eines locals poden tenir el seu lloc», va assenyalar. Els vídeos que es pengen en Euskaltube no haurien d’estar necessàriament editats en èuscar. Qualsevol vídeo relacionat amb el País Basc, també aquells que estiguen realitzats en castellà o francès, tindrà majors possibilitats de difusió que en altres plataformes.

Els drets lingüístics, segons una organitació de funcionaris de la Guàrdia Civil

El problema no és la llengua, sinó el respecte als drets lingüístics (i el compliment de les obligacions que estos drets impliquen). Hi ha, però, qui només reconeix drets a les persones que parlen en una llengua i, en canvi, obligacions per als que pretenen parlar-ne una altra. Un sentit de la democràcia, de la igualtat i de la justícia certament peculiar. El greu del cas és que eixos plantejaments els puguen fer funcionaris públics (un associació professional), atés que estan reclamant simplement l’abolició dels drets dels ciutadans davant dels desitjos o privilegis dels funcionaris (armats, en este cas, cosa que empitjora l’assumpte).

Si, dissortadament, arribem al web El Portal del Guardia Civil, hi podrem trobar [Consulta: 03.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum]:

La ufgcs assegura que no tolerarà la imposició del gallec

L’organització comenta a més que qualsevol ciutadà pot dirigir-se en gallec, per escrit i verbalment, a qualsevol agent. Davant la proposta del bng en el parlament d’establir convenis de formació lingüística per als policies i guàrdia civils de Galícia, la Unión Federal de Guardias Civiles de Galícia [ufgcs] assegura a Bieito Lobeira «que per moltes propostes i peticions que faça al respecte, els guàrdies civils no acceptaran imposicions d’una llengua que molts no parlen perquè senzillament no coneixen, perquè no desitgen utilitzar-la».

Els civils de l’associació afirmen que eixa iniciativa obligaria a tots els guàrdies civils d’Espanya a conéixer totes les llengües de la península i «és una cpsa que no van a tolerar». Insistixen que «l’idioma oficial és el castellà i ja es pot posar fent el pi el senyor Lobeira, que els guàrdies civils, aquells que així ho vulguen, continuaran usant el castellà». La ufgcs qualifica de falsedat el fet que diverses persones hagen patit problemes amb l’ús de la llengua gallega en dependències policials, ja que, segons diuen «és obligació de tots els espanyols, també dels gallecs, conéixer el castellà». L’organització comenta a més que qualsevol ciutadà pot dirigir-se en gallec, per escrit i verbalment, a qualsevol agent i també presentar escrits o denúncies en el mateix idioma. La ufgcs sol·licita al general cap de la zona de Galícia que es pronuncie al respecte sobre l’assumpte.

La Guàrdia Civil i la llengua de tots

Potser és una conspiració periodística o simplement es tracta d’una línia d’actuació «nacional» de la Guàrdia Civil. Fa uns dies era a Ondara [veg.] i ara és a Palma (Mallorca). Naturalment, esperem que l’autoritat competent (civil, per supost) prenga les mesures reglamentàries necessàries contra els energúmens devots d’altres regnes menys «democràtics» que l’espanyol —n’hi han, ei!

Les notícies del Diari de Balears són les següents:

Una intèrpret denuncia un capità de la Guàrdia Civil en dir-li «mora catalanista»

Saïda Saddouki perdé la seva feina de traductora «pel simple fet de parlar en català als agents»

ANTONI MATEU. Palma. 28.08.2007

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, féu pública ahir a la seu de l’Obra Cultural Balear la seva denúncia per haver rebut un «tractament vexatori» per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s’hi en català. Segons Saddouki, «el simple fet de parlar en la llengua pròpia de les Illes Balears comportà la pèrdua d’una feina de traducció que tenia aparaulada amb el capità del quarter, el senyor Bartolomé. Els fets ocorregueren dia 16 d’aquest mes, a les 9.30 del dematí. Saïda es presentà al quarter per entrevistar-se amb l’esmentat capità. «Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué a l’agent Sarro, que en aquells moments controlava l’accés a l’edifici. «A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo —porque hablas raro—, no te puedo dejar pasar. Así que… tú decides!», fou la resposta de l’esmentat agent.

Saïda fou retinguda durant vint minuts a l’entrada del quarter i no aconseguí veure el capità. L’endemà, Saddouki hi tornà, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. «Buenos días, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?», demanà a mitges, en castellà i en català, la traductora. La resposta de l’agent Sarro fou la mateixa que la del dia anterior. S’inicià una discussió en què l’agent negà a la professional el dret d’expressar-se en català. L’agent Sarro féu servir arguments que posaven en qüestió l’oficialitat del català a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, amb pretensions de coneixements filològics, arribà a dir que «el català no era cap llengua».

Després d’un quart d’hora d’estires i arronses, un altre agent deixà entrar Saïda. La sorpresa més grossa, però, encara havia d’arribar. Un cop Saïda estigué asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li parlà així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (…) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (…) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (…) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!». Tomeu Martí, el portaveu de l’OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d’un advocat i que l’entitat ja ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d’aquest tema.

Socias rebrà l’OCB per la suposada agressió lingüística a la traductora

Delegació de Govern fomentarà el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil

ANTONI MATEU. Palma. 29.08.2007

El delegat del Govern central, Ramon Socias, s’ha compromès a rebre demà representants de l’Obra Cultural Balear per parlar sobre el tema del suposat tractament humiliant que rebé la traductora d’àrab Saïda Saddouki per part de dos agents de la Guàrdia Civil, segons informaren ahir fonts de la Delegació de Govern. De moment, Socias ha evitat fer cap tipus de declaració sobre la feta que ocorregué dia 16 d’aquest mes al quarter de la Guàrdia Civil del carrer Manuel Azaña de Palma. Segons Saïda, el capità Bartalomé l’anomenà «mora catalanista» perquè féu ús de la llengua catalana per dirigir-se als agents. A més, un altre membre del cos, l’agent Sarro, la retingué durant vint minuts a l’entrada del quarter perquè s’hi dirigí en la llengua pròpia de les Illes Balears, segons informà dilluns passat la traductora i intèrpret. Es desconeix si, a hores d’ara, Delegació de Govern ha obert cap expedient als dos agents involucrats en el suposat cas de maltractaments per raons lingüístiques.

Cal recordar que d’ençà del passat mes de maig, gràcies a l’aprovació per part del Congrés dels Diputats de la Llei orgànica del nou Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil, un agent podrà ser inhabilitat durant un període d’entre un i tres mesos pel fet de no haver atès degudament una persona que hagi tramitat una denúncia en català o s’hi hagi dirigit en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat.Delegació de Govern no ha confirmat, de moment, si s’aplicarà aquest nou codi als agents Bartolomé i Sarro, si es confirma que propiciaren un tractament vexatori a la traductora d’àrab i bereber pel fet de dirigir-s’hi en català i que just moments abans feien comptes contractar per fer unes tasques de traducció i interpretació al mateix quarter de l’àrab al castellà.

Tomeu Martí, vicepresident de l’OCB, definí Ramon Socias com una persona sensible a les qüestions lingüístiques de Balears. Així mateix, les mateixes fonts de Delegació de Govern asseguraren que s’estava estudiant la manera d’introduir el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil. Encara no se sap de quina manera es pot incentivar l’aprenentage de la llengua de les Balears entre aquest cossos de seguretat, encara que no es descarta la possibilitat de crear incentius laborals. Sigui com sigui, la legislació actual, encara que reconeix el dret dels residents a Balears a poder parlar en català en qualsevol àmbit, no obliga als possibles interlocutors que t’hagin d’entendre. Per tant, es donen situacions tan paradoxals com és el cas de Saïda.

El requisit lingüístic a Ourense

Segurament no esperaríem mai una notícia que titulara que s’imposa l’ús de l’espanyol als funcionaris gallecs o extremenys. No perquè fóra impossible, sinó perquè això no seria notícia, tal com s’esdevé amb la història del xiquet, el gos i qui li pega el mos a qui. A Galícia —i posem que això només passa allà— hi ha qui fa els titulars amb tota la intenció del món. Tanmateix, sabem que és molt recomanable llegir tota la notícia, perquè moltes voltes els periodistes acaben explicant les coses i els lectors poden deduir que la llengua habitual sol ser la «pròpia», que hi ha diverses llengües oficials, que cal conéixer-les i que els funcionaris tenen unes obligacions lingüístiques respecte dels ciutadans, és a dir, tenen unes «imposicions».

No són bones, diuen, però ¿què faríem sense «imposicions» a l’hora de fer un café, agafar el metro, ser atesos en un hospital, comprar una rentadora o dentífric? Si no fóra per les «imposicions» de seguretat, de salut, d’etiquetatge…, lingüístiques, ai, açò seria algun temps passat que també hi ha qui diu que va ser millor.

La notícia del diari El País (29.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda del Salt) és la següent:

El Bloque ordena als funcionaris d’Ourense l’ús del gallec

C. H. – Ourense – 29.08.2007

Els funcionaris de l’Ajuntament d’Ourense hauran d’utilitzar el gallec com a llengua habitual tant en la redacció de documents com en la seua relació verbal amb els administrats. El departament de Normalització Lingüística, en mans del bng, ha redactat la disposició que es distribuirà dilluns entre els treballadors i que els insta a l’ús prioritari del gallec, ja que els funcionaris d’Ourense «incomplixen la llei des dels seus orígens», assenyala el bng.

L’alcalde, Francisco Rodríguez (PSdeG), va asserenar ahir els ànims en manifestar que «cal complir la llei i l’ajuntament ha d’emetre els seus informes en gallec». Va expressar, però, les seues preferències respecte d’això: «En la meua escala de prioritats desitge sobretot que el ciutadà siga atés pel funcionari amb afecte, delicadesa i respecte; amb eficàcia», va destacar el regidor.

Amb més recel acull la disposició el sindicat majoritari de l’ajuntament, uso. El seu delegat i president de la junta de personal, José Luis Valcarce, reconeix la «necessitat que el gallec s’instal·le en l’administració, però a poc a poc i, per descomptat, les imposicions no són bones». I matisa: «Caldrà parlar-li a cada u en la llengua en què ens requerixca, perquè la llei diu que hi ha cooficialitat».

L’incansable Francesc Ferrer i Gironès

Hi ha persones, com Francesc Ferrer i Gironès, que no moren, sinó que treballen des d’una altra «instància» social més alta.

Segons recull el web de Francesc Ferrer i Gironès (18.08.2007):

FINALMENT, AHIR, 17 D’AGOST DEL 2007, EL JUTJAT DE PAU DE SALT AL GIRONÈS ENS HA INFORMAT QUE LA INSCRIPCIÓ DE LA DEFUNCIÓ D’EN FRANCESC FERRER I GIRONÈS S’HA FET EN CATALÀ.

18/08/2007

…/…
Hem de ser conscients dels nostres drets i tenir voluntat per reclamar-los. Hem de ser fidels a la nostra llengua, com un acte més de la nostra autodeterminació nacional. Si la llengua castellana ha estat imposada, d’entrada com un senyal de dominació i ara ens la volen encolomar com un punt de trobada, hem de ser prou conscients, i prou forts, com per ser insubmissos lingüístics, amb la finalitat d’assolir també la nostra llibertat política i la nostra independència cultural.
…/…

Francesc Ferrer i Gironès – Discurs al Palau de la Música en motiu del lliurament dels Premis d’Honor de les Lletres Catalanes el 31 de maig del 2001

Val a dir que el procés per aconseguir la inscripció en llengua catalana, tal i com permet la llei actual, ha estat llarga i laboriosa. Tot plegat ha durat un any i mig des de la seva mort.

De tota manera, de moment l’única cosa que s’ha pogut fer en català és la inscripció, és a dir les dades que s’hi han fet constar, ja que la matriu del certificat del Ministerio de Justicia es única i exclusivament en castellà.

El jutjat de Pau ens ha informat que més endavant, quan tingui lloc el procés d’ informatització del registre, tota la informació del certificat es podrà tenir en la llengua pròpia de Catalunya.

RESUM DEL PROCÉS:

– Tot va començar quan el 28 de febrer del 2006, la família va sol·licitar anul·lar la inscripció per defectes formals d’acord amb la llei vigent, ja que en cap moment no s’havia manifestat la voluntat de fer aquesta inscripció en llengua castellana.

– El 10 d’abril del 2006 ens arriba la resposta del Registre Civil de Girona, dient que això no serà possible fins que tingui lloc la informatització del Registre corresponent.

– El 2 de maig del 2006, la família interposa un recurs d’apel.lació contra la interlocutòria del 10.04.06 de Registre Civil de Girona, dirigit a la Dirección General de Registros y del Notariado.

– El 22 de febrer del 2007, la Dirección General de Registros y del Notariado estima el recurs, ordenant incoar un expedient governatiu amb l’objectiu de fer la inscripció en llengua catalana.

– El 19 d’abril el Registre Civil de Girona, es posa en contacte amb la família demanant una compareixença i l’aportació de tota la documentació referent al cas, de la que ells ja disposaven.

– El 10 de maig el Registre Civil de Girona, dóna el seu acord per la inscripció en català i informa que lliurarà la instrucció corresponent al Registre Civil de Salt.

– El 17 d’agost, el Registre Civil de Salt en comunica doncs d’aquesta nova inscripció.

LA FAMÍLIA DES D’AQUÍ VOLEM MANIFESTAR:

– EL NOSTRE RECONEIXEMENT A TOTES LES PERSONES QUE ENS HAN FET COSTAT EN AQUEST PROCÉS I QUE S’HAN INTERESSAT PER UNA QÜESTIÓ TAN BÀSICA COM AQUESTA.

– LA TOSSUDERIA QUE CAL TENIR, PER TIRAR ENDAVANT EL QUE ÉS DE LLEI. ANIMEM A TOTHOM A RECLAMAR ELS SEUS DRETS LINGÜÍSTICS, SEMPRE DAVANT DE QUALSEVOL ADMINISTRACIÓ.

La Guàrdia Civil i la llengua d’Ondara

La Guàrdia Civil va ampliant la seua llista de casos d’agents prepotents i assetjadors lingüístics. Ara un parell d’agents sensibles per estos temes han anat a topar amb un indígena d’Ondara. Tenint en compte les dades sociolingüístiques del País Valencià (i més encara les que es referixen a l’ensenyament), els agents haurien d’haver demanat un autògraf al regidor Xavi Pons… Vaja, potser és el que van fer, al capdavall.

La notícia és del diari Levante (27.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Un regidor del Bloc d’Ondara denuncia l’assetjament de la Guàrdia Civil per parlar en valencià

L’edil Xavi Pons assegura que els agents el multaren sense raó a causa del fet que no va voler adreçar-se’ls en castellà. El nacionalista advertix que «acudirà als tribunals»

Cèsar Palazuelos, Ondara

El portaveu del grup municipal del Bloc d’Ondara, Xavi Pons, va denunciar ahir haver-se sentit acorralat per dos agents de la Guàrdia Civil per parlar-los en valencià. Els fets van tenir lloc a les 16:30 del passat dimecres quan el regidor nacionalista s’incorporava amb el seu vehicle a la N-332. Els guàrdia civils el van parar i després de comprovar que no duia posat el cinturó de seguretat van procedir a posar-li la multa corresponent.

Va ser llavors quan, segons el relat de l’edil, va passar pel lloc un conegut seu a qui Pons va comentar que «anava sense el cinturó i m’han caçat» després de preguntar-li l’amic què feia amb la benemèrita. Un comentari al qual un dels agents va apuntar —els agents s’expressaven en espanyol—: «té vostè algun problema?». Al contestar l’edil en valencià el mateix agent li assoltar, encara en espanyol: «parle’m en castellà!». El seu company va afegir: «vostè té l’obligació de parlar en castellà perquè està en Espanya».

Arran d’esta discussió els dos agents es van acostar fins al cotxe patrulla per a agafar el quadern de sancions i pel camí Xavi Pons assegura que el van insultar amb el qualificatiu «cateto». En tornar un dels guàrdia civils li va advertir que «t’has buscat un problema» i el va obligar a col·locar els triangles de seguretat del vehicle. L’escorcoll dels agents va ser tan exhaustiu que fins i tot van obligar al regidor a desmuntar la cadira de la seua filla per a comprovar que estava homologada.

La indignació del polític anava in crescendo i va augmentar encara més quan els agents van decidir multar Pons amb 1.500 euros per no dur el document acreditatiu de l’assegurança. Quan li van sol·licitar el document el regidor nacionalista va mostrar un rebut de pagament. Llavors els agents li van recriminar que havia de disposar del rebut bancari. L’edil va respondre que el document amb el qual comptava era vàlid, ja que no havia pagat l’assegurança a través del banc.

De fet, fins al lloc va acudir l’assegurador de Pons qui va defensar davant els guàrdia civils que el document era absolutament reglamentari. No van fer cas a cap dels dos i la sanció va ser imposada.

Recurs

Hores més tard Pons es va acostar fins a la caserna de la Guàrdia Civil i, segons ell, allí no li van saber dir quin document havia de mostrar en relació amb l’assegurança ni tampoc els motius de la denúncia. Ahir mateix el regidor va pagar la multa per no dur el cinturó —105 euros— i va presentar un recurs contra la sanció per l’assegurança.

En la valoració dels fets, el portaveu del Bloc d’Ondara va assenyalar: «Estic realment ofés», perquè «em sembla una gran falta de respecte tot el que va passar.» En este sentit, el regidor nacionalista va anunciar: «Pense arribar a totes les instàncies i fins i tot als tribunals per a defensar els meus drets lingüístics i el meu honor».

Vora un 80% dels alumnes del País Valencià no estudia en valencià

Sembla que finalment ens ensenyarem les dades —les mateixes dades— de memòria. I això que són més aviat una mostra vergonyosa de la gestió del govern del PP valencià, ja que al cap de vint anys hi ha quasi un 80 % d’alumnes valencians que no estudien en valencià i, per tant, vora una quinta part que sí que sembla que ho puga fer.

Sabem que eixe 20 % són la mesura de l’èxit per als dirigents actuals del PP —atés que l’esbomben tan sovint—, i això s’explica perquè són capaços d’embolicar qualsevol frau, deficiència o imprudència greu (fins i tot amb resultat de mort) en un paper d’amenaça agredolça: «¡Ho haguérem pogut fer pitjor!» I tenen molta raó. Al capdavall, el seu programa deu ser la minorització constant i permanent del català al País Valencià. Altrament, no s’entén que no proposen mesures per a arribar a la totalitat de la població. Bé, o sí que s’entén. I, certament, d’acord amb el seu programa, han intentat fer-ho «molt millor»!

Quant al continu refregir de les dades sobre el 20 %, a causa de l’estiu o d’exigències polemitzadores, es pot observar en diverses entrades del dtl:

L’última, per ara, de la sèrie és del diari El País (27.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Una quarta part dels alumnes estudia en valencià després de 24 anys de Llei d’ús

170.000 joves no universitaris cursen en llengua autòctona sobre un total de 720.000

F. B. – València – 25.08.2007

El percentatge d’estudiants no universitaris que va realitzar els seus estudis el curs passat en la línia en valencià es va situar en un 23,5 %. De manera que menys d’una quarta part de l’alumnat (169.853 alumnes sobre un total de 719.419, segons dades de la Conselleria d’Educació) va estudiar en la seua llengua autòctona 24 anys després de promulgar-se la Llei d’ús i ensenyament del Valencià. El director general d’Ordenació i Centres Docents, Josep Vicent Felip, va emetre ahir un comunicat triomfalista que destaca el creixement del 129 % en el nombre d’alumnes en valencià des de 1996.

La implantació del valencià en l’escola avança a un ritme que és objecte d’oberta divergència entre l’administració, que la considera «molt ferma», i els principals agents socials implicats en la promoció i defensa de la llengua autòctona, que ho qualifiquen «de molt lent». L’altra cara de la moneda és l’extensió de l’ús social del valencià, que es troba en un estat «insatisfactori», segond l’estudi comparatiu realitzat per la Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’organisme normatiu ha sol·licitat en diverses ocasions la signatura d’un «nou pacte cívic pel foment del valencià» amb la finalitat de superar la situació.

Malgrat tot això, l’aposta pel valencià en l’ensenyament obligatori (fins als 16 anys) és «ferma» i les dades sobre el seu increment «així ho indiquen», segons el comunicat emés ahir per la Conselleria d’Educació. «En percentatge [en el curs] 1985-1986 només un 1,5 %, és a dir, 10.611 alumnes estudiaven en valencià; en 1995-1996 la xifra va augmentar a un 10,6 %, és a dir, 74.277 estudiants i en l’actualitat són 169.853 els que s’han decantat per este tipus d’ensenyament, és a dir, un 129 % més i són 1.013 els centres que la impartixen». Felip va destacar el creixement que ha experimentat el valencià des de l’arribada al govern de la Generalitat del PP en 1995.

A més, prosseguix el comunicat, les dades d’ús del valencià entre els estudiants també «són molt positives». El 76 % dels escolars d’entre 10 i 14 anys sap parlar valencià perfectament; el 93 % l’entén, el 74 % el llig i el 54 % l’escriu de manera habitual.

«L’objectiu del Consell és que els alumnes valencians, al finalitzar l’ensenyament obligatori tinguen, no només un domini del valencià, que és un dels nostres senyals d’identitat, sinó també del castellà i d’una llengua estrangera que facilite la mobilitat i la formació per tota la Unió Europea», assenyala el director general d’Ordenació i Centres Docents.

El comunicat d’Educació recorda l’existència del Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV), dirigit a escolars valencianoparlants que residixen en zones de predomini lingüístic valencià i la llengua principal en el procés d’ensenyament-aprenentatge és el valencià; el Programa d’Immersió Lingüística Voluntària (PIL), dissenyat per a estudiantes no valencianoparlants, les famílies de les quals opten voluntàriament per una escola en valencià; i, finalment, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP), en el qual la llengua d’aprenentatge és el castellà llevat d’algunes àrees que són impartides en valencià.

El sindicat majoritari de l’ensenyament preuniversitari a la Comunitat Valenciana, l’STEPV, té una opinió molt diferent. Considera que el comunicat d’Educació respon a una estratègia de propaganda, perquè oculta que el creixement en el nombre d’estudiants es deu fonamentalment al creixement vegetatiu i no a l’increment de l’oferta per part de l’administració. Explica Vicent Maurí, de l’STEPV, que l’augment reflectix també l’obligació de l’administració d’implantar el valencià en cursos successius després de la inscripció, per exemple, en Primer de Primària, cosa que multiplica el nombre total. Però incidix que el govern del PP a penes oferix més línies en valencià des que Fernando Vilallonga va deixar de ser conseller d’Educació en 1997. «No hi ha una política de promoció del valencià per part de l’administració», funció que passen a ocupar el professorat i col·lectius socials com Escola Valenciana.

A més, agrega l’STEPV, es passa per alt el greu problema que es produïx quan l’alumne acaba l’ensenyament obligatori i no pot prosseguir els seus estudis en valencià en el Batxillerat i en els cicles formatius perquè no hi ha prou oferta.