Portal per a augmentar l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic

Compendium.catL’article «El portal compendium.cat: recursos de llenguatge jurídic català» de la professora Cristina Gelpí (Revista de Llengua i Dret, 20.01.2022) , a més de comentar diversos aspectes interessants sobre l’ús de la llengua en l’àmbit de la justícia, aporta informacions i enllaços útils relacionats amb la normativa i el llenguatge jurídic. La informació més rellevant és la firma d’un conveni entre díhuit institucions catalanes i andorranes (al qual es poden sumar més entitats i institucions) per a impulsar l’ús de la llengua en les professions jurídiques i en l’administració catalana:

És especialment rellevant que aquestes institucions vegin en un portal de recursos de llenguatge jurídic català una eina útil i necessària perquè els operadors jurídics –i els professionals de la llengua, el personal de les administracions públiques i privades– tinguin a l’abast un recurs de qualitat que els ha de facilitar la redacció de documents jurídics en català.

Eixe portal serà Compendium.cat, «en línia i obert, amb un accés universal i gratuït», que estarà disponible quan comence a arribar la calor, cap a la primavera. Fins aleshores, i després també, tal com diu la professora, «és d’esperar que també augmentin les institucions col·laboradores que hi donen suport». Esperem que hi haja entitats institucions i entitats valencianes (i d’altres territoris) interessades en utilitzar i millorar el portal i l’ús de la llengua en l’àmbit jurídic.

Quant als recursos que comenta l’article, destaquem el «Catàleg de recursos del llenguatge jurídic català 2000-2018», en el qual podem localitzar molta documentació i enllaços rellevants.

 

 

Termes nous en el DOGC núm. 8.522

Recopilació dels termes aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el desembre del 2020 i l’abril del 2021 (dogc número 8.522, 14.10.2021):

[Botànica] cimicífuga, espinífex

[Gastronomia. Restauració] càtering, empresa de càtering, servei de càtering (sin. compl. càtering)

[Genètica. Bioquímica] activació per CRISPR (sigla: CRISPRa), CRISPR, CRISPR-Cas9, edició genòmica, efector similar a un activador transcripcional (sin. compl. efector TAL) (sigla: TALE), eina CRISPR-Cas (sin. compl. CRISPR-Cas), endonucleasa, endonucleasa Cas (sin. compl. proteïna Cas), endonucleasa Cas9 (sin. compl. proteïna Cas9), endonucleasa Cas9 desactivada (sin. compl. Cas9 desactivada; proteïna Cas9 desactivada) (símbol: dCas9), endonucleasa de restricció (sin. compl. enzim de restricció; tisores moleculars), endonucleasa FokI, espaiador, exoma, exonucleasa, nucleasa, nucleasa d’efector similar a un activador transcripcional (sin. compl. nucleasa TALE) (sigla: TALEN), nucleasa de dits de cinc (sigla: ZFN), proteïna anti-CRISPR (símbol: Acr), RNA de CRISPR (sin. compl. ARN de CRISPR) (sigla: crRNA), RNA de CRISPR transactivador (sin. compl. ARN de CRISPR transactivador) (sigla: tracrRNA), RNA guia (sin. compl. ARN guia) (sigla: gRNA), RNA guia simple (sin. compl. ARN guia simple) (sigla: sgRNA), seqüència palindròmica (sin. compl. palíndrom), sistema immunitari CRISPR-Cas (sin. compl. CRISPR-Cas)

[Indumentària] xinos

[Màrqueting] blanqueig (sin. compl. rentat d’imatge), blanqueig blau, blanqueig d’obert, blanqueig de núvol, blanqueig de salut, blanqueig irisat (sin. blanqueig LGBT), blanqueig lila (sin. blanqueig violeta), blanqueig roig, blanqueig rosa, blanqueig verd (sin. ecoblanqueig), narrativa de marca (sin. relat de marca), relat de marca

[Pedagogia. Ensenyament] CTEHM (sin. compl. STEAM), CTEM (sin. compl. STEM),

[Sociologia. Política. Antropologia] acció dilema, al·lofília, botellot (sin. entrompada), capacitisme, capacitista, enclaustrament, facilitador | facilitadora, guerra judicial, interseccionalitat, micromasclisme, negacionisme, negacionista, sensellarisme, sensesostrisme, supervivencisme, supervivencista

[TIC. Realitat virtual] àudio espacial, auralització, càmera de camp de llum (sin. càmera plenòptica), camp de llum, CAVE [en], cibertrastorn (sin. trastorn associat a la realitat virtual), corporeïtzació, dessincronització espacial, efecte de sacsejada (sin. compl. efecte de sacsada), emplenament per context, entorn immersiu (sin. compl. realitat virtual) (sigla: RV), entorn virtual, estat de flux (sin. flux; sin. compl. estat d’experiència òptima), fenomen de transferència del joc (sigla: GTP), fer un mem (sin. memitzar), freqüència de mostratge (sin. compl. freqüència d’actualització), funció plenòptica, grau de llibertat, holoconferència, holotransport (sin. teletransport hologràfic), immersió, immersiu -iva, interacció, multimodal, latència (sin. retard), latència de seguiment del cap (sin. retard de seguiment del cap), locomoció, mem, memitzable, multisensorialitat, narrativa de realitat virtual (sin. relat de realitat virtual), núvol, presència, presència emocional, proximitat virtual, realitat ampliada, realitat augmentada (sigla: RA), realitat augmentada web, realitat mixta (sigla: RM), realitat virtual (sigla: RV), realitat virtual a escala d’habitació, realitat virtual basada en la localització, realitat virtual cinematogràfica, realitat virtual educativa, realitat virtual interactiva, realitat virtual multisensorial, realitat virtual no immersiva, realitat virtual no interactiva, realitat virtual social, realitat virtual web, seguiment de la mirada, seguiment del cap, sensor de profunditat, sensòrica, simulador de realitat virtual, sincronització espacial, sincronització temporal, sis graus de llibertat, sis graus de llibertat, tecnologia hàptica, teletransport, tres graus de llibertat, vídeo estereoscòpic, vídeo volumètric

[Zoologia] camperol de l’espinífex

Dos convocatòries laborals per a lingüistes

La setmana passada es van publicar dos convocatòries d’interés laboral per als professionals de la producció lingüística de dos institucions públiques (les Corts Valencianes i la Societat Anònima dels Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana):

  • dogv 9.196, 18.10.2021: constitució de la borsa de treball temporal per a la contractació laboral temporal en la categoria d’assessor lingüista o assessora lingüista en la Societat Anònima dels Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana
  • bocv 196, 20.10.2021: convocatòria de concurs oposició per a la provisió de dues places de tècnic superior especialitzat o tècnica superior especialitzada (assessor lingüístic o assessora lingüística)

Els terminis de presentació de soŀlicituds són de deu dies naturals en el primer cas i de vint dies hàbils en el segon, en els dos casos a partir de l’endemà de la publicació de les convocatòries.

Llistes de música en valencià-català

Llistes de música en valencià
Llistes de música elaborades pel Gabinet de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de València.

El Gabinet de Normalització Lingüística (gnl) de l’Ajuntament de València ha recopilat i penjat en la xarxa unes quantes llistes de reproducció de música classificades per gèneres (i subgèneres) musicals o per altres temàtiques relacionades amb possibles necessitats o interessos dels oients, com ara «Música per a cuinar», «Relax i calma» o «Cançons per al 8M».

El periòdic en línia Nosaltres La Veu (11.088.2021) informa sobre la quantitat de llistes, de seguidors, etc., dades que es poden comprovar en l’Spotify mateix mentres escolteu la música que més vos interesse en cada moment, i on podeu trobar llistes semblants elaborades per altres usuaris del servei, com ara:

  • «Èxits en català»
  • «Música en valencià»
  • «Música valenciana»
  • «Música en català-valencià-balear»
  • «Valencià»

Novetats ortogràfiques desreguladores

S’ha produït la implantació d’uns canvis ortogràfics que havia decidit l’Institut d’Estudis Catalans (iec) fa quatre anys i que ha tornat a revisar enguany. Podem vore’ls ací:

No pareix que, en general, tinguen la cosa més clara que en 1996 (veg. «guionet»), però van fent canvis, a vore si l’encerten a causa de l’atzar o del cansament. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) sembla que no ha tingut més remei que seguir la inèrcia i ha publicat (08.07.2021) l’Acord 22/2021, on validen eixos canvis i, de passada, els expliquen de manera diferent, fet que inclou variacions curioses —que fan dubtar— respecte del que diu l’iec.

El misteri de la lexicalització
En la decisió de l’institut podem detectar una certa voluntat permanent d’esoterisme en este camp de la mecànica de la llengua (4.3.1.2):

S’escriu amb guionet els conjunts formats per un nom, un pronom o un adjectiu precedits de l’adverbi no quan han assolit un alt grau de lexicalització […] També hi ha expressions que es troben en procés de lexicalització i d’adquirir un valor conceptual, però mentre aquest procés no s’ha completat s’escriuen sense guionet.

De moment no han explicat en la nova ortografia (ni en la gramàtica) què és la lexicalització, com es pot reconéixer i quina utilitat té per a l’ortografia. Esperem que algun dia resoldran que no hi ha cap necessitat de distingir entre la «no-ingerència» i la «no existència».

A més, tampoc apliquen gens sistemàticament eixe fenomen de la lexicalització, ja que hem vist que fa aparéixer un guionet en alguns casos, però fa desaparéixer els guionets quan arribem a l’apartat de l’ús dels prefixos (4.1.3.3.b): anti cascos blaus, ex vice primer ministre.

L’accent diacrític passa a la clandestinitat discrecional
D’altra banda, ara també els diacrítics han passat a formar part dels encanteris injustificats o de la decoració personal de l’escriptura de cada u. Tant l’iec com l’avl fan unes prescripcions divergents que no pareix que puguen explicar a partir de les seues pròpies obres normatives:

(oiec, 3.1.3) Finalment, s’admet l’ús discrecional de l’accent diacrític en mots homògrafs no recollits en el quadre 32, només, però, en el cas d’usos marcadament particularitzats, com ara en transcripcions d’usos metalingüístics, de textos medievals, dialectals, etc. Aquest ús discrecional s’amplia a casos com ara expressions puntuals o enunciats aïllats (tals com titulars, etiquetes, etc.), en què és possible més d’una interpretació del mot homògraf i es pot produir, doncs, una ambigüitat no desitjada que no resol el context comunicatiu.

(avl, A 22/2021, 3.2) Tot i que l’accentuació diacrítica ha quedat reduïda a uns pocs casos, de manera discrecional es podrà mantindre l’accent diacrític quan el mot que ha perdut l’accent puga crear malentesos en contextos aïllats.

Fins a la decisió del 2017, les paraules amb accent diacrític formaven una llista (quasi) tancada de 28 o 30 casos (veg. fdt) descrits, on s’explicava a quina categoria pertanyia cada paraula que duia o no duia l’accent (bóta [nom] / bota [forma verbal], vénen [del verb vindre] / venen [del verb vendre]…). Les obres acadèmiques han eliminat eixa llista i, a més, divergixen en la regla que s’ha d’utilitzar d’ara en avant. L’institut parla de tots els «mots homògrafs» mentre que l’acadèmia fa una referència críptica: «el mot que ha perdut l’accent»… ¿Si no en porta, com és que l’ha pogut perdre? ¿On està la llista de paraules que poden perdre l’accent? ¿Quins són eixos homògrafs?

La presidenta de la Secció Filològica de l’iec diu que proposava «regles clares i senzilles, sempre que sigui factible». A la vista de la poca claror, podem citar les paraules d’Abelard Saragossà («Anàlisi del marc de la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans»):

Cabré (2017) acaba amb una aposició misteriosa («sempre que sigui factible»). Per a explicar una dada empírica, un docent pot necessitar deu conceptes, de manera que l’explicació conjunta no serà «senzilla». Però l’explicació de cada concepte hauria de ser sempre «clara», i una cosa que trobem «clara» pensem que és «senzilla». […] La claror que demana Cabré (2017) encamina cap a la simplificació, la qual és un efecte de la «sistematització».

Lamentablement, els continguts de l’obra no s’han ajustat massa als propòsits de la introducció.

Termes nous en el DOGC núm. 8.410

Recopilació dels termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat entre el juliol i el desembre del 2020 (dogc número 8.410, 14.05.2021):

[Ciències de la salut] autoimmunitari -tària (sin. compl. autoimmune), fòmit, immunitari -tària (sin. compl. immune; immunològic -ca), malaltia autoimmunitària (sin. compl. malaltia autoimmune), metaanàlisi

[Ciències de la Terra. Geologia] permagel (sin. compl. permafrost), sisme de temporal (sin. terratrèmol de temporal)

[Comunicació] anunci de vídeo (sin. videoanunci), anunci de vídeo dins de flux (sin. videoanunci dins de flux), anunci de vídeo fora de flux (sin. videoanunci fora de flux), anunci de vídeo natiu (sin. videoanunci natiu), difusió segmentada

[Dret] ciberseducció de menors, pornodifusió no consentida, pornodifusió per revenja (sin. compl. pornorevenja)

[Economia. Empresa. Comerç] a fàbrica (sigla: EXW), agroflació, biflació, cercatalents (sin. compl. vistaire), client simulat | clienta simulada, desinflació, ebitda, hiperinflació, lliurat a lloc (sigla: DAP), lliurat a lloc i descarregat (sigla: DPU), reduflació, reflació, simulació de compra

[Esport] vistaire (sin. compl. cercapromeses)

[Informàtica i TIC] adreça de difusió discrecional, adreça de monodifusió, cas, difusió discrecional, monodifusió, seminari web, sistema de gestió de casos

[Matemàtiques. Estadística] medià -iana

[Medi ambient] baix -xa en carboni, captura de diòxid de carboni (sin. compl. captura de CO2), captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (sin. compl. captura i emmagatzematge de CO2; sigla: CEDC), carboni, compensació de carboni (sin. compl. compensació d’emissions), crèdit de carboni, descarbonització, descarbonitzar, descarbonitzar-se, descarbonitzat -ada (sin. lliure de carboni), drets d’emissió, equivalent de diòxid de carboni (sin. compl. equivalent de CO2; abrev.: CO2-eq), fuga de carboni, mercat de carboni (sin. compl. mercat d’emissions), migrant ambiental (sin. compl. desplaçat ambiental | desplaçada ambiental; refugiat ambiental | refugiada ambiental), migrant climàtic | migrant climàtica (sin. compl. desplaçat climàtic | desplaçada climàtica; refugiat climàtic | refugiada climàtica), neutralitat de carboni (sin. compl. neutralitat climàtica; petjada de carboni zero), neutre -tra en carboni (sin. compl. climàticament neutre -tra), petjada de carboni, pressupost de carboni, temps de permanència

[Meteorologia] predicció a curt termini (sin. compl. previsió a curt termini; pronòstic a curt termini), predicció a llarg termini (sin. compl. previsió a llarg termini; pronòstic a llarg termini), predicció a mitjà termini (sin. compl. previsió a mitjà termini; pronòstic a mitjà termini), predicció a molt curt termini (sin. compl. previsió a molt curt termini; pronòstic a molt curt termini), predicció ampliada (sin. compl. previsió ampliada; pronòstic ampliat), predicció estacional (sin. compl. previsió estacional; pronòstic estacional), predicció immediata (sin. compl. previsió immediata; pronòstic immediat), predicció meteorològica (sin. compl. previsió meteorològica; pronòstic meteorològic), predicció operativa (sin. compl. previsió operativa; pronòstic operatiu), predicció setmanal (sin. compl. previsió setmanal; pronòstic setmanal)

[Sociologia] empoderament, empoderar, empoderar-se

[Zoologia] mosquit del Japó, senglar híbrid (sin. compl. porc fer híbrid)

Optimisme i pessimisme en sociolingüística

Els problemes existencials del valencià-català derivats de la discriminació lingüística contra els ciutadans que continua aplicant l’estat espanyol per a imposar l’ús del castellà-espanyol en tots els àmbits on té capacitat de regulació (normes legals) o influència política (per exemple, impedint que les altres llengües oficials de l’estat siguen oficials o d’ús a la Unió Europea), estan donant un poc de joc en els mitjans.

Eixe joc s’ha concretat en uns debats escrits que poden ser instructius per a decidir com actuar o quines alternatives hi ha disponibles. Un petit recull d’articles i llibres sobre la qüestió:

  • Abelard Saragossà Alba (2020): Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua
  • Carme Junyent i Bel Zaballa Madrid (2020): El futur del català depèn de tu
  • Carme Junyent (Núvol, 29.11.2020): «El multilingüisme: el futur del català?»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 19.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (1)»
  • Albert Pla Nualart (Ara.cat, 26.12.2020): «El futur del català no depèn de tu (i 2)»
  • Enric Gomà (2021): El català tranquil. Un manifest
  • Jaume Moreno (Núvol, 10.03.2021): «Llengua, poder i revelació»
  • Matthew Tree (El Punt Avui, 14.03.2021): «Parlar per parlar»
  • Carles López Cerezuela (19.03.2021): «El valencià davant el repte digital: marqueting lingüístic»
  • Enric Gomà (Núvol, 26.03.2021): «El desànim»
  • David Ginebra (Núvol, 31.03.2021): «La selva poliglota»
  • Albert Pla Nualart (Núvol, 01.04.2021): «La sociolingüística no és un estat d’ànim»
  • Grup Koiné (El Punt Avui, 05.04.2021 ): «Cinc anys del manifest de koiné»

Per a posar en context estes opinions i reflexions, algunes seccions de diversos mitjans ajuden a aportar informació concreta relacionada amb fets concrets o amb iniciatives polítiques i socials:

  • Nosaltres La Veu, secció «llengua»
  • Ara.cat, secció «llengua»
  • Plataforma per la Llengua, secció «notícies»
  • Elnacional.cat, secció «cultura»

Al remat, esperem que el camp de la sociolingüística facilite instruments que atenuen la sensació que es tracta de vore com és millor que deixe d’usar-se la llengua: ¿amb optimisme o amb pessimisme?