Sentència del TSJ valencià a favor de la filologia catalana

Reproduïm a continuació la notícia que ha publicat ACPV [hi hem fet alguna correcció]:

Nova sentència judicial a favor de la unitat de la llengua

Amb aquesta sentència (332/07 del TSJCV) ja en són catorze les sentències de diferents instàncies judicials en aquest
sentit.

03/05/2007

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) no veu cap «raó jurídica que permeta sostenir que la titulació de llicenciatura en filologia catalana no constituïsca titulació suficient (…) per a eximir de la realització de la prova de coneixements de la llengua valenciana, ja que aquella llicenciatura avala sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta Comunitat, denominada oficialment ‘valenciana’ en el seu Estatut d’Autonomia, i en l’àmbit acadèmic ‘catalana’».

La Secció Segona de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJCV ha resolt així el recurs presentat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les ordres de 14 d’abril del 2005 de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat Valenciana per la qual es convocava concurs oposició per a l’ingrés en el cos de Mestres, de docents d’Ensenyament Secundari, de professors d’Escoles Oficials d’Idiomes, de Música i Arts Escèniques, i professor tècnics de Formació Professional. Aquestes ordres no eximien el titulats en filologia catalana de realitzar la prova obligatòria i amb caràcter eliminatori de valencià, per la qual cosa ACPV va demanar la nul·litat del procés selectiu.

Tot i no anul·lar totalment la convocatòria del concurs oposició, el TSJCV ha tornat a avalar la unitat de la llengua al no reconéixer «raó jurídica» per a no incloure la llicenciatura de filologia catalana entre les titulacions que eximien de fer aquesta prova. Tal com assenyala la sentència —que considera «discriminatori» i sí que anul·la l’apartat 7.1.2 de les bases de la convocatòria— «els títols preexistents denominats llicenciatura en filologia, secció hispànica (valenciana) i llicenciatura en filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana), quedaren homologats o equivalents al de llicenciatura en filologia catalana, en virtut d’ordre ministerial de 29 de novembre de 1995.»

Igualment, el tribunal apel·la a la jurísprudència del Tribunal Constituacional (TC) —òrgan superior de la judicatura espanyola— que reconeix l’equivalència de les denominacions «valencià» i «català». És més, qualifica en termes molts clars i contundents la irracionalitat de les postures contràries a la unitat de la llengua catalana. «Com ja és va dir —assenyala la resolució judicial— en la Sentència de 28 d’abril del 2006 (rec. 873/04) i novament cal reiterar: “Sols l’obstinació en la ignorància i rebuig dels criteris científics que avalen la unitat lingüística, es manifesta com a exclusiva raó del manteniment de la posició contrària per part de la Generalitat, i més quan existeixen reiterats pronunciaments jurisdiccionals que desautoritzen aquests arguments, el qual força a aquest Tribunal a recordar que una de les més elementals exigències de l’estat de dret que consagra el nostre text constitucional, és la del imperatiu compliment de les decisions jurisdiccionals, especialment per part dels poders públics, que deuen servir amb objectivitat els interessos generals.”»

Des d’ACPV ens felicitem d’aquesta sentència, que no per reiterada (ja en van dotze del TSJCV, una del TC i una del Tribunal Suprem) resta importància a les seues conclusions; a més, tenint en compte que es produeix amb el nou Estatut d’Autonomia del País Valencià vigent, que consagra l’oficialitat de la denominació secessionista «idioma valencià». La unitat de la llengua catalana és una realitat jurídica inqüestionable només negada per partits i institucions «obstinades en la ignorància».

El requisit lingüístic en el DNI

No és tan difícil com sembla mantindre la normalitat i la paciència, però hi ha funcionaris i funcionàries que ho fan difícil i que fan mèrits perquè els canvien de faena simplement per incompetents i per actuar sempre contra els interessos dels ciutadans. Tant se val que tinguen benefici o únicament ofici, convindria que, com a mínim, els enviaren a classes de repàs democràtic. Diu la notícia del diari Avui (03.05.2007 dj.):

Li canvien el nom al castellà en renovar el DNI a Vila-real

Un funcionari policial no respecta que un veí de la població té el nom en català des de l’any 1977 | L’afectat denuncia el cas davant la regidoria de Normalització Lingüística

Ester Pinter

Josep Pasqual Broch Doñate va entrar fa uns mesos a la comissaria del Cos Nacional de Policia de Vila-real a renovar-hi el DNI i en va sortir dient-se José Pascual Broch Doñate. L’equip de funcionaris dependents del ministeri de l’Interior que el van atendre van decidir, unilateralment, canviar-li el nom al castellà tot obviant la validesa del DNI anterior, on apareixia en català.

Segons Broch, en remarcar-los que tenia el nom en valencià des que se’l va canviar legalment el març del 1977 i exigir-los mantenir-lo així, un dels funcionaris li va etzibar que “abans les lleis eren molt permissives”.

En recollir uns dies després el DNI i comprovar que efectivament li havien canviat el nom va recórrer a la regidoria de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Vila-real. Ahir el responsable d’aquesta àrea, el regidor del Bloc Nacionalista Valencià Pasqual Batalla, va denunciar públicament els fets, que va qualificar d'”esperpèntics”, i va informar que a més de facilitar a Broch informació perquè recorri a la justícia, a través dels diputats del Bloc Nacionalista Gallec al Congrés de Diputats faran arribar una pregunta sobre aquesta qüestió al ministre d’Interior.

Batalla va considerar que “s’ha alterat la identitat més elemental de Broch” i es va preguntar si també s’han donat casos de traducció “automàtica” del nom en el sentit lingüístic invers. Des de la regidoria també adreçaran un escrit a l’equip de funcionaris de la Policia Nacional amb la legislació en matèria lingüística que empara la ciutadania i un altre a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua “perquè conegui els fets i treballi perquè no es repeteixin”, va dir Batalla.

Trenta anys en català

Broch va decidir traduir-se el nom al valencià dos mesos després que entrés en vigor la llei 17/1977, de 4 de gener, per la qual es permetia la inscripció dels noms en qualsevol de les llengües de l’Estat. Fins a aquell moment l’única llengua permesa al Registre Civil per als noms de persona era el castellà. Una modificació posterior, del 1994, va establir que es pot posar qualsevol nom en qualsevol de les llengües del món, tret dels casos de noms ofensius o que perjudiquin la persona.

Batalla va apuntar a més que hi ha drets bàsics, com ara anar a votar, que se li veuen dificultats “perquè al cens electoral ell és Josep Pasqual i no l’altre nom que li han imposat, i això ho haurà de demostrar”.

—Vegeu algunes dades més sobre el DNI.

Cursos d’Estiu: Llengua per a experts

Alguns tècnics lingüístics hem rebut la convocatòria següent, que reproduïm a continuació per donar-li una difusió més general, atés l’interés que ens ha semblat que té el curs:

Benvolguda companya,
Benvolgut company,

Els XXIV Cursos d’Estiu presenten un curs amb el títol Llengua per a experts, adreçat d’una manera especial als tècnics lingüístics. Podem reservar-vos-hi una plaça si, abans del 4 de maig, ens feu arribar un correu amb les vostres dades personals: nom, cognoms i DNI; i en assumpte escriviu: Cursos d’Estiu. Vos enviem adjunt el programa de Llengua per a experts.

Cordialment,

El Servici d’Ús Oficial i d’Acreditació de Coneixements del Valencià

El programa del curs és el següent:

Llengua per a experts

Dilluns 2
Anàlisi d’alguns aspectes de morfologia i sintaxi

Professor
Manel Pérez Saldanya (Universitat de València)

Continguts
S’analitzaran alguns dels temes de morfologia i sintaxi que han presentat una certa vacil·lació en la tradició gramatical recent.

Dimarts 3
El model lingüístic valencià des de la Renaixença fins a l’actualitat

Professor
Abelard Saragossà (Universitat de València)

Objectiu
• Reflexionar sobre la manera com ha evolucionat el valencià culte des del 1850 fins al 2000 per a deduir quin camí és més adequat per a la societat valenciana.

Continguts
Característiques fonamentals dels corrents de la Renaixença. Recuperació i bon enfocament durant el primer terç del segle XX. Factors de la concepció de Sanchis Guarner. Evolució durant les darreres dècades del franquisme. Llindar del segle XXI: acostament entre la llengua viva i la llengua culta.

Dimecres 4 i dijous 5
Introducció a la Traducció i la Traductologia

Rosa Agost Canós (Universitat Jaume I)

Objectius
• Presentar algunes nocions i principis bàsics de la Traductologia.
• Fer una descripció del funcionament de les diferents varietats de traducció (traducció de textos administratius, jurídics, econòmics, literaris, turístics, còmics, doblatge, subtitulació, interpretació, etc.).
• Conéixer els principis que regeixen la traducció a través del treball amb textos reals.
• Destacar alguns dels problemes que afecten la traducció castellà-valencià (model de llengua).

Divendres 6
Traductologia, correcció i perfeccionament de la llengua meta

Professor
Joan M. Perujo Melgar (Universitat d’Alacant)

Continguts
Tractament d’alguns aspectes de traductologia que poden ser especialment útils per a la pràctica de la traducció professional. Procediments tècnics orientats a evitar traduccions massa literalistes (sacralització del text original) i a potenciar els mecanismes de perfeccionament de la llengua meta que contribueixen a reforçar la llibertat en el procés de traducció, a partir de la combinació entre el respecte al text original i la naturalitat d’expressió. Diverses qüestions de llengua relacionades amb els conceptes de correcció i adequació. Sessió eminentment pràctica, orientada a l’anàlisi d’exemples concrets i el treball amb textos reals.

Resolen l’expedient administratiu que pretén censurar TV3

Els dirigents del PP valencià han agilitat els tràmits per a complir la seua amaneça de tancament de l’espai comunicatiu del País Valencià. És a dir, amenacen els mitjans de comunicació que no controlen, posen entrebancs a la difusió de la llengua entre els països que la compartixen, coarten amb expedients administratius la llibertat d’expressió i d’informació, i tot això sense protegir cap altre bé públic.

De fet, prevertixen el poder públic en favor d’amics ideològics i de negocis audiovisuals particulars: a més d’atemptar contra els valencians que s’informen a través de la TV3, fan boicot als mitjans del grup Prisa, anul·len programes en Canal 9 si hi apareix la candidata socialista Carmen Alborch (Encontres), deneguen la llicència digital per a InfoTV… Sí, i també volien evitar que es difonguera en espais públics els documentals de Ja en tenim prou. Bé, certament, no tots són obres mestres, però, més que prou, en tenim massa!

Segons podem llegir en Vilaweb:

La Generalitat acorda sancionar amb 300.000 euros a ACPV i tancar els repetidors de TV-3 a les tres províncies

VALÈNCIA, 30/04/2007 15:23 (EUROPA PRESS)

El portaveu del Consell, Vicente Rambla, ha resolt l’expedient obert a Acció Cultural del País València (ACPV) per l’emissió de TV-3 a la Comunitat Valenciana sense llicència administrativa amb una sanció que comporta una multa de 300.000 euros i la clausura dels tres repetidors amb què compta l’entitat cívica.

Així ho ha anunciat Rambla en declaracions realitzades als mitjans de comunicació abans d’assistir, en qualitat de representant del Consell, al fòrum hispanoalemany que s’està celebrant a València i que reunix membres de la CDU alemanya i representants espanyols del Partit Popular per a debatre sobre el paper de les regions a la UE.

La Generalitat, que va obtindre permís judicial per a procedir a la clausura provisional del repetidor de la Carrasqueta a Xixona, però no va poder executar la decisió divendres passat perquè ho van impedir manifestants, ha resolt administrativament el tancament definitiu de les instal·lacions d’ACPV a esta província i també a València, on una jutge no ho va autoritzar com a mesura cautelar, i a Castelló.

Rambla ha precisat que el tancament “s’executarà en el termini que legalment corresponga”, atés que l’entitat sancionada tindrà ara uns dies per a presentar al·legacions. “Quan acabe este procediment, haurà d’executar-se la sanció”, ha advertit.

El portaveu de l’executiu valencià ha reiterat que tant el Govern valencià com el català estan realitzant gestions amb l’executiu estatal per a obtindre les freqüències que permeten donar cobertura a les emissions recíproques de TV-3 i Canal 9 i també satisfer “altres necessitats” de la Comunitat Valenciana. Ha subratllat en este sentit que la Generalitat està esperant que el Ministeri d’Indústria aporte alguna solució tècnica.

El representant del Consell ha insistit, d’altra banda, que la Generalitat valenciana manté en este assumpte la posició de “complir la norma” i d'”arribar a acords de col·laboració i de convivència pacífica”, una cosa que contrasta, segons la seua opinió, amb l'”anarquia en la qual estan instal·lats no només ACPV”, sinó partits com Compromís pel País Valencià i el PSPV, “que, en un menyspreu absolut a la legalitat instal·lada, pretenen, per l’ús de la força, evitar que s’aplique la llei”.

Rambla ha criticat “els que, al marge de la llei i defensant una falsa llibertat d’expressió, estan, per la força, impedint que es porten a terme decisions judicials” i ha assegurat que “mai” haguera imaginat que “partits polítics que aspiren a tindre representació parlamentària del conjunt dels valencians siguen capaços de donar l’esquena a la llei i d’utilitzar la força” per a defensar el seu criteri.

Vocabulari nàutic de l’AVL

Acabe de rebre el nou Vocabulari nàutic de l’AVL. És el segon número d’una col·lecció amanosa d’obres de consulta que incloïa fins ara únicament el Vocabulari jurídic. Sembla que l’AVL s’ha pres seriosament la tasca de publicació d’obres de referència popular. Esperem que hagen pres nota de les novetats del DIEC2 o del Termcat, aportacions que cal tindre en compte, tant com la coordinació convergent entre les nostres institucions normatives i amb altres institucions lingüístiques de referència.

Així, continuant amb les coses dels vocabularis, fent les transcripcions dels plens de les Corts valencianes relacionats amb el dret civil valencià, vam detectar alguna errada en el Vocabulari jurídic. Per exemple, era el cas del mot castellà ganancial, que introduïen com a nom i adjectiu (sense separació d’accepcions) amb una equivalència en català bastant inaplicable, ja que «bé de la societat de guanys» presentava problemes a l’hora de traduir, per posar un cas, «sociedad de gananciales»: societat de béns de la societat de guanys? S’havien complicat la vida en este cas, tenint en compte la més simple proposta guany del Diccionari castellà – català de l’Enciclopèdia Catalana. I encara n’hi ha més coses, que repassarem a poc a poc i que esperem que aniran corregint.

En esta ocasió, amb el Vocabulari nàutic, obrint a l’atzar —ho promet!— llegim en l’entrada de l’adjectiu hadal la definició «que viu en les més grans profunditats oceanogràfiques»… Certament, no són les profunditats oceanogràfiques sinó oceàniques, tal com diu el DIEC2:

adj. [EG] Que viu en les més grans profunditats oceàniques. Organisme hadal.

Com que no entenc gens en coses de la mar, espere que els qui hi tingau més relació sapiau apreciar millor que jo els mèrits del vocabulari i que comuniqueu a l’AVL les esmenes que penseu que han d’introduir en les properes edicions. Les podeu incloure en els comentaris a esta mateixa entrada fins i tot.

Els autobusos de Palma atenen en català

Sense fer més comentaris —que haurien de matisar les suposades impossibilitats o necessitats d’incloure més d’una llengua— i després d’experiències de signe divers al País Valencià —que podem trobar reflectides en els informes del Síndic de Greuges— ens arriba la notícia que a Palma (Mallorca) els autobusos de l’EMT atenen els usuaris en català. Segons el Diari de Balears (16.04.2007 dl.):

Un total de 19 autobusos de l’EMT ja informen els seus usuaris en català

preveu que el sistema quedi implantat a tota la flota en un parell de mesos

JOAN C. PALOS. Palma.

Un total de 19 autobusos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) ja han començat a comunicar-se amb l’usuari en català, mitjançant la incorporació d’un sistema informàtic que progressivament s’anirà instal·lant a la resta de la flota. La iniciativa respon a una important demanda social i política, a més de ser un compliment del Pla municipal de normalització lingüística.

El tinent de batle de Seguretat Ciutadana i president de l’EMT, Álvaro Gijón, informà del desenvolupament d’aquesta acció, que disposa d’un pressupost de 180.000 euros. Aquesta quantitat representa el cost del sistema informàtic, que a finals de maig ja han de tenir els 160 autobusos de la flota de transport urbà de Palma.

Gijón comentà que «amb la intenció de no interferir en el servei de busos, totes les tasques d’adequació dels vehicles i d’instal·lació dels aparells s’ha realitzat els vespres a les cotxeres de l’EMT». A hores d’ara, ja s’ha completat aquesta adaptació en poc més del 10% de la flota i es preveu que abans de les eleccions de dia 27 de maig ja s’hagi completat el procés. El cost global d’implantació del sistema nou és de devers 1.100 euros per vehicle.

Flota bilingüe
Ara com ara, el sistema implantat no permet altre idioma que el català. A més, els intervals de temps entre aturades -massa curts- i la durada de la veu informàtica -massa lenta- fan impossible introduir el castellà a la megafonia dels busos.

No obstant això, el director gerent de l’EMT, Alejadro Delacourt, ha donat instruccions als tècnics de l’empresa perquè cerquin fórmules que permetin compatibilitzar les dues llengües i, d’aquesta manera, acabar amb la polèmica suscitada entre els sectors més «ultra» de Ciutat.

No fa ni mig any que l’EMT incorporà 18 autobusos nous i incrementà la plantilla de xofers amb 47 places més. Tot per continuar prestant servei als 35 milions de passatgers que l’empresa municipal mou cada any a través de la ciutat.

—En este enllaç podeu trobar què en dia el diari El Mundo-ElDia.com.

Renfe no progressa adequadament

Són coneguts els problemes dels càrrecs, fucionaris i treballadors de les empreses i institucions d’àmbit estatal amb la pluralitat lingüística oficial de l’estat espanyol. Tots deven haver topat alguna vegada amb demostracions més o menys prepotents d’ignorància i incapacitació lingüística en algun despatx o en alguna finestreta. Això és resultat d’anys de contemporitzar amb l’aplicació d’un requisit de capacitació bàsic, el requisit lingüístic.

Per ampliar una mica més la perspectiva sobre això del requisit lingüístic, que s’aplica de manera generalitzada i oficial únicament en el cas del requisit espanyol —tant ací com a Girona o a Utiel—, reproduïm a continuació el cas que ha afectat el president del Consell Assessor de RTVE. Segons publica el diari Avui (17.04.2007 dt.):

A l’estació de Lleida, en castellà

QUEIXA · El president del Consell Assessor de RTVE denuncia insults i abús del personal de seguretat privada de Renfe a Lleida ESPANYA · El van instar a parlar en castellà perquè “es trobava a Espanya”

Joan Tort

Josep Ramon Mòdol, president del Consell Assessor de RTVE i exparlamentari socialista, ha presentat una reclamació a Renfe pel tracte rebut per part de dos vigilants de seguretat de l’estació ferroviària Lleida-Pirineus que el volien obligar a parlar en castellà i per excedir-se en les seves funcions. També té previst denunciar el cas davant la Generalitat.

Els agents, segons va explicar Mòdol, li van dir que parlés en espanyol perquè era a Espanya i, a més, que no tenien cap obligació d’entendre’l en català. El representant de RTVE va assegurar que es va quedar perplex i que els va respondre que ja sabia prou bé que era a Espanya, però que també era a Catalunya i a Lleida i que ell parlava el català. Els vigilants privats li van respondre que era a “Lérida”, i Mòdol els va respondre que aquesta denominació ja no existia i va continuar negant-se a parlar en castellà.

La disputa es va allargar una bona estona més fins que l’exparlamentari els va demanar que li facilitessin la seva identificació com a vigilants de seguretat per formalitzar una queixa per insults i abús. Els empleats de la firma Prosegur s’hi van negar, i aleshores va presentar la reclamació a Renfe directament. Mòdol es va negar en tot moment a parlar en castellà davant l’actitud hostil i insultant dels vigilants.

Extralimitació

La picabaralla es va produir la setmana passada, quan Josep Ramon Mòdol es disposava a entrar a l’andana per pujar a un AVE en direcció a Madrid. Després de passar el seu equipatge per l’escàner de seguretat, els dos vigilants li van demanar que obrís la bossa de mà i que ensenyés el DNI. Mòdol s’hi va negar i va explicar que coneix la normativa i que els vigilants de seguretat no tenen competències per exercir aquestes funcions. Va argumentar que, en cas de qualsevol sospita, l’únic que poden fer és alertar la policia i retenir la persona de qui sospiten fins que agents de l’autoritat arribin al lloc dels fets.

Aquest fet va desembocar en el conflicte lingüístic i, finalment, en la denúncia contra els dos vigilants. Josep Ramon Mòdol va lamentar que personal de vigilància contractat per Renfe per mantenir la seguretat a l’estació del ferrocarril es comporti d’aquesta manera amb els usuaris, i més quan, fins ara, no consta que s’hagin produït conflictes per qüestions de la llengua catalana. A més, tota la retolació i la informació de l’estació segueix la normativa i es pot trobar en les dues llengües oficials a Catalunya.

La disputa la van poder veure més persones, alguna de les quals va intentar fins i tot mediar, tot i la perplexitat de la majoria.

El repetidor de la Carrasqueta

Reproduïm a continuació el comunicat que ha emés Acció Cultural del País Valencià davant la clausura imminent del repetidor de la Carrasqueta (més dades en Vilaweb):

Polítics, sindicalistes, escriptors i personalitats del món associatiu donen suport a la mobilització i confirmen la seua assistència

El govern valencià ha notificat a Acció Valencià del País Valencià (ACPV) que demà divendres 27 d’abril, a les 11 hores, tancarà el repetidor de TV3 que l’entitat té a la serra de la Carrasqueta, al terme municipal de Xixona. Aquesta mesura es pren després que el Jutjat del Contenciós-Administratiu d’Alacant autoritzara la Generalitat Valenciana a accedir a aquestes instal·lacions, en una decisió totalment oposada a la que ha pres el jutjat homònim de València. Com informàvem fa uns dies, la jutgessa de València va negar l’autorització a entrar al reemissor que ACPV té al Mondúver, prevista per al 25 d’abril al·legant que aquest mesura provisional contradeia drets fonamentals, com ara el dret a la llibertat d’informació o la pluralitat infomativa.

Tanmateix, la responsabilitat última de fer efectiva aquesta autorització, contrària al sentir de la gran majoria de la societat valenciana, la té la Generalitat Valenciana. Igualment, i malgrat les declaracions del conseller Vicent Rambla a favor d’un acord de reciprocitat entre els governs valencià i català, la decisió de tancar demà el repetidor de la Carrasqueta demostra la nul·la voluntat del PP valencià per arribar a una acord amb la Generalitat de Catalunya efectiu i positiu per ambdues parts.

Davant aquesta situació, ACPV no pot, per responsabilitat cívica, mantenir-se passiva. Per aquest motiu, i davant aquest greu atemptat als drets fonamentals dels valencians i valencianes, ha convocat una concentració demà 27 d’abril de 2007 a les 10 del matí a les instal·lacions de reemissor de la Serra de la Carrasqueta. L’objectiu: deixar palesa la indignació de milers de valencians i valencianes que veuran restringits els seus drets més elementals, com ara el dret a la llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa. Representants polítics, sindicals, culturals i cívics han confirmat la seua presència.

COM ANAR-HI

Carretera Alcoi-Xixona per la N-340 i abans d’arribar a Xixona està l’alt de la Carrasqueta (cartell indicador -1020 m )

Drets per a millorar la normalitat: un assaig

Tal com estava previst, ahir dimecres, al centre Octubre d’Acció Cultural del País Valencià, va tindre lloc la presentació del llibre de Francesc i Alfons Esteve Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià, que edita 3 i 4. Hi havia diversos companys i companyes de l’administració local i universitària, a més d’alguns polítics (vaig poder vore Rafa Arnal i Enric Morera). Van repartir el llibre a l’entrada. En resum, un acte breu i poc emotiu, a pesar de l’assaig de futur que se’ns proposava, potser a causa de l’amenaça del PP de la Generalitat valenciana de tancar el repetidor de la Carrasqueta, actuació amb què pretén tallar l’emissió de TV3 al sud del país, amb què pretén tallar una via de comunicació entre catalanoparlants.

Segons Europa Press:

Uns 50 col·lectius demanen en un llibre que els càrrecs públics de responsabilitat acrediten el coneixement del valencià

VALÈNCIA, 25/04/2007 17:32 (EUROPA PRESS)

Mig centenar d’entitats culturals i cíviques s’han adherit al llibre document “Drets cap a la normalitat. Propostes per fer una política lingüística eficaç i factible al País Valencià”, una obra escrita per dos especialistes de la Universitat de València que pretén oferir a les formacions polítiques un “full de ruta per a encaminar decididament la societat valenciana cap a la normalitat lingüística”. Algunes d’estes mesures són que per a exercir un càrrec públic de responsabilitat en l’Administració valenciana calga acreditar un coneixement de la llengua pròpia o la recuperació del model idiomàtic vigent “abans de l’arribada al Consell del PP i de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)”.

Segons han explicat els autors del volum, Alfons Esteve i Francesc Esteve, que han presentat hui el llibre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) juntament amb el president d’ACPV, Eliseu Climent, la publicació recull una bateria d’iniciatives que “haurien de complir-se al llarg de la pròxima legislatura i que són totalment respectuoses amb la legalitat vigent, és a dir, no van més enllà de la Constitució Espanyola ni de l’Estatut d’Autonomia però tampoc menys”, han recalcat.

Dins dels objectius fixats per este text -avalat per col·lectius com ACPV, Escola Valenciana o Intersindical Valenciana, han insistit- figura que el valencià “es convertisca en la llengua normal i preferent de tota l’Administració valenciana, tant de la Generalitat com de les corporacions locals”. A més, es reivindica la “disponibilitat i l’equiparació lingüística”, que suposa que “tots els funcionaris han de poder atendre oralment i per escrit els ciutadans en les dos llengües oficials, castellà i valencià”. Això inclouria no només les institucions autonòmiques sinó també les del Govern espanyol i administració de justícia, han subratllat.

Cal igualment “que les persones que ocuparan un càrrec públic de responsabilitat acrediten uns coneixements de valencià”, i també “generalitzar” l’ensenyament en valencià, garantir que els mitjans de comunicació públics s’expressen en llengua vernacla i reservar una quota als privats, han agregat. Finalment, han apostat per l'”equivalència legal entre valencià i català” i la “recuperació del model lingüístic vigent abans del 1995, i respectar les particularitats valencianes però tenint en compte també totes les variants de la resta de l’àrea lingüística catalana”.

Per als autors de l’obra, es tracta d’unes propostes “perfectament possibles amb l’actual marc legislatiu” i que permetrien portar a terme un “canvi radical necessari de l’actual situació sociolingüística”. El llibre pretén ser, per tant, “una primera contribució a esta transformació”, han asseverat.

Després de les eleccions del pròxim 27 de maig, la intenció dels promotors de la iniciativa és fer arribar al nou equip de govern este document, “que ha eixit de la societat civil”, han recalcat, amb el desig que “el copien punt per punt”, han assegurat.

Alfons Esteve (Xàtiva, 1968) és llicenciat en Dret i ha estat assessor de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat valenciana. Actualment, és cap de l’Àrea de Dinamització del Servici de Política Lingüística de la Universitat de València. Per part seua, Francesc Esteve (Xàtiva, 1965) és llicenciat en Filologia Catalana i treballa com a cap de l’Àrea de Terminologia del mateix servici de la institució acadèmica.

Declaració institucional de l’AVL, Frankfurt i Fundació Bromera

Adjuntem a continuació una declaració institucional de l’AVL (aprovada fa uns dies; no n’indiquen la data). Cal assenyalar, a més de la motivació purament «patriòtica», que l’AVL participarà amb els editors en la fira del llibre de Frankfurt, dedicada a la «cultura catalana», tret que han considerat que ens afectava lingüísticament, reflexió que no està gens malament. I, finalment, la col·laboració amb la Fundació Bromera ens permet pensar que potser els moderns desapareixeran, però els clàssics tenen encara alguna ocasió de traure el cap. És clar que… «tot és possible»!

L’AVL aprova una declaració amb motiu del 300 aniversri de la Batalla d’Almansa

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat hui per unanimitat una declaració institucional amb motiu del 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. A més, l’Acadèmia també ha aprovat una línia de subvenció dirigida a l’Associació d’Editors, per a promocionar la presència del llibre valencià en la pròxima Fira de Frankfurt.

El text de la declaració institucional de l’AVL ha quedat aprovat en estos termes:

«L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en compliment de la seua Llei de Creació i del seu deure de vetlar per l’ús normal del valencià, i conscient de la transcendència negativa que per al poble valencià tingué la Batalla d’Almansa i el posterior Decret de Nova Planta, en la mesura que comportà la supressió de les institucions pròpies i de l’ús oficial del valencià, insta el Consell de la Generalitat i les Corts a dur a terme totes les possibilitats de promoció de la llengua que preveu l’Estatut d’Autonomia (2006), així com la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), la Llei de Creació de l’Entitat Pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV) (1984) i el Pacte pel Valencià subscrit pels partits majoritaris en l’any 2001.

Així mateix, fa una crida a totes les institucions públiques i privades, i a la societat en general, perquè es comprometen, de manera conjunta i amb voluntat ferma i decidida, a potenciar l’ús del valencià com a llengua pròpia, com a vehicle habitual de comunicació i cultura, i com a instrument de convivència del nostre poble.»

Igualment, l’Acadèmia també ha aprovat el nou conveni de col·laboració amb la Universitat d’Alacant, dins del Projecte Institucional de Recerca (IVITRA), destinat a l’organització de cursos i seminaris sobre llengua, literatura i cultura valenciana; a l’edició, digitalització i traduccions d’obres d’escriptors valencians, i a programes sobre multilingüisme i traducció a Europa.

D’altra banda, el Ple de l’AVL ha habilitat una línia de subvenció per a destinar 30.000 euros a l’Associació d’Editors del País Valencià amb la finalitat de fer visible i reforçar la internacionalització del llibre i la cultura valenciana en la pròxima Fira de Frankfurt. L’Acadèmia, d’esta forma, donarà suport al llibre valencià i als editors en este important certamen cultural.

Finalment, l’AVL tornarà a col·laborar amb la Fundació Bromera en la promoció de la lectura en valencià amb una nova campanya titulada «Llegir en valencià, els nostres clàssics», a través de diversos mitjans de comunicació que s’encarregaran de la difusió de les obres. L’aportació de l’AVL a esta iniciativa de la Fundació Bromera serà de 20.000 euros.