Els drets lingüístics, segons una organitació de funcionaris de la Guàrdia Civil

El problema no és la llengua, sinó el respecte als drets lingüístics (i el compliment de les obligacions que estos drets impliquen). Hi ha, però, qui només reconeix drets a les persones que parlen en una llengua i, en canvi, obligacions per als que pretenen parlar-ne una altra. Un sentit de la democràcia, de la igualtat i de la justícia certament peculiar. El greu del cas és que eixos plantejaments els puguen fer funcionaris públics (un associació professional), atés que estan reclamant simplement l’abolició dels drets dels ciutadans davant dels desitjos o privilegis dels funcionaris (armats, en este cas, cosa que empitjora l’assumpte).

Si, dissortadament, arribem al web El Portal del Guardia Civil, hi podrem trobar [Consulta: 03.09.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum]:

La ufgcs assegura que no tolerarà la imposició del gallec

L’organització comenta a més que qualsevol ciutadà pot dirigir-se en gallec, per escrit i verbalment, a qualsevol agent. Davant la proposta del bng en el parlament d’establir convenis de formació lingüística per als policies i guàrdia civils de Galícia, la Unión Federal de Guardias Civiles de Galícia [ufgcs] assegura a Bieito Lobeira «que per moltes propostes i peticions que faça al respecte, els guàrdies civils no acceptaran imposicions d’una llengua que molts no parlen perquè senzillament no coneixen, perquè no desitgen utilitzar-la».

Els civils de l’associació afirmen que eixa iniciativa obligaria a tots els guàrdies civils d’Espanya a conéixer totes les llengües de la península i «és una cpsa que no van a tolerar». Insistixen que «l’idioma oficial és el castellà i ja es pot posar fent el pi el senyor Lobeira, que els guàrdies civils, aquells que així ho vulguen, continuaran usant el castellà». La ufgcs qualifica de falsedat el fet que diverses persones hagen patit problemes amb l’ús de la llengua gallega en dependències policials, ja que, segons diuen «és obligació de tots els espanyols, també dels gallecs, conéixer el castellà». L’organització comenta a més que qualsevol ciutadà pot dirigir-se en gallec, per escrit i verbalment, a qualsevol agent i també presentar escrits o denúncies en el mateix idioma. La ufgcs sol·licita al general cap de la zona de Galícia que es pronuncie al respecte sobre l’assumpte.

La Guàrdia Civil i la llengua de tots

Potser és una conspiració periodística o simplement es tracta d’una línia d’actuació «nacional» de la Guàrdia Civil. Fa uns dies era a Ondara [veg.] i ara és a Palma (Mallorca). Naturalment, esperem que l’autoritat competent (civil, per supost) prenga les mesures reglamentàries necessàries contra els energúmens devots d’altres regnes menys «democràtics» que l’espanyol —n’hi han, ei!

Les notícies del Diari de Balears són les següents:

Una intèrpret denuncia un capità de la Guàrdia Civil en dir-li «mora catalanista»

Saïda Saddouki perdé la seva feina de traductora «pel simple fet de parlar en català als agents»

ANTONI MATEU. Palma. 28.08.2007

Una intèrpret i traductora de berber i àrab al castellà, Saïda Saddouki, féu pública ahir a la seu de l’Obra Cultural Balear la seva denúncia per haver rebut un «tractament vexatori» per part de dos agents de la Guàrdia Civil del quarter del carrer Manuel Azaña de Palma, pel fet de dirigir-s’hi en català. Segons Saddouki, «el simple fet de parlar en la llengua pròpia de les Illes Balears comportà la pèrdua d’una feina de traducció que tenia aparaulada amb el capità del quarter, el senyor Bartolomé. Els fets ocorregueren dia 16 d’aquest mes, a les 9.30 del dematí. Saïda es presentà al quarter per entrevistar-se amb l’esmentat capità. «Bon dia, tenc cita amb el capità sr. Bartolomé, amb motiu de prestar servei de traduccions», digué a l’agent Sarro, que en aquells moments controlava l’accés a l’edifici. «A mi no me hables en catalán. Hasta que no hables en cristiano no vas a pasar. Tengo que saber a dónde vas y como no te entiendo —porque hablas raro—, no te puedo dejar pasar. Así que… tú decides!», fou la resposta de l’esmentat agent.

Saïda fou retinguda durant vint minuts a l’entrada del quarter i no aconseguí veure el capità. L’endemà, Saddouki hi tornà, aquest cop amb la intenció de parlar en castellà i així poder accedir a les tasques de traducció que tenia encomanades. «Buenos días, vengo al departamento de policia judicial con el capitán Sr. Bartolomé, por unas traduccions, hi és?», demanà a mitges, en castellà i en català, la traductora. La resposta de l’agent Sarro fou la mateixa que la del dia anterior. S’inicià una discussió en què l’agent negà a la professional el dret d’expressar-se en català. L’agent Sarro féu servir arguments que posaven en qüestió l’oficialitat del català a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i, amb pretensions de coneixements filològics, arribà a dir que «el català no era cap llengua».

Després d’un quart d’hora d’estires i arronses, un altre agent deixà entrar Saïda. La sorpresa més grossa, però, encara havia d’arribar. Un cop Saïda estigué asseguda davant el capità Bartolomé, aquest li parlà així: «A mi me parece vergonzoso que seas de otro país y defiendas un idioma que ni siquiera existe, porque unos se lo han inventado y, encima, vienes tú a defenderlo! (…) Lo que me faltaba: una mora catalanista! (…) Si quieres el catalán pues quedaté con él! (…) Sabes que aquí no hay nada que odiemos más como ese maldito idioma y posturas como la tuya!». Tomeu Martí, el portaveu de l’OCB, va assegurar que aquest cas ja es troba en mans d’un advocat i que l’entitat ja ha sol·licitat una visita amb el delegat del Govern central, Ramon Socias, per aclarir els detalls d’aquest tema.

Socias rebrà l’OCB per la suposada agressió lingüística a la traductora

Delegació de Govern fomentarà el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil

ANTONI MATEU. Palma. 29.08.2007

El delegat del Govern central, Ramon Socias, s’ha compromès a rebre demà representants de l’Obra Cultural Balear per parlar sobre el tema del suposat tractament humiliant que rebé la traductora d’àrab Saïda Saddouki per part de dos agents de la Guàrdia Civil, segons informaren ahir fonts de la Delegació de Govern. De moment, Socias ha evitat fer cap tipus de declaració sobre la feta que ocorregué dia 16 d’aquest mes al quarter de la Guàrdia Civil del carrer Manuel Azaña de Palma. Segons Saïda, el capità Bartalomé l’anomenà «mora catalanista» perquè féu ús de la llengua catalana per dirigir-se als agents. A més, un altre membre del cos, l’agent Sarro, la retingué durant vint minuts a l’entrada del quarter perquè s’hi dirigí en la llengua pròpia de les Illes Balears, segons informà dilluns passat la traductora i intèrpret. Es desconeix si, a hores d’ara, Delegació de Govern ha obert cap expedient als dos agents involucrats en el suposat cas de maltractaments per raons lingüístiques.

Cal recordar que d’ençà del passat mes de maig, gràcies a l’aprovació per part del Congrés dels Diputats de la Llei orgànica del nou Règim Disciplinari de la Guàrdia Civil, un agent podrà ser inhabilitat durant un període d’entre un i tres mesos pel fet de no haver atès degudament una persona que hagi tramitat una denúncia en català o s’hi hagi dirigit en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat.Delegació de Govern no ha confirmat, de moment, si s’aplicarà aquest nou codi als agents Bartolomé i Sarro, si es confirma que propiciaren un tractament vexatori a la traductora d’àrab i bereber pel fet de dirigir-s’hi en català i que just moments abans feien comptes contractar per fer unes tasques de traducció i interpretació al mateix quarter de l’àrab al castellà.

Tomeu Martí, vicepresident de l’OCB, definí Ramon Socias com una persona sensible a les qüestions lingüístiques de Balears. Així mateix, les mateixes fonts de Delegació de Govern asseguraren que s’estava estudiant la manera d’introduir el coneixement del català entre els agents de la Guàrdia Civil. Encara no se sap de quina manera es pot incentivar l’aprenentage de la llengua de les Balears entre aquest cossos de seguretat, encara que no es descarta la possibilitat de crear incentius laborals. Sigui com sigui, la legislació actual, encara que reconeix el dret dels residents a Balears a poder parlar en català en qualsevol àmbit, no obliga als possibles interlocutors que t’hagin d’entendre. Per tant, es donen situacions tan paradoxals com és el cas de Saïda.

El requisit lingüístic a Ourense

Segurament no esperaríem mai una notícia que titulara que s’imposa l’ús de l’espanyol als funcionaris gallecs o extremenys. No perquè fóra impossible, sinó perquè això no seria notícia, tal com s’esdevé amb la història del xiquet, el gos i qui li pega el mos a qui. A Galícia —i posem que això només passa allà— hi ha qui fa els titulars amb tota la intenció del món. Tanmateix, sabem que és molt recomanable llegir tota la notícia, perquè moltes voltes els periodistes acaben explicant les coses i els lectors poden deduir que la llengua habitual sol ser la «pròpia», que hi ha diverses llengües oficials, que cal conéixer-les i que els funcionaris tenen unes obligacions lingüístiques respecte dels ciutadans, és a dir, tenen unes «imposicions».

No són bones, diuen, però ¿què faríem sense «imposicions» a l’hora de fer un café, agafar el metro, ser atesos en un hospital, comprar una rentadora o dentífric? Si no fóra per les «imposicions» de seguretat, de salut, d’etiquetatge…, lingüístiques, ai, açò seria algun temps passat que també hi ha qui diu que va ser millor.

La notícia del diari El País (29.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda del Salt) és la següent:

El Bloque ordena als funcionaris d’Ourense l’ús del gallec

C. H. – Ourense – 29.08.2007

Els funcionaris de l’Ajuntament d’Ourense hauran d’utilitzar el gallec com a llengua habitual tant en la redacció de documents com en la seua relació verbal amb els administrats. El departament de Normalització Lingüística, en mans del bng, ha redactat la disposició que es distribuirà dilluns entre els treballadors i que els insta a l’ús prioritari del gallec, ja que els funcionaris d’Ourense «incomplixen la llei des dels seus orígens», assenyala el bng.

L’alcalde, Francisco Rodríguez (PSdeG), va asserenar ahir els ànims en manifestar que «cal complir la llei i l’ajuntament ha d’emetre els seus informes en gallec». Va expressar, però, les seues preferències respecte d’això: «En la meua escala de prioritats desitge sobretot que el ciutadà siga atés pel funcionari amb afecte, delicadesa i respecte; amb eficàcia», va destacar el regidor.

Amb més recel acull la disposició el sindicat majoritari de l’ajuntament, uso. El seu delegat i president de la junta de personal, José Luis Valcarce, reconeix la «necessitat que el gallec s’instal·le en l’administració, però a poc a poc i, per descomptat, les imposicions no són bones». I matisa: «Caldrà parlar-li a cada u en la llengua en què ens requerixca, perquè la llei diu que hi ha cooficialitat».

L’incansable Francesc Ferrer i Gironès

Hi ha persones, com Francesc Ferrer i Gironès, que no moren, sinó que treballen des d’una altra «instància» social més alta.

Segons recull el web de Francesc Ferrer i Gironès (18.08.2007):

FINALMENT, AHIR, 17 D’AGOST DEL 2007, EL JUTJAT DE PAU DE SALT AL GIRONÈS ENS HA INFORMAT QUE LA INSCRIPCIÓ DE LA DEFUNCIÓ D’EN FRANCESC FERRER I GIRONÈS S’HA FET EN CATALÀ.

18/08/2007

…/…
Hem de ser conscients dels nostres drets i tenir voluntat per reclamar-los. Hem de ser fidels a la nostra llengua, com un acte més de la nostra autodeterminació nacional. Si la llengua castellana ha estat imposada, d’entrada com un senyal de dominació i ara ens la volen encolomar com un punt de trobada, hem de ser prou conscients, i prou forts, com per ser insubmissos lingüístics, amb la finalitat d’assolir també la nostra llibertat política i la nostra independència cultural.
…/…

Francesc Ferrer i Gironès – Discurs al Palau de la Música en motiu del lliurament dels Premis d’Honor de les Lletres Catalanes el 31 de maig del 2001

Val a dir que el procés per aconseguir la inscripció en llengua catalana, tal i com permet la llei actual, ha estat llarga i laboriosa. Tot plegat ha durat un any i mig des de la seva mort.

De tota manera, de moment l’única cosa que s’ha pogut fer en català és la inscripció, és a dir les dades que s’hi han fet constar, ja que la matriu del certificat del Ministerio de Justicia es única i exclusivament en castellà.

El jutjat de Pau ens ha informat que més endavant, quan tingui lloc el procés d’ informatització del registre, tota la informació del certificat es podrà tenir en la llengua pròpia de Catalunya.

RESUM DEL PROCÉS:

– Tot va començar quan el 28 de febrer del 2006, la família va sol·licitar anul·lar la inscripció per defectes formals d’acord amb la llei vigent, ja que en cap moment no s’havia manifestat la voluntat de fer aquesta inscripció en llengua castellana.

– El 10 d’abril del 2006 ens arriba la resposta del Registre Civil de Girona, dient que això no serà possible fins que tingui lloc la informatització del Registre corresponent.

– El 2 de maig del 2006, la família interposa un recurs d’apel.lació contra la interlocutòria del 10.04.06 de Registre Civil de Girona, dirigit a la Dirección General de Registros y del Notariado.

– El 22 de febrer del 2007, la Dirección General de Registros y del Notariado estima el recurs, ordenant incoar un expedient governatiu amb l’objectiu de fer la inscripció en llengua catalana.

– El 19 d’abril el Registre Civil de Girona, es posa en contacte amb la família demanant una compareixença i l’aportació de tota la documentació referent al cas, de la que ells ja disposaven.

– El 10 de maig el Registre Civil de Girona, dóna el seu acord per la inscripció en català i informa que lliurarà la instrucció corresponent al Registre Civil de Salt.

– El 17 d’agost, el Registre Civil de Salt en comunica doncs d’aquesta nova inscripció.

LA FAMÍLIA DES D’AQUÍ VOLEM MANIFESTAR:

– EL NOSTRE RECONEIXEMENT A TOTES LES PERSONES QUE ENS HAN FET COSTAT EN AQUEST PROCÉS I QUE S’HAN INTERESSAT PER UNA QÜESTIÓ TAN BÀSICA COM AQUESTA.

– LA TOSSUDERIA QUE CAL TENIR, PER TIRAR ENDAVANT EL QUE ÉS DE LLEI. ANIMEM A TOTHOM A RECLAMAR ELS SEUS DRETS LINGÜÍSTICS, SEMPRE DAVANT DE QUALSEVOL ADMINISTRACIÓ.

La Guàrdia Civil i la llengua d’Ondara

La Guàrdia Civil va ampliant la seua llista de casos d’agents prepotents i assetjadors lingüístics. Ara un parell d’agents sensibles per estos temes han anat a topar amb un indígena d’Ondara. Tenint en compte les dades sociolingüístiques del País Valencià (i més encara les que es referixen a l’ensenyament), els agents haurien d’haver demanat un autògraf al regidor Xavi Pons… Vaja, potser és el que van fer, al capdavall.

La notícia és del diari Levante (27.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Un regidor del Bloc d’Ondara denuncia l’assetjament de la Guàrdia Civil per parlar en valencià

L’edil Xavi Pons assegura que els agents el multaren sense raó a causa del fet que no va voler adreçar-se’ls en castellà. El nacionalista advertix que «acudirà als tribunals»

Cèsar Palazuelos, Ondara

El portaveu del grup municipal del Bloc d’Ondara, Xavi Pons, va denunciar ahir haver-se sentit acorralat per dos agents de la Guàrdia Civil per parlar-los en valencià. Els fets van tenir lloc a les 16:30 del passat dimecres quan el regidor nacionalista s’incorporava amb el seu vehicle a la N-332. Els guàrdia civils el van parar i després de comprovar que no duia posat el cinturó de seguretat van procedir a posar-li la multa corresponent.

Va ser llavors quan, segons el relat de l’edil, va passar pel lloc un conegut seu a qui Pons va comentar que «anava sense el cinturó i m’han caçat» després de preguntar-li l’amic què feia amb la benemèrita. Un comentari al qual un dels agents va apuntar —els agents s’expressaven en espanyol—: «té vostè algun problema?». Al contestar l’edil en valencià el mateix agent li assoltar, encara en espanyol: «parle’m en castellà!». El seu company va afegir: «vostè té l’obligació de parlar en castellà perquè està en Espanya».

Arran d’esta discussió els dos agents es van acostar fins al cotxe patrulla per a agafar el quadern de sancions i pel camí Xavi Pons assegura que el van insultar amb el qualificatiu «cateto». En tornar un dels guàrdia civils li va advertir que «t’has buscat un problema» i el va obligar a col·locar els triangles de seguretat del vehicle. L’escorcoll dels agents va ser tan exhaustiu que fins i tot van obligar al regidor a desmuntar la cadira de la seua filla per a comprovar que estava homologada.

La indignació del polític anava in crescendo i va augmentar encara més quan els agents van decidir multar Pons amb 1.500 euros per no dur el document acreditatiu de l’assegurança. Quan li van sol·licitar el document el regidor nacionalista va mostrar un rebut de pagament. Llavors els agents li van recriminar que havia de disposar del rebut bancari. L’edil va respondre que el document amb el qual comptava era vàlid, ja que no havia pagat l’assegurança a través del banc.

De fet, fins al lloc va acudir l’assegurador de Pons qui va defensar davant els guàrdia civils que el document era absolutament reglamentari. No van fer cas a cap dels dos i la sanció va ser imposada.

Recurs

Hores més tard Pons es va acostar fins a la caserna de la Guàrdia Civil i, segons ell, allí no li van saber dir quin document havia de mostrar en relació amb l’assegurança ni tampoc els motius de la denúncia. Ahir mateix el regidor va pagar la multa per no dur el cinturó —105 euros— i va presentar un recurs contra la sanció per l’assegurança.

En la valoració dels fets, el portaveu del Bloc d’Ondara va assenyalar: «Estic realment ofés», perquè «em sembla una gran falta de respecte tot el que va passar.» En este sentit, el regidor nacionalista va anunciar: «Pense arribar a totes les instàncies i fins i tot als tribunals per a defensar els meus drets lingüístics i el meu honor».

Vora un 80% dels alumnes del País Valencià no estudia en valencià

Sembla que finalment ens ensenyarem les dades —les mateixes dades— de memòria. I això que són més aviat una mostra vergonyosa de la gestió del govern del PP valencià, ja que al cap de vint anys hi ha quasi un 80 % d’alumnes valencians que no estudien en valencià i, per tant, vora una quinta part que sí que sembla que ho puga fer.

Sabem que eixe 20 % són la mesura de l’èxit per als dirigents actuals del PP —atés que l’esbomben tan sovint—, i això s’explica perquè són capaços d’embolicar qualsevol frau, deficiència o imprudència greu (fins i tot amb resultat de mort) en un paper d’amenaça agredolça: «¡Ho haguérem pogut fer pitjor!» I tenen molta raó. Al capdavall, el seu programa deu ser la minorització constant i permanent del català al País Valencià. Altrament, no s’entén que no proposen mesures per a arribar a la totalitat de la població. Bé, o sí que s’entén. I, certament, d’acord amb el seu programa, han intentat fer-ho «molt millor»!

Quant al continu refregir de les dades sobre el 20 %, a causa de l’estiu o d’exigències polemitzadores, es pot observar en diverses entrades del dtl:

L’última, per ara, de la sèrie és del diari El País (27.08.2007; l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Una quarta part dels alumnes estudia en valencià després de 24 anys de Llei d’ús

170.000 joves no universitaris cursen en llengua autòctona sobre un total de 720.000

F. B. – València – 25.08.2007

El percentatge d’estudiants no universitaris que va realitzar els seus estudis el curs passat en la línia en valencià es va situar en un 23,5 %. De manera que menys d’una quarta part de l’alumnat (169.853 alumnes sobre un total de 719.419, segons dades de la Conselleria d’Educació) va estudiar en la seua llengua autòctona 24 anys després de promulgar-se la Llei d’ús i ensenyament del Valencià. El director general d’Ordenació i Centres Docents, Josep Vicent Felip, va emetre ahir un comunicat triomfalista que destaca el creixement del 129 % en el nombre d’alumnes en valencià des de 1996.

La implantació del valencià en l’escola avança a un ritme que és objecte d’oberta divergència entre l’administració, que la considera «molt ferma», i els principals agents socials implicats en la promoció i defensa de la llengua autòctona, que ho qualifiquen «de molt lent». L’altra cara de la moneda és l’extensió de l’ús social del valencià, que es troba en un estat «insatisfactori», segond l’estudi comparatiu realitzat per la Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’organisme normatiu ha sol·licitat en diverses ocasions la signatura d’un «nou pacte cívic pel foment del valencià» amb la finalitat de superar la situació.

Malgrat tot això, l’aposta pel valencià en l’ensenyament obligatori (fins als 16 anys) és «ferma» i les dades sobre el seu increment «així ho indiquen», segons el comunicat emés ahir per la Conselleria d’Educació. «En percentatge [en el curs] 1985-1986 només un 1,5 %, és a dir, 10.611 alumnes estudiaven en valencià; en 1995-1996 la xifra va augmentar a un 10,6 %, és a dir, 74.277 estudiants i en l’actualitat són 169.853 els que s’han decantat per este tipus d’ensenyament, és a dir, un 129 % més i són 1.013 els centres que la impartixen». Felip va destacar el creixement que ha experimentat el valencià des de l’arribada al govern de la Generalitat del PP en 1995.

A més, prosseguix el comunicat, les dades d’ús del valencià entre els estudiants també «són molt positives». El 76 % dels escolars d’entre 10 i 14 anys sap parlar valencià perfectament; el 93 % l’entén, el 74 % el llig i el 54 % l’escriu de manera habitual.

«L’objectiu del Consell és que els alumnes valencians, al finalitzar l’ensenyament obligatori tinguen, no només un domini del valencià, que és un dels nostres senyals d’identitat, sinó també del castellà i d’una llengua estrangera que facilite la mobilitat i la formació per tota la Unió Europea», assenyala el director general d’Ordenació i Centres Docents.

El comunicat d’Educació recorda l’existència del Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV), dirigit a escolars valencianoparlants que residixen en zones de predomini lingüístic valencià i la llengua principal en el procés d’ensenyament-aprenentatge és el valencià; el Programa d’Immersió Lingüística Voluntària (PIL), dissenyat per a estudiantes no valencianoparlants, les famílies de les quals opten voluntàriament per una escola en valencià; i, finalment, el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP), en el qual la llengua d’aprenentatge és el castellà llevat d’algunes àrees que són impartides en valencià.

El sindicat majoritari de l’ensenyament preuniversitari a la Comunitat Valenciana, l’STEPV, té una opinió molt diferent. Considera que el comunicat d’Educació respon a una estratègia de propaganda, perquè oculta que el creixement en el nombre d’estudiants es deu fonamentalment al creixement vegetatiu i no a l’increment de l’oferta per part de l’administració. Explica Vicent Maurí, de l’STEPV, que l’augment reflectix també l’obligació de l’administració d’implantar el valencià en cursos successius després de la inscripció, per exemple, en Primer de Primària, cosa que multiplica el nombre total. Però incidix que el govern del PP a penes oferix més línies en valencià des que Fernando Vilallonga va deixar de ser conseller d’Educació en 1997. «No hi ha una política de promoció del valencià per part de l’administració», funció que passen a ocupar el professorat i col·lectius socials com Escola Valenciana.

A més, agrega l’STEPV, es passa per alt el greu problema que es produïx quan l’alumne acaba l’ensenyament obligatori i no pot prosseguir els seus estudis en valencià en el Batxillerat i en els cicles formatius perquè no hi ha prou oferta.

Joan Carles I, exclusivament en espanyol

Ens informa Vilaweb (22.08.2007) que el Ministeri d’Educació i Ciència ha aprovat les normes per a expedir els títols universitaris de màster i doctor:

Els títols de màster i doctor ja es poden expedir des d’avui en llengua catalana

EFE. Madrid

El Ministeri d’Educació i Ciència aplicarà avui l’ordre que estableix les noves normes per expedir els títols universitaris oficials de màster i doctor d’acord amb les línies generals de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Com a principal novetat, els títols podran estar redactats en altres llengües oficials, a més del castellà.

L’ordre, que va ser publicada ahir en el BOE, tan sols aborda la regulació necessària per expedir els nous títols oficials de màster i doctor que van començar a impartir-se el curs passat, ja que el començament efectiu dels ensenyaments de grau universitari no entrarà en vigor fins al curs 2008/09.

La qüestió és que podeu trobar l’ordre en la secció de legislació lingüística del web Eines de Llengua, i que podreu comprovar que si per una banda corregixen la discriminació lingüística en l’emissió dels títols en introduir les llengües de l’estat, en canvi, se’ls escapa un tic totalitari espanyolista:

La leyenda «Juan Carlos I, Rey de España» se imprimirá exclusivamente en castellano.

Es veu que sempre han de deixar clar d’alguna manera quina és l’essència real del seu pensament i de la seua nació.

Hospitals sostenibles lingüísticament

Doncs, sí , resulta reconfortant comprovar que hi ha persones que obtenen beneficis ben saludables gràcies a la gestió i als coneixements lingüístics. Això és el mercat de què sentim parlar sovint.

La notícia del Diari de Girona (21.08.2007) és la següent:

L´hospital compta amb dues traductores per informar els pacients

DDEG, FIGUERES.

L’hospital de Figueres ha contractat dues traductores per treballar al centre hospitalari per tal d’atendre els pacients estrangers. Aquestes parlen l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià i col·laboren en les tasques de comunicació entre els mateixos pacients i els metges del centre. «Trobo que està molt bé, sobretot crec que és molt important que et tradueixin totes les prescripcions que et fa el metge i també totes les recomanacions que et diu», comentava Catharina Reuter, una pacient alemanya ingressada a Figueres en declaracions a tv3.

El mateix opinava el francès Francix Goossens, qui es trobava en la mateixa situació que l’altra turista. «Reconforta trobar algú que parli la teva llengua. El mateix els deu passar als anglesos, els holandesos o a qui sigui que ve aquí de vacances, i més si no tens la família aquí amb tú», va dir.

A banda d’ajudar els pacients les traductores també són de gran utilitat per als mateixos metges. Saber si el malalt té al·lèrgia a algun medicament o preguntar-li pel seu historial clínic ja no és un problema gràcies al servei que ofereixen. Una de les traductores, Elisabeth Arques, comentava que un dels dies amb més volum de feina és el dissabte i el diumenge, moment en què el servei d´urgències acostuma a estar saturat. Elles també tradueixen el tractament a seguir per als malalts que són donats d’alta del centre.

El mercat de les llengües ací i allà

Les llengües formen part del mercat, tant pel que fa a l’ús com a la indústria que envolta l’aprenentatge i la gestió lingüística en general. Hi ha països que troben ocasions d’explotar eixos recursos. Però n’hi ha d’altres on les administracions, per motius polítics i econòmics lesius per a la seua població —però beneficiosos per a unes oligarquies—, tendixen a balafiar i danyar els recursos naturals i culturals del territori que gestionen. En eixe cas ens trobem al País Valencià (i a Espanya en general) quan es permet la destrucció dels recursos naturals i la desaparició i minorització dels recursos culturals i lingüístics.

Per exemple, darrerament hem sentit notícies dels problemes que tenien els immigrants que desconeixien «la llengua». La solució: rebien classes d’espanyol. No se’n dia res de classes de català.

En canvi, a l’Argentina han trobat una manera de fer rendible eixa riquesa que el centralisme espanyol sembla que considera un monopoli. La notícia del diai El País (19.08.2007; traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

¿Parles rioplatense?

Buenos Aires està de moda. Milers d’estudiantes viatgen cada any a la capital argentina per a aprendre castellà. La clau de l’èxit: preus assequibles i classes complementàries de tango

Jorge Marirrodriga – 19.08.2007

Cristopher és un professor irlandés que es maneja perfectament en la suavitat de l’accent argentí —oficialment denominat variant rioplatense del castellà— i per a qui paraules com remera, boliche o bondi són ja familiars. El seu primer assalt al castellà el va realitzar fa dos anys en l’espanyola Càceres i d’allí va eixir content amb la gent però desil·lusionat amb l’idioma. «Era un accent molt tancat. No entenia res». Ara ha creuat l’Atlàntic per a aprendre espanyol, igual que uns altres milers de persones que, en els últims anys, estan convertint la capital argentina en un dels focus d’ensenyament de la llengua de Cervantes.

A pesar que queda a unes vuit hores d’avió des dels Estats Units i a, almenys, dotze des d’Europa, joves i majors d’ambdues regions del món trien cada estiu Buenos Aires per a aprendre espanyol. «El boom de l’espanyol és mundial. Però ací en vivim un de doble, ja que l’Argentina està de moda, i açò explica el creixement sostingut de turisme idiomàtic. Del 2004 al 2006 va créixer un 60 %», apunta Marcelo García, president de l’Associació de Centres d’Idiomes, l’única existent a l’Amèrica Llatina. Una de les principals raons d’este creixement és el preu pel qual es pot aprendre la llengua que ja parlen 400 milions de persones en el món. Un curs intensiu de dues setmanes, amb cinc hores de classe diàries més activitats complementàries, com ara lliçons de tango, excursions i converses sobre costums argentins, ix per 200 euros, és a dir a uns cinc euros l’hora de classe en grups que mai tenen més de set alumnes.

«La majoria dels estudiants té entre 20 i 35 anys i hi ha de tot. Alguns vénen sols, altres en parella i fins i tot hi ha grups d’amics que decidixen aprendre un poc d’espanyol abans de viatjar per l’Amèrica Llatina», indica Cleia Sartori, directora de l’International Bureau of Language, una escola d’idiomes situada en ple centre de Buenos Aires, en els passadissos del qual es creuen, a més de brasilers —el país dels quals al cap i a la fi fa frontera amb Argentina—, nord-americanes, australians, italians, francesos i britànics, entre altres nacionalitats.

Simon és un fisioterapeuta australià nascut en Melbourne que aprén espanyol abans de dirigir-se a la seua pròxima destinació: Bolívia. «La veritat és que a Buenos Aires s’aprén espanyol, però es dorm poc», reconeix mentre, al seu costat, Francesco, un estudiant romà de lletres, assentix. La seua paraula favorita és boliche, és a dir: discoteca. Nega amb vehemència que els preus baixos siguen un motiu determinant a l’hora de triar l’Argentina com a destinació per a aprendre espanyol. «També conec Eivissa», argumenta. «L’explosió de l’ensenyament de l’espanyol va ser després de 2002. Clar que té a veure amb el tipus de canvi, però no és el motiu fonamental pel qual els estudiants trien Buenos Aires. Un 34 % dels estudiants diu que el preu no és determinant. Un dels atractius principals és el tango i molts també trien al país per a fer turisme d’aventura», subratlla Marcelo García.

Lleure i aventura al marge, l’estudi de l’espanyol a l’Argentina també té una via de reconeixement oficial a Europa. L’Institut Cervantes, a través de la Fundación Ortega y Gasset argentina expedix als alumnes que passen els seus exàmens el diploma d’espanyol de llengua estrangera, un títol oficial espanyol que l’any passat va ser obtingut per més d’un centenar d’alumnes.

El creixement d’estudiants d’espanyol a l’Argentina ha donat motiu al denominat «turisme idiomàtic», un sector sobre el qual han posat els seus ulls els empresaris argentins. I les raons són clares. Quan es parla d’estudiants es pensa en un menor poder adquisitiu, però la majoria d’estos turistes són persones amb ingressos, com Alexis, una novaiorquesa de 28 anys que treballa en una consultora o Sebastien, un parisenc llicenciat en història. S’estan més temps que els turistes normals en el país, entre quatre i sis setmanes. I si la seua experiència té èxit tendixen a repetir i a recomanar-la als seus amics. «El boca-orella és més eficaç que Internet», assegura Cleia Sartori.

Tal vegada siga un altre esglaó en la història de l’idioma, però l’Amèrica Llatina ja ensenya a parlar espanyol milers d’europeus.

El malson de l’etiquetatge només en espanyol

Hem d’insistir: «L’etiquetatge en català és una garantia!». És a dir, continuant amb el tema de l’entrada del dtl enllaçada, el diari El País d’ahir ens permet aprofundir en les hipocresies i manipulacions polítiques referides als drets lingüístics de ciutadans i consumidors. Només cal observar la insistència en el fet que l’etiquetatge hauria d’estar en «espanyol» (o en «castellà»), ni més ni menys que enfront de l’anglés, ¡la llengua més internacional i coneguda del món! És clar, no tenen res a dir sobre el fet que hi ha altres llengües a l’estat i hi hauria d’haver altres garanties lingüístiques.

La notícia és la següent (l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):

Malsons tot a cent

L’anàlisi de joguets revela irregularitats. Toys’R’Us retira 160.000 pitets made in Xina

Reyes Rincón – Sevilla – 19/08/2007

A qualsevol xiquet se li anirien els ulls darrere de King Motor, un motorista robust de 15 centímetres armat amb tres metralletes làser. En engegar-lo, els crits del motorista («fire!», ‘¡foc!’) es barregen amb els tirs de les metralletes i el so del motor, s’encenen bombetes roges, taronges i blaves i el vehicle ix disparat alternant les accelerades cap avant amb girs sobre ell mateix. Difícil de suportar més de 30 segons per a un adult. Diversió assegurada per al xiquet.

L’artefacte es ven per 4 euros en un basar xinés de Sevilla. Però, segons l’organització de consumidors Facua, no hauria d’estar en el mercat. L’etiquetatge i la caixa incomplixen la directiva europea sobre seguretat de joguets que la legislació espanyola va assumir en un reial decret de 1990. Esta norma exigix que l’envàs incloga: la marca CE, que indica la conformitat amb les normes; el nom i l’adreça del fabricant i de l’importador amb el missatge «conserveu-la per a referències futures»; l’edat per a la qual és apte el joguet, especialment l’advertiment «no convé a menors de 36 mesos» si conté peces menudes; la recomanació «llegiu i conserveu estes instruccions» i altres advertiments que es consideren necessaris.

Per a obtenir l’autorització de venda a Espanya, totes estes instruccions han de figurar en castellà. La caixa de King Motor no inclou ni una sola paraula en espanyol ni tampoc la referència completa de l’empresa importadora.

D’11 joguets fabricats a Xina i comprats en una tenda oriental de Madrid i tres basars de Sevilla, cinc incomplixen les normes de seguretat i tres son de dubtosa legalitat segons l’anàlisi de Rubén Sánchez, portaveu de Facua i responsable de l’àrea de control de mercat de l’organització. Només altres tres joguets són correctes en aparença, encara que per a garantir que complixen totes les exigències legals, caldria analitzar-ne la pintura, coles i altres substàncies.

L’únic requisit que duen tots els productes analitzats és la marca CE. Però Sánchez advertix que el segell europeu és «lamentablement molt fàcil de falsificar». Si les normes són tan clares, ¿per què és tan senzill trobar joguets que se les salten? Segons Sánchez, per la falta de controls. «Cal augmentar en milers el nombre d’inspectors», advertix, i considera «poc seriós» que es «demonitze» el sistema de producció xinés. El problema, no obstant això, continua: ahir la cadena Toys’R’Us va retirar en tots els seus establiments dels Estats Units 160.000 pitets de vinil fabricats a la Xina, en detectar-ne dos amb excés de plom.

Una carrosseria que cau a trossos

La caixa en la qual es ven este cotxe de carreres (2 euros) és correcta. Inclou la referència completa de l’empresa importadora i els advertiments de seguretat estan en espanyol. Una altra cosa és la qualitat del producte. Només traure’l de l’embalatge, se li cau la lluna davantera i el para-xocs, amb els fils del qual es pot tallar el xiquet. A més, els dos minúsculs retrovisors s’extrauen amb una simple estirada i poden ser ingerits per la criatura. «Hi ha joguets que està clar que inclouen accessoris menuts que els pares poden controlar. Però una altra cosa és que es vaja desmembrant. Això és molt perillós», assenyala el portaveu de Facua.

Normes de seguretat, però només en anglés

Cap dels advertiments de seguretat d’este motorista a piles (4 euros) està en espanyol. Té la marca CE, però segons el portaveu de Facua, si el segell és real i no una falsificació, només ha estat avalat per a la seua venda en països de parla anglesa. «Tot està en anglés, cosa que implica que a Espanya s’està venent il·legalment», afirma Rubén Sánchez. I, en este cas, els advertiments no són sense importància: segons les instruccions, el xiquet no s’ha d’acostar el vehicle a la cara, parar-lo en sec, ni ficar els dits en l’interior de l’aparell quan estiga funcionant. Si ni la criatura ni els seus pares lligen anglés poden córrer el perill de cometre una imprudència.

Importador fantasma i cables a l’aire

Este buldog taronja de plàstic (4 euros), que s’encén i lladra en pressionar-li el llom, no du etiqueta que n’identifique l’importador ni l’avís en espanyol que no és recomanable per a menors de tres anys. A més, el compartiment de les piles no té el tancament de seguretat obligatori per als joguets. El gos, d’aspecte bonàs, pot convertir-se en un animal perillós si l’amo és mínimament inquiet. Amb un petit colp en la cara, se li cauen els ulls, de la grandària d’una moneda de cinc cèntims, que poden acabar en la boca de la criatura. La mandíbula també pot causar danys al deixar a l’aire els cables i les bombetes que fan que el ninot s’il·lumine.

[…]

Ni instruccions ni etiqueta espanyola

Este conat de Robocop (6,90 euros) de 25 centímetres i vistosos colors que s’il·lumina al caminar, també presenta tots els indicis d’haver arribat des de Xina sense control duaner. La capsa no identifica l’empresa importadora a Espanya i cap de les instruccions de seguretat estan en castellà. L’avís que només ha de ser usat per xiquets de més de tres anys, així com altres advertiments importants sobre la manipulació de les bateries i sobre la conservació del joguet, només s’arrepleguen en anglés. «És clarament una importació il·legal i no hauria d’estar a la venda a Espanya», afirma el portaveu de Facua.

[…]

Advertiments de joc segur, però il·legibles

El cartó en el qual es ven este joc de pesca (0,75 euros) complix la normativa: està reetiquetat per l’importador espanyol (l’empresa Vidal) i arreplega en castellà totes les normes de seguretat. Però l’etiqueta de l’empresa espanyola és tan menuda que les instruccions són quasi il·legibles. «En teoria és legal, però no hauria de ser-ho», assenyala Rubén Sánchez. «El fabricant ha donat molta importància a estes instruccions perquè el joguet té peces menudes i pot ser perillós. Per això ho posa en lletres molt grans. No obstant això, l’importador quasi ho amaga». Sánchez recorda que Vidal és també una de les sospitoses d’importar dentífrics il·legals.

La princesa que es desmembra

L’etiquetatge d’esta nina (2,5 euros) és correcte, encara que el portaveu de Facua creu que l’adhesiu amb les instruccions en espanyol hauria de ser més gran. Però la qualitat del joguet és bastant més deficient. Els braços es desprenen fàcilment i es convertixen en peces menudes que poden ser ingerides pel xiquet. Així mateix, les sabates de punta de plàstic dur tenen fils que tallen. «La qualitat del producte és una autèntica porqueria. No hauria d’estar en el mercat», assegura Sánchez, que recorda que no només els menors de tres anys es duen els joguets a la boca. «Una de les xiquetes que es va engolir dos imants de Mattel tenia set anys».