Mitjana de paraules diàries

Pel que sembla, i potser és una qüestió que interessarà tangencialment els tècnics lingüístics, hi ha un estudi americà que ha tret la mitjana de les paraules pronunciades diàriament per les persones. De fet, potser la gràcia de l’estudi és que desmunta una evidència bastant suada aplicada a les dones. Per sort, n’hi han encara moltes coses a dir!

La notícia del diari El País (dc. 11.07.2007) és la següent:

Persones xarradores
En contra del tòpic de les dones xarradores i els homes silenciosos, un estudi realitzat als eua i publicat en la revista Science ha constatat que tant els uns com les altres parlen més o menys el mateix, unes 16 000 paraules al dia; en concret, la mitjana de les dones és de 16 215 paraules, i la dels homes, de 15 669. Els resultats de la investigació, realitzada durant diversos anys amb 400 estudiants d’Estats Units i de Mèxic, la meitat de cada sexe, desbaraten les estimacions anteriors, menys sistemàtiques, que indicaven unes 20 000 paraules diàries de mitjana per a les dones i 7 000 per als homes.

El PP no vol que vegen InfoTV a Ontinyent

El PP impedix InfoTV a OntinyentEn relació amb la censura del mitjans de comunicació, i tant podem parlar d’Hugo Chávez a Veneçuela, de Nazabàiev al Kazakhstan o de Francisco Camps (o Eduardo Zaplana) al País Valencià, tenim un altre personatge a afegir: l’alcaldessa d’Ontinyent (del PP), que ha decidit eliminar de les opcions televisives l’emissió d’InfoTV. El motiu és clar: els molesta la transparència i la promoció de la diversitat d’opinió. Les raons adduïdes, en canvi, són ridícules i enfosquixen el discurs que va pronunciar l’alcaldessa el dia de la presa de possessió, dia en què tant va repetir que volia governar per a «tots».

Segons la informació d’agència que reproduïx Vilaweb (dl. 09.07.2007):

InfoTV assegura que l’Ajuntament d’Ontinyent ha tallat la seua emissió justificant-ho en una «aposta per la pluralitat»

València, dl. 09.07.2007 (Europa Press)

InfoTV ha assegurat, a través d’un comunicat, que l’Ajuntament d’Ontinyent va decidir divendres passat de forma «unilateral» tallar la seua emissió i substituir-la pel senyal d’Eurosport i d’Euronews amb la justificació que d’aquesta manera «amplia l’oferta informativa» i «dóna una major pluralitat». Per als responsables d’InfoTV aquest «gest té tant d’injust i de dolorós per als espectadors del canal com d’autoritari i de sectari per al conjunt de la població d’Ontinyent», ja que els ciutadans de la població «estan a partir d’ara privats d’un canal democràtic, progressista i valencianista que oferia una visió del món i de la vida diferent de la de la resta de mitjans i per eixa raó constituïa un complement necessari».

En aquesta línia, han argumentat que «el mapa audiovisual a Ontinyent era fins a divendres més complet i més plural que el d’ara, mutilat innecessàriament per qui deté el poder però que alhora, amb aquesta classe d’iniciatives, perd l’autoritat». «Estranya la decisió, més encara venint com ve d’un partit, el pp, que ha considerat casus belli el tancament d’una televisió privada per part del govern d’Hugo Chávez, el president veneçolà», han agregat.

Segons l’opinió d’aquest canal, constitueix «una burla al sentit comú i a la intel·ligència dels ciutadans la raó al·legada per l’Ajuntament per a justificar el tall d’emissions». «De fet —han prosseguit— la nota de premsa emesa per l’Ajuntament divendres passat, diu que canviar InfoTV pel senyal d’Eurosport i d’Euronews «amplia l’oferta informativa» i «dóna una major pluralitat».

Respecte d’això, des d’InfoTV han assegurat que «no s’entén com s’amplia res i hi ha més pluralitat si es prescindeix d’un mitjà valencià, en valencià i amb continguts valencians, l’únic que hi ha d’aquestes característiques». L’única explicació comprensible, per a aquestes fonts, és «la que l’Ajuntament d’Ontinyent no vol reconéixer: que tallen InfoTV perquè, des de l’ètica professional i des de la democràcia escrupolosa, manté posicions crítiques amb el govern del pp i denuncia els abusos verbals i fàctics que comet».

L’Ajuntament d’Ontinyent «intenta desacreditar InfoTV amb dos hipotètiques raons més, que són que aquest canal no té llicència d’emissió i que és una televisió fortament polititzada, com si açò últim fóra un demèrit», han apuntat.

En aquest punt, fonts d’InfoTV han replicat que la cadena «no està fortament polititzada, sinó que dóna molta importància a la informació política, perquè és en el món de la política on es prenen les decisions que milloren o empitjoren la vida dels ciutadans». Ha postil·lat que «InfoTV destaca perquè dóna cabuda a tots els partits i totes les veus, sense més excepció que els comportaments no democràtics i ha estat el primer canal a transmetre, íntegrament, mítings dels principals partits, el pp, el pspv-psoe o Compromís», han recordat.

Per al canal és també «discutible l’altre argument final, ja que seria molt més exacte haver dit que InfoTV, a pesar de complir àmpliament tots els requisits, no ha rebut per ara cap llicència per part de la Generalitat en el concurs convocat l’any 2006». «Per eixa raó, el concurs i la decisió de la Generalitat estan recorreguts davant dels tribunals de Justícia i seran els jutges els que diran quí comet il·legalitats», han asseverat.

En tot cas, InfoTV «no emetia directament a Ontinyent i, per açò, no ha comés cap il·legalitat; el que InfoTV feia amb la Televisió d’Ontinyent era subministrar-li uns continguts que aquesta difonia a tots els seus espectadors», han puntualitzat.

El repetidor de TV3 del Bartolo

El fet que el País Valencià continue rebent la reemissió de la tv3 —que facilita acpv sense ànim de guany—, emissora pública a través de la qual s’informen i es formen totes les persones que volen accedir a la informació en la seua llengua o a una visió alternativa sobre el seu país o sobre el món, continua pendent de la decència democràtica del govern popular valencià o de la gestió del Ministeri d’Indústria espanyol de les seues competències i de la garantia de la llibertat d’informació i d’expressió i dels drets lingüístics dels ciutadans valencians.

Segons informa Vilaweb (dt. 03.07.2007):

DIMARTS, 03.07.2007

Acció Cultural anuncia mobilitzacions per a evitar el tancament de tv3 a Castelló

Una jutgessa ha autoritzat el govern valencià a entrar al repetidor

Acció Cultural del País Valencià es concentrarà al repetidor del cim del Bartolo, que fa arribar les emissions de tv3 a Castelló, si el govern valencià procedeix a tancar-lo. El jutjat de contenciós administratiu de Castelló ha autoritzat la Generalitat a entrar als terrenys d’Acció Cultural. La interlocutòria judicial data del 28 de juny i dóna un mes per a fer el tancament. Mentrestant, els governs valencià i català negocien un acord de reciprocitat.

A més, el Ministeri d’Indústria espanyol ja ha acceptat d’atorgar un nou múltiplex al govern de Camps.

Ara, el govern valencià sempre ha dit que una cosa eren les negociacions sobre un acord de reciprocitat i una altra l’expedient sancionador i la multa de 300.000 euros a Acció Cultural, entitat propietària dels repetidors.

Per evitar el tancament Acció Cultural té previst de concentrar-se al lloc del repetidor tal com va fer a la Carrasqueta, el 27 d’abril. En aquella ocasió, la mobilització ciutadana va impedir que el funcionari de la Generalitat entrés a les instal·lacions.

El cas dels repetidors

Si el jutjat de València va denegar a la Generalitat l’ordre de tancament del repetidor de Mondúver, argumentant que tv3 no danyava l’interès públic, un jutjat d’Alacant va autoritzar el tancament del repetidor de la Carrasqueta i ara un de Castelló permet el del cim del Bartolo.

El segon múltiplex per al País Valencià (2)

Ja suposàvem que la cosa tindria una continuïtat tan negativa com fóra possible. No sabem si és un català qui fa espanyolisme i embolica la troca (Clos) o un espanyolista qui fingix que es preocupa pel País Valencià (Rambla). En tot cas, en lloc de resoldre els problemes tècnics que pogueren plantejar la reemissió dels canals autonòmics a Catalunya i el País Valencià, algú sembla disposat a obrir un altre circ a costa de la salut informativa dels ciutadans valencians.

Segons la notícia del diari Levante-EMV (28.06.2007 dv.):

El Consell rebutja el segon múltiplex al no ser autonòmic

Rambla descarta acords TV3 per a coproduir programes

LEVANTE-EMV, València – dj. 28.06.2007

El conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Vicente Rambla, va anunciar ahir que el Consell recorrerà contra la resolució del Ministeri d’Indústria que atorga unes freqüències de TDT a la Comunitat Valenciana, ja que «no es correspon amb les demandes plantejades per escrit» per la comunitat. Segons va explicar, el múltiplex autoritzat no és de caràcter autonòmic sinó local, ja que està compost de quatre canals per a l’emissió exclusiva en les tres capitals de província. El Consell du temps reclamant el segon múltiplex autonòmic i s’ha compromés a utilitzar un dels seus quatre canals per a un futur acord de reciprocitat amb Catalunya sobre les emissions de TV3 i Canal 9.

No obstant això, l’acord seguix lluny de ser una realitat. Rambla va acusar al ministre d’haver enganyat a la Comunitat, ja que primer va anunciar als mitjans de comunicació «el contingut parcial d’una resolució de la qual no ens havia informat prèviament» i després no ha concedit a la Comunitat el que havia demandat i necessita. «Sens dubte, es tracta d’un engany a les pretensions de la Comunitat Valenciana, i també a les necessitats plantejades per la comunitat de Catalunya per a poder emetre la seua televisió autonòmica en l’àmbit de la Comunitat Valenciana , va manifestar.

El conseller va assegurar que es posarà en contacte amb el Ministeri d’Indústria per a comunicar la decisió de la Generalitat de recórrer contra la resolució i expressar el seu «desig que el ministre Clos reflexione sobre l’arbitrarietat amb la qual s’està comportant el seu govern en l’autorització de freqüències de TDT». Rambla va recordar que Catalunya «té autoritzats tres múltiplex de cobertura autonòmica, per la qual cosa no pot servir-nos l’excusa que no hi ha espai radioelèctric per a la comunitat , però sí per a Catalunya» .

D’altra banda, Rambla va assegurar que no es donen les «condicions de respecte cultural i institucional que serien necessàries per a una col·laboració entre Catalunya i la comunitat en la producció de material audiovisual» . El conseller va contestar en estos termes en un comunicat al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, qui es va mostrar partidari dimarts passat d’arribar a un «acord bàsic» amb la Generalitat perquè les televisions públiques de les dues comunitats pogueren coproduir programes i intercanviar experiències. «A ningú se li escapa que per part de la televisió autonòmica catalana s’ha atemptat en nombroses ocasions contra la identitat cultural de la comunitat i contra la nomenclatura estatutària de la nostra llengua i el nostre territori, cosa que lògicament faria inviable esta col·laboració que planteja el conseller català».

Per a Rambla les úniques opcions de col·laboració entre ambdues comunitats se centren en l’acord de reciprocitat.

Diners per a la nostra cultura subvencionada

El cidaj ens ha fet arribar la informació següent:

RESOLUCIÓ de 5 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per al doblatge al valencià de produccions audiovisuals. [2007/7839] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ d’11 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual 2007. [2007/7985] (docv núm. 5 538, de 20.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 14 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es concedixen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/8212] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text
RESOLUCIÓ de 13 de juny de 2007, de la secretària autonòmica de Cultura i Política Lingüística per la qual es concedixen ajudes a la traducció i edició d’obres literàries al valencià i del valencià a altres idiomes. [2007/8214] (docv núm. 5 541, de 25.06.2007)
– vegeu text

El segon múltiplex per al País Valencià (1)

La reemissió de la TV3 al País Valencià sembla que va resolent-se… a poc a poc, no fóra cas que les coses es feren ràpidament i sense polèmiques estèrils i nocives. Ara cal que dos no es barallen, si un no vol, diríem.

La notícia és d’El País (dt. 26.06.2003) —traduïda amb el suport de l’Internostrum—:

Clos signa el múltiplex per a mantenir TV3 i Rambla ho desconeix

AGÈNCIES – València – 26.06.2007

El ministre d’Indústria, Joan Clos, va signar la passada setmana l’ordre per la qual s’anticipa la planificació del segon múltiplex digital d’àmbit autonòmic de la Comunitat Valenciana. Segons fonts d’este departament, la solució que hi havia per a la continuïtat de les emissions de TV3 en la comunitat, davant la decisió de la Generalitat valenciana de tancar-les, era la d’arribar a un acord de reciprocitat entre els dos governs autonòmics, cosa que requeria un segon múltiplex perquè, en cas contrari, no hi havia freqüència. Per això, una vegada que l’executiu central ha signat l’ordre per la qual s’anticipa la planificació del segon múltiplex, el següent pas seria la signatura del corresponent conveni de col·laboració entre les dos comunitats autònomes. Quan el conveni siga rebut pel Ministeri d’Indústria, este determinarà les freqüències a utilitzar perquè les respectives cadenes es puguen emetre en l’altra autonomia.

No obstant això, el conseller de Relacions Institucionals i Comunicació, Vicente Rambla, va afirmar que el Consell «no té coneixement oficial» de l’autorització d’un segon múltiplex i va assenyalar que mentre no siga comunicat oficialment «no es podrà avançar en les converses per a la difusió recíproca de dos canals autonòmics».

Les llengües a Vila-real

El Bloc d’Enric Gil es fa ressò del llibre de Manel Pitarch Font Llibre blanc de l’ús del valencià. Estudi sociolingüístic a Vila-real (Ajuntament de Vila-real, 2007). Les dades continuen mostrant que el valencià avança més lentament del que voldríem. Ací teniu els enllaços a les dos entrades del bloc:

Vila-real: estudi sociolingüístic
Estudi sociolingüístic a Vila-real (2)

Podem refer una afirmació de l’estudi i dir que, dels que diuen llegir en valencià, un 15 % ho fan per la necessitat d’ajudar els fills amb els deures, cosa que sembla confirmar la importància de l’educació tant per als alumnes com per a la resta dels seus familiars i de la societat. L’estudi sembla que considera negativament la «voluntarietat discutible» d’eixa actitud. Posem per cas que és una actitud positiva: la voluntarietat indiscutible de no quedar marginat de la cultura i la llengua del país.

Llengües de signes equiparades

Pel que sembla el llenguatge de signes té uns precedents il·lustres a València (per exemple, en Faustí Barberà i Martí), on es creà —segons informa la Viquipèdia— en 1843 la primera escola per a persones sordes. De fet, la llengua de signes valenciana (LSV) és —ara sí!— l’origen de la llengua de signes catalana.

I ara, per sort, sembla que podrem equiparar els drets lingüístics de les persones sordes de l’estat, segons la informació que podem llegir en El País (dc. 20.06.2007):

El Congrés equipara la llengua de signes catalana a l’espanyola

I. de la F., Madrid

La Comissió de Treball i Assumptes Socials del Congrés va aprovar ahir el projecte de llei de les Llengües de Signes espanyola i catalana, cosa que garantirà a les persones sordes «comunicar-se entre elles i amb el seu entorn», en paraules de la diputada del psc Esperanza Esteve. El projecte de llei, que serà ratificat pel Ple del Congrés la pròxima setmana, incorpora dos eixos d’actuació: d’una banda, garantix el dret de les persones sordes i amb discapacitat auditiva (vora dos milions d’espanyols, 100.000 amb sordera profunda i un miler sordcegos) a una educació bilingüe: podran aprendre i comunicar-se a tots els efectes tant amb la llengua de signes com amb la llengua oral oficial. Dependrà de la seua elecció, o de la dels seus pares si són menors.

Al mateix temps, la llengua de signes catalana adquirix el mateix estatus que l’espanyola. De fet, el projecte de llei inicial ha abandonat el singular i es denomina Llengües espanyoles de signes. Es deixa oberta així la possibilitat que es reconeguen llengües de signes a Euskadi o Galícia.

Arran d’esta norma les persones sordes disposaran de serveis d’intèrprets en els àmbits educatius i sanitaris, així com en els mitjans de comunicació social i l’administració judicial i penitenciària. El lleure i l’esbargiment també seran conquestes accessibles per al col·lectiu.

Requisit lingüístic britànic

La desconnexió informativa sobre alguns temes que ens afecten ben profundament potser fa que passen desapercebudes, descontextualitzades o sense massa transcendència algunes notícies que haurien de tindre un tractament més acurat.

Així, tot i que encara no ens hem acabat d’assabentar que el requisit lingüístic és un deure comú a moltes parts del món, sembla que, més encara, com més a prop, menys ens el mostren i menys el vegem, com és el cas del requisit lingüístic espanyol, que apareix en la constitució espanyola i és exigit en qualsevol àmbit de l’administració pública espanyola, valenciana, catalana, balear, aragonesa o murciana (al Rosselló es tracta del requisit lingüístic francés; a l’Alguer crec que l’italià s’imposa sense més requisit.)

Ara només cal recordar que l’administració valenciana té implantat el requisit lingüístic valencià —tot i que mal regulat—, que fou establit amb la Llei 4/1983 i preestablit i suposat en la Constitució de 1978. I això deu ser cosa de la modernitat, ja que el manteniment i extensió de la diversitat lingüística i dels valors associats a les llengües del món s’enfoca a través d’un requisit semblant (i més ample moltes vegades).

Segons podem llegir en El País (W. Oppenheimer, dc. 13.06.2007):

Examen d’anglés per a ser britànic

[…]

Des del 2 d’abril passat, l’examen de llengua i de ciutadania s’ha estés a aquells que sol·liciten un permís de residència permanent. Però han començat a sonar veus per a estendre eixa exigència a qualsevol estranger de fora de la UE que vullga instal·lar-se més de sis mesos al Regne Unit. La idea es complementa amb la proposta d’instaurar un dia de festa nacional i exaltació dels valors comuns dels britànics.

La Generalitat vol multar ACPV per la reemissió de la TV3 al País Valencià

Continuant amb les amenaces a la llibertat d’expressió i informativa que han promogut els dirigents del PP valencià —i no sabem si el veneçolà Chávez, que no ha renovat la llicència d’una cadena televisiva perquè la considerava nociva (i podem recordar també el cas de l’anul·lació pels mateixos «motius» de la subvenció a El Temps en els primers temps de Zaplana)— s’ho ha copiat o n’ha estat inspirador, podem llegir en El País de hui:

La Generalitat notifica la multa de 300.000 euros i el tancament de TV3

L. G. G., València

La Generalitat va notificar ahir a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la resolució de l’expedient administratiu obert a la propietària dels repetidors de TV3 en què ordena el «cessament immediat» de les emissions i imposa una multa de 300.000 euros com a responsable d’una infracció «molt greu» de la Llei d’Ordenació de les Telecomunicacions. La Generalitat conclou que ACPV és responsable d’una infracció «molt greu» consistent en la «prestació en règim de gestió indirecta dels serveis de televisió per ones terrestres sense la concessió administrativa preceptiva». L’obertura de l’expedient ha estat objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) per entendre que la Generalitat no és competent sinó que ho és el Ministeri d’Indústria.


Vegeu el comunicat d’ACPV.