La terminologia reflectix el món

Ester Franquesa i Bonet ens envia la informació següent sobre el seu llibre La terminologia. Un mirall del món:

Pergamí, linotipista, dida, sereno, trabucaire, quinqué, fitxa perforada, apotecari, operador, pentinadora, transportista, representant, elapé, transistor… Aliment funcional, cèl·lula mare, bulímia, bàner, GPS, servidor FTP, qualitologia, contrabrífing, diner electrònic, enoteca, família heteroparental, ambientòleg… Evoquen móns diferents.

A La terminologia. Un mirall del món veurem com s’organitzen, construeixen i transfereixen els coneixements, com es creen nous conceptes per a tot discurs i tota forma de comunicació per generar continguts especialitzats i posicionar-se en aquest món d’avui, sense límits fronterers.
Entrarem al món de la ciència i la tecnologia de la mà del llenguatge que li és propi i els textos articulats amb lèxic especialitzat.

Ens acostarem al terme en la doble cara de forma i noció, als elements claus de la teoria de la terminologia, avui més propera a l’ús social de la llengua; a les modalitats de recerca, a la diversitat de productes i les metodologies per a elaborar-los, amb especial dedicació als projectes de naturalesa temàtica. Observarem el traçat propi del català en l’àmbit de la ciència, dotada d’un sistema organitzat per a l’activitat terminològica, avui prou consolidat.

Científics, tècnics, docents, traductors, professionals del sector empresarial i responsables polítics saben el valor de la terminologia com a factor i recurs per a l’intercanvi d’informació i com a element que no té punt final.

El món i les llengües no s’aturen.

Intel·lectuals impositius

Una colla d’intel·lectuals hispanoparlants han elaborat un manifest en defensa del castellà, defensa que consistix en impedir la igualtat de dret dels ciutadans que desitgen fer ús de qualsevol de les llengües oficials del seu país. En eixe sentit, tracten d’imposar una llengua que diuen comuna, obviant que ja fa segles que és imposada per les armes o mitjançant instruments legals —que no designarem, és clar, justícia— i que, simplement, eixa situació de privilegis dels castellanoparlants i de discriminació i marginació permanent dels altres parlants són els factors que els ha dut, com xiquets malcriats, a concloure que les altres llengües no servixen més que per a torcar botes, fent un paral·lelisme amb una expressió coneguda en societats racistes.

No faré ara la faena de traduir el manifest, que podeu localitzar en El País (23.06.2008), ni la notícia que van elaborar en el mateix diari, però són referències que els tècnics lingüístics han de tindre presents, és clar.

Només afegiré que, atesa la matraca permanent en les notícies d’eixe diari referides als milions de parlants de castellà, als èxits d’eixa llengua en la seua conquesta de tots els àmbits del món, notícies que no solen brillar pel rigor ni per la reflexió sobre si això és mínimament positiu per a la humanitat, tinc seriosos dubtes sobre l’honradesa intel·lectual de molts periodistes, més encara perquè els articles d’alguns altres professionals són una referència de tot el contrari, com ara la faena que fan Soledad Gallego-Díaz o Vidal-Beneyto. Curiosament, esta setmana Josep Ramoneda fa un toc ben expressiu sobre estes qüestions en el seu article «La negación del nacionalismo español».

Flaixos sobre el català a l’ensenyament de les Illes Balears

Els Flaixos número 16 (17.06.2008) ens informen sobre la regulació de la llengua catalana com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament a les Illes Balears:

S’ha publicat el Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB núm. 83, de 14 de juny de 2008; [pdf]). Aquesta disposició estableix, en l’article 6, que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, és la llengua de l’ensenyament, i en regula l’ús com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’educació infantil, l’educació primària, i de l’educació secundària obligatòria. Així mateix, aquest Decret deroga, entre altres disposicions, l’Ordre de 13 de setembre de 2004, per la qual es regula el dret dels pares, les mares o els tutors legals, a elegir la llengua del primer ensenyament dels alumnes dels centres sostinguts amb fons públics.

Campanya de lectura en valencià

Josep Cortés i Roig ens envia informació sobre una campanya que promou la lectura en valencià:

Hi ha molts motius per a llegir en valencià, i un és per a conéixer-nos millor. Amb aquesta filosofia pràctica, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura enceta la tercera edició de la campanya «Llegir en valencià». Enguany, la col·lecció de llibres (13 en total) estarà formada per textos divulgadors sobre la gastronomia, les festes, els refranys, l’economia, l’art, la llengua, els personatges i la cultura dels valencians. Els textos, elaborats expressament per a l’ocasió per periodistes i supervisats per experts en cada matèria, es distribuiran els caps de setmana en els diaris Levante-EMV i El Mundo.

La col·lecció comença hui divendres 20 de juny, amb el repartiment gratuït del llibre Les nostres festes en els diaris Levante-EMV i El Mundo.

Les identitats impostades

Com a tècnics lingüístics ens interessa el que diuen les acadèmies del ram. Hui, segons el diari Avui (17.06.2008) podem delitar-mos ben a gust:

L’Acadèmia francesa ataca les llengües “regionals”

Carrega contra l’esmena aprovada pels diputats perquè la Constitució reconegui el català, el basc i el bretó com a “patrimoni de França” i n’exigeix la retirada

Podeu llegir més extensament la declaració de l’AF en català en el bloc A la taula i al llit…. La reproduïm tot seguit en francés, perquè a voltes convé conéixer-los en versió original:

(Cette déclaration a été votée à l’unanimité par les membres de l’Académie française dans sa séance du 12 juin 2008).

Depuis plus de cinq siècles, la langue française a forgé la France. Par un juste retour, notre Constitution a, dans son article 2, reconnu cette évidence : « La langue de la République est le français ».

Or, le 22 mai dernier, les députés ont voté un texte dont les conséquences portent atteinte à l’identité nationale. Ils ont souhaité que soit ajoutée dans la Constitution, à l’article 1er, dont la première phrase commence par les mots : « La France est une République indivisible, laïque, démocratique et sociale », une phrase terminale : « Les langues régionales appartiennent à son patrimoine ».

Les langues régionales appartiennent à notre patrimoine culturel et social. Qui en doute ? Elles expriment des réalités et des sensibilités qui participent à la richesse de notre Nation. Mais pourquoi cette apparition soudaine dans la Constitution ?

Le droit ne décrit pas, il engage. Surtout lorsqu’il s’agit du droit des droits, la Constitution.
Au surplus, il nous paraît que placer les langues régionales de France avant la langue de la République est un défi à la simple logique, un déni de la République, une confusion du principe constitutif de la Nation et de l’objet d’une politique.

Les conséquences du texte voté par l’Assemblée sont graves. Elles mettent en cause, notamment, l’accès égal de tous à l’Administration et à la Justice. L’Académie française, qui a reçu le mandat de veiller à la langue française dans son usage et son rayonnement, en appelle à la Représentation nationale. Elle demande le retrait de ce texte dont les excellentes intentions peuvent et doivent s’exprimer ailleurs, mais qui n’a pas sa place dans la Constitution.

Corpus oral dels sis dialectes catalans

Segons ens informa Xavier Rull a través d’InfoZèfir:

El Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona ha editat el CD Corpus oral dialectal.

Aquest CD ha estat elaborat per Joaquim Viaplana, Maria-Rosa Lloret, Maria-Pilar Perea i Esteve Clua. Conté informació sobre morfologia i fonètica dels 6 dialectes catalans (amb entrevistes fetes a tots els caps de comarca entre el 1994 i el 1996). Aquestes dades es poden localitzar amb el cercador que conté el CD. És una eina útil per a la recerca dialectal però també per a la docència.

Podeu trobar més dades en el web del projecte.

Ha faltat Josep Vicent Marqués González

M’assabente en el diari Avui (05.06.2008) de la mort de Josep Vicent Marqués González:

Mor el sociòleg i escriptor Josep Vicent Marquès

Marquès també va participar activament en la vida política valenciana com a membre del Partit Socialista de València i es va interessar especialment per temes com la marginació social i l’ecologisme

He escrit el títol tal com el dien al meu poble fa anys —no sé ara si ho continuen fent igual—. Com que el diari català no té res més a dir, enllace amb Vilaweb, un dels pocs mitjans d’informació diaris en català de què disposem —podríem esmentar també Pàgina26 i L’Avanç i algun altre—, perquè la realitat del seu país és la que ell pot ser que no vullguera que fóra: la premsa escrita en català al nostre abast —al meu quiosc— encara no és un producte prou generalitzat, tal com podem apreciar en els diaris Levante, El País o Las Provincias (ni Información ni Mediterráneo en diuen res).

No sembla que Josep Vicent Marqués tinguera bloc en Internet, però podem trobar prou referències seues fent una cerca en Google, d’entre les quals triem el bloc Nausica de Carles Mulet Grimalt.

Conferència de Fernand de Varennes sobre drets lingüístics

Linguamón ens envia la convocatòria següent:

Us enviem la invitació a la conferència del doctor Fernand de Varennes «Esperança i desesperança: els drets lingüístics en un món multilingüe» que esperem que sigui del vostre interès.

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno Cabrera

Linguamón ens envia la informació següent:

Us enviem la informació de l’acte que celebrarem a l’envelat de l’exposició «La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània» (plaça de la Universitat de Barcelona) on Màrius Serra entrevista Juan Carlos Moreno, autor del llibre El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva que esperem que sigui del vostre interès.

Us agrairem que feu arribar aquesta invitació [pdf] a totes les persones que us sembli que hi poden estar interessades.

Correus espanyols i llengües a trossets

Podem llegir en el diari Avui (20.05.2008) la notícia següent:

Correus distingeix el català del valencià

La Societat Estatal de Correus i Telègrafs fa imprimir llegendes en català i en valencià en els sobres que edita, tot i que no hi ha cap norma, legal ni filològica, que avali que es tracta de dos idiomes diferents. Una lectora de l’AVUI.cat ho denuncia, ja que es tracta d’una empresa pública

«Al comprar aquest sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». «Amb la compra d’este sobre, col·laboreu amb 2 cèntims d’€ per a la plantació d’arbres». Aquestes dues frases —impreses en una sèrie de sobre editats per l’empresa estatal Correus— són, suposadament, la versió en català i en valencià del missatge de la campanya, que es troba també en castellà, euskera i gallec.

Amb aquesta distinció, Correus, contra les normes legals i filològiques, diferencia entre el català i el valencià com si fossin dos idiomes diferents, concepció no reconeguda per cap acadèmia de la llengua. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala la unitat de la llengua i, tot i que l’Estatut valencià indica que la llengua pròpia de la comunitat autònoma és la valenciana, «valencià» és el nom que rep la llengua catalana al País Valencià, sense que impliqui res més.

Una lectora de l’AVUI.cat, Meritxell Marsà, ha rebut un d’aquests sobres i ens en fa arribar la foto, fent notar la voluntat (o la ignorància) de Correus de fragmentar la llengua catalana.

En la frase presumptament traduïda l’únic que diferencia el català-central del català-valencià (dos dialectes de la mateixa llengua) és l’adjectiu determinant: «aquest», per al central, «este», per al valencià. Pel que fa a l’inici diferent de la llegenda, no té cap raó de ser lingüística. De fet, «al comprar» és una expressió incorrecta gramaticalment: hauria de ser «en comprar», tant al Principat com al País Valencià. També es podria optar per la fórmula «amb la compra», tant en el dialecte central com el valencià. Es dedueix, per tant, que el redactat diferent respon únicament a la voluntat de diferenciar el que els responsables de Correus consideren o creuen erròniament dos idiomes diferents.

No ens detindrem a ressaltar el fet que «al més infinitiu» és una expressió ben correcta gramaticalment (veg. al + infinitiu). Sí que volem assenyalar, en canvi, que les malifetes de l’administració central espanyola contra les llengües i cultures espanyoles fan més rebombori que efecte. En tot cas, esperem que els tècnics i dirigents de l’empresa estatal, que no usa el seu nom en cap varietat de català, actuen amb la mateixa sensibilitat lingüística i comencen a retolar en les varietats andaluses, argentines o peruanes de l’espanyol-castellà.