Cursos, concursos i un petit dol literari

En el món dels tècnics lingüístics dins de les administracions públiques no hi solen haver molts moviments que airegen l’ambient i la promoció professional, no hi ha massa ocasions per a provar llocs de treball diferents. Per sort, els rumors ben fonamentats de la possibilitat que en la Conselleria de Presidència de la Generalitat valenciana —en el servei que elabora el diari oficial— estiguen pensant a canviar algunes peces de lloc, és a dir, a crear un lloc de cap —d’alguna cosa sense concretar encara— per als tècnics i, en conseqüència, a possibilitar dos concursos, és un rumor que caldrà que seguim tots de prop —sobretot els interessats—, per vore en què és concreta i com es gestiona eixe procediment.

Suposem —i és molt suposar, certament— que voldran fer-ho respectant els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Una altra cosa, ja ho sabem massa, seria impensable i possiblement il·legal. O potser només seria una gestió normal? Ara no sé si estic confós…

D’altra banda, una altra notícia de la setmana és que el curs de reciclatge per a tècnics lingüístics que s’han tret del barret en Política Lingüística, doncs, ha estat un èxit pel que fa a les inscripcions —cosa que es veu que no s’esperaven— i han hagut de fer dos grups i ampliar les dates. El Joan Ramon Borràs, que és el professor del curs, deu estar ben desvanit.

Finalment i malauradament, hem sabut que ha faltat Xelo Carbonell, bibliotecària de Silla i impulsora del premi Samaruc que concedix l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Potser ella sí que va entendre el que canta Carla Bruni: «Tout le monde a une seule vie qui passe, mais tout le monde ne s’en souvient pas».

Recursos contra la insostenibilitat política

Als valencians encara ens queda molta democràcia per recórrer. És cert que hem avançat i hem reculat, i que hem aprés a aconseguir els drets, com ara el xicot que va pel seu poble en cadira de rodes i que el 2003, a l’endemà d’haver-se estrenat una nou edifici per a l’ajuntament a Tavernes de la Valldigna, mentres els veïns descobríem que l’obra no havia incorporat ni una petita placa solar com a desgreuge oficial contra la insostenibilitat ambiental, ell descobria que no podia accedir a l’edifici, una mostra evident d’insostenibilitat social i política.

El xicot, Francisco Javier Chordá i la seua família han hagut de fer una campanya per a aconseguir el que era bàsic i elemental. Suposem que els alcaldes del PP tenen moltes faenes amb els artificis de les copes per a navegants desvagats o, a València, amb els palaus en un riu que allotja immigrants a recer dels ponts. I, és clar, la gestió lingüística pertany a eixe nivell de detall que tan poc els satisfà.

Per això, la notícia de Vilaweb ens sembla per fi un alenada d’aire. Els ciutadans valencians hem de provar a utilitzar més assíduament els recursos legals que tenim a l’abast.

Escola Valenciana presentarà una demanda administrativa a Educació per incompliment de l’Estatut i la LUEV

VALÈNCIA, 26.01.2007 (EUROPA PRESS)

Escola Valenciana presentarà dimarts que ve, 30 de gener, en representació de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i els estudiants de l’IES Comarcal de Burjassot-Godella-Rocafort, una sol·licitud d’iniciació de procediment administratiu a la Conselleria d’Educació per la «vulneració dels drets de pares i alumnes a rebre ensenyament en valencià» i «invocant la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l’Estatut d’Autonomia», segons han anunciat hui fonts de l’entitat.

En concret, la demanda administrativa es referix al cas denunciat per l’AMPA de l’IES Comarcal d’un professor de Física i Química del centre que «impartix les classes de línia en valencià, no només en castellà, sinó que a més impedix que s’utilitze ni tan sols un llibre de text en valencià», han explicat estes fonts, que han afegit que el docent «a més realitza els exàmens d’avaluació en castellà».

La mesura «sense precedents», han recalcat, de presentar una denúncia administrativa «arriba després de diferents accions reivindicatives i administratives, com la queixa presentada al síndic de Greuges, en la resposta del qual s’insta els pares d’alumnes a resignar-se a una situació que jutgen com a fet puntual i transitori», han lamentat.

Tot i això, Escola Valenciana «ha constatat que el fet es produïx en gran part dels instituts de la Comunitat i ha decidit establir el precedent d’iniciar un procediment de denúncia administrativa». Així mateix, el col·lectiu «denunciarà altres incompliments de la LUEV sobre la promoció de l’ensenyament en valencià», han advertit.

Informació de subvencions: fogueres, falles i la Magdalena

Una informació periòdica necessària per als companys i companyes de l’administració local:

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/292] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/293] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/294] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

Premi per al Curs de valencià en línia

L’activitat professional dels tècnics i tècniques lingüístics no sol ser massa premiada ni publicitada —en el millor dels casos—, així que una vegada que hi ha una faena que ha rebut un premi, convé destacar-ho. Les anàlisis sobre altes «activitats» de la Diputació de València caldrà, per tant, vore-les des d’una perspectiva més ampla. Podem pensar que una institució no hauria de veure enfosquit el treball dels seus professionals públics, que treballen per a tota la ciutadania, a causa d’una gestió política més o menys cridanera, com és el cas de les declaracions o d’alguns escrits del president d’una diputació, que treballa d’una altra manera i amb uns altres interessos més particulars.

Enhorabona, doncs, a tots els companys i companyes que han col·laborat en l’elaboració dels Curs de Valencià en línia.

El Govern espanyol premia el Curs de valencià en línia de la Diputació de València

10/01/2007 17:40

VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)

El Govern espanyol, a través de l’Institut Nacional d’Administracions Públiques (INAP), ha premiat el Curs de valencià en línia de la Diputació de València, en els Premis a la Qualitat de Materials Didàctics, segons ha informat la corporació provincial en un comunicat.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Vicente Ferrer, ha mostrat la seua satisfacció perquè «este premi reconeix l’excel·lent treball desenvolupat pels tècnics de la institució per oferir una iniciativa pionera de formació, atendre un dret dels treballadors i complir així la nostra obligació com a representants de la gestió pública».

La Diputació de València, a través del Servici de Formació, va concórrer a la quarta edició dels Premis a la Qualitat de l’INAP, on va obtindre l’accèssit en la modalitat de materials en línia amb el Curs de valencià mitjà en líniaz.

El Curs de valencià en línia forma part del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València i es presenta dins el seu Campus Virtual. Segons la corporació, en vista de l’absència en el mercat d’un producte estàndard que permetera cobrir les necessitats formatives en la matèria, les Àrees de Personal (Servici de Formació) i de Cultura (Unitat de Normalització Lingüística), «van emprendre este projecte, i van assumir el disseny pedagògic i de continguts, alhora que encarregaven un disseny tècnic a mida del curs a l’empresa Sistemas Avanzados de Tecnología (Satec)».

A més, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Així, coordinat per la Unitat de Normalització Lingüística amb la col·laboració de l’entitat normativa, a través de la Secció d’Assessorament, el curs «invertix l’ensenyament lectiu habitual i canvia les aules i els professors per tutors i contrasenyes perquè els alumnes accedisquen als continguts».

SISTEMA FORMATIU “MÉS FLEXIBLE”

L’objectiu de la proposta pedagògica premiada pel Govern espanyol és formar en valencià els treballadors de les administracions públiques municipals, a través del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València, «mitjançant un curs semipresencial, tutoritzat a través de les noves tecnologies, proposant un sistema formatiu més accessible i adaptable a les necessitats de cada usuari».

Ferrer ha explicat que en vista de «la dificultat d’organitzar accions formatives presencials, que exigixen un horari preestablit més rigorós, la Diputació de València ha plantejat una alternativa al treballador, un curs amb més del 75 per cent de la formació en línia, un total de 45 hores, a través d’Internet, i més de 12 hores de conversa distribuïdes en quatre sessions presencials a la Diputació de València».

El Curs de valencià mitjà en línia és gratuït i està destinat a tots els treballadors municipals de l’administració pública de la província de València. Esta proposta pedagògica permet que els alumnes obtinguen un «nivell òptim per a superar sense dificultat les proves de nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià».

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha creat tots els materials del curs, que vénen implementats amb tecnologia multimèdia per a oferir a l’alumne una àmplia varietat d’unitats d’àudio i vídeo que facilitaran l’aprenentatge. La tecnologia reforça la dinàmica de les unitats pedagògiques amb multitud de pràctiques autocorregibles que permeten a l’alumne fer un seguiment de les unitats apreses, segons han explicat.

A més, el sistema de tutories permet que l’alumne marque el seu propi ritme d’aprenentatge, que és seguit pels tutors assignats, els quals estaran pendents dels avanços i progressos per a «ajudar, animar i resoldre dubtes de l’alumnat».

El curs ha estat complementat amb més de 300 paraules locutades, il·lustracions animades, esquemes interactius, un glossari de tecnicismes i textos d’autors valencians contemporanis, també locutats, com és el cas d’Enric Lluch, Josep Lozano, o Marc Granell.

Despesa en política lingüística (2)

L’estudi sobre la inversió en política lingüística elaborat per un company de la CDLPV [veg.] ha tingut un cert ressò en la premsa (Levante, 08.01.2007), fet que satisfà perquè és positiu que s’arreplega i es faça pública la tasca de reflexió, d’anàlisi i de cerca de solucions a les mancances de la gestió lingüística pública actual (la del PP) que fan molts tècnics lingüístics per simple preocupació professional.

Ací teniu l’article (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

Les ajudes als ajuntaments per al valencià cauen al nivell de l’any 2000

La inversió en política lingüística per habitant és inferior a la de Catalunya, Balears i Euskadi

Alfons Garcia, València

Les ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià estan en les mateixes xifres ara que en l’any 2000. Malgrat el temps transcorregut i les afirmacions i actes de reivindicació i defensa de la llengua pròpia dels mandataris autonòmics, els fons per a fomentar l’ús de l’idioma a través de les entitats locals no es mouen. És més: s’han reduït fins i tot fins a tornar als nivells de fa set anys.

Els pressupostos de 2007 de la Conselleria de Cultura inclouen 450.000 euros per a aquesta partida, de la qual s’ocupa la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) en virtut d’un conveni amb la Generalitat. La quantitat és lleugerament inferior a la qual la federació va distribuir en 2006, segons les seues pròpies dades (456.000 euros), i que no va suposar el total de la inclosa en els pressupostos autonòmics d’aqueix any (500.000 euros). Una anàlisi dels comptes de la Conselleria de Cultura dels últims exercicis revela que des de l’any 2000 la partida per a ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià mai havia estat tan baixa. La retallada —realitzat de facto en 2006, encara que no reflectit en els pressupostos— trenca la tendència a l’alça (moderada, però pujada) que es duia des de llavors. En 2001 hi van haver quasi 460.000 euros; una mica més a l’any següent; 476.660 en 2003, i quasi 490.000 en 2004 i 2005. Aquests fons serveixen perquè que els ajuntaments organitzen cursos i campanyes per a fomentar el valencià, creen oficines de sensibilització o invertixquen en la normalització dels rètols i les senyalitzacions municipals. En 2006, 191 municipis van sol·licitar aquestes ajudes. Altra dada que ajuda a observar el compromís del Consell amb la promoció de l’idioma autòcton és la inversió general en política lingüística i la seua comparança amb altres comunitats bilingües. Segons un estudi de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que agrupa a traductors, correctors i altres tècnics, la despesa total de la Generalitat en aquest concepte és de 6.479.820 euros, d’acord amb els pressupostos de 2006. La xifra inclou la despesa completa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és de quasi 3,7 milions.

1,38 euros per habitant

Aquesta quantitat implica que la inversió en política lingüística és de 1,38 euros per habitant. L’informe ressalta que a Catalunya la despesa per ciutadà és quasi tres vegades major (3,88 euros). En Balears, l’esforç també és superior: 4,22 euros. I, per descomptat, també ho és a Euskadi: 28,46 euros (vint vegades la de la Comunitat Valenciana). Només l’Instituto para l’Alfabetització i Reeuskaldunització d’Adultos té més del doble del pressupost de la Generalitat per a política lingüística (15,5 milions).

Lent i insegur: el 20% en 20 anys

Comencem l’any amb un propòsit que diem: millorar l’any anterior. Així que si al Govern valencià del PP li feia falta una dada com a nord de millora per al que li queda de legislatura, doncs, podria ser mirar de maquillar el paperet tan trist que fan en l’educació. Potser en lloc de dur els xiquets a vore animals empresonats en oceanogràfics onerosos els podrien explicar per què hi ha instituts provisionals que complixen algunes dècades de provisionalitat. Per cert, per què afavorixen només un 20% dels alumnes permetent-los ser normalment bilingües com som tots els valencians i els ho impedixen al 80% restant? Diria que n’han pensat alguna bona…

D’altra banda, i per començar bé l’any, podem dir que hi ha nou servei lingüístic a Peníscola; i que Vila-real i la Vall d’Ebo tenen ja la denominació oficial únicament en valencià. A poc a poc.

Avui, 05.01.2007

Sols un 20% d’alumnes estudien en valencià

Lourdes Velasco

Solament dos de cada 10 alumnes estudien en valencià, després de més de vint anys de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament, segons el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV).

En el seu balanç educatiu de l’any 2006, el sindicat manté que “el nombre de programes d’ensenyament en valencià està aturat”, i que l’única explicació al fet que cada vegada hi hagi més nois escolaritzats en català “és el creixement vegetatiu del nombre de grups en cada centre, no l’augment de les línies educatives en valencià”.

Al País Valencià, d’un total de 720.000 alumnes matriculats, estudien en valencià al voltant de 122.200 nens d’infantil i primària i solament 47.612 de secundària, segons l’administració. L’STEPV denuncia que els alumnes de secundària tenen dificultats per continuar aprenent en valencià, perquè als instituts hi ha menys unitats que a les escoles.

El sindicat alerta també del poc ús de la llengua que fa l’administració en les comunicacions als centres, els documents oficials o en les intervencions públiques. Per això assegura que “s’incompleixen la llei d’ús i les sentències dels tribunals de justícia que reconeixen la unitat de la llengua”.

D’altra banda, l’STEPV lamenta la manca de recursos i d’un pla per a l’escolarització d’immigrants i la tendència a la privatització. A més, denuncia que no s’han construït part dels centres educatius projectats el 1996.

Qui dia passa…

Per acabar l’any bé i començar el que ve millor, espere que tècnics i tècniques hagen fet una llarga llista de desitjos per a l’any 2007. Per exemple, que els dos famosos nois d’Olot aprenguen ràpidament quatre paraules més d’espanyol, no fóra cas que els monolingües castellans dels nostres països i de la vora demanaren (de nou) un decret de monolingüisme obligatori i el govern de Zapatero els el firmara. Al cap i a la fi, que els bilingües tinguen millors qualificacions en castellà ens pensem que és una demostració però a les Espanyes encara ho veuen com un greuge comparatiu. I, és clar, ens conviden a l’aculturació i la ignorància.

Altres coses per a l’any nou, per exemple, si ens canviem el cotxe, posem que un Ford —que els fabriquen a Almussafes—, demanarem al concessionari que l’ordinador o el GPS ens entenga i ens parle en valencià. Si això no pot ser, canviarem de concessionari o de marca. És clar, estic avançant una queixa, però els de la Ford poden anar solucionant-ho. (Este comentari ha estat suggerit per David Valls i Xavier Rull en Migjorn.)

En el mateix sentit, en el banc ja m’atenen en valencià en tots els tràmits. No han segut ni Font de Mora ni González Pons traguent la llengua. Jo a soletes. És clar, hi havia diners pel mig que se’n podien anar en busca de millor tracte. De la mateixa manera, ja poden demostrar els gestors polítics (del PP, principalment) alguna cosa més que guies de conversa per a no parlar valencià a Brussel·les —quin lloc més adient per a exemple de futurs immigrants, ei, Font de Mora?—, programes per a escriure en castellà i que et traduïxquen al català i subvencions per a pagar ben pagat a algú. Potser l’any que ve a Carcaixent em faran els rebuts en valencià sense que els ho haja de reclamar contínuament —ara es tracta de l’IBI—, perquè l’any que ve es juguen els vots (que també són diners, és clar!).

A Teulada (PP), com a mostra de l’efectivitat dels diners invertits per Font de Mora en política lingüística, resulta que per a ser auxiliar administratiu hi ha proves eliminatòries de francés, anglés i alemany. En canvi, en valencià pots traure un zero i quedar-te tan a gust. Per tant, per què acaba de dir el conseller Font de Mora Turón que el valencià és una eina d’integració dels immigrants? Potser era per tancar l’any amb una frase bonica. (Ho explica una mica el Levante.)

Hi ha uns quants desitjos més, com ara que la violència masclista no siga assassina i que l’administració pública no mantinga el llenguatge sexista o classista, que Toni Cucarella torne a escriure, que els editors editen més i sobretot millor en català, que els catalunyesos lligguen proporcionalment tants llibres valencians com nosaltres en llegim de catalunyesos, que facen accessible el centre històric de València, que hi facen aparcaments per a residents, que el web de les Corts valencianes no tinga el castellà com a llengua predeterminada i imposada (i ningú sap com ha segut)… Un fum de coses més, naturalment, en valencià.

Principis per al nou any

Com que s’acosten dates en què decidirem segons quines coses impossibles de complir, em plau fer-me ressò d’uns principis formulats per Joan Solà i Cortassa que són possibles de dur avant —ho fem ben sovint— i que poden tindre efectes ben positius, en nosaltres mateixos i en el nostre medi ambient lingüístic. Ací van, doncs els bons principis (tret de l’Avui, 09.11.2006):

Principi de no-agressivitat. No ens hem d’enfrontar individualment persona a persona; no hi guanyem res ni nosaltres ni els altres, sinó tot al contrari: ells i nosaltres en sortim escaldats, enrabiats. A part que les persones, en solitari, som molt febles.

Principi de no-renúncia. En canvi, fora del cara a cara individual, es tracta de no renunciar mai al català: en una botiga, en un restaurant, en una entitat o en un acte públic qualsevol. En aquests casos la sensació d’agressivitat, d’incomoditat, és ja molt més feble o fins i tot desapareix. I a més a més, en aquest cas ens protegeix la llei. I és per aquí que podem fer forat: anant escampant la voluntat de no cedir.

Principi d’exigència pública. Davant els polítics, davant les institucions, davant les entitats, es tracta d’exigir incondicionalment i implacablement almenys allò que les lleis s’han dignat concedir-nos. Exigir que els polítics ens facin recuperar la confiança en nosaltres mateixos i ens facin respectables davant els altres. Cadascú practicarà aquest principi des de les seves possibilitats, des del seu lloc de feina o de responsabilitat, sense posar-s’hi pedres al fetge: simplement, apel·lant a la llei i als principis més elementals (sovint no escrits) del dret a la pròpia personalitat. Sense rancúnies, sense aixecar la veu: amb tota la calma, però sense treva. Si un alumne d’Erasmus aixeca la mà a classe demanant que el professor parli en castellà, tu l’aixecaràs demanant que parli en català: sense cap complex, sense vergonya, sense por, amb la consciència clara que dónes suport a la valentia del professor i al teu dret: és un acte natural i digne. I seran les autoritats competents les que hi hauran de trobar la solució, no pas tu individualment. Si tots féssim això, us ben asseguro que les autoritats també actuarien o reaccionarien de tota una altra manera. Si poguéssim aplicar això al cine, la difusió i la flexibilitat del català tindrien un suport excepcional. Però aquí jo no veig que s’hi pugui aplicar, simplement perquè primum vivere: aquí són les autoritats que han de passar al davant.

Un debat sobre les llengües a les Corts valencianes

Supose que vos heu assabentat que no fa massa, amb uns anys de retard, va tindre lloc un debat a les Corts valencianes arran d’una «proposició no de llei sobre la repulsa de les intencions de la directora de la Biblioteca Nacional de catalogació conjunta dels llibres en valencià amb els d’una altra llengua autòctona, presentada pel Grup Parlamentari Popular».

Com que la cosa té la seua gràcia, i perquè sé que els diaris de sessions de les Corts no són precisament una de les lectures favorites de la ciutadania, vos n’enllace un (DS 167) que hem penjat en el web de la CDLPV, atés el seu interés pel que delata de la manipulació que fan alguns polítics amb les llengües al País Valencià.

Com a mostra de la demagògia i la hipocresia, podeu comprovar, per exemple, que si entreu en qualsevol de les adreces que vos enganxe tot seguit, arribareu a la pàgina de les Corts en espanyol, sense opció de poder-ho fer a la versió en valencià:

Qué hacen
Qué son
Conoce las Cortes
Las Cortes informan

Etcètera i fins a l’infinit.

El problema rau, primer, en el fet que no han posat opció per al canvi de llengua des de les pàgines; i, segon, que per a accedir a la versió en valencià cal passar per la pàgina inicial del web. En canvi, si entrem directament a alguna pàgina memoritzada en les adreces del navegador, la versió que ens apareixerà és la castellana, perquè no han incorporat la predeterminació idiomàtica que incorporen els navegadors. Qui no ho ha incorporat? Algú que en sap, perquè jo, com a treballador de les Corts, els ho he dit, però, com és evident, no m’han atés adequadament.

Això, segurament, és una mostra de l’activitat lingüística del PP que potser el diputat Pérez Fenoll (diputat del PP) preferix desconéixer?

Despesa en política lingüística (1)

Les administracions públiques publiciten les grans quantitats dels seus pressupostos, per no sempre donen les dades en un context comprensible. Per emmarcar millor eixes dades pressupostàries que solen destacar amb finalitats més aviat publicitàries, convé tindre altres dades amb les quals contrastar les xifres.

A continuació presentem un quadre que pot ajudar a entendre què suposen en concret (en euros per habitant) les quantitats destinades a gestionar les oportunitats i resoldre els problemes de la societat valenciana, en este cas, en l’àmbit de gestió de la política lingüística.

Taula comparativa
Pressupost 2006 – Política lingüística
Pressupost
Política lingüística 2006 		Habitants 2005 Despesa en política lingüística per habitant
Illes Balears 4.154.789 €
Direcció General de Política Lingüística		 983.131 4,226 €
Euskadi 60.489.699 €
Viceconsejería de Política Lingüística
(44.982.755 €)
+
HABE (Instituto para la Alfabetización y Reeuskaldunización de Adultos)
(15.506.944 € )		 2.124.846 28,467 €
Catalunya 27.162.169 €
Secretaria de Política Lingüística (14.000.000 € – Aportacions a Consorci per a la Normalització Lingüística
Inclòs en Secretaria de PL) 		6.995.206 3,882 €
País Valencià 6.479.820 €
Àrea de Política Lingüística
(Acadèmia Valenciana de la Llengua: 3.683.540 €)		 4.692.449 1,380 €

La consignació pressupostària 2006 de la Generaliat valenciana per a la promoció del valencià és 6.479.820 euros. En concret, per a ajudes als ajuntaments s’ha reduït en 33.000 euros: actualment és de 456.000 euros, mentres que l’any 2005 va ser de 489.900 euros.

Les dades permeten vore, per exemple, com s’ho feren ja a partir de 1983 al País Basc en alfabetització d’adults. La llei de creació de l’HABE sembla impensable ací vora 25 anys després. Cal ressaltar que el pressupost per a l’HABE 2006 és de 15.506.944 euros i el de la Viceconsejería de Política Lingüística 44.982.755 euros (total: 60.489.699 €).

Font: elaboració de la CDLPV a partir de dades públiques.

Una volta vist el quadre anterior, podem llegir amb més aprofitament la notícia de l’agència Europa Press que vam poder llegir en Vilaweb (22.11.2006 dc.):

La FVMP subvenciona amb 456.000 euros la promoció del valencià als ajuntaments

VALÈNCIA, 22.11.2006 (EUROPA PRESS)

La Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) subvenciona amb 456.000 euros la promoció del valencià als ajuntaments, segons ha indicat hui el president d’esta entitat i alcalde d’Altea (Marina Baixa), Miguel Ortiz, qui ha subratllat en un comunicat que gràcies al conveni de col·laboració amb la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, la FVMP «ha promocionat i donat impuls a accions a favor de l’ús del valencià en l’àmbit de l’administració local, i ha subvencionat les activitats que els municipis organitzen en este sentit».

Ortiz ha indicat que enguany un total de 191 entitats locals i 64 oficines municipals de promoció lingüística han sol·licitat a la FVMP estes ajudes econòmiques, front a les 189 entitats locals i 58 oficines de promoció lingüística que ho van demanar el 2005.

En este sentit ha explicat que han subvencionat ajudes relatives a retolació i senyalització en valencià dels indicadors urbans, de carrers i la senyalització exterior i interior dels edificis municipals i els camins; cursos i campanyes municipals i creació i funcionament d’oficines de sensibilització i promoció de l’ús del valencià.

A més, ha indicat que dins de les accions realitzades per la FVMP per a la promoció de l’ús del valencià, «també està donant suport a la traducció i correcció de textos de les publicacions pròpies de l’entitat i l’assessorament a les entitats locals en aquelles qüestions que conduïsquen a un millor treball en la promoció de l’ús del valencià; i també l’organització de cursos entre el personal de la FVMP, per a preparar per a l’examen del certificat de nivell elemental i mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià i el reciclatge o formació contínua de les persones que ja en disposen».