La normalitat s’imposa i el català esdevé font de riquesa per a vora quinze mil valencians que treballen en l’ensenyament a Catalunya i les Illes Balears. Això posa en evidència diverses hipocresies dels governants valencians. En concret, el que més ens interessa professionalment, els requisits lingüístics i la importància de la indústria lingüística en l’economia valenciana, que es demostren molt importants, a pesar de la desatenció i els impediments a què es veuen sotmesos. Com sabem molt bé, la riquesa lingüística valenciana és un hort que cal cuidar, i ho haurien de fer els valencians.

Tanmateix, el País Valencià exporta catalanoparlants, no per sobreabundància, sinó a causa de la línia política general de descapitalizació cultural i econòmica del País Valencià. A canvi, observem l’enriquiment d’unes figures socials, —una oligarquia— que han decidit esprémer els recursos del territori valencià en benefici particular.

La mala cara de la notícia és, doncs, l’empobriment de l’ensenyament i de la formació dels ciutadans del País Valencià. Com és fàcil pensar, una societat que es dirigix cap al treball en la destrucció del medi ambient i que té com a política única l’enriquiment d’unes minories a partir del consum dels recursos naturals de tots, no és una societat que necessite una mitjana gens alta de persones amb estudis. Els dirigents polítics i els grups empresarials que en trauen profit econòmic no necessiten la cultura ni ciutadans amb estudis, ni ciutadans tan sols; únicament, com dia la cançó d’Ovidi Montllor, «mà d’obra».

Levante-EMV, 04.03.2007

Els baixos sous provoquen la fuga de 15.000 professors a altres autonomies

Els sindicats advertixen que hi haurà dèficit si el sistema educatiu no canvia

Victoria Bueno, Alacant

Sous substancialment més baixos que en altres comunitats autònomes, a més del fet que en alguns casos ixen menys places per a opositar i que el sistema de la borsa de treball és menys atractiu i eficaç a la Comunitat Valenciana, provoquen el continu èxode de docents a altres autonomies fins al punt que només en les veïnes Catalunya i Balears els professionals valencians de l’ensenyament sumen ja més de 15.000, segons les últimes dades de les centrals sindicals consultades.

Damunt, la nostra comunitat s’endú també la palma en el terreny de la inestabilitat laboral. Dels més de 80.000 interins comptabilitzats pel ministeri d’Educació el curs passat, en reunim quasi una tercera part, aproximadament un 27 % del total. Són fins a 20.000 professionals si se suma a tots els que tenen algun temps de servei, i no només les places actuals per cobrir de forma indefinida, situació aquesta que rebaixaria la xifra fins als 11.000 interins i que prefereix manejar oficialment la Conselleria d’Educació. El cas és que la valenciana, entre les comunitats amb més interins, tampoc afavoreix un sistema de borses de treball o d’oposicions tan atractiu com Andalusia o Castella-la Manxa, entre exemples d’altres autonomies a les quals també es dirigeixen els docents valencians per a tractar de traure la plaça. «O s’obrin les borses cada any, es zonifiquen i s’acorda una pujada salarial bloquejada des de fa tres anys que la mateixa conselleria admet, o caldrà posar anuncis en la televisió els anys pròxims perquè vinguen professors a treballar ací» , coincideixen Lluís Sánchez de CC OO, Manuel Serrano de l’STEPV i Francisco Javier González, de Fete-UGT.

S’acosta el moment de la presa de possessió dels tècnics i tècniques que van aconseguir plaça en les darreres oposicions de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana.

Abans que s’haja resolt eixa qüestió, però, ja hi ha moviments de peces —és a dir, de funcionaris— de les maneres més opaques, desiguals i contràries al mèrit i la capacitat, però curiosament legals, com són les comissions de servei. Per posar un exemple de l’ús del mecanisme, a les Corts li s’han acabat els dos anys possibles al lloc de metge/metgessa i l’Ajuntament de València ha reclamat el retorn del funcionari que ocupava el lloc en comissió de serveis en l’administració de la cambra legislativa. Amb tot, els dirigents de la cambra es resistixen a acceptar la legalitat i la necessitat i comminen l’ajuntament a validar una nova pròrroga de la comissió de serveis. Ja vorem com queda la cosa.

En canvi, en la Conselleria de Presidència, assumpte que ja vam comentar, potser encara no s’ha firmat legalment, però s’aplica de fet —fets i no paraules—, el cap del Servei de Publicacions ha decidit posar un TMPL de cap de no sabem què encara —una unitat o una secció— i en la carambola i per a cobrir el lloc que aquest ocupava interinament promourà un TMPL del DOCV.

Curiosament, el cap de publicacions pretén fer-ho, si encara no ho ha fet, utilitzant el mateix procediment que menysté la igualtat, el mèrit i la capacitat, atés que ha triat a dit les persones que més bé li cauen —o vés a saber per què— que s’embutxacaran així uns bons calerons més que els seus companys i companyes. Naturalment, esta política ni és nova ni és positiva per a l’administració. Són actuacions que afecten negativament el funcionament dels organismes i la faena del funcionariat públic, i sobretot, evidencien el nivell democràtic dels qui decidixen seguir eixos camins d’arbitrarietat i menyspreu professional.

Cal assenyalar, doncs, que els TMPL poden perdre una ocasió de promoció clara, transparent i justa. En canvi, aconseguiran noves precarietats, incerteses, desigualtats, malhumors, greuges comparatius i comentaris de carrer. I ahí hauríem de voler arribar: després de la consecució de la reclassificació, hem deixat córrer la possibilitat de respondre organitzadament?, ens ha guanyat la mandra després de l’esforç anterior? Potser sí, o potser és un simple descans preelectoral. Ho haurem de vore.

En tot cas, sembla que tindrem un any del valencià per la banda de Castelló de la Plana, que pot ser una iniciativa positiva si té algun efecte concret en la gestió lingüística de l’entitat municipal, més enllà i tot del «desmai» simbòlic. En parla el diari Mediterráneo:

EL 2007 SERÁ EL AÑO DEL USO DEL VALENCIANO

Estudian crear la Fundació Les Normes de Castelló

23/02/2007 J. ANDREU

El Ayuntamiento de Castellón, por acuerdo de los tres grupos municipales, acordó ayer, a propuesta del portavoz adjunto del Bloc, Enric Nomdedéu, “estudiar la posibilidad de crear la Fundació Les Normes de Castelló”, cara a impulsar la normalización del uso del valenciano y a fomentar el estudio y la enseñanza de esta lengua en la capital.

Pero para llegar a este acuerdo, que centró el debate del pleno municipal, se produjo primero la presentación de una moción del Grupo Socialista, que fue sustituida por una conjunta de los grupos Socialista y Popular, a la que posteriormente se presentó una enmienda del Grupo del Bloc. Tras un amplio debate y receso por parte de los portavoces de ambos grupos, junto al alcalde de Castellón, Alberto Fabra, se llegó al acuerdo final, que consta de cinco puntos en su texto.

Año del valenciano

De esta forma, por unanimidad, el Ayuntamiento de Castellón acordó declarar el 2007 como “Año de fomento del uso del valenciano a Castellón”, con motivo de la conmemoración del 75° aniversario de la firma en la capital de La Plana de Les Normes de Castelló, acto que se produjo el 21 de diciembre de 1932 en el caserón de la calle Caballeros, que durante años ha sido sede del Museo Provincial de Castellón.

También se dará soporte a todas las iniciativas que, con motivo de esta conmemoración, se están diseñando, y se promoverán nuevas acciones con los medios de comunicación, entidades deportivas, colectivos festeros y representantes del comercio.

El consistorio se ha comprometido a elaborar una campaña de dinamización lingüística para promover el uso del valenciano.

Árbol simbólico

Para cerrar el acuerdo alcanzado, se plantará en la plaza Les Normes de Castelló, en el barrio Rafalafena, un sauce llorón, como elemento simbólico que hará referencia a esta conmemoración.

A pesar del consenso alcalzado, hubo sus más y sus menos sobre el interés municipal en el uso del valenciano. En opinión el portavoz del ejecutivo, Miguel Ángel Mulet, el Ayuntamiento “da soporte a todas las iniciativas” y su defensa “debe estar rodeada de normalidad”.

En cambio, para el portavoz adjunto del Bloc, el consistorio “debe implicarse más y todos los años” y reclamó la creación de un gabinet de normalizació.