Els autobusos de Palma atenen en català

Sense fer més comentaris —que haurien de matisar les suposades impossibilitats o necessitats d’incloure més d’una llengua— i després d’experiències de signe divers al País Valencià —que podem trobar reflectides en els informes del Síndic de Greuges— ens arriba la notícia que a Palma (Mallorca) els autobusos de l’EMT atenen els usuaris en català. Segons el Diari de Balears (16.04.2007 dl.):

Un total de 19 autobusos de l’EMT ja informen els seus usuaris en català

preveu que el sistema quedi implantat a tota la flota en un parell de mesos

JOAN C. PALOS. Palma.

Un total de 19 autobusos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) ja han començat a comunicar-se amb l’usuari en català, mitjançant la incorporació d’un sistema informàtic que progressivament s’anirà instal·lant a la resta de la flota. La iniciativa respon a una important demanda social i política, a més de ser un compliment del Pla municipal de normalització lingüística.

El tinent de batle de Seguretat Ciutadana i president de l’EMT, Álvaro Gijón, informà del desenvolupament d’aquesta acció, que disposa d’un pressupost de 180.000 euros. Aquesta quantitat representa el cost del sistema informàtic, que a finals de maig ja han de tenir els 160 autobusos de la flota de transport urbà de Palma.

Gijón comentà que «amb la intenció de no interferir en el servei de busos, totes les tasques d’adequació dels vehicles i d’instal·lació dels aparells s’ha realitzat els vespres a les cotxeres de l’EMT». A hores d’ara, ja s’ha completat aquesta adaptació en poc més del 10% de la flota i es preveu que abans de les eleccions de dia 27 de maig ja s’hagi completat el procés. El cost global d’implantació del sistema nou és de devers 1.100 euros per vehicle.

Flota bilingüe
Ara com ara, el sistema implantat no permet altre idioma que el català. A més, els intervals de temps entre aturades -massa curts- i la durada de la veu informàtica -massa lenta- fan impossible introduir el castellà a la megafonia dels busos.

No obstant això, el director gerent de l’EMT, Alejadro Delacourt, ha donat instruccions als tècnics de l’empresa perquè cerquin fórmules que permetin compatibilitzar les dues llengües i, d’aquesta manera, acabar amb la polèmica suscitada entre els sectors més «ultra» de Ciutat.

No fa ni mig any que l’EMT incorporà 18 autobusos nous i incrementà la plantilla de xofers amb 47 places més. Tot per continuar prestant servei als 35 milions de passatgers que l’empresa municipal mou cada any a través de la ciutat.

—En este enllaç podeu trobar què en dia el diari El Mundo-ElDia.com.

Renfe no progressa adequadament

Són coneguts els problemes dels càrrecs, fucionaris i treballadors de les empreses i institucions d’àmbit estatal amb la pluralitat lingüística oficial de l’estat espanyol. Tots deven haver topat alguna vegada amb demostracions més o menys prepotents d’ignorància i incapacitació lingüística en algun despatx o en alguna finestreta. Això és resultat d’anys de contemporitzar amb l’aplicació d’un requisit de capacitació bàsic, el requisit lingüístic.

Per ampliar una mica més la perspectiva sobre això del requisit lingüístic, que s’aplica de manera generalitzada i oficial únicament en el cas del requisit espanyol —tant ací com a Girona o a Utiel—, reproduïm a continuació el cas que ha afectat el president del Consell Assessor de RTVE. Segons publica el diari Avui (17.04.2007 dt.):

A l’estació de Lleida, en castellà

QUEIXA · El president del Consell Assessor de RTVE denuncia insults i abús del personal de seguretat privada de Renfe a Lleida ESPANYA · El van instar a parlar en castellà perquè “es trobava a Espanya”

Joan Tort

Josep Ramon Mòdol, president del Consell Assessor de RTVE i exparlamentari socialista, ha presentat una reclamació a Renfe pel tracte rebut per part de dos vigilants de seguretat de l’estació ferroviària Lleida-Pirineus que el volien obligar a parlar en castellà i per excedir-se en les seves funcions. També té previst denunciar el cas davant la Generalitat.

Els agents, segons va explicar Mòdol, li van dir que parlés en espanyol perquè era a Espanya i, a més, que no tenien cap obligació d’entendre’l en català. El representant de RTVE va assegurar que es va quedar perplex i que els va respondre que ja sabia prou bé que era a Espanya, però que també era a Catalunya i a Lleida i que ell parlava el català. Els vigilants privats li van respondre que era a “Lérida”, i Mòdol els va respondre que aquesta denominació ja no existia i va continuar negant-se a parlar en castellà.

La disputa es va allargar una bona estona més fins que l’exparlamentari els va demanar que li facilitessin la seva identificació com a vigilants de seguretat per formalitzar una queixa per insults i abús. Els empleats de la firma Prosegur s’hi van negar, i aleshores va presentar la reclamació a Renfe directament. Mòdol es va negar en tot moment a parlar en castellà davant l’actitud hostil i insultant dels vigilants.

Extralimitació

La picabaralla es va produir la setmana passada, quan Josep Ramon Mòdol es disposava a entrar a l’andana per pujar a un AVE en direcció a Madrid. Després de passar el seu equipatge per l’escàner de seguretat, els dos vigilants li van demanar que obrís la bossa de mà i que ensenyés el DNI. Mòdol s’hi va negar i va explicar que coneix la normativa i que els vigilants de seguretat no tenen competències per exercir aquestes funcions. Va argumentar que, en cas de qualsevol sospita, l’únic que poden fer és alertar la policia i retenir la persona de qui sospiten fins que agents de l’autoritat arribin al lloc dels fets.

Aquest fet va desembocar en el conflicte lingüístic i, finalment, en la denúncia contra els dos vigilants. Josep Ramon Mòdol va lamentar que personal de vigilància contractat per Renfe per mantenir la seguretat a l’estació del ferrocarril es comporti d’aquesta manera amb els usuaris, i més quan, fins ara, no consta que s’hagin produït conflictes per qüestions de la llengua catalana. A més, tota la retolació i la informació de l’estació segueix la normativa i es pot trobar en les dues llengües oficials a Catalunya.

La disputa la van poder veure més persones, alguna de les quals va intentar fins i tot mediar, tot i la perplexitat de la majoria.

Recursos contra la insostenibilitat política

Als valencians encara ens queda molta democràcia per recórrer. És cert que hem avançat i hem reculat, i que hem aprés a aconseguir els drets, com ara el xicot que va pel seu poble en cadira de rodes i que el 2003, a l’endemà d’haver-se estrenat una nou edifici per a l’ajuntament a Tavernes de la Valldigna, mentres els veïns descobríem que l’obra no havia incorporat ni una petita placa solar com a desgreuge oficial contra la insostenibilitat ambiental, ell descobria que no podia accedir a l’edifici, una mostra evident d’insostenibilitat social i política.

El xicot, Francisco Javier Chordá i la seua família han hagut de fer una campanya per a aconseguir el que era bàsic i elemental. Suposem que els alcaldes del PP tenen moltes faenes amb els artificis de les copes per a navegants desvagats o, a València, amb els palaus en un riu que allotja immigrants a recer dels ponts. I, és clar, la gestió lingüística pertany a eixe nivell de detall que tan poc els satisfà.

Per això, la notícia de Vilaweb ens sembla per fi un alenada d’aire. Els ciutadans valencians hem de provar a utilitzar més assíduament els recursos legals que tenim a l’abast.

Escola Valenciana presentarà una demanda administrativa a Educació per incompliment de l’Estatut i la LUEV

VALÈNCIA, 26.01.2007 (EUROPA PRESS)

Escola Valenciana presentarà dimarts que ve, 30 de gener, en representació de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i els estudiants de l’IES Comarcal de Burjassot-Godella-Rocafort, una sol·licitud d’iniciació de procediment administratiu a la Conselleria d’Educació per la «vulneració dels drets de pares i alumnes a rebre ensenyament en valencià» i «invocant la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l’Estatut d’Autonomia», segons han anunciat hui fonts de l’entitat.

En concret, la demanda administrativa es referix al cas denunciat per l’AMPA de l’IES Comarcal d’un professor de Física i Química del centre que «impartix les classes de línia en valencià, no només en castellà, sinó que a més impedix que s’utilitze ni tan sols un llibre de text en valencià», han explicat estes fonts, que han afegit que el docent «a més realitza els exàmens d’avaluació en castellà».

La mesura «sense precedents», han recalcat, de presentar una denúncia administrativa «arriba després de diferents accions reivindicatives i administratives, com la queixa presentada al síndic de Greuges, en la resposta del qual s’insta els pares d’alumnes a resignar-se a una situació que jutgen com a fet puntual i transitori», han lamentat.

Tot i això, Escola Valenciana «ha constatat que el fet es produïx en gran part dels instituts de la Comunitat i ha decidit establir el precedent d’iniciar un procediment de denúncia administrativa». Així mateix, el col·lectiu «denunciarà altres incompliments de la LUEV sobre la promoció de l’ensenyament en valencià», han advertit.

Un debat sobre les llengües a les Corts valencianes

Supose que vos heu assabentat que no fa massa, amb uns anys de retard, va tindre lloc un debat a les Corts valencianes arran d’una «proposició no de llei sobre la repulsa de les intencions de la directora de la Biblioteca Nacional de catalogació conjunta dels llibres en valencià amb els d’una altra llengua autòctona, presentada pel Grup Parlamentari Popular».

Com que la cosa té la seua gràcia, i perquè sé que els diaris de sessions de les Corts no són precisament una de les lectures favorites de la ciutadania, vos n’enllace un (DS 167) que hem penjat en el web de la CDLPV, atés el seu interés pel que delata de la manipulació que fan alguns polítics amb les llengües al País Valencià.

Com a mostra de la demagògia i la hipocresia, podeu comprovar, per exemple, que si entreu en qualsevol de les adreces que vos enganxe tot seguit, arribareu a la pàgina de les Corts en espanyol, sense opció de poder-ho fer a la versió en valencià:

Qué hacen
Qué son
Conoce las Cortes
Las Cortes informan

Etcètera i fins a l’infinit.

El problema rau, primer, en el fet que no han posat opció per al canvi de llengua des de les pàgines; i, segon, que per a accedir a la versió en valencià cal passar per la pàgina inicial del web. En canvi, si entrem directament a alguna pàgina memoritzada en les adreces del navegador, la versió que ens apareixerà és la castellana, perquè no han incorporat la predeterminació idiomàtica que incorporen els navegadors. Qui no ho ha incorporat? Algú que en sap, perquè jo, com a treballador de les Corts, els ho he dit, però, com és evident, no m’han atés adequadament.

Això, segurament, és una mostra de l’activitat lingüística del PP que potser el diputat Pérez Fenoll (diputat del PP) preferix desconéixer?

La poca cortesia espanyola

Els tècnics lingüístics no únicament vivim de les opinions que tenim de nosaltres mateixos. De fet, molt sovint les nostres possibilitats laborals depenen no del que opinen els dirigents polítics de la gestió de les llengües en l’administració i la societat valenciana, sinó del que fan.

Per tant, a pesar del que poden arribar a dir que opinen els dirigents del PP valencians, convé recordar esta mostra pràctica del que fa el conseller del PP Font de Mora Turón quan té l’oportunitat de mostrar la llengua dels valencians (i catalans, en general) en Europa:

La Generalitat valenciana renuncia a parlar en valencià en el Consell de la UE

BRUSSEL·LES, 13 (EUROPA PRESS)

El conseller de Cultura, Educació i Esport de la Generalitat valenciana, Alejandro Font de Mora, ha renunciat hui a utilitzar el valencià en la seua intervenció en el Consell de la UE i parlarà en castellà, l’idioma que, ha declarat, «representa les 17 comunitats autònomes» en nom de les quals parlarà este dilluns i també per deferència al Govern espanyol.

«Intervindré en castellà per una raó molt senzilla: jo intervinc ací en representació de les 17 comunitats autònomes i el nexe comú entre totes és l’idioma castellà», ha explicat en arribar al Consell, on participarà a la reunió de ministres europeus de Cultura i Educació que es fa hui i demà. Ha agregat que «nosaltres no som ni una comunitat nacionalista ni una comunitat amb complexos, en conseqüència, creiem que hem d’intervindre en l’idioma que representa les 17 comunitats autònomes».

A més, el conseller ha assenyalat que la seua decisió d’utilitzar el castellà i no el valencià és per «una qüestió de cortesia: intervenim juntament amb el Govern d’Espanya i amb l’ambaixador espanyol i, per tant, seria un contrasentit que estes persones espanyoles hagueren d’utilitzar un servici de traducció per a entendre’ns» .

Així, s’ha confirmat la intenció de Font de Mora d’intervindre en castellà que ja van apuntar fonts diplomàtiques la setmana passada i que, tot i això, han assegurat també que el servici d’intèrprets en valencià, la tramitació del qual va sol·licitar la Generalitat valenciana a través de la Representació Permanent d’Espanya davant de la UE, estaria hui preparat per si de cas el conseller canviava d’opinió. «Nosaltres vam demanar traductors m’imagine que per a tindre totes les opcions, perquè sempre s’ha de fer», ha puntualitzat el conseller.

L’opció entre castellà i valencià és possible gràcies a l’acord que l’any passat va signar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero amb la secretaria general del Consell de la UE, per a fer possible que els representants d’aquelles comunitats autònomes on l’espanyol és llengua cooficial amb el català/valencià, èuscar i gallec puguen utilitzar estes últimes si així ho desitgen, sempre que hagen avisat amb set setmanes d’antelació per a gestionar la presència d’intèrprets en estes llengües.

Mentrestant, el vicepresident de la Xunta de Galícia, Antxo Quintana, sí utilitzarà el gallec durant la intervenció que realitzarà esta vesprada juntament amb el ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera, en la part del Consell dedicada a Joventut.

Queda clar que hi ha cortesia valenciana, però no n’hi ha ni gallega (o portuguesa) i ni molt menys espanyola, ja que els espanyols no renuncien mai a imposar-nos la seua llengua.

L’etiquetatge és important

Segons una noticía servida per Entitats.info:

Farggi ja etiqueta en català

L’empresa Lacrem, SA, que comercialitza gelats i pastisseria de marca Farggi, ja etiqueta en llengua catalana. Farggi serveix algunes de les cadenes d’hoteleria més importants de l’estat espanyol, i els seus productes arriben fins i tot a Portugal. Ara, per exemple, les terrines de gelat s’etiqueten en espanyol, català, portuguès i anglès. Això, segons la Plataforma per la Llengua, palesa que l’etiquetatge en català no topa amb impediments significatius. De fet, el multilingüisme a les etiquetes és una pràctica usual de totes les empreses del món. L’empresa també té la pàgina web en català. Des del punt de vista de la responsabilitat social i del respecte dels drets lingüístics, Farggi passa al davant de Frigo, Nestlé i la Menorquina. Ara, la Plataforma per la Llengua ha observat que Frigo i Nestlé comencen a fer publicitat en català als quioscos de gelats, però únicament a l’àrea metropolitana, no pas a tot Catalunya.

Ara caldria que, més que les classes de natura o no sé què —no estic al corrent dels noms de les assignatures dels xiquets—, les classes d’educació física també foren en català, i així tindríem el lot complet: esforç físic i gelat com a recompensa per a continuar practicant i vivint el català.

La insistència és la clau

Una parella de València aconseguí el 26 de juny que el registre civil li entregara el certificat en català del seu matrimoni. Açò seria normal si no fóra perquè la boda se celebrà al mes de desembre del 2003. La parella havia sol·licitat que tant la cerimònia civil com el certificat foren en català, però reberen els papers en castellà. Al març del 2004 reclamaren, però una resolució del 12 de novembre arxivà el cas. El matrimoni insistí i el 20 de juny reclamà de nou apel·lant a una resolució del 1999 en la qual s’afirmava el dret dels ciutadans catalans a obtenir certificats del registre civil en català. Segons el marit, deuria ocórrer el mateix al País Valencià. Sis dies més tard reberen el document en llengua catalana. [Font: El Temps, núm. 1.158, del 22.08.2006]

És a dir, com ja sabíem, cal insistir, tal com han fet el company Rubén a Carcaixent (amb una mica de suport polític, és clar), i ara tenim una altra sentència (765/2006) favorable del TSJ per al requisit lingüístic. (Espere penjar-la prompte en Eines de Llengua.)