L’etiquetatge és important

Segons una noticía servida per Entitats.info:

Farggi ja etiqueta en català

L’empresa Lacrem, SA, que comercialitza gelats i pastisseria de marca Farggi, ja etiqueta en llengua catalana. Farggi serveix algunes de les cadenes d’hoteleria més importants de l’estat espanyol, i els seus productes arriben fins i tot a Portugal. Ara, per exemple, les terrines de gelat s’etiqueten en espanyol, català, portuguès i anglès. Això, segons la Plataforma per la Llengua, palesa que l’etiquetatge en català no topa amb impediments significatius. De fet, el multilingüisme a les etiquetes és una pràctica usual de totes les empreses del món. L’empresa també té la pàgina web en català. Des del punt de vista de la responsabilitat social i del respecte dels drets lingüístics, Farggi passa al davant de Frigo, Nestlé i la Menorquina. Ara, la Plataforma per la Llengua ha observat que Frigo i Nestlé comencen a fer publicitat en català als quioscos de gelats, però únicament a l’àrea metropolitana, no pas a tot Catalunya.

Ara caldria que, més que les classes de natura o no sé què —no estic al corrent dels noms de les assignatures dels xiquets—, les classes d’educació física també foren en català, i així tindríem el lot complet: esforç físic i gelat com a recompensa per a continuar practicant i vivint el català.

La insistència és la clau

Una parella de València aconseguí el 26 de juny que el registre civil li entregara el certificat en català del seu matrimoni. Açò seria normal si no fóra perquè la boda se celebrà al mes de desembre del 2003. La parella havia sol·licitat que tant la cerimònia civil com el certificat foren en català, però reberen els papers en castellà. Al març del 2004 reclamaren, però una resolució del 12 de novembre arxivà el cas. El matrimoni insistí i el 20 de juny reclamà de nou apel·lant a una resolució del 1999 en la qual s’afirmava el dret dels ciutadans catalans a obtenir certificats del registre civil en català. Segons el marit, deuria ocórrer el mateix al País Valencià. Sis dies més tard reberen el document en llengua catalana. [Font: El Temps, núm. 1.158, del 22.08.2006]

És a dir, com ja sabíem, cal insistir, tal com han fet el company Rubén a Carcaixent (amb una mica de suport polític, és clar), i ara tenim una altra sentència (765/2006) favorable del TSJ per al requisit lingüístic. (Espere penjar-la prompte en Eines de Llengua.)

La implantació del DNI en valencià

La possibilitat de tindre el documenta nacional d’identitat (DNI) espanyol en valencià encara va haver d’esperar a l’arribada del segle XXI. La novetat va ser tractada en els diaris El País (07.12.2001) i Levante (07.12.2001):

La policía tramita en tres días 2.690 documentos de identidad bilingües en Valencia

[…]

El presidente aún no se llama Eduard


Cerca de tres mil valencianos solicitan el DNI bilingüe en tan sólo tres días

Eduardo Zaplana dice que el nuevo documento «simboliza» autogobierno y pertenencia a España

El DNI bilingüe es ya realidad en la Comunidad Valenciana. En tan sólo tres días, la policía ha tramitado en Valencia un total de 2.690 documentos nacionales de identidad que tienen como peculiaridad su redacción en las dos lenguas oficiales.