Els colors de la il·legalitat al País Valencià

De tot el procés que ha mamprés l’actual president de la Generalitat valenciana Francisco Camps contra la reemissió de tv3 al País Valencià i, per tant, contra els ciutadans i ciutadanes que volen triar eixes emissions (per la llengua, pels continguts o per la qualitat), encara en traurem un benefici, si més no, que consistirà en fer evident des de tots els angles possibles l’arbitrarietat, la demagògia, les alegalitats i les il·legalitats que estan cometent els dirigents valencians que tacten de censurar un mitjà públic d’informació i comunicació, però, en canvi, incomplixen amb irresponsabilitat i perjudici general les resolucions judicials [dtl 07.01.2008] que no els són favorables, sempre, casualment, contra l’ús i la difusió del valencià.

A més, ens assabentarem de les passivitats còmplices i interessades dels ministres amb competència en la gestió de les ones (tant José Montilla com Joan Clos, i tots els predecessors) i de la mala gana que tenen a l’hora de resoldre un problema covat durant la transició a la democràcia i que encara continua donant-los algun fruit.

Segons informa Vilaweb (08.01.2008) Acció Cultural del País Valencià acaba de presentar un recurs contra l’expedient sancionador. Esperem que hi haja sort, és a dir, justícia amb ulls a la cara. En este sentit, l’article d’Alfons Esteve (Levante, 04.01.2008) detalla amb lucidesa la malifeta:

Il·legalitat i complicitat

Alfons Esteve

Fa pocs mesos, el president veneçolà Hugo Chávez va tancar una televisió privada i va ser un motiu d’escàndol internacional, sobretot a l’Estat espanyol, per tal com, es deia, era un atemptat contra la llibertat d’expressió en aquell país. Això mateix ha fet el president valencià, Francisco Camps, i no sembla que haja tingut el mateix vol ni nacional ni internacional dins del mateix Estat que feia ben poc reclamava el dret a expressar-se lliurement a través d’un mitjà de comunicació. Ací tot s’ha quedat més aviat amb la foscor d’un diumenge a la nit. L’argument de Chávez per a clausurar la televisió va ser la caducitat de la llicència administrativa per a emetre. El de Camps, i després de 22 anys, la il·legalitat de les emissions dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (ccma) —tv3, C33, 3/24 i K3/300— al País Valencià.

Aquest, el de la il·legalitat, és l’únic argument que han utilitzat per a tancar els repetidors. I aquest dictat de l’aparell propagandístic del pp ha fet tant d’efecte que fins i tot els qui estan contra el tancament i defensen la continuïtat de les emissions el donen per bo, sense parar-se a pensar o a mirar la legislació en què suposadament es basa el Govern del pp per fer-ho. I deixem-ho clar: aquesta il·legalitat és, si més no, discutible.

En l’expedient que ha instruït el Govern valencià s’afirma que les emissions són il·legals, d’acord amb la Llei 1/2006 de la Generalitat Valenciana, del sector audiovisual. Ara bé, aquesta llei va entrar en vigor a la fi de juliol de 2006, mentre que les inspeccions que aporta en l’expedient sancionador el Govern valencià són d’abril de 2006, és a dir, quasi tres mesos abans de l’entrada en vigor de la llei. Ras i curt: primer actuen i després fan la norma. O dit en termes jurídics: vulneració d’un principi bàsic del dret, el principi de la irretroactivitat de les normes.

En segon lloc, el procediment és engegat per un òrgan manifestament incompetent, ja que la Generalitat Valenciana no té competències en matèria de telecomunicacions, d’acord amb la Constitució espanyola. A més, les freqüències o canals a què al·ludeix l’expedient són de titularitat estatal i no han estat assignats en cap cas a la Generalitat Valenciana. De fet, ni el ministre Clos ni el president Camps han aportat cap document que done fe de la cessió. Ans al contrari: hi ha un document del Ministeri d’Indústria on s’afirma que les freqüències per les quals s’emeten els canals de la CCMA al País Valencià són de titularitat exclusiva de l’Estat.

I, per acabar-ho d’arrodonir, els articles de la Llei 1/2006 amb els quals es justifica l’expedient sancionador es troben, en el moment d’iniciar-lo, impugnats per l’Estat per possible inconstitucionalitat i a hores d’ara estan pendents de sentència en el Tribunal Constitucional. És a dir, que si el Tribunal Constitucional es pronuncia en contra del Govern Valencià, la suposada base legal per a fer el tancament de les emissions haurà estat declarada inconstitucional i, per tant, nul·les de ple dret totes les actuacions fetes emparant-se en aquella norma.

Finalment, el Govern valencià desobeeix la Llei general de telecomunicacions (llei estatal), que regula l’espectre radioelèctric i n’atribueix la titularitat a l’Estat, com també la competència per a atorgar el dret d’ús del domini públic radioelèctric i els canals o freqüències, tot això d’acord amb el Pla tècnic nacional de la televisió digital terrestre (tdt). I segons aquest pla, els canals pels quals emeten el canals de la ccma als País Valencià no han estat assignats a cap comunitat autònoma, cosa que implica que són de titularitat estatal i, per tant, el Govern Valencià no hi té cap competència.

Així doncs, la presumible il·legalitat és, si més no, discutida, i actualment i en el moment de fer el tancament dels repetidors es troba en seu judicial (el Tribunal Constitucional, d’una banda, i el Tribunal Superior de Justícia valencià, d’una altra), pendent de resolució. A més, i davant d’un cas com aquest on el que hi ha en joc és la llibertat d’expressió i el dret a informar-se mitjançant unes cadenes televisives públiques, fer servir l’argument d’una suposada il·legalitat encara resulta més sagnant.

Per tot això, no s’entén que d’entrada i sabent quin és el tarannà del Govern valencià, es done amb tanta facilitat una credibilitat absoluta a les seues actuacions i acusacions. O no són il·legals les emissions de Punt 2 que es fan mitjançant el repetidor de la mateixa serra Perenxisa on justament es troba també el de TV3? O no són il·legals els diversos canals de contingut pornogràfic que es troben a diari en l’espai radioelèctric valencià? O no han funcionat de manera il·legal moltes de les televisions d’empreses i persones afins al pp? Si ens posem a tancar, tanquem-les totes!

El pp fa, massa sovint i des de molt de temps, demagògia amb els seus arguments al País Valencià i a fora. El que sorprèn, però, és que els responsables polítics del Govern de l’Estat i del Govern de Catalunya encara no ho hagen entès, o no ho hagen volgut entendre, i assumesquen els seus arguments, sense ni tan sols intentar rebatre’ls ni per la via política ni per la via jurídica. El Govern espanyol, mitjançant el seu ministre d’Indústria, i els partits que li donen suport, no poden donar-los per bons sense més, perquè els raonaments jurídics no els avalen. Els tics dictatorials del pp i del seu govern, tampoc. No fer res i fer veure que no es pot fer res, els fa còmplices d’aquest govern. O es combat la irracionalitat del Govern valencià o s’hi actua amb complicitat. Però que l’excusa no siga la il·legalitat.


Alfons Esteve és advocat i tècnic lingüístic de la Universitat de València.

Nova sentència del TSJ que avala la titulació de filologia catalana en les oposicions

Alfons Esteve ens envia la informació següent:

Tretzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià que reconeix el títol de Filologia Catalana i la denominació de català

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha estimat el recurs interposat per les universitats de València i Alacant contra les ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports de 13 de març de 2006 que no reconeixien la titulació de Filologia Catalana per acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris.

A més, el Tribunal, seguint els mateixos arguments que la Sentència núm. 75/1997 del Tribunal Constitucional, avala la doble denominació de valencià i català per al nom de la llengua del País Valencià: «oficialmente “valenciana” en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico “catalana”».

La sentència núm. 1233/07, de 10 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona és la tretzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia valencià, i la quinzena si tenim em compte que sobre aquest punt hi ha també un pronunciament del Tribunal Constitucional (sentència 21 d’abril) i un del Tribunal Suprem (sentència de 15 de març de 2006).

La inversió en política lingüística per al 2008

Fa poc més d’un any, exposàvem les inversions d’alguns governs en planificació lingüística [dtl, 23.11.2006], i el resultat era aclaridor quant a la realitat de les previsions del govern valencià pel que fa a la gestió dels drets dels ciutadans valencians.

Enguany no hem analitzat encara quina és la inversió que diu que durà a terme Francisco Camps en eixe àmbit —i caldrà vore a què dedica els 300.000 euros que pretén recaptar amb la multa «coercitiva» que ha imposat per reemetre en català (amb la tv3) al País Valencià—. Podem avançar que els bascs, que es trobaven ben per davant en la inversió dedicada al foment del coneixement i l’ús de l’èuscar, han incrementat bastant més el seu pressupost que el govern valencià.

D’altra banda, i com a dada indicativa de com funcionen les coses en la concepció política del dirigents del pp, descobrim que els fets desmentixen les seues paraules: tant el projecte de pressuposts (accessible en el web de la Conselleria d’Economia) com la Llei 15/2007 (publicada en el docv [pdf]) estan complets únicament en castellà però no en valencià, fet que convertix en retòrica buida —sarcasme o cinisme— totes les declaracions que es poden llegir al llarg del projecte de pressuposts:

Programa 111.40: «La información de carácter jurídico-administrativa, con valor añadido y en las lenguas oficiales, haciéndola accesible por medios telemáticos tanto a profesionales como a la ciudadanía, promoviendo el conocimiento y uso del valenciano.»

Programa 112.20: «Publicidad de las Normas, Disposiciones, Actos Administrativos, Anuncios, etc. de la Generalitat, así como publicaciones de interés institucional para la ciudadanía de la Comunitat Valenciana, promoviendo el conocimiento y uso del valenciano.»; objectiu bàsic 1.2: «Mejorar el uso del valenciano en la actividad del Consell.»

Programa 126.20: «Presencia del valenciano en las actuaciones jurídicas de la Generalitat, y su utilización en sus relaciones de comunicación y atención a la ciudadanía y personas usuarias.»

[etcètera, etcètera]

La notícia sobre el cas basc és del diari El País (03.01.2008):

Cultura destinarà 70 milions a impulsar l’ús de l’èuscar

I. M. – Sant Sebastià – 03.01.2008

La Viceconselleria de Política Lingüística i l’institut per a l’ensenyament del basc a adults HABE, entitats ambdues dependents del Departament de Cultura, gestionaran enguany un pressupost de 70 milions d’euros, dels quals 50 milions es destinaran a subvencionar iniciatives dirigides a impulsar l’aprenentatge i ús de l’èuscar.

El pressupost de Política Lingüística puja a 54,4 milions d’euros, quantitat que suposa un increment del 6,5 % pel que fa a 2007. HABE tindrà 42,9 milions (quasi 28 procedixen de l’aportació de la viceconselleria), que representa un 6,9 % més que el passat exercici.

«Per sobre de colors polítics», l’objectiu del govern passa perquè l’èuscar «supere el marc escolar i tinga cada vegada més presència en el carrer, en l’àmbit laboral, en Internet, en les activitats d’oci, en els mitjans de comunicació, en l’àmbit familiar i en les relacions d’amistat i comunitàries», va subratllar ahir el viceconseller Patxi Baztarrika. Per això, els pressuposts estan dissenyats per a «promoure i garantir les condicions per a l’ús de l’èuscar», va afegir.

Les convocatòries d’ajudes ja han estat publicades. El termini de sol·licitud conclourà el 15 de febrer. «Per primera vegada quedaran resoltes en el primer quadrimestre», va destacar Baztarrika. L’executiu ha reservat 1,3 milions a entitats privades que promocionen l’ús de l’èuscar en la societat. Altres 5,7 milions aniran a parar a mitjans de comunicació que editen o emeten en llengua basca. L’impuls d’este idioma en les empreses privades es subvencionarà amb 2,6 milions, mentres que 1,7 es destinarà a ajuntaments i entitats locals. Enguany, a més, començarà a caminar l’Institut Etxepare, amb la finalitat de difondre la llengua i la cultura basques en l’àmbit internacional.

JQCV: grau mitjà , llenguatge administratiu i als mitjans de comunicació

El cidaj ens envia la informació següent:

RESOLUCIó de 14 de desembre de 2007, de la presidenta de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de les proves de grau mitjà de coneixements de valencià, i de capacitació tècnica: llenguatge administratiu i llenguatge als mitjans de comunicació. [2007/15513] (docv núm. 5 667, de 26.12.2007)
vegeu text