Modificació del règim lingüístic del notariat

El Reial Decret 45/2007 ha modificat el Reglament de l’organització i règim del notariat, reglament que datava de 1944. Podeu trobar les modificacions que afecten el règim lingüístic del notaria recollides en la secció de legislació lingüística (RD 45/2007) d’Eines de Llengua.

Tal com diu la nota de la revista Llengua i Ús (núm. 38):

D’acord amb aquesta regulació, les escriptures i la resta de documents autoritzats pels notaris s’han de redactar en l’idioma oficial del lloc de l’atorgament que les parts acordin i, en cas de discrepància entre els atorgants pel que fa a l’ús d’una única llengua oficial, l’instrument públic s’ha de redactar en les llengües oficials del territori.

La ciutat de les llengües i dels diners

Els tècnics i tècniques lingüístics ens ocupem de la gestió lingüística de les administracions públiques. Rebem un sou per una tasca que fem tan bé com podem i, moltes vegades, millor del que ens pertocaria, perquè hem de suplir les insuficiències d’una política i d’una planificació lingüístiques dirigides a incomplir els deures lingüístics de l’administració pública i entrebancar l’exercici dels drets lingüístics de la ciutadania.

En canvi, hi ha qui sap traure-li un bon rendiment pecuniari a la qüestió lingüística. Naturalment, dins del mal econòmic i social, encara és una sort que els efectes de la seua actuació siguen només pressupostaris i no tinguen cap relació amb la tasca lingüística real.

La notícia del diari El País (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Gimeno només ha fet «contactes» des de 2005 per a la Ciutat de les Llengües

La consellera de Cultura admet que no pot donar una data per a la seua engegada

El País / EP – València – 01.10.2007

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, ha afirmat en resposta a la diputada per Compromís Marina Albiol que en quasi tres anys, des que es va presentar el projecte de la Ciutat de les Llengües, s’han fet «contactes» que estan pendents de formalització. El conseller delegat de Castelló Cultural, José Luis Gimeno, va deixar al gener de 2005 l’ajuntament de Castelló amb l’objecte de desenvolupar este nou projecte emblemàtic del PP, que també estava inclòs en el programa electoral del partit per a materialitzar-lo en l’anterior mandat.

La consellera de Cultura, Trinitat Miró, assenyala en la resposta a la diputada Marina Albiol que, amb la finalitat de fer realitat el projecte Ciutat de les Llengües de Castelló, la societat Castelló Cultural, de la qual José Luis Gimeno és conseller delegat, «ha mantingut contactes amb diverses institucions, associacions i professionals de l’àmbit de la llengua i la cultura», i que està «pendent de formalitzar-se alguns d’ells per mitjà de diferents formes de participació en el projecte».

Així mateix, Miró subratlla que «s’ha procedit a la constitució d’una comissió que s’encarrega de la part educativa i de la definició de les necessitats urbanístiques i arquitectòniques d’ús del sòl». No obstant això, subratlla que «el projecte no ha pogut iniciar-se com a tal, ja que no es disposa encara dels terrenys necessaris, que, fins al moment, s’estan utilitzant com zona aeroportuària». Per això, subratlla que no pot donar una data d’inici del projecte, i remarca referent a això que «a partir del moment que es dispose dels esmentats terrenys», és a dir, una vegada estiga en funcionament el futur aeroport de Castelló, «es calcularà el temps necessari per a l’engegada efectiva de la Ciutat de les Llengües de Castelló».

En la seua resposta, Miró subratlla l’evidència que la Ciutat de les Llengües, així com la resta dels projectes a càrrec de la societat Projecte Castelló Cultural, «es gestiona a càrrec dels pressupostos de l’esmentada societat anònima, sense que hi haja un pressupost o plantilla de personal específic i independent ni per al projecte Ciutat de les Llengües ni per a cap altre dels gestionats per l’entitat Projecte Cultural de Castelló».

Poc es sap sobre el contingut d’este projecte. Precisament, la passada setmana, el ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va considerar «necessari» sol·licitar a la direcció de Castelló Cultural «una major concreció sobre l’ús del valencià i sobre el contingut científic del projecte». Esta petició va ser conseqüència del nomenament de l’acadèmica Marisol González per a formar part de la Comissió d’Educació de Castelló Cultural atenent una petició d’esta entitat, que des de fa uns anys tracta d’impulsar la Ciutat de les Llengües.

Un càrrec nebulós

José Luis Gimeno va deixar l’ajuntament per a ocupar el càrrec de conseller delegat de Castelló Cultural i amb l’objectiu concret de desenvolupar el projecte de la Ciutat de les Llengües. Es tractava d’impulsar «un centre internacional d’ensenyament de castellà», segons va anunciar el president de la Generalitat, Francisco Camps, qui va dir que este projecte anava a convertir a Castelló en «la capital internacional del castellà». No obstant això, des de llavors, tant el Consell com l’Ajuntament de Castelló han eludit donar més informació referent a això, remetent al lacònic «no hi ha novetat».

Malgrat això, Gimeno ha estat cobrant tots estos anys per un projecte del qual ningú no en sap res i sense que s’haja concretat la tasca que realitza. Fins i tot al juny de 2006, quan amb motiu de la presentació d’un retaule restaurat es va produir la seua primera aparició pública en qualitat de conseller delegat després d’haver deixat l’ajuntament de Castelló, va evitar donar explicacions als requeriments dels periodistes.

Gimeno ha compatibilitzat este càrrec amb una mercantil relacionada amb la construcció en societat amb un membre del Grup Gimeno, que alhora és concessionari de diversos serveis municipals, fet que ha provocat diverses protestes de l’oposició.

¿El model europeu de minorització?

Sorprén, però més val anar en eixa línia: la Unió Europea considera modèlica la minorització de les llengües espanyoles (suposem que en lloc de la línea francesa o la finesa de gestió lingüística.) Ara ens haurem de calfar el cap pensant què han volgut dir.

La notícia del diari El País (traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Brussel·les posa com a model de multilingüisme les llengües vernacles espanyoles

Ricardo M. de Rituerto – Brussel·les – 27.09.2007

Brussel·les va posar ahir com model a seguir en altres regions comunitàries el règim d’implantació del multilingüisme seguit en les quatre comunitats autònomes espanyoles amb llengua vernacla pròpia. La Comissió Europea, que va avalar l’informe d’un grup d’experts d’alt nivell amb eixes apreciacions, va prendre en canvi distàncies sobre les pressions d’algunes administracions per a elevar a categoria de llengües oficials de la Unió les que són cooficials en alguns països a l’estimar que eixe és un assumpte que correspon dilucidar per consens als mateixos governs de la Unió.

L’informe d’un grup d’alt nivell sobre multilingüisme es va fer públic amb motiu del Dia Europeu de les Llengües. En Europa hi ha unes 450 llengües, comptant llengües i parles, i algunes d’elles com el català/valencià, el gallec i el basc han aconseguit en els últims anys enfortir-se mitjançant polítiques i règims que els experts consideren modèlics.

El comissari romanés Leonard Orban, responsable de multilingüisme i que ahir va presentar l’informe, va insistir que la Comissió no té competències sobre l’ús del català o altres llengües vernacles espanyoles en les institucions.