L’èuscar a Burgos

Les circumstàncies polítiques i administratives tenen molta incidència en la conformació de la visió del món que tenim. Som una cosa o altra tant per la llengua que parlem, per posar una element que ens conforma, com per les perspectives de progrés que tenim —i per molts altres motius&mdsah;. Per exemple, l’existència de Treviño ens hauria de fer a alguns repensar el fet que hi haja llocs monolingües, com és tòpic pensar de Burgos. És clar, potser Treviño no vol ser Burgos molt de temps més —tal com Requena deixà de ser Castella i passà a formar part del País Valencià (de la província de València del 1851).

La notícia del diari El País (28.11.2007; traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum) és la següent:

Treviño acosta els seus interessos a Euskadi

El creixement de població de l’enclavament per la carestia de l’habitatge a Vitòria reobri el secular debat sobre la seua incorporació al territori alabés

Txema G. Crespo – Vitòria – 28/11/2007

L’enclavament de Treviño, situat en el cor d’Àlaba, encara que pertanyent a Burgos, viu en els últims 15 anys una recuperació demogràfica inaudita: els seus dos municipis recuperen part de la població que van perdre amb l’èxode rural dels anys seixanta i setanta. Els qui ara s’instal·len allí són, la majoria, ciutadans naixcuts a Vitòria que fugen de la carestia de l’habitatge. El rejoveniment dels habitants i la demanda de serveis socials, sanitaris i educatius, ha tornat a posar sobre el tapet un debat secular: la incorporació de l’enclavament al territori alabés. Els veïns desitgen una gestió millor de les seues necessitats abans que entrar en el debat polític entre les dos comunitats, necessitats que ara, la majoria pensa que estan millor cobertes per les administracions basques.

Els 221,6 quilòmetres quadrats de l’enclavament es distribuïxen en dos municipis: La Puebla de Arganzón (18,7) i Treviño, el més extens i que es repartix en 48 pobles dispersos entre camps de cereal o girasol. En total, una mica més de 1.700 habitants, població que ha augmentat en 600 persones en els últims 15 anys. L’any passat, 512 d’ells tenien entre 30 i 40 anys, amb 143 xiquets menors de 10. És una població jove que viu en cases rehabilitades i noves urbanitzacions, com reflecteix el salt de 309 llars censats en 1991 a 538 en 2001.

Treviño és legalment part de Castella-Lleó (el seu renovat estatut ho confirma), però els més menuts estudien en èuscar. «En el municipi de Treviño, els pares van aconseguir que l’ajuntament obrira una escola infantil que educa en èuscar, mentre que en La Puebla l’escola pública s’ha reconvertit en una aula de suport d’una ikastola de Vitòria», precisa Javier Ruiz, membre de la iniciativa Trebiñu Batu, que reivindica la seua incorporació administrativa a Àlaba.

La vida quotidiana dels habitants de Treviño és 100 % alabesa i així ho senten: en la consulta popular que es va realitzar en 1998, en la qual va participar el 76 % del cens, un 68 % dels votants va protegir la incorporació a Àlaba. Immaculada Ranedo, alcaldessa de Treviño, del pp, reconeix esta realitat, però també creu que la corporació anterior «s’ha desgastat en controvèrsies, i ha desatés la vida diària del municipi. La gent vol que l’ajuntament s’ocupe de gestionar». Ranedo s’ha mostrat favorable a mantenir l’escola municipal, «encara que serà bilingüe», aclarix.

La gestió resulta clau, efectivament, en la reclamació que s’integre Treviño a Àlaba. Els veïns així ho han considerat en totes les seues peticions a les autoritats, des de la primera, en 1646, fins a la consulta popular de 1998, els habitants de Treviño han demanat que se supere una anomalia que es remunta a les guerres castellanonavarreses dels segles XIII i XIV.

«Els veïns sabem que hi ha molts que no estan empadronats en Treviño, sinó a Vitòria per a dur als seus fills a l’ikastola o beneficiar-se de la sanitat basca», comenta Agustín, un veí del poble que entén que la integració a Àlaba és qüestió de sentit comú. «Treviño és un municipi dispers, amb més de 50 quilòmetres de carretera que millor atendrà la Diputació d’Àlaba que la de Burgos», afig.

Quant a l’assistència mèdica i l’atenció a la tercera edat, el govern basc i la Diputació d’Àlaba l’exercixen en una sort de llimbs administratius, perquè la Junta de Castella-Lleó, del pp, es nega a arribar a cap acord amb les institucions basques.A canvi, la Junta acarona la principal dedicació de l’enclavament, l’agricultura, com reconeixen tots els sondejats amb la deriva de nombrosos fons europeus. «A pesar que no és imprescindible, pel clima, tenim més regadius que la resta de Burgos», conclou Javier Ruiz.