Oposicions a Petrer

El company Cèsar Mateu ens informa d’unes oposicions a Petrer per a «Tècnics mitjans de normalització lingüística». Tot i que la cosa encara està pendent de publicació en el BOE, teniu la informació i podeu fer-ne el seguiment per a la cosa dels terminis en el servei Prop de la Generalitat.

Pel que fa a les bases:

Bases generals: BOP d’Alacant de 21/12/04, núm. 292

Bases específiques: BOP d’Alacant de 29/12/06, núm. 297; Bases específiques que han de regir la convocatòria d’oposició lliure per a cobrir, dins de la plantilla de funcionaris d’este Ajuntament, una plaça de tècnic de Normalització Lingüística (OEP 2004).

Informació de subvencions: fogueres, falles i la Magdalena

Una informació periòdica necessària per als companys i companyes de l’administració local:

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/292] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de Falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/293] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

ORDE de 18 de desembre de 2006, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat per a activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana en 2007. [2007/294] (DOCV núm. 5.428, de 15.01.2007)

Premi per al Curs de valencià en línia

L’activitat professional dels tècnics i tècniques lingüístics no sol ser massa premiada ni publicitada —en el millor dels casos—, així que una vegada que hi ha una faena que ha rebut un premi, convé destacar-ho. Les anàlisis sobre altes «activitats» de la Diputació de València caldrà, per tant, vore-les des d’una perspectiva més ampla. Podem pensar que una institució no hauria de veure enfosquit el treball dels seus professionals públics, que treballen per a tota la ciutadania, a causa d’una gestió política més o menys cridanera, com és el cas de les declaracions o d’alguns escrits del president d’una diputació, que treballa d’una altra manera i amb uns altres interessos més particulars.

Enhorabona, doncs, a tots els companys i companyes que han col·laborat en l’elaboració dels Curs de Valencià en línia.

El Govern espanyol premia el Curs de valencià en línia de la Diputació de València

10/01/2007 17:40

VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)

El Govern espanyol, a través de l’Institut Nacional d’Administracions Públiques (INAP), ha premiat el Curs de valencià en línia de la Diputació de València, en els Premis a la Qualitat de Materials Didàctics, segons ha informat la corporació provincial en un comunicat.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Vicente Ferrer, ha mostrat la seua satisfacció perquè «este premi reconeix l’excel·lent treball desenvolupat pels tècnics de la institució per oferir una iniciativa pionera de formació, atendre un dret dels treballadors i complir així la nostra obligació com a representants de la gestió pública».

La Diputació de València, a través del Servici de Formació, va concórrer a la quarta edició dels Premis a la Qualitat de l’INAP, on va obtindre l’accèssit en la modalitat de materials en línia amb el Curs de valencià mitjà en líniaz.

El Curs de valencià en línia forma part del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València i es presenta dins el seu Campus Virtual. Segons la corporació, en vista de l’absència en el mercat d’un producte estàndard que permetera cobrir les necessitats formatives en la matèria, les Àrees de Personal (Servici de Formació) i de Cultura (Unitat de Normalització Lingüística), «van emprendre este projecte, i van assumir el disseny pedagògic i de continguts, alhora que encarregaven un disseny tècnic a mida del curs a l’empresa Sistemas Avanzados de Tecnología (Satec)».

A més, s’ha comptat amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Així, coordinat per la Unitat de Normalització Lingüística amb la col·laboració de l’entitat normativa, a través de la Secció d’Assessorament, el curs «invertix l’ensenyament lectiu habitual i canvia les aules i els professors per tutors i contrasenyes perquè els alumnes accedisquen als continguts».

SISTEMA FORMATIU “MÉS FLEXIBLE”

L’objectiu de la proposta pedagògica premiada pel Govern espanyol és formar en valencià els treballadors de les administracions públiques municipals, a través del Pla de Formació Contínua de la Diputació de València, «mitjançant un curs semipresencial, tutoritzat a través de les noves tecnologies, proposant un sistema formatiu més accessible i adaptable a les necessitats de cada usuari».

Ferrer ha explicat que en vista de «la dificultat d’organitzar accions formatives presencials, que exigixen un horari preestablit més rigorós, la Diputació de València ha plantejat una alternativa al treballador, un curs amb més del 75 per cent de la formació en línia, un total de 45 hores, a través d’Internet, i més de 12 hores de conversa distribuïdes en quatre sessions presencials a la Diputació de València».

El Curs de valencià mitjà en línia és gratuït i està destinat a tots els treballadors municipals de l’administració pública de la província de València. Esta proposta pedagògica permet que els alumnes obtinguen un «nivell òptim per a superar sense dificultat les proves de nivell mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià».

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha creat tots els materials del curs, que vénen implementats amb tecnologia multimèdia per a oferir a l’alumne una àmplia varietat d’unitats d’àudio i vídeo que facilitaran l’aprenentatge. La tecnologia reforça la dinàmica de les unitats pedagògiques amb multitud de pràctiques autocorregibles que permeten a l’alumne fer un seguiment de les unitats apreses, segons han explicat.

A més, el sistema de tutories permet que l’alumne marque el seu propi ritme d’aprenentatge, que és seguit pels tutors assignats, els quals estaran pendents dels avanços i progressos per a «ajudar, animar i resoldre dubtes de l’alumnat».

El curs ha estat complementat amb més de 300 paraules locutades, il·lustracions animades, esquemes interactius, un glossari de tecnicismes i textos d’autors valencians contemporanis, també locutats, com és el cas d’Enric Lluch, Josep Lozano, o Marc Granell.

Despesa en política lingüística (2)

L’estudi sobre la inversió en política lingüística elaborat per un company de la CDLPV [veg.] ha tingut un cert ressò en la premsa (Levante, 08.01.2007), fet que satisfà perquè és positiu que s’arreplega i es faça pública la tasca de reflexió, d’anàlisi i de cerca de solucions a les mancances de la gestió lingüística pública actual (la del PP) que fan molts tècnics lingüístics per simple preocupació professional.

Ací teniu l’article (traduït amb l’ajuda de l’Internostrum):

Les ajudes als ajuntaments per al valencià cauen al nivell de l’any 2000

La inversió en política lingüística per habitant és inferior a la de Catalunya, Balears i Euskadi

Alfons Garcia, València

Les ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià estan en les mateixes xifres ara que en l’any 2000. Malgrat el temps transcorregut i les afirmacions i actes de reivindicació i defensa de la llengua pròpia dels mandataris autonòmics, els fons per a fomentar l’ús de l’idioma a través de les entitats locals no es mouen. És més: s’han reduït fins i tot fins a tornar als nivells de fa set anys.

Els pressupostos de 2007 de la Conselleria de Cultura inclouen 450.000 euros per a aquesta partida, de la qual s’ocupa la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) en virtut d’un conveni amb la Generalitat. La quantitat és lleugerament inferior a la qual la federació va distribuir en 2006, segons les seues pròpies dades (456.000 euros), i que no va suposar el total de la inclosa en els pressupostos autonòmics d’aqueix any (500.000 euros). Una anàlisi dels comptes de la Conselleria de Cultura dels últims exercicis revela que des de l’any 2000 la partida per a ajudes als ajuntaments per a la promoció del valencià mai havia estat tan baixa. La retallada —realitzat de facto en 2006, encara que no reflectit en els pressupostos— trenca la tendència a l’alça (moderada, però pujada) que es duia des de llavors. En 2001 hi van haver quasi 460.000 euros; una mica més a l’any següent; 476.660 en 2003, i quasi 490.000 en 2004 i 2005. Aquests fons serveixen perquè que els ajuntaments organitzen cursos i campanyes per a fomentar el valencià, creen oficines de sensibilització o invertixquen en la normalització dels rètols i les senyalitzacions municipals. En 2006, 191 municipis van sol·licitar aquestes ajudes. Altra dada que ajuda a observar el compromís del Consell amb la promoció de l’idioma autòcton és la inversió general en política lingüística i la seua comparança amb altres comunitats bilingües. Segons un estudi de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, que agrupa a traductors, correctors i altres tècnics, la despesa total de la Generalitat en aquest concepte és de 6.479.820 euros, d’acord amb els pressupostos de 2006. La xifra inclou la despesa completa de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és de quasi 3,7 milions.

1,38 euros per habitant

Aquesta quantitat implica que la inversió en política lingüística és de 1,38 euros per habitant. L’informe ressalta que a Catalunya la despesa per ciutadà és quasi tres vegades major (3,88 euros). En Balears, l’esforç també és superior: 4,22 euros. I, per descomptat, també ho és a Euskadi: 28,46 euros (vint vegades la de la Comunitat Valenciana). Només l’Instituto para l’Alfabetització i Reeuskaldunització d’Adultos té més del doble del pressupost de la Generalitat per a política lingüística (15,5 milions).

Lent i insegur: el 20% en 20 anys

Comencem l’any amb un propòsit que diem: millorar l’any anterior. Així que si al Govern valencià del PP li feia falta una dada com a nord de millora per al que li queda de legislatura, doncs, podria ser mirar de maquillar el paperet tan trist que fan en l’educació. Potser en lloc de dur els xiquets a vore animals empresonats en oceanogràfics onerosos els podrien explicar per què hi ha instituts provisionals que complixen algunes dècades de provisionalitat. Per cert, per què afavorixen només un 20% dels alumnes permetent-los ser normalment bilingües com som tots els valencians i els ho impedixen al 80% restant? Diria que n’han pensat alguna bona…

D’altra banda, i per començar bé l’any, podem dir que hi ha nou servei lingüístic a Peníscola; i que Vila-real i la Vall d’Ebo tenen ja la denominació oficial únicament en valencià. A poc a poc.

Avui, 05.01.2007

Sols un 20% d’alumnes estudien en valencià

Lourdes Velasco

Solament dos de cada 10 alumnes estudien en valencià, després de més de vint anys de l’aprovació de la llei d’ús i ensenyament, segons el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV).

En el seu balanç educatiu de l’any 2006, el sindicat manté que “el nombre de programes d’ensenyament en valencià està aturat”, i que l’única explicació al fet que cada vegada hi hagi més nois escolaritzats en català “és el creixement vegetatiu del nombre de grups en cada centre, no l’augment de les línies educatives en valencià”.

Al País Valencià, d’un total de 720.000 alumnes matriculats, estudien en valencià al voltant de 122.200 nens d’infantil i primària i solament 47.612 de secundària, segons l’administració. L’STEPV denuncia que els alumnes de secundària tenen dificultats per continuar aprenent en valencià, perquè als instituts hi ha menys unitats que a les escoles.

El sindicat alerta també del poc ús de la llengua que fa l’administració en les comunicacions als centres, els documents oficials o en les intervencions públiques. Per això assegura que “s’incompleixen la llei d’ús i les sentències dels tribunals de justícia que reconeixen la unitat de la llengua”.

D’altra banda, l’STEPV lamenta la manca de recursos i d’un pla per a l’escolarització d’immigrants i la tendència a la privatització. A més, denuncia que no s’han construït part dels centres educatius projectats el 1996.

Qui dia passa…

Per acabar l’any bé i començar el que ve millor, espere que tècnics i tècniques hagen fet una llarga llista de desitjos per a l’any 2007. Per exemple, que els dos famosos nois d’Olot aprenguen ràpidament quatre paraules més d’espanyol, no fóra cas que els monolingües castellans dels nostres països i de la vora demanaren (de nou) un decret de monolingüisme obligatori i el govern de Zapatero els el firmara. Al cap i a la fi, que els bilingües tinguen millors qualificacions en castellà ens pensem que és una demostració però a les Espanyes encara ho veuen com un greuge comparatiu. I, és clar, ens conviden a l’aculturació i la ignorància.

Altres coses per a l’any nou, per exemple, si ens canviem el cotxe, posem que un Ford —que els fabriquen a Almussafes—, demanarem al concessionari que l’ordinador o el GPS ens entenga i ens parle en valencià. Si això no pot ser, canviarem de concessionari o de marca. És clar, estic avançant una queixa, però els de la Ford poden anar solucionant-ho. (Este comentari ha estat suggerit per David Valls i Xavier Rull en Migjorn.)

En el mateix sentit, en el banc ja m’atenen en valencià en tots els tràmits. No han segut ni Font de Mora ni González Pons traguent la llengua. Jo a soletes. És clar, hi havia diners pel mig que se’n podien anar en busca de millor tracte. De la mateixa manera, ja poden demostrar els gestors polítics (del PP, principalment) alguna cosa més que guies de conversa per a no parlar valencià a Brussel·les —quin lloc més adient per a exemple de futurs immigrants, ei, Font de Mora?—, programes per a escriure en castellà i que et traduïxquen al català i subvencions per a pagar ben pagat a algú. Potser l’any que ve a Carcaixent em faran els rebuts en valencià sense que els ho haja de reclamar contínuament —ara es tracta de l’IBI—, perquè l’any que ve es juguen els vots (que també són diners, és clar!).

A Teulada (PP), com a mostra de l’efectivitat dels diners invertits per Font de Mora en política lingüística, resulta que per a ser auxiliar administratiu hi ha proves eliminatòries de francés, anglés i alemany. En canvi, en valencià pots traure un zero i quedar-te tan a gust. Per tant, per què acaba de dir el conseller Font de Mora Turón que el valencià és una eina d’integració dels immigrants? Potser era per tancar l’any amb una frase bonica. (Ho explica una mica el Levante.)

Hi ha uns quants desitjos més, com ara que la violència masclista no siga assassina i que l’administració pública no mantinga el llenguatge sexista o classista, que Toni Cucarella torne a escriure, que els editors editen més i sobretot millor en català, que els catalunyesos lligguen proporcionalment tants llibres valencians com nosaltres en llegim de catalunyesos, que facen accessible el centre històric de València, que hi facen aparcaments per a residents, que el web de les Corts valencianes no tinga el castellà com a llengua predeterminada i imposada (i ningú sap com ha segut)… Un fum de coses més, naturalment, en valencià.

Principis per al nou any

Com que s’acosten dates en què decidirem segons quines coses impossibles de complir, em plau fer-me ressò d’uns principis formulats per Joan Solà i Cortassa que són possibles de dur avant —ho fem ben sovint— i que poden tindre efectes ben positius, en nosaltres mateixos i en el nostre medi ambient lingüístic. Ací van, doncs els bons principis (tret de l’Avui, 09.11.2006):

Principi de no-agressivitat. No ens hem d’enfrontar individualment persona a persona; no hi guanyem res ni nosaltres ni els altres, sinó tot al contrari: ells i nosaltres en sortim escaldats, enrabiats. A part que les persones, en solitari, som molt febles.

Principi de no-renúncia. En canvi, fora del cara a cara individual, es tracta de no renunciar mai al català: en una botiga, en un restaurant, en una entitat o en un acte públic qualsevol. En aquests casos la sensació d’agressivitat, d’incomoditat, és ja molt més feble o fins i tot desapareix. I a més a més, en aquest cas ens protegeix la llei. I és per aquí que podem fer forat: anant escampant la voluntat de no cedir.

Principi d’exigència pública. Davant els polítics, davant les institucions, davant les entitats, es tracta d’exigir incondicionalment i implacablement almenys allò que les lleis s’han dignat concedir-nos. Exigir que els polítics ens facin recuperar la confiança en nosaltres mateixos i ens facin respectables davant els altres. Cadascú practicarà aquest principi des de les seves possibilitats, des del seu lloc de feina o de responsabilitat, sense posar-s’hi pedres al fetge: simplement, apel·lant a la llei i als principis més elementals (sovint no escrits) del dret a la pròpia personalitat. Sense rancúnies, sense aixecar la veu: amb tota la calma, però sense treva. Si un alumne d’Erasmus aixeca la mà a classe demanant que el professor parli en castellà, tu l’aixecaràs demanant que parli en català: sense cap complex, sense vergonya, sense por, amb la consciència clara que dónes suport a la valentia del professor i al teu dret: és un acte natural i digne. I seran les autoritats competents les que hi hauran de trobar la solució, no pas tu individualment. Si tots féssim això, us ben asseguro que les autoritats també actuarien o reaccionarien de tota una altra manera. Si poguéssim aplicar això al cine, la difusió i la flexibilitat del català tindrien un suport excepcional. Però aquí jo no veig que s’hi pugui aplicar, simplement perquè primum vivere: aquí són les autoritats que han de passar al davant.

Queixa’t!, per la memòria històrica

La notícia és d’Europa Press i ens mostra que l’activitat de queixa, a pesar de no ser la més feliçment eficaç sempre, és un instrument que cal practicar amb assiduïtat. El que no queda clar és d’acord amb què pretenen els diputats que les forces de seguretat valoren les llengües oficials no espanyoles, si al congrés dels diputats espanyols tenen tants dubtes (gens democràtics) a l’hora de predicar amb l’exemple.

VALÈNCIA, 14 (EUROPA PRESS)

La diputada d’EU-ICV al Congrés dels Diputats Isaura Navarro ha acusat hui el Govern espanyol de «mentir» i d’«ocultar» les queixes formulades pels ciutadans contra l’actitud «obertament hostil» de diversos membres de les forces de seguretat de l’Estat «amb la resta de llengües cooficials i,
especialment, als territoris de l’antiga Corona d’Aragó».

Navarro s’ha referit així a una resposta del Govern «en què es nega haver registrat des de gener del 2006 fins a l’actualitat cap queixa per part de ciutadans que hagen considerat que no han estat tractats adequadament per les forces de seguretat pel fet de parlar en català». La parlamentària
valenciana d’EU ha assenyalat que «com a mínim s’han registrat episodis prou lamentables com el tractament per part d’un membre de la Policia Nacional a un estudiant de Xàtiva per parlar valencià, i la detenció d’un periodista a Mallorca per dirigir-se als agents en la seua llengua». «Tot això demostra que el Govern no té en compte les queixes ciutadanes», ha manifestat Navarro, per a afegir que «amb esta actitud de no reconéixer que hi ha membres de les forces de seguretat de l’Estat que no tenen cap respecte a la llengua pròpia i oficial no es resoldrà esta qüestió».

La diputada ha indicat que «els problemes no es resolen si no es reconeixen» i ha agregat que «amb la seua resposta, el Govern ha demostrat que oculta les queixes i, a més, mentix sobre el tema». Navarro ha manifestat que al Congrés dels Diputats es van aprovar una sèrie d’iniciatives «perquè els agents no només coneguen les altres llengües oficials, sinó que també les valoren», el que «demostra que hi ha molt de camí a recórrer encara», ha dit Navarro, qui s’ha oferit a informar personalment el Govern de les situacions de conflicte per esta qüestió.

Per tant, cal continuar amb las tasca, que no se’ns enduga l’oblit històric que preparen en forma de llei.

Un debat sobre les llengües a les Corts valencianes

Supose que vos heu assabentat que no fa massa, amb uns anys de retard, va tindre lloc un debat a les Corts valencianes arran d’una «proposició no de llei sobre la repulsa de les intencions de la directora de la Biblioteca Nacional de catalogació conjunta dels llibres en valencià amb els d’una altra llengua autòctona, presentada pel Grup Parlamentari Popular».

Com que la cosa té la seua gràcia, i perquè sé que els diaris de sessions de les Corts no són precisament una de les lectures favorites de la ciutadania, vos n’enllace un (DS 167) que hem penjat en el web de la CDLPV, atés el seu interés pel que delata de la manipulació que fan alguns polítics amb les llengües al País Valencià.

Com a mostra de la demagògia i la hipocresia, podeu comprovar, per exemple, que si entreu en qualsevol de les adreces que vos enganxe tot seguit, arribareu a la pàgina de les Corts en espanyol, sense opció de poder-ho fer a la versió en valencià:

Qué hacen
Qué son
Conoce las Cortes
Las Cortes informan

Etcètera i fins a l’infinit.

El problema rau, primer, en el fet que no han posat opció per al canvi de llengua des de les pàgines; i, segon, que per a accedir a la versió en valencià cal passar per la pàgina inicial del web. En canvi, si entrem directament a alguna pàgina memoritzada en les adreces del navegador, la versió que ens apareixerà és la castellana, perquè no han incorporat la predeterminació idiomàtica que incorporen els navegadors. Qui no ho ha incorporat? Algú que en sap, perquè jo, com a treballador de les Corts, els ho he dit, però, com és evident, no m’han atés adequadament.

Això, segurament, és una mostra de l’activitat lingüística del PP que potser el diputat Pérez Fenoll (diputat del PP) preferix desconéixer?

Gramàtica obligatòria

Com que ja tenim gramàtica de l’AVL, ens han recordat que «serà d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques» (tal com diu l’anunci publicat en el DOGV), amb la qual cosa podem preveure que els tècnics lingüístics de l’administració tenim una petita faena de posada al dia per davant.

Això mateix, doncs, els tècnics i tècniques lingüístics tenen esta faena (funció, atribució, capacitació…) —i no els càrrecs polítics de l’administració, que la poden llegir i il·lustrar-se una mica, però que no tenen l’atribució d’explicar-los-la ni de versionar-los-la als tècnics—. Naturalment, per a qualsevol problema d’interpretació, caldrà acudir a l’AVL (excepte si la DGPL dóna altres directrius, en el cas de l’administració del Consell de la Generalitat valenciana). El problema és que continuem sense saber com fer-ho, atés que no s’ha creat cap mitjà de comunicació àgil i directe amb personal responsable de l’AVL.

Quant a detallets punxeguts, podem llegir el § 15.5 (pàg. 127-130), «L’article neutre», que tracta un tema complicat. Preveig uns quants malabarismes en la qüestió a partir d’ara, però ja tenim plenament admesa una construcció paradigmàtica, lo + possessiu («lo nostre»), «en aquells contexts orals o escrits en què es fa o es representa un ús espontani del llenguatge». Encara gràcies de l’acotació.