Toponímia de la Catalunya del Nord

Segons informa l’Institut d’Estudis Catalans (iec), han publicat una obra de referència pel que fa a la toponímia de la Catalunya del Nord. La podeu trobar en el web de la institució acadèmica (en format PDF): Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord.

Fins ara, a més de referències disperses, cal assenyalar que hi havia la fitxa corresponent de la CDLPV, on es recollia un important treball d’Idali Vera Grau que incloïa els noms de tots els municipis de la Catalunya del Nord (també amb les comarques; des d’esta mateixa fitxa, es pot accedir a un mapa toponímic elaborat per J. Becat i Terra Nostra).

La publicació del nomenclàtor de l’iec (elaborat per Joan Peytaví, Patrici Pojada —toponímia occitana— i Manuel Figuera —Alta Cerdanya—) ens permet, per tant, revisar i ampliar les dades de què disposàvem sobre la toponímia de la Catalunya del Nord, fet que és una molt bona notícia.

Montitxelvo

El CIDAJ ens informa d’un nou municipi que fa oficial la versió en valencià del seu nom (a més de la versió en castellà):

DECRET 73/2007, de 18 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Montichelvo per la forma bilingüe: Montitxelvo/Montichelvo… [2007/6488] (DOCV núm. 5 517, de 22.05.2007)
— vegeu text

L’AVL dictamina sobre Xaló

Un canvi a la vista quant a les denominacions dels municipis valencians:

El municipi de Xaló adopta el seu nom en valencià com a única denominació oficial

VALÈNCIA, 25.05.2007 (EUROPA PRESS)

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha aprovat hui la denominació valenciana de la població de Xaló (Marina Alta), després que l’Ajuntament d’este municipi, decidira adoptar el nom oficial «només» en valencià, d’acord amb la proposta la institució normativa de «fixar la forma correcta i històrica» de cada poble en esta llengua, segons han informat hui fonts d’esta entitat en un comunicat.

Sobre esta qüestió, han precisat que l’informe de la Secció d’Onomàstica, presidida per Emili Casanova, indica que la grafia «X» representa en valencià el so palatal fricatiu sord que conté el topònim en posició inicial i que apareix ja en les formes medievals que es troben documentades des del segle XIII, i també la inexistència de la «N» final en la forma popular valenciana del topònim, que sí apareix en la denominació en castellà, «Jalón».

Amb la població de Xaló, són ja dos els municipis valencians que han adaptat el seu nom oficial a «només la seua forma en valencià» des que l’AVL té plenes competències sobre l’onomàstica i la toponímia. En este sentit, han recordat que, «fa uns mesos es va aprovar la denominació única de “Vila-real», també a petició de la corporació municipal de la ciutat.