Terminologia – Pàgina 8 – Diari per a Tècnics Lingüístics

El codi ISO 639 de la llengua

Es veu que hi havia una petició de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per a normalitzar el codi val com a indicació per allò que ells denominen «llengua valenciana», que deu ser el mateix que la llengua valenciana que denominem tots (i catalana com a referència més general), llevat que, en el seu cas, l’ús que en fan deixa la cosa en el misteri. El cas és que val és el codi ISO 639-3 per al buahi o vehes, llengua de Papua Nova Guinea, segons Ethnologue.com.

El SIL International, que gestiona eixos codis ISO (639-1, 639-2 i 639-3), ha actuat amb la racionalitat i el rigor científic de què està bastant mancada la RACV en esta qüestió i no ha admés una proposta innecessària i, fins i tot, inútil per a una entitat on els membres més rellevants no utilitzen amb normalitat la llengua valenciana (codis cat i ca) —com es pot comprovar en el web de l’antiga empresa del seu degà honorari, Juan Lladró Dolz—, excepte en reunions de bar i festejos entre companys de subvencions públiques, com ara Alfonso Rus (Diputació de València) i Rita Barberá (Ajuntament de València).

La notícia del diari Avui (07.11.2007) és la següent:

La decisió de Sil Internacional referma la unitat de la llengua

Denegat el codi lingüístic ‘val’ promogut per entitats secesionistes valencianes

La unitat de la llengua catalana ha estat refermada per un organisme competent com Sil Internacional, entitat que gestiona els codis ISO que fan referència a les llengües del món, en refusar la proposta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana de crear un codi ISO ‘val’ diferent del ‘ca’ que identifica la llengua catalana

La unitat de la llengua catalana ha estat refermada per un organisme competent com Sil Internacional, entitat que gestiona els codis ISO que fan referència a les llengües del món, en refusar la proposta de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i altres entitats de crear un codi ISO ‘val’ diferent del ‘ca’ que identifica la llengua catalana. Aquesta proposta pretenia formalitzar el secessionisme bibliogràfic que fins no fa gaire aplicava la Biblioteca Nacional espanyola, que diferenciava els llibres escrits en les variants catalana i valenciana, metodologia no oficial que encara aplica l’Agència Espanyola de l’ISBN.

Sil Internacional ha refusat la proposta adduint raonaments que inclouen diverses sentències jurídiques que reconeixen la unitat de la llengua catalana així com el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el mateix sentit.

Un espavilat en la cort de Font de Mora Turón

Els tècnics i tècniques lingüístics (TMPL o AL) que treballem en l’administració de la Generalitat sabem per què pertanyem a l’administració especial —anem a admetre eixa premissa—. Tal com diu la llei de la funció pública valenciana (art. 16.3):

Són llocs d’administració especial aquells que, encara que exercisquen funcions que tendeixen a la producció d’actes administratius, tinguen un caràcter tècnic per raó de l’exercici d’una determinada professió o professions específiques.

Barracons segons el conseller Així, si observem la imatge que hem pogut trobar en el bloc L’Efecte Jauss 2.0 observem que, tal com dia Gloria Marcos Martí —deixe constància que el nom de la diputada no duia accent en el docv que publicava les candidatures de les passades eleccions— en el ple de les Corts, hi ha algun «espavilat» en la conselleria de Font de Mora Turón, però es tracta d’un espavilat que no sap llegir els diccionaris, faena que els tècnics lingüístics sabem que és una tasca especialitzada. En concret, el drae no diu que barracón siga ‘caseta tosca’, sinó:

1. m. Edificio rectangular de una planta para albergar tropas.

I diria que això no és cap millora al·lucinant per a la consideració que hauria de meréixer el lloc on els governants del pp no permenten aprendre en valencià a vora el 80 % de l’alumnat del país. Es veu que poden acabar sense ni saber llegir un diccionari, per molt oficial que siga a totes les Espanyes. Aixina ixen els consellers espavilats traguent la llengua i els diccionaris.

Termes nous en Eines de Llengua

El web Eines de Llengua ha incorporat en l’apartat de termes nous les noves incorporacions de la Neoloteca del Termcat:

a

acord de nivell de servei, aiguagim, ala de pendent, ala de pendent, alta costura, amb seguretat en fallades, ascendència tèrmica, aterratge de precisió, atles,

c

cable d’obertura, campana, CAU, centre d’atenció a l’usuari, CI, cloqué, CM,

d

dinamo d’excitació composta, doble doble,

e

element de configuració, escalat, escalat funcional, escalat jeràrquic, estil clàssic, estil lliure,

f

fil candlewick [candlewick: en], forat de seguretat, formulació, fumble [en],

g

gestió de la configuració, granímetre,

j

jugador -ra més valuós -uosa,

l

lappet [en], lappet [en], llar,

m

màxim -ma golejador -ra, mescla, motor d’excitació composta, MVP,

n

nivell de servei,

o

obertura de cable,

p

paramotor, parapent, parapent, parapent de motor, parapent de muntanya, passada de la mort, pilot extractor, pitxitxi, prêt-à-porter [fr], punt de referència,

q

quàdruple doble,

r

rabona, rasclada, rasclar, rondo,

s

salt BASE, salt en tàndem, seguretat en fallades, SLA,

t

tercera ala, tercera ala dret -ta, tercera ala esquerre -ra, tercera centre, tercera clau, tercera línia ala, tercera línia ala dret -ta, tercera línia ala esquerre -ra, tercera línia centre, tercera línia clau, tèrmica, triple doble,

v

VF, VFC, violació de la seguretat, vol biplaça, vol d’ona, vol de vessant, vol en formació, vol en formació amb campana, vol tèrmic, vulnerabilitat,

x

xarmés

Novetats terminològiques del Termcat

El diari Avui (25.10.2007) ens informa que el Termcat ha aprovat termes diversos: podcast, mosquit tigre i musclo zebrat, termes que es recullen en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (número 4 976, de 27 de setembre de 2007):

estirada del mercat , impuls tecnològic, resiliència, transiliència, coixinet (#), et (&), gràcia, ratlla baixa, plànol d’obra acabada, acer maràging, acer patinable, amb seguretat en fallades, appertització, appertitzar, autonomació (jidoka), bany de píquel, biinjecció, box-calf, brenyada, brioixeria, cloqué, coinjecció, despiquelar, despiquelatge, fil candlewick, formulació, hibernació, hibernar, irradiació, irradiar, mescla, metis, metis de les Índies, pell piquelada, píquel, píquel d’adob, píquel de conservació, piquelar, radioesterilització, radioesterilitzar, radiopasteurització, radiopasteuritzar, radurització, raduritzar, seguretat en fallades, suro de reproducció (suro de llei), suro de taps, xarmés, rasclada, rasclar, tercera línia ala dret -ta (tercera ala dret -ta), tercera línia centre (tercera línia clau; tercera centre; tercera clau), podcast, podcàsting, mosquit tigre, musclo zebrat.

Ara em ve al cap que els companys normalitzadors del Termcat hagueren pogut precisar que la clòtxina invasora que amenaça les espècies autòctones deu ser, més cap al sud, clòtxina zebrada (i no *clòtxina zebra, que és la forma que apareix documentada en Internet). Uns per poc i altres per massa, costa de tindre en compte la geosinonímia.