Els autobusos de Palma atenen en català

Sense fer més comentaris —que haurien de matisar les suposades impossibilitats o necessitats d’incloure més d’una llengua— i després d’experiències de signe divers al País Valencià —que podem trobar reflectides en els informes del Síndic de Greuges— ens arriba la notícia que a Palma (Mallorca) els autobusos de l’EMT atenen els usuaris en català. Segons el Diari de Balears (16.04.2007 dl.):

Un total de 19 autobusos de l’EMT ja informen els seus usuaris en català

preveu que el sistema quedi implantat a tota la flota en un parell de mesos

JOAN C. PALOS. Palma.

Un total de 19 autobusos de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) ja han començat a comunicar-se amb l’usuari en català, mitjançant la incorporació d’un sistema informàtic que progressivament s’anirà instal·lant a la resta de la flota. La iniciativa respon a una important demanda social i política, a més de ser un compliment del Pla municipal de normalització lingüística.

El tinent de batle de Seguretat Ciutadana i president de l’EMT, Álvaro Gijón, informà del desenvolupament d’aquesta acció, que disposa d’un pressupost de 180.000 euros. Aquesta quantitat representa el cost del sistema informàtic, que a finals de maig ja han de tenir els 160 autobusos de la flota de transport urbà de Palma.

Gijón comentà que «amb la intenció de no interferir en el servei de busos, totes les tasques d’adequació dels vehicles i d’instal·lació dels aparells s’ha realitzat els vespres a les cotxeres de l’EMT». A hores d’ara, ja s’ha completat aquesta adaptació en poc més del 10% de la flota i es preveu que abans de les eleccions de dia 27 de maig ja s’hagi completat el procés. El cost global d’implantació del sistema nou és de devers 1.100 euros per vehicle.

Flota bilingüe
Ara com ara, el sistema implantat no permet altre idioma que el català. A més, els intervals de temps entre aturades -massa curts- i la durada de la veu informàtica -massa lenta- fan impossible introduir el castellà a la megafonia dels busos.

No obstant això, el director gerent de l’EMT, Alejadro Delacourt, ha donat instruccions als tècnics de l’empresa perquè cerquin fórmules que permetin compatibilitzar les dues llengües i, d’aquesta manera, acabar amb la polèmica suscitada entre els sectors més «ultra» de Ciutat.

No fa ni mig any que l’EMT incorporà 18 autobusos nous i incrementà la plantilla de xofers amb 47 places més. Tot per continuar prestant servei als 35 milions de passatgers que l’empresa municipal mou cada any a través de la ciutat.

—En este enllaç podeu trobar què en dia el diari El Mundo-ElDia.com.

Drets per a millorar la normalitat: un assaig

Tal com estava previst, ahir dimecres, al centre Octubre d’Acció Cultural del País Valencià, va tindre lloc la presentació del llibre de Francesc i Alfons Esteve Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià, que edita 3 i 4. Hi havia diversos companys i companyes de l’administració local i universitària, a més d’alguns polítics (vaig poder vore Rafa Arnal i Enric Morera). Van repartir el llibre a l’entrada. En resum, un acte breu i poc emotiu, a pesar de l’assaig de futur que se’ns proposava, potser a causa de l’amenaça del PP de la Generalitat valenciana de tancar el repetidor de la Carrasqueta, actuació amb què pretén tallar l’emissió de TV3 al sud del país, amb què pretén tallar una via de comunicació entre catalanoparlants.

Segons Europa Press:

Uns 50 col·lectius demanen en un llibre que els càrrecs públics de responsabilitat acrediten el coneixement del valencià

VALÈNCIA, 25/04/2007 17:32 (EUROPA PRESS)

Mig centenar d’entitats culturals i cíviques s’han adherit al llibre document “Drets cap a la normalitat. Propostes per fer una política lingüística eficaç i factible al País Valencià”, una obra escrita per dos especialistes de la Universitat de València que pretén oferir a les formacions polítiques un “full de ruta per a encaminar decididament la societat valenciana cap a la normalitat lingüística”. Algunes d’estes mesures són que per a exercir un càrrec públic de responsabilitat en l’Administració valenciana calga acreditar un coneixement de la llengua pròpia o la recuperació del model idiomàtic vigent “abans de l’arribada al Consell del PP i de la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)”.

Segons han explicat els autors del volum, Alfons Esteve i Francesc Esteve, que han presentat hui el llibre a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) juntament amb el president d’ACPV, Eliseu Climent, la publicació recull una bateria d’iniciatives que “haurien de complir-se al llarg de la pròxima legislatura i que són totalment respectuoses amb la legalitat vigent, és a dir, no van més enllà de la Constitució Espanyola ni de l’Estatut d’Autonomia però tampoc menys”, han recalcat.

Dins dels objectius fixats per este text -avalat per col·lectius com ACPV, Escola Valenciana o Intersindical Valenciana, han insistit- figura que el valencià “es convertisca en la llengua normal i preferent de tota l’Administració valenciana, tant de la Generalitat com de les corporacions locals”. A més, es reivindica la “disponibilitat i l’equiparació lingüística”, que suposa que “tots els funcionaris han de poder atendre oralment i per escrit els ciutadans en les dos llengües oficials, castellà i valencià”. Això inclouria no només les institucions autonòmiques sinó també les del Govern espanyol i administració de justícia, han subratllat.

Cal igualment “que les persones que ocuparan un càrrec públic de responsabilitat acrediten uns coneixements de valencià”, i també “generalitzar” l’ensenyament en valencià, garantir que els mitjans de comunicació públics s’expressen en llengua vernacla i reservar una quota als privats, han agregat. Finalment, han apostat per l'”equivalència legal entre valencià i català” i la “recuperació del model lingüístic vigent abans del 1995, i respectar les particularitats valencianes però tenint en compte també totes les variants de la resta de l’àrea lingüística catalana”.

Per als autors de l’obra, es tracta d’unes propostes “perfectament possibles amb l’actual marc legislatiu” i que permetrien portar a terme un “canvi radical necessari de l’actual situació sociolingüística”. El llibre pretén ser, per tant, “una primera contribució a esta transformació”, han asseverat.

Després de les eleccions del pròxim 27 de maig, la intenció dels promotors de la iniciativa és fer arribar al nou equip de govern este document, “que ha eixit de la societat civil”, han recalcat, amb el desig que “el copien punt per punt”, han assegurat.

Alfons Esteve (Xàtiva, 1968) és llicenciat en Dret i ha estat assessor de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat valenciana. Actualment, és cap de l’Àrea de Dinamització del Servici de Política Lingüística de la Universitat de València. Per part seua, Francesc Esteve (Xàtiva, 1965) és llicenciat en Filologia Catalana i treballa com a cap de l’Àrea de Terminologia del mateix servici de la institució acadèmica.

Declaració institucional de l’AVL, Frankfurt i Fundació Bromera

Adjuntem a continuació una declaració institucional de l’AVL (aprovada fa uns dies; no n’indiquen la data). Cal assenyalar, a més de la motivació purament «patriòtica», que l’AVL participarà amb els editors en la fira del llibre de Frankfurt, dedicada a la «cultura catalana», tret que han considerat que ens afectava lingüísticament, reflexió que no està gens malament. I, finalment, la col·laboració amb la Fundació Bromera ens permet pensar que potser els moderns desapareixeran, però els clàssics tenen encara alguna ocasió de traure el cap. És clar que… «tot és possible»!

L’AVL aprova una declaració amb motiu del 300 aniversri de la Batalla d’Almansa

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat hui per unanimitat una declaració institucional amb motiu del 300 aniversari de la Batalla d’Almansa. A més, l’Acadèmia també ha aprovat una línia de subvenció dirigida a l’Associació d’Editors, per a promocionar la presència del llibre valencià en la pròxima Fira de Frankfurt.

El text de la declaració institucional de l’AVL ha quedat aprovat en estos termes:

«L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en compliment de la seua Llei de Creació i del seu deure de vetlar per l’ús normal del valencià, i conscient de la transcendència negativa que per al poble valencià tingué la Batalla d’Almansa i el posterior Decret de Nova Planta, en la mesura que comportà la supressió de les institucions pròpies i de l’ús oficial del valencià, insta el Consell de la Generalitat i les Corts a dur a terme totes les possibilitats de promoció de la llengua que preveu l’Estatut d’Autonomia (2006), així com la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), la Llei de Creació de l’Entitat Pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV) (1984) i el Pacte pel Valencià subscrit pels partits majoritaris en l’any 2001.

Així mateix, fa una crida a totes les institucions públiques i privades, i a la societat en general, perquè es comprometen, de manera conjunta i amb voluntat ferma i decidida, a potenciar l’ús del valencià com a llengua pròpia, com a vehicle habitual de comunicació i cultura, i com a instrument de convivència del nostre poble.»

Igualment, l’Acadèmia també ha aprovat el nou conveni de col·laboració amb la Universitat d’Alacant, dins del Projecte Institucional de Recerca (IVITRA), destinat a l’organització de cursos i seminaris sobre llengua, literatura i cultura valenciana; a l’edició, digitalització i traduccions d’obres d’escriptors valencians, i a programes sobre multilingüisme i traducció a Europa.

D’altra banda, el Ple de l’AVL ha habilitat una línia de subvenció per a destinar 30.000 euros a l’Associació d’Editors del País Valencià amb la finalitat de fer visible i reforçar la internacionalització del llibre i la cultura valenciana en la pròxima Fira de Frankfurt. L’Acadèmia, d’esta forma, donarà suport al llibre valencià i als editors en este important certamen cultural.

Finalment, l’AVL tornarà a col·laborar amb la Fundació Bromera en la promoció de la lectura en valencià amb una nova campanya titulada «Llegir en valencià, els nostres clàssics», a través de diversos mitjans de comunicació que s’encarregaran de la difusió de les obres. L’aportació de l’AVL a esta iniciativa de la Fundació Bromera serà de 20.000 euros.

Ajudes de l’AVL: immigrants i mitjans d’informació

[Font: CIDAJ]

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 30 de març de 2007, pel qual es convoquen ajudes per a cursos de valencià adreçats als immigrants. [2007/4879] (DOCV núm. 5.497, de 24.04.2007)
– vegeu text

RESOLUCIÓ de 10 d’abril de 2007, de la Presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la qual es publica l’Acord del Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, del 30 de març de 2007, pel qual es convoquen ajudes al foment de l’ús del valencià en les emissores locals de ràdio i en les publicacions escrites de caràcter local o comarcal, o de temàtica especialitzada. [2007/4878] (DOCV núm. 5.497, de 24.04.2007)
– vegeu text

Presentació d’un llibre sobre política lingüística

Anuncia el web d’Acció Cultural del País Valencià la presentació d’un llibre elaborat per dos companys universitaris, Alfons i Francesc Esteve:

25.04.2007 – 19 h: Presentació del llibre Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià

Amb la intervenció de:
– Alfons Esteve, cap de l’àrea de dinamització de Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i autor del llibre.
– Francesc Esteve, cap de l’àrea de terminologia del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i autor del llibre.
– Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià
– Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet
– Diego Gómez, president d’Escola Valenciana i altres representants de les 50 associacions adherides

Intercanvis escolars i Pla EVA

ORDE de 15 de març de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre alumnes dels centres mantinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística. [2007/4307] (DOCV núm. 5.487, de 11.04.2007)
– vegeu text

ORDE de 2 de març de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen beques per a la realització de treballs d’investigació dins del Pla d’Estudis del Valencià Actual. [2007/3963] (DOCV núm. 5.488, de 12.04.2007)
– vegeu text

Futur llibre d’estil municipal a Alzira

La retòrica del pionerisme a hores d’ara, després de l’ús i l’abús de l’expressió que n’han fet els dirigents del Partit Popular en administracions diverses, més que moderna i encoratjadora sona a tòpica i rància. En este cas, l’Ajuntament d’Alzira es proclama «pioner» —segons diuen— en tindre un llibre d’estil. La veritat que per ara només es tracta d’un anunci d’elaboració, cosa que sabem que entra en la dinàmica propagandística d’anunciar els esdeveniments futurs i els beneficis i avantatges que han de reportar com si foren realitats materials ja efectives. L’interminable conte de la lletera.

Tenint en compte la quantitat d’ajuntaments que hi ha al món, sembla frívol i trist que els nostres polítics puguen pensar que encara és motiu d’autobombo ser «pioners» al País Valencià en un tema tan bàsic. Hauria de ser motiu de reflexió —que la penitència ja la portem molt avançada—. En este sentit, hi ha molts companys i companyes de l’administració local que han impulsat i assajat iniciatives d’este tipus al llarg dels anys de democràcia i encara estan esperant un mínim grau de col·laboració eficaç de funcionaris i polítics de torn. Esperem que en este cas la cosa vaja realment avant i que a Alzira més que «pioners» en l’anunci siguen efectius en la materialització.

Alzira elaborarà el primer llibre d’estil d’un ajuntament de la Comunitat i seguirà les normes de l’AVL

VALÈNCIA, 12.04.2007 dj. (EUROPA PRESS)

L’Ajuntament d’Alzira (Ribera Alta) ha aprovat l’elaboració d’un llibre d’estil del Consistori, una iniciativa «pionera en la Comunitat Valenciana, ja que serà el primer llibre d’estil d’una administració local», segons han informat hui fonts municipals, que han ressaltat que el volum seguirà les normes establides per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

El document tindrà la funció de definir, establir i pautar el marc formal per al conjunt de documentació administrativa, tant des del punt de vista lingüístic i estilístic com de disposició i disseny dels documents. Igualment, contindrà el model lingüístic i estilístic de la pàgina web municipal, campanyes institucionals, retolació i senyals i qualsevol aspecte de l’administració i de la comunicació al si de la corporació i entre la corporació i els ciutadans, han explicat les mateixes fonts.

La iniciativa ha estat presentada hui per la regidora de Cultura de la població, Consuelo Berenguer, que ha destacat el fet que es tracte «del primer ajuntament de la Comunitat Valenciana que tindrà un llibre d’estil propi». «És una aposta del Consistori pel valencià ja que és un desplegament del reglament d’ús del valencià aprovat per l’Ajuntament la legislatura passada», ha afegit.

Berenguer ha detallat que el llibre establirà el model de llengua i unificarà els criteris dels documents de l’Ajuntament, «el que augmentarà l’eficàcia administrativa», ha asseverat.

Respecte al model lingüístic en valencià se seguirà el que configure o vaja configurant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tant en els seus diccionaris com en la seua gramàtica, «el que vol dir açò que la forma prioritària seran les genuïnes valencianes o les més usualment valencianes», ha assegurat.

De la mateixa manera seran també prioritàries les solucions lingüístiques contingudes en el programa SALT i en general les pautes marcades pels organismes dependents de la Generalitat valenciana, «sense prohibir les solucions generals, però primant les que s’entenen per valencianes genuïnes, en la línia establida per l’AVL i de l’Àrea de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport», han recalcar fonts municipals.

Respecte al castellà, ja que contindrà documents en bilingüe, se seguiran les directrius de la RAE i, singularment, el manual d’estil de la llengua espanyola de José Martínez de Sousa.

El llibre d’estil s’editarà en forma de llibre tradicional i en suport informàtic i estarà penjat en la pàgina web de l’ajuntament mateix. A més de tindre com a objectiu la unificació de criteris en el disseny i en el model lingüístic administratiu, serà també una «eina decidida en favor de l’ús del valencià no sols a l’ajuntament mateix sinó també un gran suport en eixe ús per a la ciutadania en general, que tindrà models de tot tipus al seu abast», han conclòs.

La categoria de l’anècdota: el País Valencià

La generalitat valenciana de Francisco Camps informa?, desinforma?, o deforma? No hi ha massa opcions més per als ciutadans i ciutadanes valencians. I ningú pot dir a estes altures que convertim l’anècdota en categoria. Al contrari, estem massa acostumats a vore com el PP vol fer passar la categoria del seus actes com a anècdotes sense més transcendència. Amb tot, eixa és la situació actual:

[Tret de la pàgina del Prop el 30.04.2007. En negreta el que més ens ha sorprés.]

* LOCALIDADES Y PRUEBAS
– Alicante: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Alcoy: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– Alzira: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Benidorm: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Buñol: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Burriana: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
Castellón de La Llanura: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Dénia: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Elx: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos) y Superior.
– Gandía: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– La Vall d’Uixó: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Llíria: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Ontinyent: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio.
– Orihuela: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Sagunto: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Segorbe: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Torrente: Conocimientos Orales, Grado Elemental y Medio (Dos Turnos).
– Valencia: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio (Dos Turnos), Superiores y Certificaciones de Capacitación Técnica
(Lenguaje a los Medios de Comunicación, Lenguaje Administrativo y Corrección de Textos).
– Villena: Conocimientos Orales y Grado Elemental.
– Vinaròs: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.
– Xàtiva: Conocimientos Orales, Grado Elemental, Medio y Superior.

* CENTROS DE REALIZACIÓN DE LAS PRUEBAS
– Alicante: Universidad de Alicante. Cra. San Vicente, s/n. San Vicente del Raspeig.
– Alcoy: Escuela Politécnica Superior de Alcoy (Edificio Ferràndiz) Pl. Ferràndiz y Carbonell, 2.
– Alzira: IES J. M. Parra. C/ Doctor Francisco Bono, 3.
– Benidorm: IES Bernat de Sarrià. Complejo Educativo Salto Del Agua.
– Buñol: IES Buñol. C/ Rafael Alberti, s/n.
– Burriana: IES Jaime I. Pl. Sanchis Guarner, s/n.
– Castellón de La Llanura: Escuela Oficial de Idiomas. Cra. de Borriol, s/n.
– Dénia: IES Historiador Chabàs. Camino Cuello de Pozos, 1.
– Elx: IES LA Asunción de Nuestra Señora. C/ Abetos, s/n.
– Gandía: Escuela Politécnica Superior de Gandía. Cra. Nazaret-Aceituna, s/n. Grauo de Gandía.
– El Valle de Uixó: IES Honori Garcia. C/ Instituto, s/n.
– Llíria: IES Campo de Turia. C/ Alcalde M. Garcia, s/n.
– Ontinyent: IES Avda. Estación, s/n.
– Orihuela: IES Gabriel Miró. Avda. Catedrático José Guillermo, 1. Los Palmerales.
– Sagunt: IES Jorge Juan. C/ Abogado F. Caruana, s/n.
– Segorbe: IES Ntra. Sra. de la Cueva Santa. Avda. España, s/n.
Torrente: IES núm. 4 . Camino de los Cántaros, s/n.
– Valencia: Universidad Politécnica. Camino de Verdadera, s/n.
– Villena: IES A. Navarro Santafé. Paraje San Benito, s/n.
– Vinaròs: IES Leopold Querol Avda. Gil de Atrocillo, s/n.
– Xàtiva: IES Josep de Ribera. C/ Académico Maravall, 15.

Més subvencions i dependències: teatre i administració local

Més ajudes econòmiques que fan que tingam una llengua subvencionada, dependent i fràgil:

ORDE de 20 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a la promoció de l’ús del valencià en les produccions teatrals a la Comunitat Valenciana. [2007/3350] (DOCV núm. 5.476, de 23.03.2007)
– vegeu text

ORDE de 19 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a ajuntaments i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2007. [2007/3349] (DOCV núm. 5.476, de 23.03.2007)
– vegeu text

Proves i carta de serveis de la JQCV

RESOLUCIÓ de 26 de febrer de 2007, de la Secretaria Autonòmica de Cultura i Política Lingüística, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de coneixements de valencià i es nomenen les comissions examinadores. [2007/3114] (DOCV núm. 5472, de 16.03.2007)

– vegeu text

ORDE de 8 de febrer de 2007, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, per la qual s’aprova la Carta de Servicis de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. [2007/3274] (DOCV núm. 5472, de 16.03.2007)

– vegeu text