El diari El País (12.05.2010) publica un article de Pablo Ximénez de Sandoval, «Benvinguts al Senat espanyol» (títol original), en què es comenta la possibilitat que eixa «cambra de representació territorial» adopte la pràctica plurilingüe:

Benvinguts al Senat espanyol

La cambra alta es proposa generalitzar l’ús de les llengües cooficials – Ja es feia, però la idea és titllada ara de ridícula i malbaratament

No cal dir que hi ha unes quantes perles ideològiques que falsegen el que podria ser una exposició democràticament respectuosa. Per exemple, si enllacem estos dos fragments:

Podríem vore el president del govern i els ministres dues vegades al mes amb els auriculars posats. […] En realitat, es tracta de parlar-lo en l’hemicicle, on el que es fa és una representació de les posicions de cadascun, no una negociació política. És una qüestió simbòlica i els símbols superen qualsevol crítica per a aquells que els senten com a tal.

El «símbol» dels membres del govern amb auriculars representa la caiguda del seu símbol lingüístic. Tanmateix, no en diuen símbol, però, en canvi, sí que ho són les posicions dels partits que ho demanen.

A més, el Tribunal Constitucional accepta certa extraterritorialitat de les llengües en casos concrets.

Segons això, pot paréixer els parlants de llengües diferents del castellà sembla que no en puguen fer ús fora d’uns territoris concrets. Bé, ho deixarem ací, perquè es veu que el nivell de comprensió del que són les llengües i els drets dels seus parlants no arriba mai al nivell democràtic que hauria de tindre. La cirereta es pot trobar en un el titular d’una nota a banda: «Bègica i Suïssa: dos confusos precedents». ¿Confusos? No precisament els suïssos i els belgues.

2 thoughts on “El Senat plurilingüe

  1. D´acord que Suïssa podria ser un referent, però un estat tan fracturat i dividit com Bèlgica, amb dues comunitats tan summament fragmentades i enfrontades, està molt lluny de ser un exemple de res.

  2. No puc valorar el grau d’enfrontament i fragmentació que hi puga haver a Bèlgica. Millor serà no tindre en compte les valoracions (com ara les que fa el diari) i cenyir-mos a les propostes d’allà que poden millorar la qüestió ací.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *