Rss Feed Tweeter button Facebook button Technorati button Reddit button Myspace button Linkedin button Webonews button Delicious button Digg button Flickr button Stumbleupon button Newsvine button Youtube button

Arxiu

L’ús del català a la Franja aragonesa i arreu

L’ús del catalàAmb una mica de retard ens fem ressò d’una notícia que tracta amb un cert detall les dades sociolingüístiques de la Franja aragonesa (i les emmarca amb les dades de la resta dels territoris de parla catalana). A més, tenim també l’ocasió de completar la impressió que donen les xifres amb el punt de vista d’Eliseu Climent sobre la salut del valencià (La Vanguardia, «La Contra» de Lluís Amiguet, 28.11.2007):

Aquí repiten que el catalán se muere.

¡Al contrario! ¡Goza de buena salud!

¿También en Valencia?

Cuando iba al cole me prohibían hablarlo, y ahora es la lengua del campo del Valencia CF o el Corte Inglés: el catalán es lengua vehicular elegida por 200.000 escolares valencianos. Goza de buena salud aquí y allí.

La notícia amb les dades de la Franja és del diari El Periódico (24.10.2007):

La Franja aragonesa supera Catalunya en l’ús del català

  • El 98,5 % dels habitants de la zona l’entenen, davant el 97,4 % de catalans
  • L’idioma llangueix a la població sarda de l’Alguer i al Rosselló, a França
Xabier Barrena – Barcelona

La Franja d’Aragó, terra que ha vist néixer catalans de pro, com el polític democristià Josep Antoni Duran Lleida i la presentadora Mari Pau Huguet, és l’àrea on es conserven millor les essències de la llengua catalana, segons una enquesta de la conselleria de la Vicepresidència que dirigeix Josep-Lluís Carod-Rovira. Els índexs de coneixement i capacitat oral en aquesta part de l’Aragó superen no només els del País Valencià, les Illes Balears, l’anomenada Catalunya Nord, l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia) i Andorra, sinó la mateixa Catalunya.

El 98,5 % dels habitants de la Franja, en comparació amb el 97,4 % dels de Catalunya, diuen que entenen la llengua de Quim Monzó. El sumatori dels percentatges de les set àrees “dels territoris de parla catalana” –denominació políticament correcta del que abans es coneixia com a països catalans— dóna 11,01 milions de persones que entenen el català.

La Franja també encapçala la classificació en referència als que diuen que parlen el català, amb un 88,8 % dels seus habitants en comparació amb el 84,8 % dels catalans. Catalunya, en aquest apartat, té el llast dels baixos percentatges que es registren a Barcelona i al Camp de Tarragona (82 % i 84,6 %, respectivament), ja que a la resta de comarques els índexs superen els de la Franja.

DADES ANTIGUES
L’enquesta es va realitzar entre el 2003 i el 2004. És a dir, fa aproximadament quatre anys, un període excessivament llarg tenint en compte, per exemple, la gran entrada d’immigració registrada a Espanya, i en especial a Catalunya, durant aquest període. Aquesta dada no és intranscendent perquè és fàcil entendre que en una zona com l’aragonesa, que manté uns percentatges d’immigració baixos, el català es conserva més que a la regió metropolitana.

La no oficialitat del català a l’Aragó influeix decisivament en el fet que tant en la lectura com en l’escriptura es trobi en un nivell inferior (72,9 % i 30,3 %) al de Catalunya (90,5 % i 62,3 %), Andorra (89,7 % i 61,1 %) i les Illes Balears (79,6 % i 46,9 %), totes amb ensenyament obligatori de la llengua catalana. L’Alguer (46 % i 13,6 %) i el Rosselló (31 % i 10,6 %) tanquen la llista a causa de la situació gairebé de cures pal.liatives en què es troba la llengua.

Sense dades del País Valencià, a penes l’1,5 % dels habitants de la Catalunya Nord assenyalen el català com la seva llengua. A l’Alguer són el 14,6 %; a les Illes Balears, el 43,6 %, tres dècimes més que els que s’identifiquen amb el castellà, i a Andorra, el 42 %. A Catalunya, els que s’adscriuen al català (48,8 %) superen en un 4,5 % els que s’enquadren en el castellà. I a la Franja, el percentatge de ciutadans que afirmen que el català és la seva llengua escala fins al 66,6 %. Exactament dos de cada tres fronterers.

Utilització majoritària de l’idioma en bancs i caixes

El Periódico

El llibre Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI detalla que el 45 % dels catalans parlen la llengua pròpia de la comunitat a casa, però on més el fan servir, fins a un 59 %, és en bancs i caixes d’estalvis. També els balears i els andorrans deixen anar la llengua en aquestes entitats. En canvi, al País Valencià i a la Franja (fins a un 70 %) prefereixen fer-lo servir en cercles íntims no gaire amplis, és a dir, amb la família i els amics.

Per a completar el panorama, podeu consultar a més les dades que oferim en Eines de Llengua i les notícies del dtl relacionades amb la qüestió: 22.11.2007, 31.10.2007 i 18.10.2007.


Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>