Vam obrir una categoria de missatges amb el terme «al·lofòbia» arran d’unes notícies que afectaven el comportament d’alguns membres de la Guàrdia Civil, i perquè la cosa tenia ja tradició, malauradament. En canvi, el diari Levante (19.10.2007) informa d’unes mesures que actuen en un sentit més positiu per als ciutadans i per als seus drets lingüístics, tal com també es comenta en El Portal del Guardi Civil.
La notícia del diari Levante és la següent (l’hem traduïda amb l’ajuda de l’Internostrum):
Interior ordena utilitzar el valencià en les casernes de la Guàrdia Civil
El director general de la Guàrdia Civil, Joan Mesquida, ha remés una ordre a tots les casernes de la Comunitat Valenciana perquè impulsen l’ús del valencià en els serveis diaris.
José Graella, València
Així, els missatges de les centraletes estaran en castellà i valencià, els impresos de la intervenció d’armes es redactaren en ambdós idiomes i els agents realitzaran cursos oficials per a atendre i fins i tot redactar les denúncies en l’una i l’altra llengua. Per a l’Associació Independent de la Guàrdia Civil (Asigc), es tracta d’una bona mesura que hauria d’anar acompanyada d’unes altres que garantiren el bilingüisme real en el cos.
En el seu escrit, Joan Mesquida al·ludix a l’Estatut bàsic de l’empleat públic per a recordar l’obligació de garantir als ciutadans una atenció completa en la llengua que sol·licite sempre que siga oficial. Encara que l’article 4 d’eixe estatut diu que esta disposició només serà obligatòria quan la legislació específica de la policia i la Guàrdia Civil així ho determine, el director general entén que «la Guàrdia Civil ha d’adaptar-se a esta normativa en la mesura que els seus recursos ho permeten» .
Així, ordena a totes les comandàncies que «els missatges de benvinguda i informació de les centrals de telèfon de les casernes situades en territoris amb llengües cooficials, estaran gravats en castellà i en l’altra llengua» , en este cas en valencià.
També s’establix que els models de llicències, autoritzacions, targetes i guies de pertinença d’armes siguen emplenats en la llengua que diga l’interessat. I, finalment, «es realitzaran les gestions oportunes amb organismes autonòmics, provincials o locals per a promoure la realització de cursos per a l’aprenentatge de llengües cooficials per personal destinat en les comunitats autònomes afectades» , diu l’ordre.
Per a Asigc, esta instrucció és positiva, però hauria d’aprofundir-se en el bilingüisme procurant que els agents puguen atendre en ambdós idiomes. Proposa, per exemple, que s’apuge el sou als guàrdies civils perquè els joves de Catalunya, València, País Basc o Galícia es decanten per la Guàrdia Civil en comptes de les policies autonòmiques. En l’actualitat, diuen, en el cos hi ha majoria d’andalusos, extremenys o asturians que ocupen estes destinacions i que difícilment poden atendre en altra llengua que no siga el castellà.
També proposen que a l’hora d’ingressar en la Guàrdia Civil, la comunitats fixen uns contingents de personal que haurien de ser coberts per aspirants amb coneixements de l’idioma.
En definitiva, el que vol Asigc és que l’Institut Armat s’assemble el màxim possible a un cos de policia civil i que l’ensinistrament militar es limite a situacions excepcionals.
Publicat per: Miquel Boronat Cogollos.
